Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Llengua, literatura i història

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Josep Figueres i Ferrer, president Català de la Costa Rica. Originari d'Ós de Balaguer (Noguera)

845 lectures   14 respostes

Doncs si, entre molts dels catalans universals que varen fer les amèriques i varen triomfar cal no oblidar al polític, intel.lectual, ideòleg i president de Costa Rica Josep Figueres i Ferrer.

Josep Figueres fou nat a la Costa Rica, fill d'immigrants catalans en aquell país, fill d'en Marià Ferrer i Forges i na Francesca Ferrer i Minguella, fills d'Òs de Balaguer, a la Noguera, però engendrat a Catalunya i criat en un ambient català; ell sempre va dir que el català era la seva llengua materna, la llengua amb la que s'havia criat i amb la que vehiculava els seus pensaments.

Tot i ésser president de Costa Rica en tres períodes (1948-1949), (1953-1958), (1970-1974) i ésser aquesta la seva pàtria, ell sempre va mostrar una admiració i apreci per Catalunya, la terra on eren els seus orígens, Òs de Balaguer, a la Noguera.

Casat amb la Nord-Americana Karen Olsen Beck de Figueres, el seu fill, Josep Figures i Olsen també arribà a la presidència de la Costa Rica (1994-1998)

Un dels moments més emotius fou quan durant el seu segon mandat va visitar amb passaport diplomàtic, i per tant sense haver de donar explicacions a ningú, el seu poble natal, Òs de Balaguer. Va parlar en català i va proclamar el seu sentiment de catalanitat, fet que va fer enfadar molt el dictador espanyol.

Josep Figueres va morir el 1990 a San José, capital de Costa Rica deixant un ampli llegat polític, intel.lectual i filosòfic.

Pel que sembla a Òs de Balaguer són especialistes en parir a grans personatges de la història que tenen relació amb l'Amèrica. Primer fou Gaspar de Portolà i després Josep Figueres i Ferrer. El proper català fill d'Òs de Balaguer serà president dels Estats Units d'Amèrica?

  • M'has fet recordar en Cristòfol, un escultor d'Os, al qui vaig conèixer a principis dels 90 i em va ensenyar una cova (el Foric) que em va impactar per la gran quantitat de ratpenats que hi havien. Varem estar tot un matí parlant i em va sembla una bona persona.
    Os te el seu "encant", allà fan una concentració de campaners i del cert que em sembla estar en un altre mon, quan hi vaig, sobre tot en els passeigs pels seus voltants.  

    • No hi he estat mai a Òs. Sí que he visitat el Montsec, Àger, aquell monestir que hi ha anant de Balaguer cap a Àger que em sembla que hi són enterrats els comptes d'Urgell.
       
      A Balaguer hi tenen una estàtua d'en Portolà. No se si també hi ha alguna referència a Josep Figueres...
      • Feia anys per la verge d'agost anaven a fer costelles al costat d'aquest monestir, suposo que et refereixes a Les Avellanes. Ara fa temps que no hi he anat
        Al Port d'Àger, gaire be dalt hi havia un restaurant "genial", amb llar de foc, i tot per dintre un museu d'això que diuen "frikonaire", milers d'objectes penjats per les parets, del sostre, les portes, fins i tot diria que feia certa por, doncs la darrera vegada que vaig estar tenien penjades a una terrassa les pells esteses, assecant-se, de dues guineus.




        • Exactament, ara no em sortia el nom, el Monestir de les avellanes. Un paratge preciós. Crec que és un hotel ara, tot i que encara hi ha una comunitat de monjos. El port d'Àger... . El vaig fer en Bici i recordo que la vista del Montsec és espectacular. El poble d'Àger és molt acoollidor, per passar-hi una setmaneta explorant la zona. Pujant cap al Montsec d'Ares la sensació és indescriptible. Hi han instal.lat uns observatoris astronòmics i des del capdamunt sempre hi ha algú que s'hi llança amb Parapent. I baixant cap a l'altre vall ja és el súmmum...
           
          El Congost de Mont-Rebei, meravella de Catalunya i llar d'incomptables espècies animals i vegetals. .
           
           

           
          Congost de Mont Rebei, amb les característiques parets abruptes
           
  • Ma padrina era d'Os, i fins fa poc hi teniam la casa de la familia. un poble molt acollidor i bressol de grans homes ;)
  • També cal dir que precisament Costa Rica és el país més desenvolupat de tota Amèrica Central.

millors missatges