Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dissabte, 27 de setembre de 2008, 21:00

Independentisme, mites i realitats (II)

Estudi_CES_2_66.jpegLa setmana passada us vam oferir el primer capítol de l'anàlisi dels resultats preliminars de l'estudi "Suport Social a la Independència de Catalunya (1991-2008)" (PDF), que el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) ha dut a terme recentment, analitzant fins a 21 enquestes i baròmetres fets per institucions oficials catalanes i espanyoles. En aquell primer capítol desmuntàvem el mite de la victòria suposadament impossible en un eventual referèndum d'autodeterminació al Principat. "L'independentisme és cosa de quatre eixelebrats desinformats i manipulats", o alguna de les seves variants, és una altra de les frases que tot independentista ha sentit alguna vegada. Els poders politicomediàtics unionistes han popularitzat la creença que l'independentisme és un tema de gent desinformada, manipulada, sense cultura. Gent que es deixa convèncer per quatre il·luminats. Com en el tema de les possibilitats de victòria en un referèndum, la realitat, tal i com ha demostrat el CES, dista molt de ser la que l'unionisme considera com a vàlida.

 

La setmana passada us vam oferir el primer capítol de l'anàlisi dels resultats preliminars de l'estudi "Suport Social a la Independència de Catalunya (1991-2008)" (PDF), que el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) ha dut a terme recentment, analitzant fins a 21 enquestes i baròmetres fets per institucions oficials catalanes i espanyoles. En aquell primer capítol desmuntàvem el mite de la victòria suposadament impossible en un eventual referèndum d'autodeterminació al Principat.

"L'independentisme és cosa de quatre eixelebrats desinformats i manipulats", o alguna de les seves variants, és una altra de les frases que tot independentista ha sentit alguna vegada. Els poders politicomediàtics unionistes han popularitzat la creença que l'independentisme és un tema de gent desinformada, manipulada, sense cultura. Gent que es deixa convèncer per quatre il·luminats. Com en el tema de les possibilitats de victòria en un referèndum, la realitat, tal i com ha demostrat el CES, dista molt de ser la que l'unionisme considera com a vàlida.

L'estudi mostra clarament com l'unionisme obté el seu major suport entre el sector de població amb menys formació. El gràfic (Figura 4) és molt explícit: es veu clarament com l'independentisme creix com més nivell d'estudis es té.

CES_figura4_11.jpeg
Figura 4: Independència segons el nivell d'estudis
[ Font: CES ]

Si comencem pel sector de ciutadania sense estudis, hi ha un 21.7% de favorables a la independència, i un 57.6% en contra. A partir d'ací, l'independentisme creix forces punts percentuals a mesura que anem pujant el nivell educatiu del ciutadà analitzat. Amb estudis elementals, els favorables arriben al 26.8%; a nivell d'estudis primaris els favorables a la independència arriben al 29.4%, i els unionistes són un 56%. A partir de Batxiller elemental (EGB/FP1/ESO), l'independentisme creix gairebé exponencialment, fins al 34.8%, i l'unionisme baixa gairebé sis punts fins al 50.3%; a nivell de Batxiller superior (BUP/COU/FP2/MP2/MP3) l'independentisme voreja el 39% i l'unionisme baixa gairebé 5 punts més, fins al 45.7%; a nivell universitari de primer cicle els favorables són ja del 40.6%, i a nivell universitari de segon cicle la tendència és similar a la de primer cicle, amb 39.2% independentistes i 44% d'unionistes. Cal destacar que només el 36% de la població del Principat té estudis superiors, i d'aquests només el 15% són universitaris.

Per tant es veu clarament que com més nivell d'estudis es tenen, més formació i més coneixements, més independentista s'és, i com menys estudis i menys formació es té, més unionista s'és. I per tant, el tòpic es mostra literalment contrari a la realitat: l'unionisme és un tema de manca de cultura i de desinformació. Però encara hi ha més, l'estudi del CES analitza també com s'informa la ciutadania del Principat. I les conclusions no poden ser més clares (Figura 5).

CES_figura5_ok_61.jpeg
Figura 5: Suport a la independència segons freqüència de lectura de premsa
[ Font: CES ]

El creuament del suport a la independència amb el nivell de lectura i d'informació als mitjans és significatiu: la gent que llegeix més premsa i s'informa més de la realitat és molt més independentista que la gent que no llegeix mai o gairebé mai la premsa i que no s'informa del dia a dia. De la gent que no llegeix mai la premsa, només el 25.8% són favorables a la independència, i un 56% hi són contraris.  En el grup de gent que la llegeix molt poc o quasi mai, l'independentisme ja puja gairebé 7 punts fins al 32.3%, i l'unionisme baixa fins al 52.3%. Del grup que llegeix premsa "de tant en tant", són favorables a la independència el 34.7%, i l'independentisme baixa fins al 49.5% i deixa de ser majoria absoluta (tenint en compte els indecisos, que són gairebé un 13%). En el grup de gent que afirma llegir premsa cada dia, l'independentisme voreja el 40% i l'unionisme baixa fins al 47.6%, amb un 10.6% d'indecisos.

Novament la mateixa conclusió, que és exactament la contrària de la que diu el tòpic espanyolista que tant han hagut d'aguantar els independentistes i la desinformació: com menys informació, com menys formació, més espanyolisme i més unionisme. Com més informada i més formació té el ciutadà, més suport dóna a la independència. Repetim-ho: com més nivell d'estudis, més formació, i més informació rep un ciutadà del Principat, més favorable és a la independència. I com menys estudis, menys formació i menys informació rep, més unionista és. La realitat dista molt del que els interessos politicomediàtics ens havien venut.

Envia Corregeix

2324 lectures   11 comentaris

  • Lògic. L'unionisme espanyolista és visceral, l'independentisme és racional.

  • Si volem que l'independentisme creixi penso que s'ha de fer veure a la gent que segons la constitució espanyola la nostra sobirania no resideix pas en nosaltres mateixos sinó en els espanyols, o sigui que els andalusos i extremenys son sobirans sobre nosaltres i hem de ser el que ells volguin no pas el que volguem nosaltres, quin contrasentit! o sigui que som i serem un pais col.lonitzat si no ens hi posem amb les idees clares. Espanya escanya i de quina manera! I també s'hauri de denunciar als tribunals internacionals aquesta constitució per continuadora d'una dictadura d'uns pobles sobre uns altres sota el llançol d'una suposada democràcia. En comptes de gastar tants diners mirant el passat (foses comunes) més valdria que ens els gastesim mirant positivament pel futur tot cercant la justicia internacional.

     

    Ara que el finançament quedará reduit a una almoina i ofegará els comptes de la Generalitat, s'hauria d'evitar la tentació d'incrementar impostos indirectes sobre el consum com va ser el céntim dels carburants. Si cal gratar-se la butxaca que sigui de forma clara i transparent, que es posi un impost directe que s'anomeni impost espanyol i que tothom noti en les seves butxaques i sàpiga el que ens costa pertànyer a Espanya.  Causarà un terrabastall però segur que tothom se'n fará conscient de la situació i jo ja m'hi sabria avenir si en poc temps ens porta a alliberar-nos del jou que patim.

    • "s'ha de fer veure a la gent que segons la constitució espanyola la nostra sobirania no resideix pas en nosaltres mateixos sinó en els espanyols"

       

      No cal. El que hem d'aconseguir és un suport majoritari dels partits catalans a la independència (CDC i ERC). Si aconseguim el suport jo basaria el dret, no orientat cap a espanya, sinó cap Europa. Tenim altres aliats com Escòcia, Flandes o Euskadi. A més, els darrers moviments independentistes que s'han votat (des de Quebec fins a Montenegro) són sobre la part de territori a separar no sobre la totalitat a la qual depenen.

       

      PD: la sentència esportiva sobre les bitlles és molt clara. Sembla un símil absurd, però deixa molt clar el que significa el dret internacional. La legislació espanyola no serveix per a res, és interna. Ells podran trampejar i boicotejar-ho tot, però a la llarga, si la població vol, es convoca referendum sobre l'aixopluc de la UE o la ONU i s'ha acabat. Si Ibarretxe s'hagués entestat a fer-ho ho hagués aconseguit, però ara no toca (no sabem com estan els suports de la població) encara que el globus sonda s'ha llançat. D'aqui uns anys tornaran.

  • Em sembla que s'en ha fet una valoració interesada.

     

    Vull dir que tenir estudis no ha d'estar directament relacionat amb voler ser lliures.

     

    També hi havia universitats en temps de Felip Vé.

     

    Encara diria més, diria que en una propera enquesta creixerà el nombre d'universitaris (per agafar el valor Top Ten) contraris a la independència.

     

    No per cultura ni desinformació sinó senzillament perquè hi haurà més gent contraria a la independència que s'anirà integrant en succesius graons de formació acadèmica com a conseqüència del progrés social.

     

    I aixó esdevindrà perquè és una qüestió delicada. Els catalans ho tenim prou clar, no tenim elecció, qui té altres origens es pot permetre anar a la contra tot defensant la seva pròpia identitat

    • No ho crec llamp, l'estudi que ens mostren aquí no és cap cosa interessada com tu dius. Jo hi estic al 100% d'acord fruit de la meva pròpia experiència personal. Estic més que tip i fart de constatar-ho dia rera dia des de fa anys i panys. La desinformació que pateix la població és descomunal, t'asseguro que jo me'n faig creus de la ignorància més absoluta que pateix un gran segment d'aquesta i en totes les edats. Em refereixo a que tenen el cervell completament intoxicat i colonitzat des de fa anys i panys pels mèdia espanyols. No en saben res de la nostra història, la nostra de veritat no la manipulada i tergiversada per l'oficial espanyola. No en saben res del memorial immens de greujes i humiliacions patides al llarg dels anys. No en saben res de l'espoli fiscal profund i perllongat en el temps. Encara funcionen amb l'educació franquista d'una vergonyant submissió lingüística que fa feredat. En fi, t'ho acabo amb un etc, etc.

       

      I el més trist és que la llarga etapa Pujolista ha fet ben poca cosa per no dir res per revertir questa situació. Més aviat diria que ha estat una nefasta etapa d'anestesiament que ens ha fet un mal terrible. Per sempre més agraïts senyor Molt Honorable Pujol.

      • No discuteixo l'estudi, la enquesta-tot i que no hi crec en elles tampoc- sinó la interpretació optimista.

         

        Que hi hagi més independentisme en nivells progressivament elevats de coneixements acadèmics no vol dir necessàriament que generi més independentistes. Aixó és el que jo volia dir.

         

        Tanmateix prefereixo que hagi sortit aquest resultat que no un d'hipotètic el qual  constatés que entre la majoria de clients de barra alcoholitzats hagués un fort sentiment sobiranista català.

         

        Cults o desfetes humanes però Lliures.

    • "Vull dir que tenir estudis no ha d'estar directament relacionat amb voler ser lliures.

      També hi havia universitats en temps de Felip Vé."

       

      L'estudi no diu que no hi hagi cap universitari contrari a la independència, ni cap "desinformat" que no hi sigui favorable. L'estudi demostra que el percentatge de partidaris de la independència s'eleva exponencialment com més estudis es tenen. I que l'unionisme espanyolista creix com menys informació i menys estudis es tenen.

       

      L'estudi el que demostra és que el nivell d'estudis i d'informació que té l'individu influeix molt decisivament per a que s'inclini cap a l'unionisme o cap a l'independentisme. Els individus sense formació i sense estudis generalment s'inclinen més per l'unionisme espanyol. Els qui tenen estudis i formació, s'inclinen més per la independència. Fins aquí, els fets.

  • Parla per si mateix, no?

  • Això dóna arguments a la idea, que ja era molt fàcil d'intuir, que l'unionisme resideix bàsicament en les classes més incultes, desinformades i primàries del país. És responsabilitat nostra a partir d'ara associar unionisme i incultura-analfabetisme, ens ho posen molt fàcil. Cal desprestigiar l'unionisme sense miraments. 

  • M'atreviria a dir que es va promoure un tipus d'immigració de classes populars molt baixes per això mateix.

  • L'espanyolisme on és més fort i visceral és als guetos dels inmigrants espanyols més pobres.

    Els altres al tindre contacte amb catalans es van integrar o bé tenen un espanyolisme molt menys visceral, més semblant als catalans d'origen que volen continuar colonitzats.

les notícies més...