Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dimecres, 04 de març de 2009, 12:00

La futura Llei del Cinema garantirà que la meitat de còpies dels films siguin en català

cinema_17.jpegLa nova Llei del Cinema que prepara la Generalitat de Catalunya garantirà que la meitat de les pel·lícules que s'estrenin al Principat estiguin doblades o subtitulades en llengua catalana. Així ho ha confirmat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de l'executiu català, Joan Manuel Tresserras, en declaracions a l'ACN i a Catalunya Ràdio. La Generalitat vol pal·liar així el "gran desequilibri" que hi ha entre l'oferta de cinema en castellà i en català (en català es projecten al Principat menys d'un 3% dels total dels films), ja que en altres productes culturals com poden ser la premsa, el teatre o la ràdio l'oferta està molt més equilibrada. Amb aquesta nova llei la Generalitat vol promoure el doblatge i també les versions originals subtitulades en llengua catalana, que es finançarien amb el cobrament d'una taxa a les pel·lícules doblades. El conseller Tresserras ha dit a Catalunya Ràdio que "convindria que hi hagués un fons dedicat a aquest tipus d?exhibició de cinema i pensem que justament l?altre cinema, que és el que ha bandejat durant tant de temps el cinema en versió original, que és el cinema doblat, a canvi de poder arribar al públic en forma doblada, podria estar afectat per una càrrega, per una taxa petita, que servís per alimentar aquest estímul del cinema en versió original subtitulada".

 

La nova Llei del Cinema que prepara la Generalitat de Catalunya garantirà que la meitat de les pel·lícules que s'estrenin al Principat estiguin doblades o subtitulades en llengua catalana. Així ho ha confirmat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de l'executiu català, Joan Manuel Tresserras, en declaracions a l'ACN i a Catalunya Ràdio. La Generalitat vol pal·liar així el "gran desequilibri" que hi ha entre l'oferta de cinema en castellà i en català (en català es projecten al Principat menys d'un 3% dels total dels films), ja que en altres productes culturals com poden ser la premsa, el teatre o la ràdio l'oferta està molt més equilibrada.

Amb aquesta nova llei la Generalitat vol promoure el doblatge i també les versions originals subtitulades en llengua catalana, que es finançarien amb el cobrament d'una taxa a les pel·lícules doblades. El conseller Tresserras ha dit a Catalunya Ràdio que "convindria que hi hagués un fons dedicat a aquest tipus d’exhibició de cinema i pensem que justament l’altre cinema, que és el que ha bandejat durant tant de temps el cinema en versió original, que és el cinema doblat, a canvi de poder arribar al públic en forma doblada, podria estar afectat per una càrrega, per una taxa petita, que servís per alimentar aquest estímul del cinema en versió original subtitulada".

La nova llei aplicarà aspectes ja previstos a la llei de normalització lingüística del 1998. Segons el document de bases d'aquesta, són objectius estratègics del govern "garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials i fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada". La nova legislació es podria aprovar abans de 2010 si s'arriba a un consens important entre totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya i el sector del cinema. A part de l'aspecte lingüístic, la nova llei vol "oferir un nou marc per a la creació, la producció, la distribució i la comercialització, així com els aspectes relacionats amb la formació i la preservació de les arts del cinema".

Si una nova pel·lícula d'estrena és doblada a alguna de les dues llengües oficials del Principat, els distribuïdors estaran obligats quan entri en vigor aquesta llei a equilibrar les còpies en català. Sobre aquest tema, Tresserras ha dit que l'actual oferta del cinema al Principat representa "un dèficit democràtic" en un mercat controlat i bloquejat per les divisions espanyoles de les grans distribuïdores o "majors" del cinema, que afavoreixen aquesta situació, com la Warner Bros, Hispano Fox Film, Sony Pictures o Universal Pictures, entre d'altres.

S'espera que la implantació de la mesura de garantir la meitat de còpies en català, un cop aprovada la llei, sigui progressiva: un mínim d'un 30% en català el primer any d'entrada en vigor de la llei i un 40% el segon any, per assolir el 50% de la normativa al cap de tres anys. Quedaran exemptes d'aquestes obligacions els films que no estiguin doblats i no requereixin subtítols en cap llengua, com són les pel·lícules en versió original catalana i castellana.

Envia Corregeix

2513 lectures   15 comentaris

  • Sincerament, no m'ho creuré fins que ho vegi.

  • si finalment la duen a terme, doncs benvinguda sigui.

    Però jo crec que després de 30 anys de suposada democràcia és una vergonya que encara parlem d'això i no d'una llei que parli de doblar totes les còpies al català.

     

    El català l'enten tothom, no ens enganyem, i oferir cinema només en català o en versió original subtitulada al català, seria la cosa més normal del món. Passa arreu. I més tenint en compte que la llengua catalana és una llengua que s'ha de protegir del castellà...

     

    fins i tot podríem mirar de demanar diners a Europa per pagar les traduccions. És un valor cultural europeu que en mans dels espanyols desapereixerà...

    • si, peró aixó no passa encara!!  per tan és una gran notícia tenir primer el doblatge de la meitat de les pelicules que hi haguin al cinema, ja que actualment no arriben ni al 5%.

      Jo ho deixaria llavors un temps així, ja que la gent s'aniria acostumant, i al cap d'uns 4 o 5 anys, posar-les totes, peró no es pot fer d'un dia per l'altre!!

  • Felicitats sinceres per la iniciativa.

    Ara, m'agradarà veure el posicionament del PSOE de Catalunya sobre aquest tema.

  • molt bona noticia encara que es quedi curta aquesta llei per normalitzar el català al cinema, ja era hora, aquesta llei ve amb 30 anys de retard  iper cert no deixeu de passar l'opció de votar l'enquesta que fot el vomitu El Mundo, el resultat ara és el 22% favorable a la llei de doblatge en català, vinga fotem-lis enlaire l'enquesta!!!

  • No em prendran ni un cèntim, ni abans ni després.

  • 30 anys després.. ja era hora!

     

  •  

    Per cert, no cal anar a participar, fer propaganda, augmentar el nº de visites, etc de mitjans catalanofòbics tothora. Què passa si al final els queda que un 99% hi està en contra? No res! ja se sap quin tipus de gent sovineja aquest pamflet, i quina opinió hi ha per allà de tot allò que olor de català.

  • Em sembla una molt bona notícia. La indústria audiovisual catalana ha de tenir els mateixos drets que altres consums culturals, com per exemple en la radio i el teatre on si tenim una gran producció en català.

     

  • A veure anem a pams, perquè aquesta notícia té trampa, a no sé que el Sr. Montilla prepari la independència de Catalunya per demà passat.

     

    Mal que ens pesi, som a Espanya i segons la llei tots som iguals i per tant no se'ns hauria de discriminar per raó de llengua, entre d'altres coses. Si tots som iguals, vol dir que jo haig de tenir els mateixos drets lingüístics a Barcelona, que a València, que a Madrid i que a Màlaga. Això vol dir que si som al mateix país i tots tenim els mateixos drets, jo haig de poder veure una pel·lícula en català a Barcelona, com a València, com a Madrid o com a Màlaga, perquè bé que haig de poder tenir els mateixos drets a tot el "meu" país, oi?

     

    En aquests moments, i fins i tot amb la nova llei, un habitant de Madrid o de Màlaga sí pot veure i podrà veure una pel·lícula en espanyol a Barcelona i a València, com també a Madrid i a Màlaga. Per tant, aquest ciutadà pot exercir els seus drets arreu del país. Podrem els catalanoparlants exercir els nostres drets a arreu del què de moment és el nostre país?

     

    En tot cas aquí hi ha dues opcions:

     

    A) Tots tenim els mateixos drets arreu. Això vol dir, jo puc veure una pel·lícula en català a Màlaga, de la mateixa manera que un malagueny pot veure una pel·lícula en espanyol a Barcelona.

     

    B) A on acaben els meus drets lingüístics, comencen els de l'altre i viceversa. Establim fronteres lingüístiques (com a Bèlgica i Suïssa) i a Màlaga i a les zones tradicionalment de parla espanyola només es fan pel·lícules en espanyol (entre d'altres coses), i a les zones de tradició catalanoparlant només es fan les pel·lícules en català (entre moltes altres coses).

     

    No fer-ho així és estar en fals. És continuar, pel català, en complet desavantatge. És fàcil d'entendre.

    M'inclino per l'opció B. És més realista. Sempre serà més fàcil. Ignoro quanta gent interessada pot haver-hi a Màlaga en veure una pel·lícula en català. A més, l'opció B ja fa que alguns es vagin acostumant a què tot sigui en català el dia que siguem sobirans (no queda massa).

    • Quines bestieses que has dit.

       

      Tots som iguals davant els drets socials i d'altres tipus, no pels drets lingüístics a Màlaga o Cadis.

       

      Solament els podem gaudir en aquelles zones on el català és llengua oficial.

       

les notícies més...