Zapatero festeja Duran, però Duran té un congrés intern (un més) i té una pressió a Barcelona que es diu Mas, el forjador d'unitats catalanes reforçat després del debat de política general. El nacionalisme català que aprovava pressupostos sistemàticament a la dreta espanyola ha canviat, perquè les coses han canviat, i de quina manera. Duran intenta connectar amb contingut econòmic, un terreny que domina i que reforça la seva posició d'aliat possible o interlocutor necessari de l'executiu socialista. Però l'esmena a la totalitat és damunt la taula, i a dia d'avui el PSOE només té el recurs de bascos i gallecs per salvar uns pressupostos que probablement no contemplen totes les mesures de xoc necessàries per a afrontar una crisi que ara sí és crisi però mesos enrere no es podia ni esmentar. Galeuscat, novament en entredit. Els bascos i els gallecs governen (i surten molt més barats a les arques de l'Estat en l'actual context). Els nacionalistes catalans, no. I això també incrementa la pressió perquè el tradicional festeig entre socialistes i Duran no vagi in crescendo. Sense suport català al pressupost espanyol (al marge d'un PSC que fa maniobres per evitar mals majors), els focus d'interès segueixen sobre la guillotina del Tribunal Constitucional (ara interpretativa, ara demolidora, tot és pura especulació en un tribunal que té més fuites d'informació que un congrés de blocaires) i sobre els números de l'avi Solbes.


Saül Gordillo (web) és periodista.
(aquest text no admet comentaris. Si en voleu fer heu d'anar al bloc d'en Saül)