El Consell d'Europa torna a recomanar la 'immersió total' en català

El Consell d'Europa va fer públic ahir un segon informe (PDF) sobre les llengües regionals i/o minoritàries a l'Estat espanyol, amb unes conclusions molt similars a les del seu anterior informe de l'octubre de 2005. Segons el Consell la llengua catalana "no ha assolit el nivell desitjable" en diverses administracions de l'Estat al Principat; l'informe destaca especialment la justícia o empreses de titularitat estatal com Correus o Renfe. L'informe proposa la "immersió total" en llengua no espanyola als territoris de l'Estat que disposen de més d'una llengua oficial, ja que el model actual "no correspon amb els compromisos subscrits per Espanya" quan va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

L'informe del Consell dedica un capítol a la situació del valencià, bo i reconeixent la unitat de la llengua. El text critica l'insuficient nivell de desenvolupament del valencià al País Valencià, en especial per la manca de voluntat de les successives administracions valencianes. Critica també el conflicte per les emissions de les televisions públiques de llengua catalana al PV. Així mateix insta també el govern de l'Aragó a "legislar" per protegir el català i l'aragonès dins el seu territori, i demana el foment del català a la Franja de Ponent. Segons el text els experts del Consell d'Europa han criticat la poca informació que els governs de les Illes Balears, País Valencià i Navarra els han fet arribar sobre la situació de les llengües no espanyoles dels seus territoris.

Pel Consell la població castellanoparlant de l'Estat espanyol "no és conscient" del caràcter multilingüe dels habitants de l'Estat, per això recomana "específicament" fomentar les "virtuts" del multilingüisme entre els castellanoparlants.

El Consell d'Europa ja havia usat en l'anterior informe les paraules "immersió total" com a suggerència als governs illenc i valencià per als seus models educatius, emmirallant-se amb la immersió lingüística a les escoles del Principat. L'informe insta les autoritats espanyoles a "aclarir" l'estatus del gallec en algunes zones de Castella i Lleó, del portuguès a la ciutat d'Olivenza, del berber a Melilla i de l'àrab a Ceuta, i a fer les passes necessàries per protegir aquestes llengües cooperant amb els parlants.

El Consell d'Europa és l'organisme internacional proeuropeu més antic (data de 1949), i no té res a veure amb les institucions de la Unió Europea (UE). Actualment té 47 membres (els estats de la UE més les repúbliques bàltiques, exiugoslaves, exrusses i Rússia mateix) i 5 més que són observadors (el Vaticà, els EUA, el Canadà, Japó i Mèxic). El Consell és conegut pels diversos organismes que integra, el més conegut dels quals és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Disposa d'un Comitè de Ministres integrat pels ministres d'afers estrangers (o ambaixadors) dels seus membres i una Assemblea Parlamentària amb 318 membres elegits pels respectius països. Irònicament la presidència actual del Comitè de Ministres, que s'elegeix per ordre alfabètic, és per a l'Estat espanyol fins al maig de 2009.

Fa només tres mesos la Comissió Europea, el govern de la UE, també va elogiar la immersió lingüística en català al Principat. El comissari europeu per al Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va dir que la Comissió no havia rebut "ni una sola queixa" de possibles discriminacions de castellanoparlants al Principat.