Societat. dilluns, 02 de febrer de 2009, 10:00

La Comissió de la Dignitat critica que no s'anul·li el procés a Companys

La Comissió de la Dignitat ha criticat durament en un comunicat que el govern espanyol pretengui fer una "reparació" moral de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys afusellat pel franquisme, sense anul·lar el procés que el va condemnar a mort. El ministre espanyol de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, emetrà per aquest motiu un certificat de reparació, que no inclou el reconeixement de responsabilitat per part de l'Estat espanyol en el procés, ni revisarà ni invalidarà el judici que el va condemnar. Per tot això la Comissió de la Dignitat ha rebutjat l'anunci, no només perquè el ministeri espanyol ha incomplert el termini de respondre la petició de la néta de Companys, que data de l'octubre, sinó perquè considera que davant els processos "ignominiosos" del franquisme "no es poden acceptar resolucions morals". L'entitat critica que un govern i un Estat teòricament democràtic admeti que no pot anul·lar penes imposades i aplicades per una dictadura, fet que va "en contra dels més elementals principis de justícia i de la legalitat vigent". La Comissió recorda que el secretari d'Estat de Justícia, Julio Perez, va parlar de donar "aparença de legalitat" als actes com la persecució de Companys, un concepte que segons l'entitat no hauria de tenir cabuda en un Estat democràtic, o un fet és legal o no ho és.

 

La Comissió de la Dignitat ha criticat durament en un comunicat que el govern espanyol pretengui fer una "reparació" moral de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys afusellat pel franquisme, sense anul·lar el procés que el va condemnar a mort. El ministre espanyol de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, emetrà per aquest motiu un certificat de reparació, que no inclou el reconeixement de responsabilitat per part de l'Estat espanyol en el procés, ni revisarà ni invalidarà el judici que el va condemnar.

Per tot això la Comissió de la Dignitat ha rebutjat l'anunci, no només perquè el ministeri espanyol ha incomplert el termini de respondre la petició de la néta de Companys, que data de l'octubre, sinó perquè considera que davant els processos "ignominiosos" del franquisme "no es poden acceptar resolucions morals". L'entitat critica que un govern i un Estat teòricament democràtic admeti que no pot anul·lar penes imposades i aplicades per una dictadura, fet que va "en contra dels més elementals principis de justícia i de la legalitat vigent". La Comissió recorda que el secretari d'Estat de Justícia, Julio Perez, va parlar de donar "aparença de legalitat" als actes com la persecució de Companys, un concepte que segons l'entitat no hauria de tenir cabuda en un Estat democràtic, o un fet és legal o no ho és.

A continuació reproduim el comunicat de la Comissió.

La Comissió de la Dignitat vol declarar el següent:

1) La seva sorpresa davant el fet que s'hagués incomplert el termini, per part del Ministeri de Justícia, d'aportar una resposta a la petició fet per part de Maria Lluïsa Gally el passat mes d'octubre. El Ministeri havia dit que seria dins els tres mesos, per tractar-se d'un cas "clar". Haver passat llargament el termini és una nova mostra d'incompliment de les normes que ell mateix dicta i per tant només es pot entendre com un nou intent d'humiliació del poble de Catalunya, tractant-se d'un pronunciament sobre el qui en fou President.

2) La Comissió de la Dignitat mai no acceptarà que un mer "reconeixement" o una "reparació", passat tant de tamps, sigui un acte de Justícia. Ja no es poden acceptar resolucions "morals", sinó que exigim mesures legals immediadates per anul.lar aquest cas i la resta de processos polítics ignominiosos del franquisme. El Secretari d'Estat de Justícia, Julio Perez, parlava el passat 13 d'octubre d'una acció que desfaci "l'aparença de legalitat dels actes de persecuió com el que va patir Lluís Companys". Amb una justícia democràtica, el concepte "d'aparença de legalitat" no és el que importa, sinó el de plena legalitat de facto.

3) El fet que un govern democràtic hagi de reconèixer que no pot realitzar un acte d'anul.lació de penes aplicades per una Dictadura -o que ho vegi "molt complicat"- va en contra dels més elementals principis de justícia i de la legalitat vigent de l'estatut d'autonomia de Catalunya i la constitució republicana vigents en el moment en que va ser jutjat Lluís Companys en la seva condició de President de Catalunya. Això demostra fins a quin punt l'Estat espanyol és incapaç de superar la permanència d'aspectes preocupants del franquisme.

3) La comissió es referma i dóna suport a la petició feta pública dilluns passat, en el 70 aniversari de l'ocupació franquista de Barcelona, de la carta signada per 35 persones i entitats condecorades amb la Creu de Sant Jordi entre les que hi ha el Dr Broggi i Jordi Carbonell -a la que s'ha afegir des d'aleshores Roser Capdevila- que demanen una audiència al President Montilla per a transmetre-li l'exigència per dignitat de les nostres institucions i el nostre poble, que el Govern de Catalunya promogui l'anul·lació del procés a què va ser sotmès de manera ignominiosa el nostre President Lluís Companys. Cap altra mesura serà satisfactòria.

4.- Volem que el govern espanyol segueixi el deure de justícia i reparació que reconeix la Comissió del Drets Humans de les Nacions Unides i que han complert països com Alemanya, Itàlia i, el passat  2 de desembre, la cambra baixa de Suïssa que va anul·lar els processos polítics a què van ser sotmesos els brigadistes suïssos, quan van retornar al seu país, pel fet d'haver lluitat en la guerra del 1936-39 contra Franco. Al que es fa per decret en d'altres estats s'ha de poder fer també a l'Estat espanyol.

Comissió de la Dignitat. Barcelona i València. 30 de gener 2009

30.01.2009 L'Estat espanyol repararà 'moralment' la figura de Lluís Companys sense anul·lar el judici

30.01.2009 Desenes de Creus de Sant Jordi demanen justícia per a Lluís Companys

• 

  Picany (2012 missatges)
  02 de febrer de 2009, 11:51

  K: 0.00 (0)

  Si els jutges no eren vàlids --eren franquistes, estaven sota la jurisdicció feixista--, el judici tampoc no pot ser vàlid, i cal anul·lar-lo. 

• cerc (311 missatges)
  02 de febrer de 2009, 18:38

  K: 0.00 (0)

     La veritat és que no he entés mai aquest afany de voler forçar a l'estat espanyol la reparació històrica. La visió  de l'estat  espanyol en termes nacionals  és més  pròxima  als  franquistes  que a una  visió catalana.  Per  tant  l'únic  que  farà  serà  una  parodia  fins  a on els  principis  de  "democràcia  espanyola"  li permetin i dir que ja ha complert.

     Amb aquest afany de reparació històrica fem que s'escrigui una història des del centre peninsular, que queda legitimada com la història "oficial". Deixem que l'espanyolisme es netegi la cara. Abans amb la visió franquista tothom sabia que era poc creïble e injusta. Però amb una revisió pseudodemocràtica, o amb un punt de vista miop, permeten que es fixi una història que serà molt més dificil de rebatre ja que criticarà el franquisme sense reconèixer, i encara menys reparar, els danys i perdues irreversibles que ha patit Catalunya.

  .............................................................................................................................................................................................

     Volem que retornin la vida a Lluís Companys, volem que ens retornin els drets de l'estatut que teniem a la Segona República i tot el seu desenvolupament potencial fins ara. Volem el mapa polític i  la visió de país que hi havia aleshores. Volem que el català gaudeixi del mateix ús social que tenia abans del franquisme.  Volem vius els morts i a casa els exiliats. Volem el sentiment nacional i de llibertat que van fulminar. Si no és així que no facin res, el que no volem són almoines.