Amb el lema "Futur, llengua i nació" la dotzena edició del Correllengua que anualment organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) ja és apunt. Enguany l'esdeveniment es farà tres mesos abans del que és habitual, i començarà per primera vegada a la Catalunya del Nord. Serà el proper 28 de juny al monestir de Sant Miquel de Cuixà (el Rosselló), on es commemorarà el mil·lenari de la consagració de l'Abat Oliva, considerat un dels pares de la nació catalana i fundador de l'Abadia de Montserrat.
L'homenatge es farà conjuntament amb les entitats de la Comunitat de Sant Miquel de Cuixà i la Flama dels Països Catalans, que contribueixen a que la Flama que ha de recórrer gran part del territori continui encesa de forma permanent. Les dates dels actes centrals del Correllengua són les següents: Al País Valencià el 9 d'octubre, i a Barcelona l'11 de setembre, com es va fer també l'any passat. El Correllengua tancarà les portes també a la Catalunya del Nord, a Perpinyà, a principis del mes de novembre.
La CAL ha informat que s'ha enviat la moció de suport a 1.200 ajuntaments del Principat perquè s'hi adhereixin amb l'objectiu d'incrementar els més de 400 municipis que s'hi van adherir l'any passat. El manifest l'ha fet l'escriptora Isabel Clara Simó on deixa clar que "si no salvem la llengua no salvarem el país" perquè "sense una llengua pròpia faria segles que estaríem assimilats".
Societat. dijous, 29 de maig de 2008, 09:00
El Correllengua 2008 escalfa motors
-
-
Objectius de la 12a edició del Correllengua
1. Els objectius bàsics.
Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l'oficialització a tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística.
a) La unitat de la llengua catalana.
Cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l'objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. Després de les eleccions estatals espanyoles celebrades el passat mes de març, tot sembla indicar que el secessionisme institucional dels sectors blavers del País Valencià continuarà ben actiu, amb agressions constants, com poden ser nous tancaments de repetidors de TVC al Sud.
b) El català, única llengua oficial.
D'altra banda, les eleccions estatals espanyoles celebrades el passat mes de març no implicaran cap canvi i el marc jurídic de la llengua catalana continuarà tenint una condició de segona, sempre subordinada a la llengua estatalista.
A nivell del Principat de Catalunya, el no desplegament d'un Estatut que ja s'anunciava insuficient ni l'aplicació de la Llei de Política Lingüística en àmbits tan importants com l'escola, ens obliga a pressionar les administracions i les diverses forces catalanes per tal que treballin en pro d'una igualació real dels drets i deures fixats per la legislació vigent. Al País Valencià, l'escenari podria fer-nos romandre capcots, sempre a la defensiva per tal de, simplement, no retrocedir però cal assolir un consens social ampli per tal de capgirar l'etapa de substitució en la que ens veiem submergits i submergides des de fa ja massa temps. A les Illes, la situació política sorgida arran les darreres eleccions autonòmiques ha permès posar fre a certes actituds promogudes pel govern anterior tot i que, com en el cas del Principat, ens obliga a exigir polítiques fermes en matèria lingüística tot aprofitant la conjuntura actual, adoptant mesures especialment en els mitjans de comunicació i en l'ensenyament, uns àmbits en els quals el govern del PP va destacar per la seva bel·ligerància, i els intercanvis amb la resta de territoris dels Països Catalans. Finalment, l'estatut d'Aragó va ignorar la realitat lingüística de la Franja, on hi trobem el percentatge d'ús social més alt de tot el territori, deixant el català sense cap reconeixement legal.
Per tant, el marc estatutari es mostra, per enèsima vegada, absolutament insuficient per a permetre la plena normalització de la nostra llengua.
A Catalunya Nord, el reconeixement oficial del Consell General dels Pirineus Orientals obre noves portes a la normalització lingüística. Aquesta Carta a favor de la llengua i cultura catalanes pot esdevenir un punt d'inflexió si les administracions hi dediquen recursos, altrament restarà com una simple declaració de bones intencions, com va succeir a Bretanya, de cara a les darreres eleccions municipals a l'Estat francès.
Finalment, a Andorra, on el català és l'única llengua oficial, hi manquen polítiques desacomplexades que permetin fer del català l'autèntica llengua d'ús social.I a nivell europeu, el català continua lluny de l'oficialitat, per manca de voluntat d'uns estats espanyol i francès que se suposa que ens representen però que, a la pràctica, oculten i menyspreen la realitat lingüística dels Països Catalans, malgrat que el català, amb nou milions de persones que el parlen i onze que l'entenen, supera de lluny altres comunitats lingüístiques que sí que tenen plenament reconeguts els seus drets en el si de la Unió Europea.
Per tant, el Correllengua ha de servir per exigir a les administracions competents que reconeguin l'oficialitat del català a tot el territori i també a la Unió Europea i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana. Només d'aquesta manera podrem convertir el català en quelcom útil i necessari per a viure i treballar als Països Catalans. Alhora, cal tenir present que l'objectiu final de la CAL i del Correllengua és el reconeixement del català com a única llengua oficial als Països Catalans, i que amb aquesta finalitat l’entitat va endegar fa uns anys la campanya "Pel futur del català, única llengua oficial".c) La fidelitat lingüística.
Finalment, un altre dels objectius centrals del Correllengua és el foment d'uns hàbits de fidelitat lingüística que permetin superar la baixa autoestima i la submissió pròpia dels parlants de llengües minoritzades. Amb aquest objectiu, la CAL va desenvolupar una eina de caire pedagògic, els tallers sociolingüístics, que actualment coordina i promou Tallers per la Llengua, una entitat adherida a la CAL i el dossier de presentació de la qual podeu trobar aquí. L'eix central de la iniciativa és insistir en el paper clau que, com a parlants, tenim en el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, i evidenciar que el fet de canviar del català a l'espanyol o el francès, quan aquesta és la llengua del nostre interlocutor, ajuda a consolidar el paper d'aquestes darreres com a llengües hegemòniques i comunes a casa nostra, en detriment de la llengua pròpia, el català.
2. El català com a element d'integració i de cohesió.En l'actual context d'arribada de persones procedents d'arreu del món, el Correllengua ha de servir per evidenciar que el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans, tot remarcant els valors positius que suposa la diversitat lingüística i el fet que les llengües no són simples eines de comunicació, sinó maneres originals d'interpretar l'entorn. Per tant, i per aportar el nostre granet de sorra a aquesta diversitat, ens cal fer del català el punt de trobada de totes aquestes comunitats lingüístiques, és a dir, la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora. Només d'aquesta manera podrem fer del català una eina d'integració i de cohesió social.
En aquest sentit, coincidint amb l'inici del Correllengua d'enguany, la CAL promourà el projecte Xerrem, un projecte de voluntariat on es veu clar que es poden dur a terme pràctiques de conversa social de manera efectiva pel que fa a la millora de la fluïdesa, augment del bagatge lèxic, refermança de la seguretat i consolidació de l'autoconfiança dels parlants. Un projecte basat en grups de conversa dinamitzats per voluntaris i voluntàries formades per aquesta tasca, coordinat per la CAL.
3. El context actual.A banda d'aquests objectius bàsics del Correllengua, n'hi ha d’altres que responen a situacions conjunturals. Enguany, aquests objectius específics fan referència a la commemoració dels 300 anys de la Guerra de Successió, ...
a) 300 (+ 1) anys de repressió i resistència.
El 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaven l'exèrcit austriacista a Almansa, en una desfeta que suposà l’inici de l'ocupació dels Països Catalans (amb excepció de Catalunya Nord, que ja estava ocupada per l'exèrcit francès des del 1659). Commemorar els 300 anys de la batalla d'Almansa va ser l'objectiu de l'edició del 2007. Enguany, continuarem recordant les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans la Guerra de Successió: el juliol del 1708 queia la ciutat de Tortosa, després d'un llarg i dolorós setge, amb el qual es completava la conquesta del País Valencià deixant via lliure a l'exèrcit borbònic per llançar-se sobre el Principat.
b) 800 aniversari del naixement de Jaume I
Jaume I, que va néixer a Montpeller l'any 1208 i va morir a València l'any 1276, regnà Aragó, Mallorca i València, fou Comte de Barcelona i d'Urgell, i Senyor de Montpeller. Conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses i València. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans.
Vuit-cents anys després del seu naixement, des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) volem recordar qui assentà les bases de l'actual nació catalana, i convidem als i les organitzadores dels diferents correllengües arreu del territori a recordar la seva figura.
c) Defensem la llengua, defensem la terra.La llengua està lligada indefugiblement al territori, és per això que ens proposem de col·laborar amb les entitats i plataformes que ens defensen de les contínues agressions que pateixen els Països Catalans (especulació, manca de planificació per part de l'administració o planificació sense incorporar els vectors ambientals, permissivitat en l'incompliment de les normes ambientals, etcètera...) i que han degenerat en una situació ambiental i social que jutgem insostenible.
Així doncs, ens solidaritzem amb els catalans i catalanes que lluiten contra la MAT al nord i al sud de l'Albera; amb qui defensa una nova cultura de l'aigua a les Terres de l'Ebre, al Ter o al Xúquer; amb els i les que creuen en el paper de l'agricultura en la preservació del medi ambient i com a element vertebrador del territori; i, en definitiva, amb qualsevol lluita ecologista arreu del territori (Collserola, l'Horta, Penedès, Pitiüses, la Vall Fosca i la Valldigna...).
4. Decideixo decidir.
Per últim, la CAL, com a una de les entitats impulsores de la Plataforma pel Dret de Decidir i de la campanya "Decideixo decidir", aprofitarà el Correllengua per a recollir signatures per demanar als Parlaments dels Països Catalans que tramitin una iniciativa de llei per la qual es reclami al Parlament espanyol que els traspassi la competència per a convocar referèndums. Aquesta campanya es fa sota la fórmula legal d'una petició popular ja que la competència de referèndums és, a dia d'avui, una competència exclusiva de l'Estat Espanyol. La via legal per tal que aquesta competència passi a mans dels diferents Parlaments autonòmics és mitjançant l'aprovació al Congrés espanyol d'una Llei Orgànica per la qual s'estableixi aquesta transferència (tal com preveu l'article 150 de la Constitució espanyola).
-
Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.
És per tant imprescindible que emprem tots els mitjans, pacífics i democràtics, per salvar una llengua que està retrocedint molt de pressa; de fet, la llengua catalana ha ocupat àmbits, les darreres dècades, que mai abans havia ocupat i el nivell de coneixement del català ha augmentat espectacularment –uns avenços, per cert, que només es deuen a la nostra irreductible tossuderia-, però el seu ús no para de retrocedir i el mandat constitucional pel qual l’Estat està obligat a protegir-la no s’ha complert mai.
Necessitem com a condició necessària la llei de Normalització Lingüística, però necessitem encara més que s’apliqui de fet. Necessitem també la innegociable unitat de la llengua catalana, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos, per no esmentar com ens és de negatiu l’esmicolament del mercat, sobretot en el camp de l’ensenyament.
És també imprescindible que la població catalana, de tots els Països Catalans, sigui conscient de què hi perd i què hi guanya en el debat tan desigual per la nostra supervivència. Des d’un punt de vista econòmic, fins i tot els empresaris estan alarmats el preu que s’ha de pagar per pertànyer a Espanya i com és d’irreversible el retrocés econòmic al qual estem empesos, a un nivell que no és equiparable a cap altre país de la Unió Europea: l’ofegament econòmic ja no és un fantasma sinó una realitat.
Ens és imprescindible que el català sigui la llengua comuna de tots els catalans, vinguts de totes bandes del món, perquè només així construirem una societat justa i sense discriminacions.
I per a tot això ens cal la independència. Una independència civilitzada, com la que tants altres països estan a punt de coronar en aquest segle XXI. I ens cal recuperar la dignitat i la personalitat pròpia.
La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.
Isabel-Clara Simó
-
-
Molt bé!
Però pregunto: la notícia diu que és el primer any que comença a la Catalunya Nord i em sembla que heu errat.
Recordo haver anat a Rià i Prada fa tres o quatre anyets als actes d'obertura del Correllengua.
O sigui que seria la segona vegada
Salut!
fòrums
En Rossell espanyolitza el Barça: la segona equipació s'inspirarà en l'estanquera (198)
Un programa de la televisió alemanya i un joc a internet es burlen del rei Joan Carles (10)
Com estan els amics espanyols? (96)
Manuel Valls: Un català, primer ministre de França. (77)
Paul Krugman: Un boig perillós. (70)
[Fil-Grècia pre-Eleccions] SYRIZA ja és Partit Polític. Eleccions UNI + ENQUESTES (146)
Viatge a València pel pont de maig (69)
M3- El sexe anal i la caca! (57)
Vaga 22-M Girona i ocupació del Rectorat de la UdG! (13)
Esfurriant l'escepticisme i el materialisme. (135)
Els joves de SI retiren el suport a la manifestació en pro del multiculturalisme de Vic (143)
La PxC d'Anglada es presentarà arreu de l'estat espanyol. (77)
Total de missatges: 4.347.460
Total de temes: 160.056
Opina
Configuració |