L'organització Reporters sense Fronteres (RSF) ha fet públic el seu informe anual sobre la llibertat de premsa arreu del món. Encapçalen la classificació com sempre Islàndia i Noruega, capdavanters en la defensa de la llibertat de premsa. S'hi incorpora enguany Luxemburg, que apareix per primer cop en aquest rànquing de RSF, i a continuació hi aparèixen Estònia, Finlàndia i Irlanda. Els estats espanyol i francès, però continuen perdent posicions any a any, malgrat el fet que del "top 27" d'aquesta classificació, 25 són estats europeus.

Si en l'informe de 2007 Espanya apareixia en la posició 35, enguany està empatat en els llocs del 36 al 40 amb Sudàfrica, Cap Verd, Bòsnia-Herzegovina, Taiwan i els Estats Units. França baixa també fins a quatre llocs, i passa de la posició 31 a la 35. Per posar alguns exemples, se'ls considera països amb menys llibertat de premsa que països de l'Amèrica Central i el Carib, com Jamaica i Costa Rica (21 i 22), Surinam (26) o Trinitat i Tobago (27). Les darreres posicions de la classificació, de la 166 a la 173, són, per ordre, per Iran, Xina, Vietnam, Cuba, Birmània, Turkmenistan, Corea del Nord i Eritrea.

Respecte de la pèrdua de posicions de l'Estat espanyol, RSF ha recordat episodis com la censura de la revista El Jueves, segrestada per ordre judicial. L'entitat considera que un estat democràtic ha de garantir el dret a publicar una caricatura encara que sigui "xocant". També ha fet referència al conflicte entre la banda ETA i el govern espanyol, conseqüència de la qual alguns periodistes han de dur escorta. Tot i això aquestes no són els únics aspectes negatius, ja que es repeteixen pressions i intimidacions a molts nivells.

L'informe de Reporters sense Fronteres conclou que "no és la prosperitat econòmica, sinó la pau, la que garantitza la llibertat de premsa". També afirma el comportament de la comunitat internacional amb certs règims com el de Cuba (169) o la Xina (167) no és "prou eficaç" com per a obtenir resultats palpables. L'entitat recorda així mateix que la clau de la manca de llibertat periodística és la guerra, i posa com a exemples els estats amb conflictes fora del seu territori, com Estats Units (36 en el seu propi territori, 116 en territori forani) o Israel (46 dins l'Estat d'Israel, 149 fora del seu territori).

A més a més constata també que diversos països emergents, sobre tot a l'Àfrica i al Carib, cada vegada garantitzen millor la llibertat de la premsa que hi opera, en gran part per l'absència de conflictes de caràcter bèlic al seu territori.