Els vots del PP van servir ahir a les Corts Valencianes per a rebutjar la "Declaració d'Ares", un decàleg de mesures que teòricament havien de servir per a impulsar la llengua pròpia del país a l'administració de la Generalitat. I el que és més sorprenent, fou el Consell valencià qui va aprovar l'any 2003 de forma unilateral aquest decàleg, impulsada per l'avui portaveu parlamentari del PP, Esteban González Pons (aleshors conseller d'Educació).

Ara, però, els vots del PP han desestimat tirar-la endavant. Fonts de la Generalitat valenciana han afirmat que ja no és necessari perquè el govern valencià "ja l'aplica a consciència". Ha estat el grup de Compromís pel País Valencià qui ha presentat a les Corts Valencianes una proposició per a recuperar aquell catàleg de mesures, que duia el nom de "Declaració d'Ares" en referència al municipi d'Ares del Maestrat, on Jaume I va començar la conquesta del Regne de València l'any 1232.

El PP ha rebutjat doncs aplicar un decàleg aprovat unilateralment pel seu mateix govern l'any 2003. El diputat popular Fernando Giner, davant la preocupació del grup de Compromís pel futur del valencià, ha argumentat que ja no és "necessari" aprovar aquesta declaració perquè el govern valencià "ja l'aplica", ni tampoc no ho és arribar a cap "gran pacte" per posar fi a la discriminació dels catalanoparlants al País Valencià, tal i com demanava Compromís pel PV.

Giner, va afirmar que, com a valencianoparlant -sorprenent-, no s'ha sentit "mai" discriminat, i va etzibar com a resposta a les preguntes de Compromís, que "si no s'ha avançat més" [en matèria de protecció lingüística del valencià] "és per culpa d'aquells que intenten imposar-nos una llengua estranya, una denominació falsa i una cultura que no és la nostra, en contra del sentiment majoritari del poble". Giner va titllar la proposició del Compromís de "defensa de la identitat dels Països Catalans, que ens volen fer desaparèixer com a poble".

El diputat del Compromís, Pañella, va afirmar que aquestes declaracions són les típiques que "cerquen trobar un enemic que justifiqui les accions", tal i com feien "els feixistes". "Abans se'ns deia rojos i masons. Ara pancatalanistes".

La Declaració d'Ares incloïa una sèrie de disposicions on s'afirmava que les comunicacions internes de les Conselleries (i de les seves delegacions), Diputacions i municipis de predomini lingüístic valencià "es redactarien en valencià" (només). En canvi les que s'haguessin de dur a terme en àmbits geogràfics amb predomini lingüístic del castellà, es redactarien "en valencià i en castellà". Així mateix les comunicacions, cartes i notificacions de les Conselleries als ciutadans valencians en territori on el valencià hi fos predominant rebrien aquestes comunicacions primer en valencià i després en castellà; just el contrari del que passaria en les zones de predomini castellà, on aniria primer la carta en castellà (i després la traducció al valencià).

La Declaració també obligava a que les intervencions públiques dels consellers i responsables de departaments de la Generalitat empressin el valencià "sempre que el dominin", i que qualsevol departament depenent del govern valencià que hagués d'atendre directament als ciutadans començarien sempre les converses en valencià.