Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Llengua, literatura i història

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Cal reincoporar els catalans de la Franja de Ponent a la governació del Principat

252 lectures   32 respostes
per Un_Valencià Dimecres, 31 de maig de 2006 a les 19:41

L'any 1.833, una reina de la familia dels Borbons, que detentava el poder a l'Estat Espanyol, va decidir dividir els territoris sota el seu domini en "provincias", imitant la divisió territorial que havia establert feia poc la República Francesa ( els "departements" ).
 
Sense cap legitimitat democràtica, sense demanar permís a ningú, sense fer cap referendum d'aprobació als territoris afectats, aquesta individua va crear del no res, una cosa nova que s'anomenà "provincias".

En aquella divisió arbitrària i capriciosa algunes parts del Principat de Catalunya van ser incorporades a la governació de capitals no catalanes, concretament les comarques Occidentals del Principat, van ser incorporades a les governacins de Saragossa i d'Hosca.

Són les comarques catalanes que ara anomenem LA FRANJA DE PONENT ( Tamarit, la Baixa Ribagorça, la Llitera, etc ), territoris catalans de sempre, per llengua, per cultura, per tradicions i per convicció......
Posteriorment, amb el decurs del temps, va arribar el montatge de les autonomies, basades en la divisió provincial de 1.833, de tal manera que una autonomia, devia estar formada per un número sancer de "provincies", no es podia donar el cas de que una autonomia estigués formada a més de per "provincies" completes, per la unió de mitges "provincies".

El mateix invent de les autonomies basat en la divisió provincial, portava implícit que les provincies entraven en bloc en una o en una altra autonomia, no cavia la possiblitat de que mitja provincia, o una part d'una provincia passés a formar part de l'autonomia veïna.

Així, acumulant al llarg dels segles arbitrarietats i malifetes de l'administració colonial castellana, hem arribat a la situació actual.

Una part del Principat de Catalunya, ha quedat sota administració autonómica aragonesa, separat del seu tronc nacional.
 
Aquesta situació ha anat acompanyada de tota la serie de humiliacions, menyspreu per la Llengua Catalana, expoli de les obres d'art catalanes, etc........Que aquesta situació ANORMAL i ARBITRÀRIA comporta.
 
Actualment, i gràcies a la BRUNETE MEDIÀTICA, es dona la situació paradoxal de que les víctimes, és a dir,  els agredits, els expoliats........Són presentats davant l'opinió pública com si fossen els agressors, els expoliadors, els lladres.......
 
Els catalans de la Franja de Ponent ( i per extensió els catalans en general ), que sense haver estat consultats, varen sofrir la separació provincial perpetrada per una descervellada Isabel II, Borbona per a més INRI..........Són presentats davant de l'opinió pública com a lladres que volen expoliar les obres d'art "aragoneses".

Estem parlant d'obres d'art pertanyents a esglèsies de la Franja de Ponent ( i per tant del Principat de Catalunya ), que per seguretat estan dipositades al museu de Lleida.

L'imperialisme agressiu castellà no descansa mai, primer mutilen una part del Principat de Catalunya, incorporant una part a províncies NO CATALANES..........I una vegada feta la canallada, apareixen les autonomies, basades en les provincies borbóniques, i donat que la Franja de Ponent forma part administrativament de provincies aragoneses, reclamen les obres d'art "PORQUE PERTENECEN A ARAGÓN"........

Arbitrarietat rere arbitrarietat, expoli rere expoli, canallada rere canallada........L'imperilisme castellà no descansa mai, qualsevol circumstància és bona per agredir a Catalunya, tota excusa és bona per enfrontar als diferents pobles de la Península contra els catalans.................L'imperialisme castellà és així, tenaç, acarnissat, provocador,  descansa mai.

Cal trencar aquest cercle viciós, cal enfrontar la situació de cara, cal agafar el bou per les banyes i solucionar aquest tema una vegada per sempre........
 
Les comarques de Ponent del Principat de Catalunya deuen retornar quan més aviat millor, a la governació de les "províncies" catalanes ( Tarragona i Lleida ).
La Generalitat de Catalunya i les diputacions provincials de Tarragona i de Lleida, deuen començar els tràmits per modificar la frontera provincial amb les de Saragossa i d'Hosca, de tal manera que els catalans de la FRANJA DE PONENT, es reincorporen a la governació en la que estan la majoria de Catalans del Principat.
Aquesta actuació ÉS LEGAL, l'ordenament actual de l'Imperi Castellà ( Estat Espanyol ) permet la modificació dels límits provincials. És un procediment laboriós i llarg, però que és permés i que no afecta a cap llei fonamental.

Amb aquesta solució, i una vegada reincorporats els territoris occidentals del Principat al tronc comú, s'acabaran les tonteries actuals de reclamar "obras de arte aragonesas en poder de los ladrones catalanes"........S'acabarà el menys-preu i la persecució de la Llengua Catalana a les comarques Occidentals del Principat...........S'acabarà la persecució de la cultura catalana, que actualment practiquen els miserables colonialistes castellans de l'estil d'En Marcelino Iglesias, sobre els catalans incorporats per la força a les províncies aragoneses.

Són els polítics del Principat capaços de portar a bon terme aquesta gestió importantissima ???

Jo tinc els meus dubtes, desprès de la seua nefasta actuació amb el nou estatut d'autonomia.
_____________________________

Aquest fil el va obrir aquest usuari i va ser tancat per posar el títol del fil en majúscules.
M'ha semblat prou interessant com per tornar-ho a obrir.

Que en penseu?
  • només pel títol, ja saps: Duren I Lleida president 
  • Totalment amb el fil. La franja es i serà sempre Catalunya.

    Si no ho es en l'actualitat es per la malaurada historia ressent nostra i el pitjor/increïble de tot es que aquella gent (una part important) afirmen de sentir-se aragonesos.

    El que fan anys de d'oficialitzar mentides... al final te les creus.

    La franja es Catalunya, el País Valencià es Catalunya, les Illes es Catalunya, el Rosselló es Catalunya, l'Alguer es Catalunya.

    Si us molesta el nom de Catalunya es per que el missatge sublinimal de l'espanyolisme el teniu ben endins.

    Si voleu ho canviem, podem anomenar-ho valencià i Països Valencians.

    Som la mateixa cultura, la mateixa nació, la mateixa llengua i som tots enganyats per els mateixos.

    Valencians... València! (Catalans... Catalunya!)


    La gran València no morià mai i ja es estenent-se per Finnmark!

    • Estic d'acord amb el que dius, però canviar noms cada tres dies trobo que és embolicar la troca. La paraula Països Catalans ve precisament que tots venim en certa manera del Principat (de la Catalunya Vella), no trobo que aquesta denominació sigui tan destructiva. El que passa que interessa cercar conflictes dins aquest nom.
      • Completament amb tu i es per posar en evidencia aquest pancatalanisme que ens volen vendre que a mi m'importaria ben poc el canviar denominació, capitalitat i el que els hi surti dels collons.

        Es molt fàcil de desmuntar mentides quan son ben endins de la ment adormida de la societat, només fa falta seny i pedagogia...

        • Jo no ho dic pas pel nom tampoc.  No m'importaria gens dir-li Països Valencians, Països Ebrencs, Països Empordanesos o Països Balears. El que importa és el què i no els noms.

           

          • El nom fa la cosa. Jo sóc català i parlo català, i això, per a mí, és irrenunciable.
            • El nom fa la cosa. Jo sóc valencià i parle valencià, i açò per a mi és irrenunciable.

              Podries dir-li res a algú que et contestés així? La resposta és no.
              • Home, està bé que et responguis a tu mateix, però almenys, ja que ho preguntes, et dic el que en penso.
                 
                Si algú no es sent còmode amb el terme "català" i li fa ràbia, que es foti, perquè és un colonitzat mental de collons i no sé què cony hi fot en un lloc que es diu precisament "racó català". I això no significa anar en contra de la denominació de "valencià" per a la llengua dins l'àmbit del País Valencià, que no hi tinc res en contra. Pero em fa molta pena que quan es produeix aquesta eterna discussió, sempre són els catalans els que ràpidament es mostren disposats a renunciar al seu gentilici. Autoodi? No, gràcies.
                 
                I si a més aquest algú té un problema de indefinició identitària, que s'ho faci mirar, però que no ho converteixi en el meu problema. Jo sóc català, i prou.
                • 1. Sóc aquí perquè precisament la xarxa és un àmbit completament lliure, intenta'm fer fora si pots però ho trobo complicat.

                  2. Jo de tu gastaria més forces en algú que intenta imposar el mot Catalunya per denominar tot el país que altri que senzillament és tolerant amb el mot Països Valencians perquè no el troba contrari per allò que lluita.

                  Destructius entre nosaltres mateixos? No, mercès.

                  I si a més aquest algú té un problema de indefinició identitària, que s'ho faci mirar, però que no ho converteixi en el meu problema. Jo sóc català, i prou.

                  Mira que ets destructiu, que bonic posar en dubte coses que algú no hagi dit. I discutir coses força estúpides.
    • -Perdona, però jo no crec que preferir el nom de "Països Catalans" siga d'influència espanyolista.

      -Catalunya és el Principat, i com a catalans que som tots, formem els Països Catalans.
      • Ni jo tampoc afirmo que Paisos Catalans te conotacions espanyolistes. Ni molt menys.

        El que afirmo es que, sota gent que no pensa en clau catalana/valenciana/illenca, però que hi podria pensar i sentir-se integrat a la idea d'una unió del nostre territori, tenen sovint urticària en sentir la paraula Catalunya, que no pas València.

        Per posar un exemple, tots aquests que no neguen els punts en comú que tenim, però que defensen Lo Regne de València.

        Potser es una minoria, però la majoria espanyolista els enganya massa fàcilment amb la mitica frase... - Que vienen los catalanes!


  • Conec la realitat del Matarranya i res més lluny de la realitat.
     
    A la capital li tenen certa tírria als catalans i el sentiment majoritari és l'aragonés. No m'extranya si les pròpies caixes rurals d'allí fan pan-aragonesisme. "Aragón és nuestra tierra", fiquen de lema allí.
  • Puntualitzo: Tamarit es la "capital" de la Llitera, juntament amb Binefar.

    Ho dic per que es una bona jugada per part dels aragonesos. Binefar es castellana de fa molts anys. Convenrtint-la en co-capital, han despullat de catalanitat a La Llitera (fins a cert punt).

    I Tamarit, com a seu del funcionariat a la comarca, esta molt castellanitzada.

    El franquisme va fer molt mal. Va ser qui va portar les "primeres lletres" a aquest tros de pais. Va fomentar l'us i abus de les mostres folcloriques aragoneses entre la població. Va construir una gent que pensa en català sense saber-ho. Una gent que sent un menyspreu profund envers ells mateixos. La democracia no ha arreglat res. Des del PP fis a la Chunta Aragonesista, pasant pel PSOE, son fonamentalistes castellans. I es prou clar. L'actual President es catalanoparlant. I no esta fent res pel reconeixement del Català al proper estatut. Segurament perque no pot. Pero es igual, el resultat es el que es.

    Potser la propera generació. Ara mateix, no crec (i no tinc dades prou fresques) que la segregació de l'Aragó, es pugui plantejar seriosament.


  •  
    El problema de la separació de la Franja en relació al Principat no ve de la divisió provincial de 1833 sinó que de molt abans.
  • Jo he vist algun mapa antic on la frontera és la Ribagorçana i no el Cinca.

    Recordo alguna cosa de concesions d'algun Rei català

  • hi ha les dues cares de la moneda un cert catalanisme i un anticatalanisme foribund.
     
    i estic parlant de gent que te el català com a materna....però no sé massa bé si si pot fer alguna cosa.
     
    el sentiment aragonés, de jota i pilar (exagerant una miqueta) està molt arrelat.
  • S'ha d'incorporar al principat. Però qui ho farà?

    Són els polítics del Principat capaços de portar a bon terme aquesta gestió importantissima ???

    Evidentment ELLS no...
  • Vols dir que els nostres polítics saben això?

    I sí. Cal absolutament.
  • La gent allà és consideren aragonesos de parla catalana, i pot costar molt que canvien de pensament.
  • Per una banda responc al comentari del larri: allà la gent no se sent aragonesa, si de cas se sent espanyola, la que no se sent catalana.
    Curiosament, els que se senten catalans porten els fills a col·legis de Catalunya, venen al metge a Lleida, venen a comprar a Lleida, etc. I els que se senten espanyols, també, no sé si perquè ho fem millor, o per acabar d'arruïnar-nos i colonitzar-nos.
  • Un comentari aprofitant el tema de les "Provincias". Una vegada que vaig estar ala Franja, en concret a Fraga i a Mequinensa, em va sobtar la quantitat sospitosa de vehicles amb el format de matrícules espanyoles antigues que duien la 'B' en lloc de la 'Z'. Això suposo que significa quelcom...
  • Potser s'en enva del tema pero el meu pare viu  6 Km de Binefar I quan anavem a un "Xiquiparc", aquells llocs amb piscines de boles i coses per l' estil alla rEcordo que m' extranyava, ia al mateix temps alegrava de sentir moltes mares que parlaven Català als seus fills petits, pero a la minima que parlaven amb un adult passaven al castellâ

millors missatges