Que Déu o qui sigui em guardi de fer generalitzacions, una de les tendències nefastes que tenim els humans. Per tant, parlaré no dels principatins -em sap greu però no tinc un gentilici millor- sinó d'una part dels principatins. Entre els quals es pot constatar una determinada attitud i un cert estereotip respecte dels -no: d'alguns- dialectes catalans. Per exemple, a molts de principatins els encanta el dialecte balear. Aquella cançoneta, aquell article salat, aquells mots exòtics, com alot,… «Oh, ets mallorquí, parla-m'hi una mica», em deia més d'un durant la meva època d'estudiant a Barcelona, tot disposant-se a gaudir d'un petit divertiment inesperat i gratuït. I la conseqüència immediata és que l'amor cec obstrueix la comprensió de postures i d'iniciatives estandarditzadores.
L'estereotip és abundant entre defensors de la llengua i de la nació: un comentarista del meu post precedent deia a un altre lloc «quina llàstima que a un lingüista tan bo no li agradi doblar en varietats [dialectals]», sentència escrita amb la millor bona fe, per la qual cosa puc perdonar les dues inexactituds que conté. I una vegada un personatge del món del cinema, comentant una novel·la d'un autor mallorquí, m'interrogava confús per què si el dit autor era mallorquí no havia escrit el llibre amb l'article salat. Si els implicats fan part del comú de la gent, l'estat en què es troba l'idioma i el país fa el fenomen comprensible.
Però també en el món dels professionals de la llengua hi ha sovint aquesta mateixa visió. Col·legues meus universitaris del cap i casal han explicitat desaprovació d'alguna recomanació meva per al llenguatge formal illenc feta amb el punt de mira d'una llengua pública dotada d'un grau prudent d'homogeneïtat. Però no recomanacions almogàvers, no, sinó coses que avui a les Illes són assumides per (quasi) tothom i entorn de les quals no hi hauria cap discrepància amb els col·legues illencs.
Gosaria dir que aquestes persones, científics "purs" inclosos, no han entès -anava a dir valorat, però per a valorar una cosa abans s'ha d'entendre- l'esforç que hem fet històricament els valencians i els illencs per a poder tenir una llengua formal compartida amb tota la comunitat lingüística. Un esforç -de renúncia a una part de la identitat lingüística, per dir-ho solemnement- que els barcelonins no han hagut de fer i hauríem de veure si sabrien fer. Per això pens que en molts de casos -i repetesc que no vull generalitzar- les proclamacions amoroses vers els altres dialectes són com una mena de comportament ritual previ a una manera d'actuar de la capital que hauríem de posar en solfa. En els darrers vint anys els qui han controlat els mitjans de comunicació i els doblatges i altres coses de la capital estant s'han negat en rodó a fer el més mínim esforç per a pensar la llengua amb una visió de la comunitat lingüística global. Que ja sé que és difícil, però és que ni n'han concebut la possibilitat.
Començ a estar cansat de gent que va donant lliçons d'amor als dialectes com si d'això ells en tinguessin l'exclusiva. Un amor fàcil de predicar quan l'objecte que es proposa per a estimar és dins un compartiment autonòmic que no és el propi i amb els esquemes a l'ús no està previst que es desmarqui del seu redol. Altra cosa són els dialectes del propi compartiment, que aquests sí que podrien crear problemes si l'amor es desvetllàs sobtadament o més del compte. Però la majoria dels qui donen lliçons amatòries que ara són en el meu pensament parlen una varietat que es pot estimar sense entrar en cap conflicte per si es renuncia o no es renuncia -en certs registres, vull dir- a cap dels seus elements integrants, i això és una situació bastant còmoda.
I, encara que el post no parla de mi sinó de la llengua, deixau-me dir -perquè si no ho proclam n'hi haurà que no ho arribaran a agafar mai- que la meva dedicació a la idea d'anar bastint això que s'ha dit una llengua nacional -ço és un instrument amb el qual una nació pot funcionar- no està gens barallada amb la fascinació i veneració profundes que sempre he sentit pel català de Mallorca; per la genuïnitat, la frescor i l'extraordinària riquesa lèxica i fraseològica del parlar dels pagesos mallorquins o dels nostres grans narradors costumistes. Perquè més enllà de quatre detalls superficials, com el jo som o jo sóc, hi ha tot un món de possibilitats lingüístiques que alguns, fins i tot, hem imaginat engrossint el tresor de la llengua comuna i un món que es troba sota amenaça d'anihilament total pel pas del cap de fibló de la interferència de l'espanyol.
Els compatriotes del Principat que diuen que els doblatges fets a les Illes han de ser en "dialecte pur", que em responguin aquesta qüestió: en el cas hipotètic que Mallorca s'avançàs a doblar un film per a una estrena a la televisió en "dialecte pur", TV3 voldria passar aquest doblatge o s'estimaria més tornar a doblar el film a la seva manera? És que parlàvem de fer un sol doblatge per a tot el país. O no?
En fi, només eren reflexions en veu alta.
Gabriel Bibiloni (web)
és Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona,
doctor en Filologia Catalana, i actualment és professor de la
Universitat de les Illes Balears.
Article aparegut al seu weblog (bloc)
Societat. dijous, 11 d'octubre de 2007, 15:00
Opinions: Els principatins i els dialectes
Que Déu o qui sigui em guardi de fer generalitzacions, una de les tendències nefastes que tenim els humans. Per tant, parlaré no dels principatins -em sap greu però no tinc un gentilici millor- sinó d'una part dels principatins. Entre els quals es pot constatar una determinada attitud i un cert estereotip respecte dels -no: d'alguns- dialectes catalans. Per exemple, a molts de principatins els encanta el dialecte balear. Aquella cançoneta, aquell article salat, aquells mots exòtics, com alot,? «Oh, ets mallorquí, parla-m'hi una mica», em deia més d'un durant la meva època d'estudiant a Barcelona, tot disposant-se a gaudir d'un petit divertiment inesperat i gratuït. I la conseqüència immediata és que l'amor cec obstrueix la comprensió de postures i d'iniciatives estandarditzadores.
L'estereotip és abundant entre defensors de la llengua i de la nació: un comentarista del meu post precedent deia a un altre lloc «quina llàstima que a un lingüista tan bo no li agradi doblar en varietats [dialectals]», sentència escrita amb la millor bona fe, per la qual cosa puc perdonar les dues inexactituds que conté.
-
Estic d'acord. Que es respectin tots els dialectes però que els doblatges es facin d'una manera única com totes les llengües del món. Així el que aconseguirem és que s'esquerdi el català en diferents parts. Com ha passat per exemple al país valencià, que molta gent pensa que és un altre idioma ...
Resum: No sé que opinar ben bé, és una tema complex.
-
Totalment d'acord. En qualsevol idioma modern, la gent parla diversos dialectes, però fa servir un estàndard quan s'expressa en un llenguatge més formal. Si qualcú fa un programa d'entrevistes per IB3 i parla totalment dialectal en un context de diàleg informal, està bé. Però si fa una conferència a la facultat en dialecte és simplement manca de competència lingüística.
Què pensaríeu de doblatges fets a l'andalús enlloc del castellà estàndard?
Hi ha un altra punt que els no-illencs no controlau: tradicionalment, quan la llengua encara funcionava amb certa normalitat, els parlants illencs feien servir l'article salat en contextos col·loquials i el literari en contextos literaris o formals. Exemples:
-La missa, que mai ha estat en article salat. Fins i tot els noms de les festes, com el Nom de Maria (no "es Nom").
-Hi ha tot un seguit de paraules que mai no porten article salat, perquè es perceben com a formals o designadores de coses úniques (la seu, la mort, la mar, la Verge, el bisbe, el rei, etc). Ningú que parli bé diu "es rei" en cap context.
-Fins i tot en la literatura popular, com les Rondalles d'Alcover, escrites amb trets totalment dialectals, es fa servir català més o menys estàndard en ocasions literaritzants. Per exemple, en mig de un discurs totalment en article salat, un personatge salta i diu un vers com "m'enterraren dins l'arena per la flor romanial, per la cama de mon pare que li fèia tant de mal." Tot en article literari, i es queda tan aplè! Si s'entera el PP, ui ui ui! -
Això passa en totes les llengües que tenen una divisió administrativa. Sols cal fixar-se, posem per cas, en l'espanyol, on el doblatge i l'estàndard és distint segons l'estat on es realitza (Argentina, Veneçuela, Espanya, etc.).
-
-
Quanta mentida hi ha en aquest text Déu meu
. I aquest senyor és professor d'universitat?
"Gosaria dir que aquestes persones, científics "purs" inclosos, no hanentès -anava a dir valorat, però per a valorar una cosa abans s'had'entendre- l'esforç que hem fet històricament els valencians i elsillencs per a poder tenir una llengua formal compartida amb tota lacomunitat lingüística. Un esforç -de renúncia a una part de laidentitat lingüística, per dir-ho solemnement- que els barcelonins nohan hagut de fer i hauríem de veure si sabrien fer."
I llavors, senyor Bibiloni, les normes del 32 en quin dialecte estan basades majorment? En barceloní? hahahaha Vostè s'està referint al registre, o sigui que no digui que els que parlem Central no hem fet cap esforç (per cert, diu principantins, li recordo que al Principat parlem tres variants dialectals).
-
En diverses ocasions, llegint-te pels fòrums, he pensat que eres un ignorant. Ara ja veig que no eren només imaginacions meves.
En Bibiloni és un dels filòlegs més ben valorats i amb més prestigi de la llengua catalana, tant a les Illes Balears com al conjunt del país, i també és professor de la UIB (i es va diplomar en filologia a la Universitat de Barcelona). Tu exactament en quin punt d'aquests pots competir ? Ets un entès en filologia ? Però es clar, ell diu mentides, i els teus arguments filològics per rebatre les seves argumentacions són ... ? Ah, que no en tens.
He dit ja que ets un ignorant ?
De fet ets quelcom pitjor, perquè un ignorant que coneix les seves limitacions i busca aprendre ho som una mica tots, i no té perquè ser dolent. Però tu ets un ignorant que va de llest, un ignorant que no sap que ho és i que opina sobre qualsevol cosa sense tenir-ne ni idea, enfotent-se dels altres perquè les opinions d'aquests, amb arguments, coneixement de causa i raonades, li semblen pobres.-
No vaig de llest, ja he dit en què flaqueja el seu text. Obvia moltes coses i les dóna per suposades. Sé de sobres qui és en Bibiloni i que aquí la majoria el considereu el rei del mambo i pobre del que es fiqui amb ell i també em fot que per això no se'l pugui criticar i matisar el que digui.
D'altra banda m'agradaria que tu em debatissis d'alguna manera apart de dir-me que sóc un ignorant, un brètol bla bla bla... Perquè molt insultar-me però poc donar-me raons de pes. O potser ets dels que comença a defensar a qui sigui perquè sí sense ni saber de què va el tema.
Tothom sap que abans de les normes del 32 tothom escrivia el plural amb 'as' per exemple. Ara resultarà que la llengua catalana està totalment adaptada al barceloní, quan tothom sap que Pompeu Fabra va fer un esforç de normalització en aquest sentit. Donant presència al català occidental, si vols exemples te'ls puc donar que en sobren.
Edito: no va donar presència, és que l'ortografia catalana està totalment basada en el català meridional.
-
Hi ha una gran diferència entre matisar i fotre's a riure com un energúmen. En Bibiloni no és Déu i no té la raó absoluta, i no em faria res trobar algú que li contestes rebatent-li quelcom amb sentit.
Aquest algú, però, no ets tu. Perquè tu no en tens ni idea, ni has estudiat filologia ni has fet res de res, és només que et penses que saps de què parles quan no és així.
Com t'ha dit una persona sota aquestes línies, aquí tothom es creu filòleg.
-
I jo en se d'un que parla de la gent sense tenir ni idea... i no és precisament Bulet.
-
-
Si has estudiat o estas estudiant filologia, tens raó en que he ficat la pota i et demano disculpes per això (jo també he fet això d'opinar sense saber, perquè no podia saber si ho eres o no).
El que m'ha molestat del teu primer missatge és que te'n fotessis amb els smileys i tal. Però no t'he dit pas energúmen, sinó que reies com un energúmen, i qui té arguments de pes no necessita enfotre's de res, només li cal aportar-los i punt.
Repeteixo les disculpes pel primer punt.
<-- jo
-
-
-
És molt fàcil dir energumen en un fòrum, em coneixes a cas? Saps quina feina faig? Sobretot em fa gràcia quan dius que no he estudiat filologia.
Si no em coneixes millor...
-
"De fet ets quelcom pitjor, perquè un ignorant que coneix les seves limitacions i busca aprendre ho som una mica tots, i no té perquè ser dolent"
xDD val, doncs aplicateu, no coneixes en Bulet, que estudia ni que deixa de estudiar...
com pots parlar?
-
-
-
-
Home, les normes de Castelló s'aparten poquíssim de les normes de Fabra (quatre accents i quatre punyetes morfològiques).
Sovint no coincideixo amb en Bibiloni, però amb aquest article hi estic bastant d'acord.
-
-
Gràcies senyor Bibiloni. Moltes gràcies. Probablement s'hauria d'haver limitat mé el comentari, com bé diu en alguna part, a certes persones de les comarques de Barcelona, i a certes comarques. Aquests individus obvient que tot i que el català que usem és una llengua en la que es tenen en compte les diversitats dialectals està basada i inspirada exclusivament en el "barceloní". La mateixa "gràcia" que els produeix els dialectes de les Illes o del País Valencià els hi provoca l'occidental de Ponent o el de Tortosa. Quanta veritati quant centralisme com a resposta.
-
-
-
I al principat només s'hi parla un dialecte?
Ho parlo central o no sóc del principat? una de dues.
. I aquest senyor és professor d'universitat?"
fòrums
Allau satànica a Madrid: arriben els reforços (57)
Jordi Pujol ja es defineix a ell mateix com a independentista (25)
L'ANC, Convergència, ERC i la CUP fan pinya per la independència en un acte a Sabadell (0)
Com pronuncieu "amb il·lusió"? (24)
Les entrades del concert per la independència al Camp Nou, en venda el 3 de juny (68)
soldat britànic decapitat al mig del carrer a Londres (209)
Total de missatges: 4.725.336
Total de temes: 174.550
Opina
Configuració |