Esquerra: Comencen les corredisses

Un cop ací, Carod "contraatacava" a darrera hora d'ahir en una entrevista a TV3 carregant contra l' "estil Puigcercós" de voler ser alhora govern, oposició i antisistema: "ERC ha de triar si vol continuar amb tics d?oposició, antisistema, o vol fer el que li correspon a un partit de govern". Carod criticava de forma poc dissimulada la participació de Puigcercós a la manifestació de Perpinyà contra la MAT. Carod barrina donar un gir estratègic a Esquerra, posant en qüestió l'estructura assambleària del partit, per "netejar-la" dels "tics antisistema" de l'entorn Puigcercós.

Guerra oberta més o menys dissimulada a ERC entre els seus dos màxims líders, el secretari general del partit, Joan Puigcercós, i el seu president, Josep-Lluís Carod-Rovira, pel control del partit. Puigcercós dimitia aquest dilluns com a Conseller de Governació de la Generalitat per "dedicar-se al partit" després dels nefastos resultats de les darreres eleccions espanyoles, celebrades aquest darrer diumenge. La decisió va irritar Carod, entre d'altres coses perquè se'n va assabentar a través del president Montilla, i no pel seu propi partit. Carod també criticà la decisió de Puigcercós per ser "exclusivament personal", mentre que aquest havia insinuat que era una decisió del partit, i qualificava d' "absurd" que Carod cerqués la polèmica en la seua dimissió.

Un cop ací, Carod "contraatacava" a darrera hora d'ahir en una entrevista a TV3 carregant contra l' "estil Puigcercós" de voler ser alhora govern, oposició i antisistema: "ERC ha de triar si vol continuar amb tics d’oposició, antisistema, o vol fer el que li correspon a un partit de govern". Carod criticava de forma poc dissimulada la participació de Puigcercós a la manifestació de Perpinyà contra la MAT. Carod barrina donar un gir estratègic a Esquerra, posant en qüestió l'estructura assambleària del partit, per "netejar-la" dels "tics antisistema" de l'entorn Puigcercós.

A part es preveu que Joan Puigcercós assumeixi un "paper central" al grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya, un cop ha deixat enrere el càrrec de conseller. Tot i que no és segur que assumeixi la presidència del grup parlamentari d'Esquerra, sí que hi tindrà un paper "destacat" conjuntament amb l'actual portaveu adjunta, Anna Simó, que amb la marxa de Joan Ridao al Congrés espanyol estava previst que assumís aquesta tasca.

A part i mentre la disputa pel lideratge continua, els corrents crítics majoritaris dins el partit continuen prenent posicions. Uriel Bertran, d' "Esquerra Independentista", criticava ahir la disputa pel lideratge entre Carod i Puigcercós, i feia una crida a la calma en benefici del partit. Joan Carretero per la seua banda, qui ha restat mut fins ara des del darrer Congrés Extraordinari d'ERC, té previst retornar el seu corrent crític "Reagrupament.cat" a l'escenari públic ben aviat. Així les coses, el proper Congrés Nacional d'Esquerra, que finalment s'ha avançat al juny, es preveu explosiu.

Envia Corregeix Comparteix

2155 lectures 12 comentaris

Opina

Configuració |

Daniel1714 (2163 missatges)
12 de març de 2008, 11:44

Envia als moderadors

Si tot això serveix per sumar endavant. Si acaba en una guerra fraticida, i peerdrem tots
- sanes_antifa (498 missatges)
  12 de març de 2008, 12:14
  
  Envia als moderadors
  
  a veure com acaba, Carod Rovira té el dies comptats, s'ha molestat molt en expliar als espanyols de bones maneres perque volem la independència, quan el que hauria de fer es explicar als catalans perque vole la independència sense pensar en el que pensin els espanyols allà a l'oest. Puigcecós serà el seu próxim lider, i esperem que trenqui tot lligam amb el Psc i tot el que olori a espanyolitat aprop d'esquerra.
  
  #247795
  - larsson (27597 missatges)
    12 de març de 2008, 13:02
    
    Envia als moderadors
    
    Però si Puigcercós ha estat l'arquitecte dels pactes amb el PSC-PSOE que ens han portat al pou actual! Quina credibilitat té aquest home? Això és el que em temia: que aprofitaria qualsevol cosa per fer fora Carod, tot defugint la seva responsabilitat. I ell ha estat (i és!) el principal valedor de l'aposta estratègica de fer Montilla president.
    
    Carod i Puigcercós, dimissió! Cal fer foc nou!
    
    #247797
    - Daniel1714 (2163 missatges)
      12 de març de 2008, 15:09
      
      Envia als moderadors
      
      Puigcercós ,amb altres membres de la executiva nacional,és l'arquitecte del pacte amb els socialistes,es veritat, però l'objectiu del pacte era desgastar els socialistes per captar votants del seu entorn.
      La estratègia potser era bona, però s'ha demostrat que ,almenys, no s'ha sapigut fer.
      Això no treu que en Joan pugui endegar de nou un rumb diferent marcat per la militancia.
      entenc que el Carod hauria de cedir el pas, que no pas desapareixer (ja que tampoc estem per fotre fora tothom),a la gent que han de protagonitzar la segona onada independentista. En Carod ha estat dotze anys al capdavant del partit,ara hauria, en un acte de maduresa política, deixar pas a altre gent, i personalment, crec que en Joan hi ha de ser.
      
      Només és una opinió,però el que cal ara és tenir el cap fred i saber marcar una trajectòria, i no anar a destrossar tot el que hi ha, la premsa ens està esperant, els altres partits també, per tornar a vendre que som uns aixelebrats i que no serem mai partit de govern,govern que ens ha de portar a la independència.
      
      Per tant , insisteixo, idees i cap fred.
      Primer pensar en el gir polític i si això ha de comportar canvis de persones ,doncs que es faci però amb seny.
      
      #247801
  - Almogaver (1846 missatges)
    12 de març de 2008, 12:58
    
    Envia als moderadors
    
    En Putxi i en Montilla son els creadors del Tripartit, que foti el camp.
    
    #247797
    - mussolmussut (3859 missatges)
      13 de març de 2008, 16:55
      
      Envia als moderadors
      
      exacte!
      
      que ara no vingui amb històries
      i qui ho hagi fet que n'assomeixi la seva part de responabilitat, que surti del partit
      
      #247800
Miquel Sola Suris (1010 missatges)
12 de març de 2008, 14:07

Envia als moderadors

Una cosa es evident, si CIU amb dos pols oposats com Duran i Lleida i Mas ja perden 100.000 vots tot i mantenir els 10 diputats, com es pot aguantar un partit que en te 4 de pols oposats? Per una Banda Carod, actual líder, Puigcercos que vol estar al lloc del Carod, i finalment Carretero i Uriel que els volen tots dos fora de l'executiva!

Com a votant d'Esquerra, crec que Carod es molt millor que Puigcercos, però ara toca canvi. Carod ja ha fet la feina, ha remuntat el partit fins allà on ningú s'esperava arribar però ara ja toca canvi i en les últimes eleccions la cosa a quedat clara. 350.000 vots menys.

Personalment, crec que el gran error d'Esquerra va ser col·locar els dos líders del partit al mateix galliner, això era evident que tard o d'hora suposaria un problema greu com el que tenim, ja que tots dos acabarien volent el primer lloc. Puigcercos ja estava bé a Madrid i Carod ja estava bé a Catalunya i ajuntar-se va ser un gran error, no nomes pel tema dels dos líders al mateix lloc, sinó que treure en Puigcercos de Madrid ha fet perdre un líder amb força a les Espanyes.

No soc militant, però estic pensant en fer-me militant aviat per ajudar al partit amb el que faci falta. Crec que ara toca foc nou i Carretero i Uriel podrien ser la saba nova que fa falta dins d'Esquerra.
Jordi Montannnan (27 missatges)
12 de març de 2008, 14:58

Envia als moderadors

Està molt bé que finalment tots i totes parlin i es diguin les coses a la cara. Tanmateix em faig unes preguntes: Què és la política? Com es fa la política?
JordiS (7737 missatges)
12 de març de 2008, 19:47

Envia als moderadors

El problema de ERC ara mateix no és de persones, o no és nomes de persones, sinò de projecte i de ideologia: té sentit predicar un projecte independentista a un pais, Catalunya, on la meitat de la població, tirant curt, és espanyola i indiferent quan no agressivament contrària a tot el que faci olor a la Catalunya nació?

A ERC el problema és sempre el mateix: com atreure la meitat espanyola i espanyolista vers l'independentisme, perque sense ells mai no hi haurà majoria favorable a la secesió i el mètode democràtic no funcionarà. Fa cinc anys en Carod creia, o ens volia fer que s'ho creia, que regalant el pais als espanyols, d'esquerres, això si, aconseguiria que els espanyols es catalanitzessin. Però la realitat és que el que ha passat és el contrari i, mentre el partit espanyol al que éll salvà del desastre, la sucursal provincial del PSOE a Catalunya, ha aconseguit més vots i poder que mai, ERC gairebé ha tornat a la marginalitat.

El fracàs de ERC ha estat doble, a més de la seva renuncia a tot el que semblés nacional i català ("no soc nacionalista", "és catala tothom que té la tarjeta sanitària" deia Carod molt cofoi de lo modern que era), ERC adoptà tots els tòpics de la esquerra moderna del tipus ex-marxista ... només per trobar-se que, posats a jugar al socialista modern, el votant s'estima més votar al PSOE, cosa perfectament comprensible.

I ara que? Doncs 'chi lo sa?', però qualsevol solució que el proper congrès nacional de ERC adopti i que no tingui en compte que les coses són com són i fixi nous objectius i estratègies realistes, serà nomès un mal arranjament fet amb l'únic objectiu de que uns quants continuin vivint de la política, molt en la linea Saura-Mallol de ICV que han renunciat al marxisme pero no al xalet de la Cerdanya. Continuar amb la cantarella de la independencia mitjançant una majoria democràtica es senzillament absurd, i ho és senzillament per motius aritmètics. Amb potser més i millors arguments els anarquistes prediquen la anarquia universal, i tothom els té per bojos o utopics.

Vol dir el fracàs de ERC que a Catalunya no hi ha gent d'esquerres i catalanista? Doncs el que si que podem dir es que quan hom es d'esquerres i marxista (politic o cultural) no es pot ser nacionalista, i aixo es quelcom que es pot justificar amb la teoria marxista a una ma i els fets passats i recents a l'altra ma. Pero es que tambe hi pot haber una esquerra no marxista, com ho era la ERC de Macià, però això no li ho van ensenyar a Carod a la universitat catalana on estudià primer i treballar desprès, i que durant el franquisme es marxistitzà fins l'arrel.
cerc (395 missatges)
12 de març de 2008, 20:04

Envia als moderadors

   Trobo molt acertat el plantejament de que Esquerra ha de decidir quina ACTITUD pren (govern, oposició o antisistema) en aquest moment o inclús com a línia estrategica. Aquest plantejament més que centrar-se en les idees i programes, que se suposa que dins el partit no hi ha d'haver greus diferències, és bassa en el comportament pràctic i els compromisos.
    Això s'haurà de decidir suposo en el Congrés Nacional. El que si em preocupa és que en Carod qüestioni el sistema assambleari. Penso que aquests és un dels signes d'identitat i/o patrimoni del partit que el fan diferent dels altres, i de forma positiva al oferir una major democràcia. A més, amb èxit o sense, és la forma de que el partit no s'equivoqui, al menys respecte les bases.
    Finalment, una petita observació. El que básicament ha passat en aquestes eleccions és l'enfonsament d'ERC. Això s'ha degut en gran part al vot útil davant al PP, per part de l'electorat pot ser menys militant, i per altre part hi ha el vot que ha anat a l'abstenció, aquest pot-ser és un vot més decepcionat. Aquests dos tipus de "VOTS ESCAPATS" tenen significacions o voluntats diferents. Mentres el vot que ha fet costat al PSC, pot ser que torni per si sol a unes altres eleccions menys bipolaritzades, el vot abstencionista sembla que vol canvis contundents. Seria bo que hi hagués eleccions a la Generalitat (o enquestes amb aquest supòsit) per a comprovar si la perdua de confiança en aquesta darrera catastrofe electoral és tant greu com sembla
- JordiS (7737 missatges)
  12 de març de 2008, 20:24
  
  Envia als moderadors
  
  A veure si m'aclareixes un parell de coses:
  
  - A sant de que un votant del PSOE (o del PSC, si vols continuar alimentant la ficció) te que votar ERC? Desprès d'aquests cinc anys de Tripartit, quina diferencia hi ha entre PSOE i ERC? Donat que el mateix Ridao ja confessa, i Carod no el desmenteix, que lo del referendum per la independencia per l'any 2014 es només per animar el cotarro pero que res mes, què diferencia ERC del PSOE? ERC ha adoptat el discurs socialista clàssic, i posats a votar socialista clàssic i mes o menys anacional, els espanyols que resideixen a Catalunya s'estimen mes votar PSOE, i no es gens criticable.
  
  - El vot util no explica l'ensorrament de ERC. Un independentista no vota PSOE nomes perque el PP li fa por. El que si explica l'exit de ERC fa quatre anys es un esdevinment irrepetible, la brutal reaccio espanyola a l'entrevista de Perpinyà.
  
  Aixi que sense un canvi radical, no nomes de ACTITUT, es a dir de aparences i negocis a curt termini, ERC no es menjarà un torrat mai mes. I no nomes no creixera, sinò que s'esllanguirà. Senzillament ERC no te futur amb el discurs actual, i encara menys si aquest discurs continua acompanyat d'actitituts incomprensibles que fan que el votant es demani continuament si la direccio de ERC es plena de inutils, de vividors, o directament de renegats.
  
  #247815
  - cerc (395 missatges)
    13 de març de 2008, 20:32
    
    Envia als moderadors
    
       Jo no tinc respostes, ni pretenc polemitzar. Només vull aportar les idees que hem venen al cap al llegir els articles, per si serveixen per enriquir el debat. Malgrat que pel meu seudonim pugui donar la sensació de que pertanyo al partit, no és així. Només es una condensació de significants o indentificacions entre les que es troba ERC. Amb aquesta intenció intentaré contestar-te.
       Trobo molt raonable la segona pregunta. Jo només comento que una part del vot d'Esquerra a anat al PSC i l'altre a l'abstenció. L'última deducció és bastant raonable atenent el nombre de vots perduts per esquerra i que cap altre partit ha pujat, però tampoc baixat considerablement en vots, excepte el PSC. Pot ser més discutible, des dels numeros electorals, que molts vots hagin anat al PSC ja que tots els vots perduts podrien haber anat a l'abstenció. No obstant ho considero raonable ja que a les circunscipcions de Tarragona, Lleida i Tarragona Erc perd un diputat i el Psc en guanya un si no recordo malament. D'altre banda hi ha els comentaris de la gent en els SMS de determinats programes de televisió i com tu dius no sembla que hi hagi tanta diferència entre ERC i PSC. Es molt probable que a Tarragona davant l'espantada d'una nova càrrega del PP sobre el traspassament de l'Ebre els tarragonins hagin prescindit d'intermediaris sabent que qui de veritat pot evitar-ho al menys durant 4 anys més es el PSOE. Estaria bé que omplissin a bessar de desalinitzadores les provincies d'Alacant, Múrcia i Almeria per llevar-los per sempre els arguments de la manca d'aigua.
       M'he allargat més del compte i no he contestat la teva pregunta. ERC té un paper dificil faci el que faci. Tot i que han de manar les bases no pot canviar de formes de fer a cada moment, perqué això desconcerta encara més a l'electorat.
       Si opta pel govern, penso que ha de ser fidel i jugar el paper que preten CiU des de l'oposició. O que pretén tenir el mateix PSC respecte el PSOE. Es a dir, ser la garantia que el govern adopti possicions més catalanistes. Avui en dia el paper que va jugar ERC en la Segona República aglutinant les forces catalanistes i d'esquerres el juga el PSC abanderant la cohesió social i les politiques d'esquerra. Cohesió d'una societat que com tu mateix dius no és independentista, ni tant sols catalanista de forma majoritaria. Personalment no crec que és pugui manipular. Primer per motius ètics, segon per que crec que la manipulació crea l'atrinxerament. De la mateixa manera que 300 anys d'espanyolisme no han pogut doblegar-nos, ni ens faran canviar als que tenim conviccions, no poden crear arguments per l'enroscament dels que se senten espanyols.
       Faci el que es faci penso que s'ha de fer per convicció i no mirant els resultats electorals, ni especulant. Com deia la propaganda d'anteriors eleccions ERC és una eina. Si el que vol fer ERC ho fa el PSC, ben fet estigui.
       Tot i això, només associo pensaments i en un altre moment et puc defensar amb la mateixa sinceritat que cal ser ferm en els ideals i adoptar unes possicions molt més idealistes i radicals.
    
    #247816