Registrar-se
Recorda contrasenya

18.781 raconaires | 341 connectats (71 raconaires)

fòrums -> Actualitat

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

« Índex  « Actualitat

Història gràfica del conflicte entre els àrabs i Israel

686 lectures   154 respostes

megapatriota (1671 missatges)



 http://www.alliancefr.com/.../nazispalestiniens2.htm
http://www.upjf.org/.../dossier_nazis_palestiniens.htm
VÍDEO NAZI:
http://www.ajopringue.com/2006/05/29/el-gran-mufti-haj-muhammed-amin-al-husseini/


Aquest és Aj Hamin Al Husseini (tio de Faisal Husseini i lider màxim dels palestins durant la Segona Guerra Mundial)
passant revista a les tropes nazis el 1943

Aquí teniu més fotos de l'epoca on surt ell amb soldats nazis i amb alguns dirigents nazis entre ells Hitler i Himler



















Per desgràcia però no és cosa del passat i no només l'oncle de l'Arafat era nazi sinó que molts palestins encara simpatitzen amb aquesta ideologia macabra i assassina.
 























 


 


PERÒ ENTRE TANT NAZI PANARABISTA...
UNA VEU D´ESPERANÇA: LA RESISTÈNCIA LIBANESA CONTRA L´OCUPANT SIRI.

Opina

Configuració |

« anterior 1 2

  • gat_catala (9974 missatges)

    K: 0.00 (0)

    i que es el que t´extranya?
    veient el comportament d´israel ho veig del tot normal.

    #975463

  • Roger de Flor (1224 missatges)

    K: 0.00 (0)


    Conflicte entre Israel i Palestina.
     
    Els palestins lluiten per alliverar la seva terra de l'ocupació Israeliana. No es un conflicte tan religiós!
     
    Al final pensaré com l'isona que tens alguna fobia a als arabs...
     
    salut!
    #975463

    • megapatriota (1671 missatges)

      K: 0.00 (0)


      La isona és qui té fòbies, als israelians. Si jo tingués fòbia als àrabs, em pots explicar com és que sempre he estat en contra de la guerra d´Irak?, pots explicar això?
       
      #978060

      • megapatriota (1671 missatges)

        K: 0.00 (0)


        Bé, i també estic a favor que les noies musulmanes puguin portar mocador al cap a les escoles franceses.
        El conflicte té diferents vessants, però qui més el veu com a religiós no és Israel (a l´Exèrcit hebreu hi han jueus, cristians, musulmans, ateus), sinó Síria-Iran-hezbol.lah que són els qui defesen l´Islam xiï per imposició tot rebutjant el cristianisme, el judaïsme o l´ateïsme.
        Àrabs sí, panarabisme (imperialisme àrab) no!
         
        #978131

        • v. (456 missatges)

          K: 0.00 (0)

          doncs jo no estic d'acord en que les noies arabas puguin portar mocador a l'escoles franceses,son ells qui no respeten,per que em de respetar?
          #978141

          • Ligeia (6737 missatges)

            K: 0.00 (0)

            La llei francesa estableix que l'educació ha de ser laica i que no es pot fer exhibició de símbols religiosos, un punt que jo compartesc. Però el tema és més complex. Jo he viscut a França i he vist fins a quin punt hi ha un sentiment de xenofòbia contra els magrebins. Això fa que alguns vegin en el mocador el símbol de la seva identitat per demostrar que no s'avergonyeixen dels seus origens. Una altra cosa és que s'obligui a les noies a portar-lo contra la seva voluntat, cosa que no és freqüent.

            Aquí passa una mica el mateix. L'alumna més brillant que he tengut enguany a Mallorca era marroquina i portava un mocador anuat al cap. Vestia com una noia occidental i parlava el català molt millor que la resta d'alumnes, fins i tot els mallorquins. Era extraordinàriament oberta i respectuosa, i s'estimava l'illa i vivia com qualsevol altra adolescent. El mocador era la seva manera de no desvincular-se totalment amb els seus origens. I et puc ben assegurar que a mi no em molestava en absolut, ni a cap dels seus companys, que l'apreciaven per la seva simpatia. No estic a favor de prohibir res, no crec que sigui la manera d'aconseguir que els immigrants s'integrin, per això primer han de sentir-se respectats.
            #978701

            • entrebits (1490 missatges)

              K: 0.00 (0)


               
              Això que dius és molt bonic, de veritat.
               
              El problema és que mai podràs saber del cert si són els pares o la pressió familiar o de l'ambient els que obliguen a portar-lo el mocador. Elles sempre ho negaran, però...
               
               
              #985257

              • Ligeia (6737 missatges)

                K: 0.00 (0)

                Sí, és segur que quan ets jove et pots pensar actuar lliurement i de fet fer-ho condicionada per l'educació que has rebut. En aquest cas parlava d'una noia de 16 anys que a més de ser extraordinàriament intel·ligent, em semblava molt lúcida i conscient de la seva decisió. Però hem de poder confiar en la gent i en el seu criteri, no podem cohartar la llibertat de la gent per motius paternalistes. El mocador no és només un símbol religiós, ho és també cultural. Res no és més important que el respecte i no veig quin mal feia aquesta noia portant-lo. Quan et prohibeixin una cosa és precisament quan més t'hi aferres i pot ser contraproduent. Després de cinc anys a França i amb bastants d'amics mususlmans, he arribat a la conclusió que el "radicalisme" de certes persones neix com a reacció a la intolerància i al rebuig en el país d'acollida. 
                #985273

                • v. (456 missatges)

                  K: 0.00 (0)

                  mirant-lo desde aquest punt de vista tens tota la rao del mon,jo tambe ho veig normal que es posin el mocador per cultura i per religio.el problema es el següent no hi ha religio bona,cap ni una.parlant de la seva religio la que aquesta noia de la que parlas defensa o practica et dire perque penso que no s'ha de ser respectuos amb les seves "ideas"....quan tu vagis al seu pais tindras tot el dret a portar el cap sense mocador ja que tu no ets musulmana i clar ells et respectaran i pensaran que es del tot normal, podras pasejar tranquilament  per els seus carrers sense que et diguin res,es lo que tenen els musulmans,capaciatat d'entendre tots els punts de vista i respecte.
                  #985285

  • El Lider (5083 missatges)

    K: 0.00 (0)


    Esta clar que els palestins son uns Nazis, i uns assasins, i que els Irraelians son les victimes de l'holocaust palestí (pura ironia)
    I posar la foto de Zapatero despres de tots els Nazis, i despres d'escriure: Per desgràcia però no és cosa del passat i no només l'oncle de l'Arafat era nazi sinó que molts palestins encara simpatitzen amb aquesta ideologia macabra i assassina, es una barbaritat, aci el unic genocida es el govern d'Israel, que bombardeja a la població civil que solament es pot defendre en pedres.

     
    #975463

  • entrebits (1490 missatges)

    K: 0.00 (0)


    Si a algú li interessa es pot descarregar el text: "Mitos fundacionales del Estado de Israel"
    d'aquí  (uns dies): 

    http://www.yousendit.com/transfer.php?action=download&ufid=21E7ED6E2A746DB1
    #975463

  • Roderic d Entença (80 missatges)

    K: 0.00 (0)

    Els israelians tenen tant dret com qualsevol altre poble del món a defensar-se dels atacs que rebi. De fet, aquí Catalunya n'hauríem d'aprendre una mica...
    #975463

  • entrebits (1490 missatges)

    K: 0.00 (0)

    http://www.elpais.es/articulo/elpporopi/20060727elpepiopi_6/Tes/historia/guerras


    Una història de dues guerres
     
    LORETTA NAPOLEONI
    El País 27-07-2006
     
    L'estiu a Pròxim Orient és una època excel·lent per a la guerra. Els polítics occidentals estan pensant en les seves vacances, les ciutats estan buides i l'opinió pública està distreta, entotsolada en el plaer del descans. No obstant això, mentre pren el sol en el Mediterrani, passeja pels Alps, navega amb els seus velers per les illes gregues o creua Amèrica a bord d'un tot terreny, la comunitat internacional hauria de reflexionar, almenys durant alguns minuts, sobre el déjà vu de la nova guerra que està tenint lloc a Orient Pròxim.
     
    El 6 de juny de 1982, quan Ronald Reagan era president d'Estats Units i alguns membres de la segona Administració de Bush acabaven d'entrar en el seu Govern, l'Exèrcit israelià va envair el sud de Líban. L'atac, cridat en codi 'Operació Pau per a Galilea', pretenia expulsar a l'OAP de Líban, posar fi a la influència síria en el país i crear un "cordó sanitari" d'uns quaranta quilòmetres en l'interior de Líban per a protegir els assentaments septentrionals israelians. Actualment, les intencions d'Israel són les mateixes: destruir a Hezbolà, acabar amb la influència síria en la política libanesa, punt de suport de Hezbolà, i crear una franja de seguretat de 40 quilòmetres en el sud de Líban.
     
    La guerra ha estat provocada per l'inevitable casus belli. El 3 de juny de 1982, l'ambaixador d'Israel a Regne Unit, Shlomo Argov, va rebre un tir d'arma de foc a Londres. Segons es va dir, els autors de l'atemptat eren agents iraquians o membres de l'organització rebel de Abu Nidal, qui per aquell temps tenia la seva caserna general a Bagdad en la seva qualitat de representant d'Al Fatah. Tot i que l' OAP va negar qualsevol relació amb l'atemptat, Israel va rebutjar la declaració i va insistir que la invasió de Líban era així mateix la resposta als atacs d'artilleria llançats per l'organització d'Arafat des del sud de Líban contra les zones residencials del nord d'Israel. Els esdeveniments que conformen el casus belli dels recents atacs contra els territoris ocupats i la invasió de Líban són molt similars: el segrest de tres militars israelians i els atacs amb míssils llançats per Hezbolá contra el nord d'Israel. 
     
    En 1982, l'Exèrcit israelià va bombardejar les principals vies de comunicació entre Líban i Síria. L'objectiu era evitar l'entrada de les tropes síries a Líban. El camí cap a Damasc va ser un dels primers a ser destruït. Fa alguns dies, el món ha contemplat amb horror el bombardeig de l'autopista que uneix la capital libanesa amb la síria, mentre els civils fugien terroritzats de les incursions que copejaven els barris meridionals de Beirut. Pocs dies després de la invasió de Líban en 1982, Iran, amb la benedicció de Síria, va desplaçar un miler de guàrdies revolucionaris o 'pasdaran' a la ciutat de Zebdani, situada en la vall libanesa de Bekaa. Aquestes es van unir als homes de Husein Musawi, un comandant subversiu procedent de les milícies chiíes de Nabih Berri Amal. En pocs mesos, el grup de Musawi, al costat d'uns altres entre els quals es trobava la amorfa Yihad Islàmica, que tenia la seva base en la regió de Baalbek, va arribar a una aliança precària amb una coalició de tendència filoiraní anomenada Hezbolà (El Partit de Déu).
     
    Així va ser com va néixer Hezbolà. L'encarregat de coordinar el suport iranià a aquests grups era Husein Sheijoleslam, un llicenciat de la Universitat de Califòrnia en Berkeley que s'havia distingit ja per haver coordinat l'assalt a l'Ambaixada nord-americana a Teheran, en el qual 63 persones, entre diplomàtics nord-americans i diferent personal, van ser retingudes com ostatges durant 444 dies. El 13 de juliol de 2006, el president iranià, Mahmud Ahmadineyad, ha assegurat al president siri que un atac israelià a Síria seria considerat com un atac contra tot el món islàmic, el que causaria una "reacció feroç" per part d'Iran. Se sospita que Ahmadineyad va participar, quan era un jove estudiant d'enginyeria, en la presa d'ostatges en l'Ambaixada nord-americana de Teheran.
     
    Avui sabem que la invasió de Líban en 1982 no va ser una reacció immediata a l'intent d'homicidi d'un diplomàtic israelià o a l'ofensiva de l'OAP al nord d'Israel, sinó que va ser planejada amb molta antelació pel primer ministre israelià, Begin. L'objectiu era neutralitzar l'oposició de Síria i de l'OAP als plans d'expansió israelianes l'objectiu de la qual era l'annexió dels Alts del Golán, de "Samaria i de La Judea", i satisfer d'aquesta forma el desig israelià de controlar els drets hídriccs del ric Litani. Es va tractar també d'una acció instrumental per a afavorir l'ascensió d'un govern cristià "amic" a Líban. Al gener de 1982, els israelians havien començat ja a estudiar la invasió amb el líder cristià Bashir Gemayel, fill de Pierre Gemayel. Les ambicions de Bashir para el seu país coincidien amb l'objectiu israelià: netejar el Líban de siris i de l'OAP.
     
    Així doncs, es poden imaginar les intencions que té ara Israel a l'envair Líban i atacar els territoris ocupats. Durant el 35º Congrés Sionista Mundial, el primer ministre israelià, Ehud Olmert, es va referir a l'eix del mal esmentant a Damasc, Teheran, Al Qaeda, la yihad global i Hezbolà. Està clar que l'objectiu de Olmert era relacionar la Guerra contra el Terrorisme de Bush amb l'estratègia defensiva d'Israel, de la qual el nou atac no és sinó la punta de l'iceberg. En aquest cas, els israelians estarien advertint a Bush que tractar amb Iran sobre qüestions nuclears -hipòtesi plantejada per Condoleezza Rice fa algunes setmanes- queda fora de tota discussió. La victòria en la Guerra contra el Terrorisme no s'obté amb la diplomàcia i, sobretot, sense tenir en compte la seguretat territorial israeliana. De manera que és ineludible recórrer a la guerra i destruir el nou front extremista chií, un eix malèfic que s'estén des de Teheran a Gaza.
     
    La invasió de Líban en 1982 no va garantir la seguretat d'Israel. Al contrari, no va fer sinó radicalitzar el moviment fedayin i va donar origen al naixement de Hezbolà, la primera organització armada àrab que se serveix de bombes suïcides com a armes. Ha destruït Líban i ha obligat a la seva població a assistir a la tragèdia d'una sanguinària guerra civil. Ha donat lloc al fenomen dels ostatges occidentals -periodistes, homes de negocis, fins i tot enviats de pau- segrestats a causa de la proliferació de grups armats. Ha desencadenat una onada d'atemptats terroristes contra els occidentals. Per tant, en 1982, l'opció militar no va funcionar i en canvi va generar un contraatac, com corrobora el fet que avui estiguem assistint a una invasió idèntica. Per què hauria de funcionar en l'actualitat?
     
    Abans de tornar als plaers d'aquest abrasador estiu en el mar o en la pau de la muntanya, el lector occidental hauria de reflexionar sobre les possibles conseqüències d'una nova guerra. Podrà una intervenció militar a Líban dur la pau a Pròxim Orient? La destrucció de les infraestructures socioeconòmiques dels territoris ocupats posarà fi al Govern de Hamás i transformarà als palestins en veïns amistosos d'Israel? Pot un bombardeig quirúrgic de Síria i Iran realitzat pels B-52 nord-americanes acabar amb la Guerra contra el Terrorisme? Una vegada més, només la Història té la resposta en la trista història de les dues guerres.

     
    Loretta Napoleoni és economista italiana, autora de Insurgent Iraq: AL-Zarqawi and the New Generation, i de Yihad: com es finança el terrorisme en la nova economia (Urà).
    Traducció de News Clips (i d'internostrum)
    #975463

    • jba (8 missatges)

      K: 0.00 (0)

         Gràcies al sectarisme i manipulació d'alguns, molts independentistes catalans són antiamericans i antiisraelians -fixeu-vos que antisemita vol dir antijueu i antimusulmà-. És cert que els EUA tenen interessos a molts llocs -sobretot per petroli-, però quan hi va haver la Guerra de Bòsnia, hi va haver una matança permesa per la UE perquè tenia la raó d'estat com a lema i no volia intervenir-hi, fins que no s'hi van ficar els EUA no es va acabar la Guerra -els bosnians prefereixen un soldat americà que no pas deu d'europeus-. Em van passar fotos d'una manifestació pacífica a Londres per part de musulmans: pacífica, però amb pancartes que demanaven "Decapiteu els líders d'Occident", "L'11-S només és el principi" i d'altres per l'estil.
         Els antiamericans i antiisraelians que volteu per aquí, tingueu en compte que els EUA són els primers valedors de la indpendència dels països i Israel és aliat d'ells.
      #985539
« Índex  « Actualitat
686 lectures   154 respostes
« anterior 1 2

millors missatges