Registrar-se
Recorda contrasenya

Societat. dijous, 04 de gener de 2007, 19:00

La llei de Normalització lingüística de les Illes Balears i Pitiüses s'incompleix sistemàticament

governbalears_12.gifLa llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears i Pitiüses, que data de 1986 és flagrantment vulnerada, especialment en els mitjans de comunicació i en el sector privat. Aíxi ho constata un estudi de la Universitat de les Illes Balears dut a terme per Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu de la UIB. Segons aquest estudi, que cita Diari de Balears, l'aplicació de la llei en mitjans de comunicació tant públics com privats "ha estat nul·la". El text destaca que només la ràdio i la televisió del Consell de Mallorca emet la seua programació de forma íntegra en llengua catalana, fet que es contraposa de forma clara amb la política que duu a terme IB3, la televisió pública de les Illes, que emet de forma prioritària en castellà a les franjes de màxima audiència.

 

La llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears i Pitiüses, que data de 1986 és flagrantment vulnerada, especialment en els mitjans de comunicació i en el sector privat. Aíxi ho constata un estudi de la Universitat de les Illes Balears dut a terme per Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu de la UIB.

Segons aquest estudi, que cita Diari de Balears, l'aplicació de la llei en mitjans de comunicació tant públics com privats "ha estat nul·la". El text destaca que només la ràdio i la televisió del Consell de Mallorca emet la seua programació de forma íntegra en llengua catalana, fet que es contraposa de forma clara amb la política que duu a terme IB3, la televisió pública de les Illes, que emet de forma prioritària en castellà a les franjes de màxima audiència.

Colom afirma que el govern de les Illes "no potencia la producció i l'exhibició de pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades en català" tot i que la llei ho exigeix. L'estudi destaca especialment que en les convocatòries d'ajuts i subvencions públiques per als mitjans de comunicació illencs no s'estableixi com a criteri el fet d'usar o no la llengua pròpia de les Illes; a més a més el govern balear ni tant sols subvenciona cap mitjà o publicació en llengua catalana.

En d'altres sectors la situació no és pas millor. En l'estudi, Bartomeu Colom destaca també que tot i que la llei diu que en els establiments de més de tres treballadors els consumidors tenen el dret de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials a les illes (català i castellà), per als consumidors catalans aquest punt és senzillament "ciència-ficció".

Envia Corregeix

1900 lectures   4 comentaris

les notícies més...