'El fantasma de la mort del català' (Proa) de Miquel Pueyo

'El fantasma de la mort del català'

Autor: Miquel Pueyo
Editorial: Proa
Col·lecció: Debat, 29
Pàgines: 128
Any d'edició: 2007

RESSENYA

Per Miquel Pueyo, afirmar que al català li queden quatre dies de vida és induir la bona gent de la nostra àrea lingüística a tirar el barret al foc. ¿No seria més sensat foragitar el fantasma de la mort del català i confiar més en el país i en els seus ciutadans? En moments més difícils, contra adversaris més poderosos, i orfes de recursos i llibertats, ens hem vist amb cor de guanyar. Aquesta és l'assignatura pendent: superar la cultura de la derrota i incrementar la nostra autoestima com a europeus meridionals i com a parlants de la mateixa llengua que Ramon Llull, Antoni Gaudí o Pau Casals, i de convertir la continuïtat normal de la nostra llengua i de la nostra cultura en una aportació a la causa mundial de la pau, el diàleg i el respecte entre pobles i cultures.

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és graduat social i doctor en Filologia Catalana. Des de 1979, és professor de la Universitat de Lleida i ha estat professor agregat de Batxillerat i vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs i de 1988 a 1995, va ésser diputat del Parlament de Catalunya. Ha estat director de Planificació Lingüística (2004) i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2005-2006). Ha publicat diversos llibres i articles científics relacionats amb la sociolingüística, la política lingüística i l'estudi de la comunicació no verbal. Com a assagista, ha rebut els següents premis: Lleida: ni blancs ni negres però espanyols (VII Premi Xarxa, 1984), Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana (XII Premi Humbert Torres, 1991), Tres escoles per als catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya (Premi Rovira i Virgili, 1992).

Compra'l a Llibres.cat

Envia Corregeix Comparteix

2314 lectures 3 comentaris

Opina

Configuració |

joancbertran (16 missatges)
13 de febrer de 2007, 12:38

K: 0.00 (0)

Pot ser interessant. La majoria de la gent s'apunta al cavall guanyador, i si continuament es diu que el català està en perill de mort, molta gent agafarà i s'apuntarà al castellà com a cavall guanyador, per això és important no caure en derrotismes que no duen enlloc.
CatalàdelCarmel (5660 missatges)
15 de febrer de 2007, 15:31

K: 0.00 (0)

Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics
FLANXO (1666 missatges)
18 de febrer de 2007, 17:50

K: 0.00 (0)

Això ja vessa els limits de la indignitat. Què un alt càrrec d'ERC què a més és doctor en filologia catalana i què a sobre ocupa un càrrec en el govern de la Generalitat encarregat de la defensa de la supervivència de la nostra llengua es despengi amb aquest llibre clama al cel, un insult d'una grolleria insuportable i davant dels propis morros.

És un insult tan vergonyós perquè fins i tot un retardat mental se n'adona en quina situació es troba actualment la nostra llengua i quin futur li espera de seguir les coses sense canvis. I de tot això se n'adona un retardat mental només amb una simple observació de camp en qualsevol ciutat mitjana del principat. Se n'adona un retardat mental què en qualsevol situació quotidiana de la vida diària la supremacia de la llengua castellana és abassegadora per tots cantons. Què hom pot fer vida tranquilament sense saber un borrall de català en qualsevol indret dels PPCC mentre què a l'inrevés no és possible, és a dir hom no pot fer vida 100% en català arreu dels PPCC. Què els únics què practiquen el bilingüisme actiu son sempre en el 90 i pico per cent llarg els catalanoparlants canviant per menys què canta un gall al castellà d'una forma messella, covarda, patètica i submissa què fa feredat, mentre què el castellanoparlant és monolingüe sense cap mena d'incomoditat per aquestes raons. Això fa què la nova fornada migratòria arribada a les nostres contrades sàpiga sense cap mena de dubte quina és la llengua útil i de supervivència al nostre país. Ells ho tenen claríssim, car nosaltres els ho posem en safata de plata. Per tant no cal tenir masses llums per a veure quina projecció de futur li espera al català.

I ens torna a insultar la intel.ligència el senyoret Pueyo tot dient-nos allò tan suat de què molt pitjor ho vam tenir en els 40 anys de dictadura repressiva franquista per tirar endavant amb la salut de la llengua. Però és totalment fals. Mai com ara en tota la nostra història ha estat tan amenaçada la supervivència de la nostra llengua. Doncs avui en dia tenim un enemic molt pitjor què tots els exèrcits repressors què hàgim patit al llarg dels passats segles: la irrupció de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Parlem de premsa, ràdio, televisió, internet i tots els mass mèdia haguts i per haver en un mon globalitzat com el nostre. Aquests tenen un poder de colonització mental mai superat per cap exèrcit perquè no és nota fisicament en la pell però la rentada de cervell col.lectiva què fa Déu n'hi do si es nota.

Així què per tot això senyor Pueyo li dic des d'aquí i sense embuts ben alt i ben clar: VAGI-SE'N A LA PUTA MERDA A OFENDRE LA INTEL.LIGÈNCIA FILL DE PUTA CARAGIRAT.