Registrar-se
Recorda contrasenya

Internacional. divendres, 11 de gener de 2008, 21:26

La nova lletra proposada per a l'himne espanyol recorda l'himne del franquisme

francisco_franco_ha_muerto_88.jpegEl Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Societat General d'Autors i Editors espanyola (SGAE) es van proposar fa pocs mesos presentar al Congrés dels Diputats de Madrid una proposta de nova lletra per a l'himne espanyol, que fins ara és un dels pocs himnes del món que no en té. Per aquest motiu van organitzar una petició de lletres, de les que n'han fet una selecció, i finalment han triat un guanyador. La lletra, que ha filtrat el diari espanyol ABC, conté nombroses referències gairebé literals a l'himne, conegut com a "la Marcha Real" (versió de José María Pemán) que va emprar el govern espanyol just després de la Guerra Civil quan hi governava el dictador Francisco Franco. L'himne comença d'entrada amb un "Viva España" que es repeteix també al segon paràgraf, i recorda les estrofes de la Marcha Real franquista, per exemple quan aquest cita "al inmenso mar" mentre el franquista parlava de "el azul del mar", o quan diu "cantemos todos juntos" i el franquista deia "juntos con ellos cantemos". Les similituds continuen, amb "el himno de la hermandad" que en la versió franquista era "el himno de la fe", o el ja conegut "alzad los brazos hijos" franquista, que a la nova versió esdevé un "gloria a los hijos". El final de l'himne proposat també és paregut al franquista, quan diu "de democracia y paz", i el de Franco deia "de trabajo y paz".

 

El Comitè Olímpic Espanyol (COE) i la Societat General d'Autors i Editors espanyola (SGAE) es van proposar fa pocs mesos presentar al Congrés dels Diputats de Madrid una proposta de nova lletra per a l'himne espanyol, que fins ara és un dels pocs himnes del món que no en té. Per aquest motiu van organitzar una petició de lletres, de les que n'han fet una selecció, i finalment han triat un guanyador. La lletra, que ha filtrat el diari espanyol ABC, conté nombroses referències gairebé literals a l'himne, conegut com a "la Marcha Real" (versió de José María Pemán) que va emprar el govern espanyol just després de la Guerra Civil quan hi governava el dictador Francisco Franco.

L'himne comença d'entrada amb un "Viva España" que es repeteix també al segon paràgraf, i recorda les estrofes de la Marcha Real franquista, per exemple quan aquest cita "al inmenso mar" mentre el franquista parlava de "el azul del mar", o quan diu "cantemos todos juntos" i el franquista deia "juntos con ellos cantemos". Les similituds continuen, amb "el himno de la hermandad" que en la versió franquista era "el himno de la fe", o el ja conegut "alzad los brazos hijos" franquista, que a la nova versió esdevé un "gloria a los hijos". El final de l'himne proposat també és paregut al franquista, quan diu "de democracia y paz", i el de Franco deia "de trabajo y paz".

Podeu veure tots dos himnes (i alguns més) a la plana de la Wikipedia espanyola dedicada a "la Marcha Real".

Envia Corregeix

2973 lectures   16 comentaris

  • Sembla realment un himne fet per als guardians de les essències franquistes. Tanta carrinclonada i caspa junta... Tan bonica com és la versió que en cantem els independentistes, i no l'han volguda adoptar! No tenen gust! 

  • Una altra lletra, total per quedar-se igual.
    Quines ganes que tenen!!!!!
    Jo com que no la penso cantar, ja s'ho faran. I espero que els forçats, tampoc.
    Visca Catalunya lliure!

  • Fer un himne nou? perque? Ja en tenim un, inclus te una versió catalana.
     
    himne versio catalana.
     
    espanya espanya
    penjada de una canya
    si la canya cau
    espanya adeu siau
    espanya perduda
    i guerra vençuda
    aixequem les mans
    i visquen els catalans
     
    himne espanyol.
     
    franco franco
    tiene el culo blanco
    porque su mujer
    lo lava con ariel
    la reina sofia
    lo lava con lejia
    juan carlos de borbon
    lo lava con colon
    y el presidente lo tiene fluorescente
    porque su mujer lo lava con detergente
     
    Vos agrada?
  • que original! un rentat de cara i apa democrata de tota la vida. Si es que tot ho fan així aquests espanyols.
  • estic molt content!
    1-situa a espanya al seu lloc, uns rancis feixistes.
    2-no sortim els catalans enlloc, uffffffff, pensava que ja ens tocaria el rebre.
    3-estem parlant del himne d´espanya, no del nostre que es els segadors.

  • Des del cel, les marionetes van bellugant. Són José Antonio i Franco que segueixen manant... 
  • A mi m'agrada més com a himne la versió de l'himne de riego amb la lletra de "Si los curas y frailes supieran la paliza que van a llevar subirían al coro cantando libertad, libertad, libertad".

  • Jo he sentida aquesta altra però crec que només és un fragment:
     
    Espanya Espanya
    m'abuelo té una canya
    pa' pegar-me al cul
    perquè sóc un gandul
     

     
     

  • Tota aquesta qüestió de l' himne cal emmarcar-la en l' actual onada neonacionalista espanyola. I el neonacionalisme espanyol sempre acaba tornant als seus orígens franquistes.
    • Sempre hi torna perque és de l'única manera que s'aguanta Espanya: unida a la força; abans amb les armes i ara amb altres recursos aparentment més inocus, com posar lletra als himnes, recomanar que la bandera onegi a tot arreu, o que es fomenti el bilingüisme. Com que no hi ha coses que ens uneixin, se les han d'inventar. A Alemanya els uneix l'idioma, als Estats Units la voluntat d'una sèrie de pobles culturalment molt diferents que es van unir lliurement quan es van adonar que eren a un nou continent, estaven aillats i junts tindrien més força. A d'altres païssos els uneix la etnia i/o la religió, etc. Però a Espanya no hi ha RES -tret del fet que els catalans també som mediterranis  (però això és una connexió massa feble)- que ens uneixi: ni la llengua, ni la manera de fer, ni la visió del món, ni gran part de la història, no res. I el que és més important, que és una cosa que sí que passa a d'altres nacions sotmeses: no tenim cap símbol en comú que acceptem i del qual ens sentim orgullosos a tot l'estat; ni la bandera, ni la monarquia, ni tan sols la constitució. Per tant, s'han d'inventar coses per mirar de fer-nos espanyols amb més o menys subtilitat. Per sort, com que solen ser tan maldestres i matussers, allò que a ells els sembla subtil, per a nosaltres són intents toscs i grollers d'espanyolitzar-nos i, per tant, els veiem venir d'una hora lluny i, com a mínim, mirem de resistir-nos-hi. Trobo que aquesta és de les poques sorts que tenim en la nostra lluita desigual. Els francesos, per exemple, fan i han fet servir tàctiques molt més subtils i efectives a l'hora de sotmetre altres nacions com l'occitana o la nostra mateixa. Amb la revolució francesa els van vendre França com a signe de democràcia i modernitat i alguns ja van picar. I això només va ser el principi. En alguns sentits, encara tenim sort que ens hagi tocat Espanya com a estat i no d'altres com França... Potser economicamnt ara estariem més avançats -cosa que tampoc no tinc tan clara- però linguisticament ja seriem morts com conills...
  • Visca Catalunha!

les notícies més...