La candidatura a la Llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de places fortes o fortaleses militars concebudes per l'enginyer i cap de guerra Vauban, com la seva commemoració enguany a Catalunya-Nord, és un esgarriament del paper de la Unesco.

La Unesco va reafirmar durant la seva Conferència General (la 33a) a través del seu Program IV les seves prioritats: la promoció de la diversitat cultural dels patrimonis materials i immaterials. L'organització internacional subratlla també el seu compromís a favor de l'educació a la pau i del multilingüisme. Que França presenti aquesta candidatura, la de la xarxa de les fortaleses d'en Vauban, implica magnificar els instruments que van ser fonts de discriminacions tant a nivell lingüístic com a nivell cultural, quan aquestes discriminacions són denunciades per la Unesco i la ONU.

Vauban i la Unesco no poden compartir els mateixos valors.

Si la posa en relleu i les visites de les fortificacions participen al desenvalupament turístic i econòmic d?algunes ciutats de Catalunya-Nord, aquest dinamisme no pot permetre la celebració d'un Vauban gran obrador de la política del rei Lluís XIV, de la qual patim encara conseqüències tan nefastes.

D'altres poblacions, com del Franc Comtat, es recorden del bombardeig que va fer milers de morts durant el llarg setge de Besançon, bombardeig ordenat per Vauban. Era el càstig a la resistència, l'humanisme de l'enginyer militar era, primer, pels seus soldats.

La nostra annexió a França el 1659 (i no la seva reincorporació com ho diuen alguns) va ser seguida pel desmantellament de les nostres institucions i de les nostres llibertats locals i també d'un apartheid lingüístic prohibint l'ús de la llengua catalana en la vida pública, discriminació avui dia encara vigent.

En aquest principi de segle XXI podem percebre la marginació econòmica de Catalunya Nord iniciada sota Vauban quan ell va materialitzar encara més la nova frontera. Frontera que va facilitar l'uniformització jacobina que dirigents francesos ens han volgut vendre per la igualitat, sota el discurs d'una França universal però que funciona nacionalment. Tot aquest temps va ser per nosaltres catalans una llarga política de tancament a la qual Vauban va participar plenament. Com es pot lligar aquest personatge abnegat, quasi tota la seva vida, a l'absolutisme del Rei Sol amb les missions de la Unesco?

Com es pot celebrar un personatge i la seva obra avui dia demanant ajuda a la Unesco quan la Unesco és respecte de les diversitats, de les cultures, de les llengües i el desenvolupament d'una cultura de pau?

Per què revifar, mitjançant la fama de la Unesco, les cicatrius paléses que la història ens ha fet, senzillament perquè hem viscut i vivim diferentment?


Joan Jaume Prost
President de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes Catalunya Nord