Un interessant article sobre la situació catalana vista des de l'Alguer,
publicat a Vilaweb l'Alguer: http://www.vilaweb.com/alguer


Catalunya vista des de la distància. Ha arribat un nou govern, no us poseu
nerviosos!

D'aquestes eleccions al Parlament de Catalunya, les eleccions eren al
Parlament no a la Presidència de la Generalitat, els analistes, els
electors, els partits... podem realitzar mil anàlisis diferents i a la fi
del trajecte tots tindran una part de raó, simplement perquè agradi o no,
les dues grans forces polítiques a Catalunya no han guanyat, poden donar-li
mil voltes al tema, però existeix un empat tècnic entre (CiU -PSC).

La diferència rau aquesta vegada en la nova força d'Esquerra, era un
escenari previsible, la incògnita estava en el pes real d'ERC i amb qui
pactaria, ara les dues variables desconegudes ja estan obertes i tenim una
part de gent que es pot sentir defraudada, si Esquerra hauria optat una
altra direcció hauria passat el mateix, el problema de tenir una
centralitat política és aquest, no tens mai a tots contents.

El nou escenari no serà apocalíptic com algunes bases i dirigents de CiU
declaren, ni serà la fi del nacionalisme català com algun estratega
espanyol del PSOE creu, els jocs estaran ara molt més oberts, certament per
Esquerra serà difícil sofrir a l'inici l'atac de CiU i al mateix temps les
tàctiques de malfactors que normalment tenen els quadres del PSC, però una
classe dirigent es forja així, pactant amb qui no estàs d'acord per
governar, per després ocupar el màxim del seu espai polític.

Segurament per a molts independentistes, aquest acord amb els companys de
viatge de la repressió no agradarà (recordeu el 92?), però la política és
dura i porta a aquestes paradoxes.

Passada la sorpresa del primer moment, el panorama polític serà el següent:

Un President que no ha guanyat les eleccions (Maragall) i que ha de cedir
molts espais de poder que el condicionen en tot, tenir un Conseller en Cap
que no és del teu partit és una amarga presidència per a Maragall, malgrat
sigui un polític capaç de dir blanc i tot el contrari en un obrir i tancar
d'ulls.

Una oposició (CiU) que no ha perdut, que tindrà un partit compactat i
tensat pel que ells consideren una ofesa, i al mateix temps un grup
dirigent ( Mas, Duran...) que haurà de demostrar que és capaç de fer una
oposició creïble per intentar tornar a governar.

Si em permeten l'opció que ha pres Carod Rovira era la més convenient per a
la seva formació política, amb un President de CiU la seva presència era
complementaria, amb un President d'un PSC perdedor la seva posició és de
centralitat i deixa a les seves mans el canalitzar totes les
reivindicacions del Moviment d'Alliberament Nacional i del catalanisme
polític en general dins el nou govern, dient a l'electorat que hi ha una
altra formació catalana que és capaç de governar i que aquest fet ha deixat
de ser exclusivament un patrimoni de CiU, finalment pot donar continguts
concrets al seu crit de Visca Catalunya Lliure.

El que escriu aquestes ratlles viu físicament fora de Catalunya, i els puc
dir que aquest és un panorama polític interessant, des d'una perspectiva
nacionalista (la meva per exemple) permet tenir dues formacions polítiques
fortes i de signe diferent, capaces de crear opinió i alternatives, i un
espanyolisme polític (PP i PSC) que han sortit debilitats malgrat la
paradoxa de la presidència Maragall. Comentar també el paper d'Iniciativa
per Catalunya, una esquerra política i social clara, hereva en tantes coses
del PSUC i nacionalment compromesa amb Catalunya, que té un problema tàctic
que no és comprensible per a l'observador extern, aquesta dependència
infantil del PSC, aquestes negociacions per la constitució del nou govern
demostren aquest fet, quina força negociadora i d'influència política pot
tenir una formació que diu que passi el que passi votarà PSC, Montilla té
molt clar com pagar aquests infantilismes, poden quedar fora del govern.

Com que sóc un ciutadà de la perifèria més extrema dels Països Catalans,
aquestes ratlles em serveixen ara que arriba Nadal per fer la meva petita
carta als reis (d'orient), des de l'Alguer la minoria catalana d'Itàlia
(així reconeguda per la República Italiana) sempre ha mirat i mira amb
interès el que passa culturalment i políticament a Catalunya, i espera que
el nou Govern i les institucions catalanes mantinguin les relacions i els
acords que en aquests darrers anys han portat terme, estem convençuts que
el nou govern seguirà les passes del President Jordi Pujol i del President
Joan Rigol, els quals visitant l'Alguer refermaren els llaços fraterns
entre Catalunya i l'Alguer, esperem que el nou govern farà més en aquest
sentit que l'anterior, enfortir a tots els nivells i de manera decidida les
relacions entre les persones i les terres catalanes.





GUSTAU NAVARRO I BARBA.