A la seua edició online del dia 2 de juny, el diari anglès Times es pregunta cap a on evoluciona Europa després d'haver vist el naixement el primer nou país del segle XXI en aquest continent.Des del cas de la semi-reconeguda República de Transdniestr, un enclau que reclama la seua independència de Moldàvia (i que de fet la té gairebé de facto des de fa anys), fins als kurds de Turquia, passant per bascos i catalans a l'Estat espanyol, corsos a l'Estat francès, escocesos, gal·lesos, nord-irlandesos, txetxens, serbis de bòsnia o els sards de l'illa de Sardenya a Itàlia.
El cas de Montenegro, segueix el Times, és clarificador pel que fa al respecte que la Unió Europea diu tenir (o que ha demostrat tenir en el cas montenegrí) per als processos d'autoafirmació nacional a moltes de les nacions sense estat que hi ha actualment a Europa. "El recent exemple de Montenegro demostra que el referèndum s'està convertint en una manera de resoldre conflictes entre nacions", segons comenta un treballador del metall de Transdniestr, recollit pel propi diari.
"There are minorities who yearn for a country of their own, and Montenegro’s example has kindled hopes that even tiny enclaves in Europe’s forgotten corners can still become viable states." - (Trad: Hi ha minories que anhelen un país per a sí mateixos, i l'exemple de Montenegro ha despertat esperances de que fins i tot el més petit enclavament en un petit racó oblidat d'Europa pot ser encara un estat viable).
L'article mostra també gràfics on s'hi poden trobar els estats recentment creats a Europa, i una llista dels possibles estats que els podrien acompanyar en un futur.
Si a Andalusia és on més espanyolisme hi ha.
Opina
Configuració |