Des d'avui i en els propers caps de setmana us oferim un anàlisi dels "És impossible guanyar un referèndum" (independentista, és clar). Quantes vegades hem sentit aquesta frase, o una de similar? Que si l'independentisme és molt minoritari, que si es perdria de carrer, que si "faríem el ridícul", que a la gent no li interessa... Aquesta percepció existeix. L'han ajudat a crear durant molts anys determinats sectors mediàtics i polítics, lligats naturalment a Espanya i a l'espanyolisme. Tant fàcil que seria, oi, fer un referèndum, si tant clar tenen que guanyaria l'unionisme? I resulta que aquests poders que minimitzen l'independentisme lluiten amb totes les seves forces perquè no es pugui convocar un referèndum. El CES ha esbrinat el perquè d'aquesta negativa a la consulta, el perquè d'aquest interès a minimitzar els anhels sobiranistes: l'independentisme podria, ara per ara, guanyar un referèndum d'autodeterminació al Principat.
L'afirmació sorprèn, però és una dada que es mostra clara i diàfana a l'estudi del CES, que alhora és un estudi de 21 enquestes i estudis d'organismes, entre els que hi ha els d'un organisme tant poc afí a l'independentisme com és el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que depèn del Ministeri de Presidència espanyol. El CES ha demostrat que tots aquests estudis, totes aquestes enquestes pel que fa al punt de l'independentisme, arriben a uns valors similars.
Figura 1: Evolució de les diferents opinions sobre la independència
[ Font: CES ]
Aquests valors són: al voltant del 35% de gent a favor de la independència, al voltant del 45% en contra, i un 20% d'indecisos o que no volen contestar. És més, l'estudi més recent, el de la Universitat Oberta de Catalunya que es va presentar el març d'enguany, situa el rebuig a la independència en valors per sota del 25% del total.
Figura 2: Suport i oposició a la independència segons les enquestes
[ Font: CES ]
Com es pot veure, les enquestes afirmen que hi ha més gent que diu estar en contra de la independència del Principat que no pas a favor. Però hi manca un punt clau. L'enquesta la respon tothom, però no tothom vota. Tant l'anàlisi del CES com el darrer estudi (de nou, el de la UOC) demostren que el segment tradicionalment més abstencionista a les eleccions coincideix de ple amb el sector més unionista de la societat del Principat, o sia, el que teòricament més s'oposa a la independència respecte d'Espanya. El perfil seria el de persones sense estudis o amb estudis bàsics, que no segueix els mitjans de comunicació, no llegeix diaris, és castellanoparlant de pares castellanoparlants i probablement nascuts, tant ell com els seus pares, a Espanya [aquest tema correspon a un altre capítol que deixarem per més endavant].
I és que si observem l'opció guanyadora de diverses eleccions recents observarem que aquesta no arriba a obtenir ni tant sols el 35% del suport real dels ciutadans amb dret a vot (Figura 3). En el primer tripartit PSC-ERC-ICV aquesta opció va obtenir aproximadament 1.8 milions de vots, o el que és el mateix, un 32.4% de suport sobre el total del cens. Si ens centrem en els referèndums que s'han fet al Principat: al de l'OTAN (1986), l'opció guanyadora ("no") va obtenir 1.46 milions de vots, el 33.4% del cens; al de la Constitució Europea de 2006, l'opció guanyadora ("sí") va obtenir 1.36 milions de vots, només el 23.5% del cens; i al de l'Estatut de 2007, l'opció guanyadora ("sí") va obtenir 1.88 milions de vots, el 31.8% del cens.
Figura 3: Vots de l'opció guanyadora / tant per cent del total del cens
[ Font: CES ]
El gràfic és molt explícit: 2 milions de vots asseguren el triomf del referèndum. Si el 35% del cens del Principat hi vota a favor, el que afirma estar a favor de l'independentisme, el referèndum té altíssimes possibilitats de triomfar. I això és així perquè la bossa abstencionista afectaria principalment, com demostrarem més endavant, el sector clarament unionista. O sigui, hi pot haver més ciutadans contraris a la idea de la independència que els que hi estan a favor, perquè tothom contesta una enquesta, però en cas que es convoqui un referèndum molts dels que a l'enquesta afirmen estar-hi en contra es quedarien a casa.
Què vol dir això? Que aquest 35% del total de persones favorables a la independència votarien que sí en cas de referèndum, tots ells, però com que el 65% restant no anirien tots a votar (segurament la meitat, i serien tots del bàndol del no), el resultat del referèndum seria favorable al sí. L'abstenció decantaria la balança cap al triomf independentista.
La dada pot sorprendre, però estadísticament hi ha un gruix de població que sistemàticament no vota. Fins i tot en casos decisius i que poden decidir el futur immediat del país on viuen, tot i tenir-hi dret, hi ha gent que no va a votar. A Montenegro, per posar un exemple, el triomf del sí al referèndum, que requeria un sospitós 55% favorable, depenia de molts pocs vots. I tot i ser tant decisiva la votació, tot i la polarització i la polèmica, hi va haver un 20% d'abstenció. Un 20% de la població de Montenegro va preferir no votar si volien ser independents de Sèrbia o no.
És més, una altra dada que sovint amaguen els mateixos interessos sociomediàtics i polítics que han contribuït a crear la il·lusió que l'independentisme és marginal, és que la independència guanya suport de manera exponencial a mesura que deixa de ser una entel·lèquia il·legal i passa a ser cada cop més factible. Està demostrat que en tots els casos previs a una independència democràtica, l'índex de suport a aquesta no era precisament majoritari només uns anys abans del referèndum. És quan s'acosta la data de la votació, quan legalment i jurídica la independència és a l'abast (i no està prohibida per llei, perseguida, i per tant, llunyana) quan el suport a l'opció separadora creix de forma exponencial.
Resseguint el cas montenegrí, el suport a la independència de Montenegro només 4 anys enrera (abans de l'existència de l'Estat de Sèrbia i Montenegro, que ja preveia un referèndum en un període de 3 anys) era molt menor que el suport actual que té l'opció independentista a Catalunya. No és, en aquest sentit, "necessari" que l'opció independentista sigui aclaparadorament majoritària gaires anys abans de la independència definitiva, un lleuger suport a l'opció sobiranista, del 10%-15%, indica que un eventual referèndum a X anys vista tindria forces probabilitats de prosperar.
Per tots aquests motius el mite que afirma que la independència no pot triomfar en un referèndum a Catalunya és exactament això, un mite. I els mites, ja se sap, tard o d'hora s'acaben tombant.
Gran feina feta!
a vegades em pregunto si molts no son espanyols camuflats
Opina
Configuració |