El ministre espanyol d'Indústria, Joan Clos, va fer ahir una demostració de profunda ignorància sobre el domini .cat quan va afirmar que el seu ministeri només regala dominis .es "perquè el .cat ja té la Generalitat", quan de fet el .cat no és del govern català, sinó d'una entitat privada (la Fundació PuntCAT) a qui la ICANN ha concedit l'administració del domini. És per això que la campanya que ha iniciat el ministeri espanyol per regalar dominis .es als joves menors de 30 anys ja és considerada per alguns joves catalans com a "injusta" i que no té en compte "la plurinacionalitat" ni la "pluralitat lingüística" de l'Estat, ja que la web de la promoció dels ".es" a més a més està només en castellà.

I és que els dominis .es sempre s'havien caracteritzat per ser especialment cars, fins que va aparèixer el domini .cat, moment en què van baixar espectacularment de preu. Ara el govern espanyol mira de reimpulsar un domini que mai no ha tingut especial èxit regalant dominis .es als joves de fins a 30 anys, una acció que subvenciona directament el ministeri d'Indústria espanyol, que és qui assumeix el cost de la compra dels dominis, amb els diners de tot l'Estat. Però aquests diners no es destinen també a assumir les despeses de la compra de dominis .cat, per exemple, ja que com erròniament va afirmar Joan Clos, "el .cat ja té la Generalitat".

Els estats fan el que volen amb els seus propis dominis, els de dues lletres; per exemple tenim els dominis ".tk", que pertanyen al govern de Tokelau, al Pacífic Sud, un govern que ha decidit regalar-los a canvi d'inserir publicitat a les planes que els fan servir, i a canvi de promocionar el país. Cada govern que gestiona els dominis territorials -de dues lletres- pot fer i desfer, i gestionar com vulgui el seu domini. I com a govern independent, pot tranquilament desviar fons cap als dominis del seu país i regalar-los alegrement, no necessita respondre ni presentar un determinat estat de comptes, ja hi ha els contribuents per omplir les arques.

En canvi però el .cat és un domini de tres lletres, que es gestiona de diferent manera que un de dues lletres (territorial) com és el ".es". És un domini patrocinat que té més despeses que no pas un de dues lletres, ja que ha de complir una sèrie de condicions (que s'han de controlar), i tampoc no és "potestat" de cap estat, per tant no té el suport econòmic i polític que pot tenir un eventual domini territorial. A part en les despeses quan hom fa la compra d'un domini cal sumar-hi la par que es queda la ICANN. I a més a més la Fundació PuntCAT no és cap Estat ni cap govern, i no pot, com fa el govern espanyol, anar regalant els dominis .cat alegrement perquè hauria de tancar la barraca en pocs mesos, i per tant s'acabaria en sí mateix el propi domini .cat.

És per això que aquesta mena de campanyes impulsades pel govern espanyol tenen l'únic objectiu de "passar la mà per la cara" al domini .cat, fins i tot oferint dominis per sota del seu preu de cost real, que sufraga el mateix ministeri d'Indústria espanyol. És per això que les queixes contra aquesta campanya -que no inclou altres dominis com el .cat- està plenament justificada. I també és per això que la ineptitud i ignorància del ministre espanyol Joan Clos ha quedat més retratada que mai, si és que això és possible.