Arreu dels Països Catalans trobem diferents organitzacions culturals, que vetllen per la llengua i la cultura catalana. Tenim Òmnium Cultural al Principat. Tenim Acció Cultural del País Valencià (ACPV) al País Valencià. I tenim l'Obra Cultural Balear (OCB) a les Balears. Són les tres organitzacions més grans i rellevants, però també hi ha la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP) a la Franja de Ponent, la gent de CulturalNord a la Catalunya Nord, el Centre de Cultura Catalana a Andorra o l'Obra Cultural de l'Alguer (OCA). Davant la idosencràcia política que vivim, la seva feina és tan important com vital. Aquestes organitzacions sovint fan la feina (o part de la feina) que les institucions culturals no fan. Aquestes organitzacions representen la realitat social que l'estat ens nega. I totes elles defensen la unitat dels Països Catalans, tot i que no totes aquestes entitats disposen encara d'un domini .CAT per a la seva pàgina web.I és que la realitat és molt dura, i les mateixes organitzacions que corroboren la idea dels Països Catalans són incapaces de posar-se d'acord per tal de crear una organització cultural supra-territorial, que ens faci creure a la ciutadania, que els Països Catalans existeixen de debó. El que no poden fer els polítics, ho ha de fer la ciutadania. Però en realitat, aquesta organització existeix, almenys de manera legal, i es diu Federació Llull. Però a l'hora de la veritat no serveix per res. Senzillament només es fa servir de cara a activitats molt institucionals i per donar missatges d'unitat. Però sempre delimitant de manera molt clara on comença una entitat i on acaba l'altra. En la realitat, a la pràctica, senzillament no existeix. Ni tan sols disposa d'una pàgina web pròpia. Ni tan sols aquestes entitats es creuen els Paisos Catalans. No ho dic pas jo. Els fets ho avalen...
A banda de la també molt institucional Institut universitari Joan Lluís Vives, que agrupa les universitats d'arreu dels Països Catalans, encara és l'hora que existeixi una entitat supra-territorial, que ens faci creure de debó que els Països Catalans són una idea real, més enllà de la il.lusió col.lectiva. La societat catalana necessita una organització que de manera pràctica ens faci veure que Palma de Mallorca i València no estan tan lluny de Barcelona o Perpinyà. Però això no és així. Cada ú va una mica per la seva banda, i fa la seva feina a casa seva. I prou.
Una entitat supra-territorial, podria comptar amb el suport d'una massa social molt més àmplia, i aquesta, tindria més capacitat i més recursos per fer accions reals per fomentar i defensar la nostra llengua i la nostra cultura.
El mateix passa amb els mitjans de comunicació, ja que fins al moment, encara hem de veure algun mitjà supra-territorial que s'ho cregui de debó. Els diaris AVUI i El Punt han flaquejat en aquesta línia. Les cadenes de televisió privada tampoc s'ho han acabat de creure. I de la ràdio, quasi millor ni parlar-ne. De tot aquest batibull, potser se salvarien el setmanari El Temps i el Grup Flaix. Però en els dos casos, la cosa s'ha acabat ensorrant. I el temps passa depressa, i la gran massa continua veient que hi ha molta distància entre els diferents territoris dels Països Catalans.
Els fets fan creure que hi ha tanta distància, que finalment un es qüestiona si realment hi ha un clam social que demana una major unió arreu dels Països Catalans, o si bé realment cada un mira per la seva zona, i tal dia farà un any. Una llàstima...
Però evidentment cal començar, i no comencem. Tothom sembla anar a la seva, que si esquerres que si dretes que si partits, plataformes...Una organització, algu que ho coordini tot...en principi hauria de ser un ens cultural que anés agafant força...però cap força politica sembla disposada a fer res, lamentable. 
Opina
Configuració |