Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Miscel·lània

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Hola mare...

328 lectures   24 respostes

Hola mare,




T'escric perquè prompte és dia 8 de març, el Dia de la Dona. Recorde quan aquell dia, quan era menudeta encara, em portaves a la plaça del poble i em deies que era el nostre dia. I em sentia orgullosa de tenir un dia dedicat a nosaltres, perquè em feia pensar que era el dia del reconeixement de tot el que les dones aportem a aquest món. Han anat passant els anys, i aquesta diada, continua sent molt important per a mi, perquè ha estat la pròpia vida la que me n'ha ensenyat el significat.


Aquest matí he anat a treballar i m'he trobat al descans amb en Joan, company de feina. Entre ell i jo ens repartim la feina de mantenir en ordre l'oficina, no saps quina feinada! En Joan m'ha dit que acabava de cobrar, tot just, la nòmina. 150 euros més que jo... A més a més, l'empresa ha fet una mena de promoció d'ascens i jo només me n'he assabentat del resultat. Després de treballar arribe a casa i Jordi només s'havia preparat el dinar per a ell. "No me'n recordava que venies hui a esta hora. Pensava planxar i torcar la pols abans que vingueres." Però jo sé que ell no ho haguera fet. No ho fa mai. Més tard he hagut d'anar a per Anna i a per Julià perquè Jordi m'ha dit que no pot llevar-se les seues dues hores d'esport. Caminant, ha passat pel meu costat una xicona joveneta, boniqueta, però plena de joies i roba moderníssima, tota maquillada. Com si anara a un sopar de gala, vaja. M'ha fet recordar les paraules de Jordi "quan et maquilles, t'estime un poc més". Tornant amb el cotxe, que fa dies que necessita passar pel taller, se m'ha parat davant d'un semàfor. L'home de darrere ha començat a insultar-me, i mentre feia anar el clàxon deia: "dona havies de ser!"


I ací encara no acaba el meu dia! Quan Jordi ha vingut i s'ha dutxat, mentre l'Anna encara feia l'últim problema de matemàtiques i jo encara esternudava per la pols (te'n recordes que de ben menudeta la pols ja em feia esternudar?), s'ha enfadat perquè no havia pensat què fer de sopar. I després, evidentment, mentre ell mirava la tele, m'ha tocat preparar-lo a mi tota soleta. Ara ja és de nit, no em trobe molt bé perquè estic ovulant i tinc un poc de febre. Jordi està a punt de pujar al dormitori, he d'anar acabant perquè ell no renunciarà "al tema", tot i que em trobe malament.




Mare, són moltes les injustícies que patisc a diari, i sé que no sóc l'única. El meu patiment és silenciós, sovint avalat per la mateixa societat que accepta moltes de les injustícies envers les dones. I no, les dones ni som millors ni som pitjors que els homes, simplement som persones, capaces de fer la mateixa feina en funció de les nostres capacitats, no en funció del nostre sexe. I també crec profundament, mare, que dones i homes del món actual poden canviar aquesta injusta situació d'humiliació permanent. Ens cal consciència, comprensió, respecte i solidaritat, per a poder celebrar aquest 8 de març com és degut: com a celebració d'un dia especial dedicat a totes les dones, entre elles les que han lluitat per la igualtat de gènere i el reconeixement del paper de la dona, moltes deixant-s'hi la vida. Hui totes i tots hem de denunciar totes les manifestacions sexistes del nostre dia a dia, organitzem-nos per coordinar millor els esforços i dignifiquem el nostre estatus dins la societat.




Amb tot això, et desitge, mare, un molt bon 8 de març, que el celebres forta i capaç, orgullosa de ser dona!




Amb molta estima,


Esperança (la teua ratolineta)




Activitats del SEPC de la Universitat Jaume I de Castelló  pel dia de la DONA






què? Xerrada "La dona en el moviment estudiantil"


quan? Dimarts, 7 de març a les 17 hores


on? Aula 1008 FCHS




què? Passe de pel·lícula "Libertarias"


quan? Dijous, 8 de març a les 12 hores


on? Aula 0106 FCHS




«Sóc la dona que ha despertat.
M’he aixecat i convertit en tempestat entre
les cendres de les meues criatures abrasades
M’he alçat des dels riuets de la sang de les meues germanes.
M’ha donat forces la còlera de la meua nació.
Els meus ruïnosos i cremats llogarets m’omplen de ràbia cap a l’enemic.
Sóc la dona que ha despertat,
he trobat el meu camí i mai no tornaré»

Meena (1956-1987)
fundadora de l’Associació
Revolucionària de les Dones de l’Afganistan


millors missatges