Denuncien la situació de la llengua catalana a l'etiquetatge dels productes ecològics

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui un estudi (PDF) sobre l'etiquetatge en sl productes catalans amb segell de qualitat ecològica. L'estudi, dut a terme el 2007, porta per títol "L'acompliment de la Llei en l'ús del català en l'etiquetatge dels productes amb segell ecològic del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica", i analitza en profunditat aquest tipus de productes. Les conclusions són que poc menys de la meitat de les empreses -43%- etiqueta en català, i que fins a un 52% incompleixen la normativa de fer-ho "almenys" en català.

El treball es centra en avaluar la situació de la llengua als productes amb el segell del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que és la corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, un òrgan tutelat pel Departament d'Agricultura de la Generalitat. l'Estudi ha avaluat doncs el comportament i les actuacions de les empreses que elaboren aquests productes en relació a la Llei 1/1998 de política lingüística de la Generalitat, que marca l'exigència que, com a mínim, els productes amb segell de denominació d'orígen estiguin en català.
 
En l'estudi s'han trobat 204 productes agroalimentaris diferents amb el segell de qualitat específic del CCPAE. Aquests aliments pertanyien a 23 productors. Les empreses que acompleixen la Llei 1/1998 de política lingüística en el seu etiquetatge són gairebé les mateixes que les empreses que no ho fan: 10 empreses (el 43%) ofereixen els seus productes etiquetats com a mínim sempre en català davant 12 empreses (52%) que no ho fan. A part tindríem l'empresa de marca blanca Veritas, que només etiqueta de manera legal els seus vins i caves, però distribueix la resta de la producció fora de la llei. Les 12 empreses que distribueixen tots els seus productes de manera il·legal a Catalunya són: Biocop. Productos ecológicos, Bionsan, BioSpirit, Frit Ravich, Sorribas, Vegetalia, Aceites Borges Pont, Mielar, Ecoaliments, General dietètica, Castell d'Age i Cal Valls.

L'estudi recull una sèrie de recomanacions ja que, després de més de 10 anys de vigència de la llei, es considera que tant des de l'Administració com des de les empreses no s'han fet els passos adients per tal d'evitar la comercialització il·legal d'aquest tipus de productes. Es recomana a la Generalitat de Catalunya, i en concret com a darrer responsable al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural que facin acomplir la legislació lingüística del Parlament de Catalunya. També, cal que el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) informi de manera escaient als productors.

La Plataforma per la Llengua creu que és important que com a mínim s'acompleixi l'escassa legislació lingüística que garanteix la presència del català, de la mateixa manera que ja s'acompleixen les més de 150 normatives estatals que imposen el castellà a Catalunya com l'obligació d'etiquetar en castellà la totalitat de les dades bàsiques dels productes, exceptuant justament els catalans que tenen denominacions de qualitat o d'origen. El cas del català a Europa és especialment significatiu, ja que no existeix una llengua amb un nombre de parlants similar al català tant desprotegida legalment.