El govern espanyol retarda encara més la publicació de les balances fiscals

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre al seu debat d'investidura d'ara fa uns mesos, que abans de dos mesos tindria enllestides les balances fiscals dels diferents territoris de l'Estat. Aquesta promesa va propiciar l'abstenció de CiU, i donada l'aritmètica del Congrés espanyol va permetre Zapatero ser investit en segona volta. Aquests dos mesos de termini es compleixen aquest proper cap de setmana, però el ministre espanyol d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, avançava ahir que no les tindran enllestides "encara".

Solbes va assegurar que les publicarà "entre juliol i agost" perquè degut a problemes de calendari el ministeri només hi ha estat treballant un mes, i ha afirmat que es treballa "a marxes forçades" per aconseguir la seva publicació abans de la tornada del període estiuenc. El ministre va dir durant l'anterior legislatura espanyola que la publicació de les balances era "complicada" perquè hi havia més d'una manera de mesurar-les. Segons Solbes ara s'empraran els dos mètodes en disputa, però va voler deixar clar que els seus resultats "no influiran en el nou finançament autonòmic", cosa que ja va dir fa mesos.


Els dos mètodes són el de "càrrega-benefici" i el de "flux monetari".

Càrrega-benefici

Aquest mètode de càlcul imputa a tots els territoris de l'Estat espanyol inversions destinades a la seva capital, Madrid, quan es considera que una despesa repercuteix en tot l'Estat. És el mètode que es va emprar en l'estudi de la Fundació BBVA, de la que ja en vam parlar fa uns mesos, i que naturalment atorgava a Madrid l'etiqueta de ser una de les comunitats més perjudicades per les balances fiscals. Amb aquest mètode, les inversions de les arques estatals destinades a la nova i flamant terminal de l'aeroport de Madrid-Barajas es van dividir entre totes les "comunitats" de l'Estat, perquè es considera que una inversió a l'aeroport de Barajas repercuteix en el benefici de tots els territoris -el que és molt considerar-. O l'ampliació del Museu del Prado, que ha costat aproximadament 152 milions d'euros. El 25% d'aquesta inversió estatal no s'ha atribuït a Madrid, perquè s'ha estimat que tots els ciutadans estatals "en poden gaudir", tot i que les guanys d'aquest Museu van íntegrament per a Madrid.

Flux monetari

En canvi el mètode de "flux monetari" atribueix les despeses al territori on tenen lloc. És el cas de l'estudi de balances fiscals que va fer la Fundació Josep Irla poc després de la publicació del de la Fundació BBVA, i que va demostrar que els territoris més perjudicats pel dèficit fiscal a l'Estat espanyol són el Principat i les Illes Balears, mentre que Madrid desapareixia de les "perjudicades". El País Valencià, tot i que no a nivells tan elevats com els de Principat i Illes, també apareix amb números vermells en aquesta classificació de dèficit.


Mentrestant el PSC va lamentar ahir el "cert endarreriment" en la publicació de les balances. La seva portaveu adjunta, Carme Figueras, va afirmar però que "el més important és que estiguin ben fetes", i va remarcar que la voluntat del govern espanyol "és la transparència".

Cal recordar també l'afirmació de Solbes de que les balances "no influiran en cap cas" per a un canvi en el finançament, i la confirmació de Zapatero que Extremadura, Andalusia, Múrcia i la resta de comunitats que reben anualment més inversions estatals "continuaran essent capdavanteres" en aquest punt. Extremadura ja va amenaçar els catalans amb "veure's les cares" si volien canviar el mètode de finançament.