Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Actualitat

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

RE: Manifest ciutadà per la restitució de les senyeres del Saló de Cent

7536 lectures   406 respostes

Amb el següent manifest, redactat arran de la denúncia pública feta a través dels fòrums d'Estat Català i del Racó Català s'iniciarà el proper dilluns 3 de novembre la "Campanya per la Restitució de les Senyeres del Saló de Cent". Aquesta campanya està oberta a tothom i no es fa en nom de cap organització política. Totes les entitats poden adherir-se si ho volen a través dels seus propis comunicats a través del correu electrònic senyeres.consell.de.cent@gmail.com.

 

El blog que canalitzarà la campanya ja està operatiu malgrat que algunes seccions resten encara en construcció.

 

Allà hi trobareu el formulari d'adhesió al manifest a través del qual ja podeu començar a adherir-vos a la campanya.

 

 

Us demanem que en feu la màxima difusió:

 

Aquí teniu el manifest:

 

MANIFEST CIUTADÀ PER LA RESTITUCIÓ

DE LES SENYERES DEL SALÓ DE CENT

 

L’any 1369, ara fa més de 6 segles, fou construïda a la Casa de la Ciutat de Barcelona  la sala gòtica que avui coneixem com el Saló de Cent. A instàncies del rei Pere III “el Cerimoniós” es celebrà allà el primer Consell dels Cent Jurats. Des de llavors, aquesta sala ha presenciat els alts i baixos d’una nació amb mil anys d’història. Va nàixer en època de plena esplendor del nostre poble, quan els catalans dominàvem la Mediterrània, però avui es troba en una situació similar a la que viu el país. Aquella sala honora a tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat.

 

Després de la nostra derrota a la guerra de Successió, el Consell de Cent fou suprimit pels decrets del rei espanyol Felip V que, volent instaurar el despotisme castellà a la nostra terra per la força de les armes, va veure en aquest consell un gran obstacle per a la seva tasca nefasta. No content amb suprimir el Consell de Cent, també tractà de esborrar la seva memòria. Així doncs, per la Reial Cèdula del 13 d’octubre de 1718, ordenà eliminar d’aquesta magnífica sala gòtica tot el seu contingut, deixant-la buida i despullada:

 

“… se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento …”

 

Aleshores per aquesta sala arribà un període de decadència i oblit, com passà amb tot allò que testimoniés el nostre passat gloriós i l’antiga llibertat de la nostra terra. L’any 1842 la sala arribà a ésser bombardejada i patí grans desperfectes, anys abans ja havien estat venuts el mobiliari i altres elements del seu interior.

 

No fou fins l’arribada de la Renaixença quan l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner emprengué la seva reforma i dignificació, omplint la sala d’elements que reforçaren el seu alt contingut patriòtic. Així, entre 1887 i 1888 hi foren instal•lats uns magnífics domassos de seda que la decoraven en tota la seva extensió amb els colors de la nostra mil•lenària senyera. Els domassos, fabricats per l’industrial seder Benet Malvehy restaren al seu lloc fins fa poc temps, inclús la infame dictadura del general Franco els va respectar.

 

Però això canvià fa pocs anys, quan s’aprofità la seva restauració per tornar a deixar la sala buida adduint que estèticament era millor veure les parets de la sala nues. No sabem per quina raó es va fer això, els rumors que hem pogut escoltar al propi ajuntament ens diuen que fou per decisió expressa de l’anterior alcalde, al qual aquests domassos no li agradaven, com tampoc li agradà la sala a Felip V ordenant, com ell, que fos despullada de tota simbologia. Enlloc hem pogut trobar una explicació raonada sobre aquest fet malgrat que han passat ja uns quants anys des de que foren eliminats del seu emplaçament. Ningú, ni des del partit del govern, ni des de l’oposició, ha dit res d’ells fins ara.

 

Amb aquesta campanya pretenem pressionar a l’Ajuntament de Barcelona i no defallir en el nostre objectiu fins que els domassos del Saló de Cent siguin restituïts al seu lloc. Per totes aquestes raons us animem a adherir-vos a la campanya que hem endegat i afegir la vostra força al moviment ciutadà que pretén la seva restitució.

 

Barcelona, a 28 d’Octubre de l’any 2008.

 

El Saló de Cent ara, el 19 d’octubre del 2008:

 

 

 

El Saló de Cent l'any 2001:

 

  • Quins collons té en portabella. Estic per fer-li un lleig al feisbuc davant de tothom.

    Edito: no m'he ne pogut estar, li he dit que menys articles i més feina.

    'Els símbols de la capital de Catalunya', article en exclusiva de Jordi Portabella

    El dia que l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la moció d'Esquerra per restablir els Domassos amb la senyera del Saló de Cent, el president del Grup Municipal d'ERC a Barcelona Jordi Portabella explica en un article en exclusiva per a crònica la importància dels símbols de catalanitat per a la capital de Catalunya

    Avui la Comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposició d’Esquerra per restablir els tapissos amb la senyera al Saló de Cent abans que acabi aquest any. No ha estat fàcil, però amb l’ajut de la societat civil i la gran feina dels membres de la Campanya per la restitució de les senyeres del Saló de cent, ho hem pogut aconseguir. Avui hem fet una passa més per refermar la catalanitat de la capital del país, però encara n’hem de fer moltes més.

    Esquerra en els últims anys no ha deixat de fer feina en aquest sentit: la instal·lació de la placa commemorativa a Lluís Companys, la retirada de les plaques franquistes a l’Ajuntament, els ajuts a la retolació en català als comerços, la moció per la denominació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc ‘Lluís Companys’, la instal·lació del peveter del Fossar de les Moreres, la declaració institucional exigint el retorn dels Papers de Salamanca, la recuperació dels escuts i la bandera de la ciutat, la reconstrucció virtual de la Barcelona del 1714, la implantació del domini .cat a les webs municipals, l’acord per a què tots els convenis internacionals de l’Ajuntament estiguin en català, la col·laboració amb ACPV, la petició de l’Ajuntament pel retorn de la caserna del Bruc o la futura restitució de les 4 Columnes de Puig i Cadafalch a les Fonts de Montjuïc. I en cito només algunes.

    Barcelona és la capital de Catalunya. Ho ha estat sempre i ha d’actuar com a tal, i òbviament, els seus símbols són impotantíssims. Un país, una nació, projecten la seva imatge a través de la seva capital. De poc serveix que la catalanitat s’exerceixi de manera quotidiana arreu si la seva capital no reivindica el seu paper capdavanter com a portaveu de la nació catalana. Davant l’erràtica trajectòria dels governs socialistes pel que fa a la capitalitat de Catalunya que ostenta Barcelona, el grup municipal d’ERC ha fet una aposta decidida per fer recuperar Barcelona el seu orgull com a capital de Catalunya: des de petits aspectes quotidians fins a actuacions de gran rellevància simbòlica.

    Com a capital de Catalunya, i de la cultura catalana, hem de tenir potència per equiparar-nos amb altres capitals del món. París no és la capital anglòfona europea, és el que és, el punt de referència de la “francofonie” a partir de la qual es pot veure, visitar, reflexionar sobre qualsevol tipus de cultura. Igualment Londres, no és la capital de la cultura germànica, però no per això deixa de ser la capital anglòfona o un indret on es pot conèixer la cultura d’ altres llocs. El valor de la capitalitat cultural rau en la capacitat d’aportar quelcom de nou, d’original, de propi, de no subsidiari.

    La ciutat ha d’abanderar la lluita per la llibertat, i això només serà possible si Esquerra creix a Barcelona en suports, vots, militants i regidors. Ho podem aconseguir.

    Jordi Portabella, president del Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona
    • Calma mabero, ja ho sabiem que la cosa podria anar cap aqui i de fet sabent la posició d'ERC es normal que vulguin fer mèrit, de fet però fixa't que diu:

       

      mabero escrigué:

       

      Avui la Comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposició d’Esquerra per restablir els tapissos amb la senyera al Saló de Cent abans que acabi aquest any. No ha estat fàcil, però amb l’ajut de la societat civil i la gran feina dels membres de la Campanya per la restitució de les senyeres del Saló de cent, ho hem pogut aconseguir. Avui hem fet una passa més per refermar la catalanitat de la capital del país, però encara n’hem de fer moltes més.

       

      Podria no haver-ho dit.

       

      Pensem que CiU també ha empés també fort en això i CiU en cap moment ha volgut aquest protagonisme, que per altra banda tampoc li cal com en el cas d'ERC que si ens parem a mirar governava quan els treieren i en això pot picar-se els dits.

       

      CiU ha actuat molt diferent al voltant de la campanya, hi han donat suport amb total honestedat. El mateix Trias demanava a tothom personalment que s'adherís a la campanya, en Ciurana i altres regidors ens han trucat directament per informar-nos directament de tot. Des d'ERC també però no de la mateixa manera. Tampoc no es que no hagin actuat pero be, queda una mica de mal regust de boca en cada pas que fan. I no entenc perquè perque no els caldria.

       

      De fet, en el seu moment, mentre governava ERC amb el PSC i es van treure els domassos, CiU ja va protestar això ERC no ho pot dir ni demostrar... CiU si.

       

      Veurem com anirà la cosa. De moment la nostra feina és la d'apretar i tocar totes les tecles perque es posin com s'ha decidit abans del 31 de desembre i perque es posin i no es treguin.

       

      El PSC això de posar-los fixes i no treure'ls crec que no ho veu gaire clar i per aquí la cosa em penso que tornarà a sortir a la llum si no es fa el que es te que fer i, a la llarga, qui no hagi jugat net del tot al llarg del procès, quedarà en evidència tot sol. Nosaltres siguem neutrals i els polítics a empenyer i ja està, uns altres i qui sigui.

       

      Això no hauria de ser cosa nostra, nosaltres no ens casem amb ningú (pero tampoc no deixem d'acudir a tothom....) anem empenyent que de moment ja tenim una victòria. El compromís de restituir-los abans de cap d'any.

       

      Veurem que passara. De moment la cosa pinta més be que mai.

       

      En 15 dies s'ha aconseguit el compromés de tornar-los a lloc en menys de un mes i mig.

      • ja, m'ho he llegit dos cops, però si t'hi fixes, ho diu com si la campanya fos un suport a esquerra i no a l'inrevés. s'esta apuntant el gol per fer-lo servir en el seu interès i m'emprenya.

        posat a polititzar l'afer el gol és d'estat català per la part que et toca i no d'esquerra que va assistir passivament a la retirada dels domassos sense dir ni faba.

        no, o se li para els peus i se li fa un toc o acabarà dient que els sociates tenen raó i que les dificultats tècniques no fan viable el seu retorn.

        menys autopropaganda i més pencar.

    • Mabero, no et sulfuris dona!!

      Això ja era d'esperar pels qui no ens mamem el dit. Passa que aquest paio deu ser tan curtet com tota la direcció del partidet del qual forma part. De moment l'hem utilitzat pels nostres interessos, i més endavant el llançarem a la brossa com un mocador brut, que és el què es mereix. La venjança se serveix freda, i encara que rectifiqui la hi tinc jurada. D'aquesta se'n penedirà. L'hi sortirà el  tret per la culata, d'això en pots estar ben segura. I llavors desitjarà no haver sortit dient parides, fent-se l'oportunista i prenent la feina dels altres. Ara jugarem a dos bandes, i després faci el què faci a partir d'ara rebrà de valent.

      • ara ja se m'ha passat una mica, però es que els seus articles han ant pujant de to esquerra prota de la funció i els demés comparses i després de la feinada d'en del joan m'ha sentat fatal.

        d'acord que hem trucat a la porta de tothom per aconsseguir l'objectiu, però en portabella està creuant el límit i el que em fa por, no es el protagonisme que pren ara, per mi se'l pot quedar tot, la por que tinc es que si els sociates comencen a fer l'orni i a posar traves encara els hi acabi donant la raó.

        • Que no et faci por, que sap perfectament amb quina mena de gent se l'està jugant, passa que l'hi deuen haver manat des de dalt fer aquest paper (tal i com ténen el pati s'han d'apuntar alguna coseta per intentar salvar algun moble). Si fa això, que tingui present que a les següents potser ni entra cap dels seus a l'Ajuntament (que d'altra banda potser passa igualment). Per mi la línia ja la va creuar el primer dia, just començar la campanya, però encara s'havia de ser neutral i aprofitar-lo pels nostres interessos. Ara esperarem aviam com avança el tema, però ja es pot preparar perquè més temps tindrem per pensar la resposta que l'hi donarem. I la resposta hi serà, forta o molt forta segons com actuï a partir d'ara.

          • així ho espero, al feisbuc, que toti que ací sembla que li hagi dit qualsevol barbaritat he estat molt correcte i una altra persona, aquesta pel que he llegit es d'esquerra, també li ha dit el mateix.

            esperem doncs que mantingui el tipus i no s'arronsi.

  • Amunt amb la campanya, que tornin les senyeres!

  • Enhorabona i sobretot, no s'ha de deixar de vigilar fins que les senyeres tornin al seu lloc!

  • Ho diré amb poques paraules: em trec el barret.

     

    Impressionant feina i mostra sorprenent d'iniciativa. Enhorabona.

  • Article d'Opinió d'En Jordi Portabella al diari Avui Digital. 25 de novembre de 2008.

    L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposta d’Esquerra per restituir els tapissos de seda amb la senyera del Saló de Cent: els domassos. Una iniciativa sorgida de la societat civil barcelonina, recollida i vehiculada per Esquerra, on Internet – la gran eina comunicativa del segle XXI – ha tingut un paper fonamental. I ho hem aconseguit, els domassos tornaran al Saló de Cent.

    Calia retornar la catalanitat al Saló de Cent un espai clau de la història del país no només perquè era el lloc on es reunia el Consell de Cent, una idea que es va desenvolupar a partir de Jaume I, sinó també perquè era el lloc d’on va sortir en Rafael de Casanova, com a coronel de la coronela el 1714. La història del Saló de Cent ha anat íntimament lligada amb la història del país. I restituir els nostres símbols és un acte en favor de la capitalitat.

    Aquesta és una petita victòria del catalanisme polític a la ciutat de Barcelona que ha d’obrir la porta a d’altres, com la ja aprovada restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch. Lluir els símbols històrics del país a la ciutat hauria de ser un fet de sentit comú i normalitat, com ho fan totes les ciutats del món. Malauradament, sempre hem de batallar de valent perquè hi ha formacions polítiques que volen desmerèixer la importància dels símbols perquè no existeixi un vincle entre la gent i el país, precisament perquè saben com en són d’importants. Són els mateixos que titllen les nostres reivindicacions simbòliques com a ‘provincianes’.

    Però, el que realment és provincià és aquesta visió de no confiar prou en el teu país, en la teva llengua, en la cultura on vius i a la qual pertanys. Aquesta visió de buscar sempre un referent extern per dir ‘allò si que és important, allò si que és una capital’, és acomplexada. I busca debilitar les pròpies forces, com pensar que Barcelona ha de competir per assegurar-se la bicapitalitat de l’Estat espanyol denota dèficit d’autoestima. Barcelona és senzillament prou important, com per ser la capital de Catalunya i una de les ciutats capitals del món. Que no ens entabanin.

     

     

    http://www.avui.cat/article/opinio/47292/domassos/salo/cent/simbols/pais.html

    • Recordem què deia J. Dencàs a un dels seus missatges:

       

      El PSC això de posar-los fixes i no treure'ls crec que no ho veu gaire clar i per aquí la cosa em penso que tornarà a sortir a la llum si no es fa el que es te que fer i, a la llarga, qui no hagi jugat net del tot al llarg del procès, quedarà en evidència tot sol. Nosaltres siguem neutrals i els polítics a empenyer i ja està, uns altres i qui sigui.

      (Per això he demanat moderació en les crítiques a grups polítics, enitats i individus que han donat suport a la campanya).

       

  • com sempre el psc ens ha fotut i amb la complicitat d'aquells qui gairebé es van apropiar d'una campanya sorgida de la iniciativa civil.

     

     

     

     

     

  • Què ha passat al final? Els han penjat?

7536 lectures   406 respostes

millors missatges