Registrar-se
Recorda contrasenya

Cultura. dimarts, 14 d'octubre de 2008, 10:00

Un Palau de la Música ple a vessar diu adéu a Xirinacs

Gairebé 2.000 persones van dir adéu ahir al pensador, senador, polític i activista català Lluís Maria Xirinacs, poques setmanes després del primer aniversari de la seva mort, en un acte molt emotiu al Palau de la Música de Barcelona. L'acte va començar amb una recreació de la càrrega de la policia franquista ("els grisos") pels carrers de Barcelona, l'any 1976, el punt àlgid de l'activisme contra la dictadura, anys on la figura de Xirinacs va començar a ser popular, sobretot d'ençà de la seva plantada davant la presó Model de Barcelona en defensa de l'amnistia per als presoners polítics.

L'espectacle va barrejar documental i teatre, i fins i tot concert en un acte en homenatge al discurs independentista pacífic de Xirinacs. Una actuació dirigida per l'actor Joel Joan i presentada pel Periodista Josep Puigbó, un homenatge diferent i dinàmic, que va repassar la trajectòria de Xirinacs fins a la lectura de les seves darreres paraules. Amb una presència de polítics molt reduïda -tal i com Xirinacs desitjava-, amb el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras com a únic representant oficial visible. Un Tresserras que va escoltar Puigbó criticar que cap ràdio ni televisió pública no hagués retransmés l'acte, constatant que "tenim mitjans oficials però no públics". Al principi Puigbó es va declarar "amic de Xirinacs", fet que va motivar forts aplaudiments.

L'acte va alternar actuacions i l'espectacle amb els parlaments. Hi van intervenir una trentena de personalitats del món cívic, social i cultural. Des de Víctor Alexandre fins a Josep Guia, passant per Mossèn Dalmau, Rosa Calafat, Arcadi Oliveres o Oriol Junqueras. També van voler ser presents a l'acte amb un missatge enregistrat en vídeo Antoni Bassas, Oleguer Presas, Josep Cuní i Eliseu Climent.

Les actuacions musicals van anar a càrrec d'Obrint Pas, Aramateix, Maria del Mar Bonet i la Coral de Sant Jordi, que va entonar la muixeranga i el cant dels Segadors per cloure l'acte entre forts aplaudiments.

Envia Corregeix

1915 lectures   2 comentaris
    • Sembla mentida com una persona que es mereixeria ser heroi nacional ha restat i resta pràcticament en l'anonimat. Una mostra més que no fa falta cap dictadura per silenciar la gent honesta que són una molèstia pel sistema. L'actitud d'en Xirinacs ens marca el camí a seguir, a anys llum de l'actitud de molts de nosaltres. Tant de bo tinguéssim un 10% de la seva coherència. Un home que va fer diverses vagues de fam, que es va plantar durant milers d'hores, 12 hores cada dia, per l'amnistia dels presos polítics i per la llibertat del nostre poble. I un home que va planificar la seva mort per Catalunya i ens va deixar aquest corprenedor missatge final:

       

      He viscut esclau setanta-cinc anys

      en uns Països Catalans

      ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

      des de fa segles.

      He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

      tots els anys de la meva vida adulta.

      Una nació esclava, com un individu esclau,

      és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

      Però una nació mai no serà lliure

      si els seus fills no volen arriscar

      llur vida en el seu alliberament i defensa.

      Amics, accepteu-me

      aquest final absolut victoriós

      de la meva contesa,

      per contrapuntar la covardia

      dels nostres líders, massificadors del poble.

      Avui la meva nació

      esdevé sobirana absoluta en mi.

      Ells han perdut un esclau.

      Ella és una mica més lliure,

      perquè jo sóc en vosaltres, amics!

      Lluís M. Xirinacs i Damians

      Barcelona, 6 d’agost de 2007

       

      Xirinacs, no restaràs en l'oblit, sempre et recordaré i et tindré com a referència.

       

      Més info: http://xirinacs.cat/

les notícies més...