Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Llengua, literatura i història

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

La Fabla Aragonesa: una llengua oblidada

2306 lectures   43 respostes

 

Com a nou usuari que sóc aquí, obro el meu primer fil per donar-me una mica a conèixer i tractar un dels temes que em volta més pel cap: la llengua aragonesa.

 

En general, els catalans som molt aliens a aquest poble vei nostre que hi ha més enllà de la franja (de ponent per alguns, de llevant per altres); i més encara pel que fa a la situació de la seva llengua.

Si alguna vegada heu patit pel futur del català, no imagineu el que patim els poquets parlant que quedem d’aquesta llengua, desde fa molt, ja condemnada a desaparèixer.

 

No només som pocs (uns 25.000 es diu) sino que no podem trobar gairebé cap tipus de material (TV, internet, ràdio, llibres…) en aquesta llengua. No és de cap manera una llengua vehicular.

I per acabar d’adobar-ho, l’actitud de la majoria d’aragonesos no parlant i d’espanyols, en general, és de despreci, o simplement indiferència. He de dir que tampoc he trobat molta més comprensió entre els catalans (encara que de tot he trobat).

 

Però no pretenc fer un drama. Els darrers parlants que quedem la parlem amb orgull i disfrutem fent-ho!

 

Què opineu vosaltres? Si teniu alguna opinió o pregunta podem parlar-ne!

 

I ara, per fer una mica de pedagogia al respecte, podeu llegir aquestes paraules en aquesta llengua:

 

“Como nuevo usuario que soi astí, obro o mío primer filo pa dar-me un poqué a conoxer i tratar uno d’os temas que me fa más bueltas en o tozuelo: a luenga aragonesa.

 

En cheneral, os catalans sem muito allenos a iste pais bezino nuestro que bi ha más t’allá d’a franja (de ponién pa beluns, de saliente pa atros); y más agún d’a situazión d’a suya fabla.

Si bella begada ez pasau pena por o futuro d’o catalá, no prexinaz o que penam os poquez fablants que quedam d’ista luenga, dende fa muito, ya condenada a desaparexer.

 

No solamente sem poquez (bels 25.000 se diz) so que no podem trobar garra mena de material (TV, internet, radio, libros…) en ista luenga. No ye, de denguna manera, una luenga vehicular.

I per rematar-lo,  l’autitú d’a mayor parti d’os aragoneses no fablants i d’españols, en cheneral, ye de disprezio, o simplamén d’indiferenzia. Tiengo que dizir que no n’he trobau muita más repleca entre os catalans (anque de to me n’he trobau).

 

Pero no pretendo fer un traxedia. Os zaguers fablants que quedam o charram con orgüello y ne desfrutam fendo-lo!

 

Qué parixez vusatros? Si tenez bella pregunta podem charra-ne!”

 

Per acabar, demano disculpes pel meu català i aragonés plagats tots dos de castellanismes; qué difícil és parlar sense la influència d’aquesta llengua tan omnipresent!

 

¡Au!

 

  • Jo realment de la llengua aragonesa només conec un grup de música, Mallacán, i poca cosa més.
    I des d'aquí estic segur que hi haurà molta gent que la miri més amb respecte que no pas despreci, el meu dubte és si s'ha intentat mantenir-la encara que estigui marginada de les institucions i el mitjans. Hi ha alguna plataforma per la llengua que intenti fer a coneixero alguna joventut, o sigui hi ha algún moviment?

  • Veig que has usat la grafia espanyolitzant per escriure l'aragonès. De fa uns pocs anys n'existeix una altra, proposada per l'Academia de l'Aragonés, molt més respectuosa amb la història de l'idioma. Aviat se'n veu la diferència: la grafia nova (basada en l'aragonès medieval) fa servir NY allà on la grafia anomenada d'Osca (la que has fet servir tu) té Ñ.

     

    La viquipèdia en aragonès va començar a fer servir la d'Osca però ara ja fa servir la nova, cosa que crec que és un encert.

     

    En qualsevol cas, l'aragonès està bastant fet caldo però al mateix temps és un bon banc de proves molt pròxim geogràficament per veure què es pot fer per preservar una llengua en situació límit.

  • Bienplegato!

    Benvingut!

    Benvengut!

    Bienvenido!

    Bienvenue!

    Benvenuto!

    Bienvenidu!

    Boas-vindas!

     

    Al Racó trobaràs gent que pensa que l'aragonès està perdut, que queden quatre parlants vells i que a més està ultracastellanitzat. Ho diuen per desconeixament. Potser es pensen que l'aragonès és el castellà amb la paraula "zagal" i quatre xorrades més, com es parla a molts pobles de la província d'Osca. Però no saben que encara hi ha parlants d'aragonès joves, nadius i conscienciats, que ja hi ha una gramàtica de l'aragonès, que alguns nens fan escola en aragonès, que sou molta gent que lluiteu cada dia per la vostra llengua.

     

    En fi, jo no en sé gaire més, del tema, i tu segur que sí. Aviam si ens pots explicar una mica més de com has viscut tu l'experiència de parlar una llengua políticament minoritzada. Endavant!

  • Benvingut al racó, company! 

     

    Mon pare era aragonès, de Terol (i tots els meus tiets/es), i parlaven en castelllà en la infantesa, però quan van arribar a Catalunya es van integrar ràpidament, parlant en català... I m'ha fet il·lusió que aparegués un raconaire que parli l'aragonès! I em sap molt de greu que es perdi aquesta llengua!

    De quina comarca ets? Perquè es diu que només es parla al pirineu...

    Què se sent quan es parla una llengua que només la parlen 25.000 persones?

    La pots parlar amb tothom?

     

    Vaig crear un fil una vegada preguntant si s'ha arribat a parlar a tot l'Aragó, si es parlava a Terol:

     

    http://www.racocatala.cat/forums/fil/142690/algu-sap-fins-on-shavia-arribat-parlar-laragones

     

    I mira la segona pàgina d'aquest fil, jo anunciava un festival que es feia a Artieda en defensa de la terra i la fabla aragonesa. Però no hi vaig anar:

     

    http://www.racocatala.cat/forums/fil/145476/vull-aprendre-aragones

     

    L'únic diari en aragonès, creat fa poc:

     

    http://www.arredol.com/

     

    Grup de rock que canta en aragonès:

     

    Mallacán

     

    http://www.mallacan.org/

     

    Web sobre l'aragonès:

     

    http://www.charrando.com/

    • Pel que tinc entès com aficionat si es va arribar a parlar a tot l'Aragó.

      A l'Alta Edat Mitjana el basc es parlava en tot el Pirineu, segurament fins a la Ribagorça, al Comtat d'Aragó segur. En aquella època l'Aragó era només una regió feudal de Pamplona i tenia la mateixa composició demogràfica que altres contrades de la zona, a la muntanya bascos i a les valls de l'Ebre parlants de romanç (navarroaragonès, l'actual aragonès, que a mi sempre m'ha semblat que deu ser el romanç que parlaven els bascos romanitzats).

      Anys més tard l'ús del basc va quedar anant marginalitzat al nord d'Aragó i s'hi va imposar el navarroaragonès, el comtat es va independitzar i convertir en regne i anys més tard Alfons el Batallador primer i Ramon Berenguer IV després (ja fusionats amb Barcelona), van conquerir i repoblar tot el que és l'actual Aragó, amb gent del nord però sobretot amb habitants del sud de Navarra i de la Rioja, que també parlaven navarro-aragonès. Per tant, es va arribar a parlar fins a sota, fins i tot a València a les comarques xurres (i de fet, escoltant el dialecte del castellà que parlen als pobles de Conca no m'estranyaria gens que s'hagués arribat a parlar allà).

  • Gràcies a tots per les respostes!

    Explico una mica la meva situació: jo sóc nascut a Barcelona, però la meva familia és tota aragonesa (pare de Osca, mare de Terol).

    Els meus iaios eren parlants de l'aragonés. Però si heu tingut mai contacte amb persones grans que ho parlin, sabreu com es manifesten al respecte; s'avergoneixen, i només ho parlen en las més profunda intimitat. Concretament el meu iàio el va deixar de parlar totalment en acabar la guerra civil, per vergonya.

    Però mentre vaig conviure amb la meva iàia, el vaig sentir a casa. Mai vaig ser conscient del que significava, encara que en certa forma em va deixar un substrat d'aragonés en el meu castellà i català (bueno a fi de comptes el castellà i català que es xarren a l'Aragó estan molt aragonitzats) . Només ara, de gran, he agafat conciència i m'he molestat en recuperar la seva fabla, que tampoc m'ha costat molta feina. Es pot dir que sóc un neofablant.

     

    Respecte al tema de quines grafies emplegar, m'és més cómode aquesta perquè és la que estic acostumat a veure i en la que tinc tot el material; si bé també opino que l'altra és més adecuada i molt possiblement intentaré fer el canvi.

     

    Segons es diu (no sé fins a quin punt es pot saber això amb certessa) l'aragonés es va arribar a parlar fins i tot a València. Que es parlà a Terol ningú ho dubta, de fet es diu que a principis del segle passat encara hi havia comunitats de parlants a alguns pobles de Terol. També es diu que a Saragossa es va deixar de parlar just després de la guerra del francés.

     

    No havia vist pas aquests fils parlant de l'aragonés! I mira que ho he possat al buscador.

     

    Bons grups que veig per aquí, ja els coneixia. Però sóc més de heavy metal

  • Pel que sé es pot estudiar a Barcelona. I a la mev uni, facultat de lletres, apareixen diccionaris sota l'epígraf de "Dialectes de l'espanyol", al costat de llibres de la talla de "Diccionario da língua asturiana".

     

    Ara, jo per començar deixaria de dir-n'hi "Fabla", 'parla'. És una llengua, i no un registre/argot/etc.

  • La meva parella és catalana, però de pares nascuts a la comarca del Sobrarbe ( Osca ), a la que hi vaig sovint. De fet, avantpassats meus també són d'aquella zona. A banda de ser una comarca pirinenca preciosa, són als pobles del nord d'aquesta comarca, el Vall de Gistaín ( Chistau en fabla ) i la Ribagorza ( zona limítrofa amb Catalunya ), on encara queda rastre de fabla aragonesa. Molt minoritzada això si.

    No es parla gairebé aragonès, tot i que tenen un castellà farcit d'aragonesismes, on hi han paraules i frases molt seves.

    Una cosa que també ajudaria l'idioma, és tenir-lo normalitzat. Existeix un aragonès mínimament comú, però no amb una unificació com ha patit el català després de Pompeu Fabra. Això fa, que es parli diferent depenent de quina zona o Vall siguis.

     

    El fet que la llengua avui en dia tingui pocs parlants, pot tenir la clau en una pesta que va sacsejar Aragó a l'Edat Mitja, en la qual van morir la majoria d'aragonesoparlants, fet que va provocar un repoblament de les terres per part de gent vinguda de Castella ( us sona aquesta història? ), quedant arraconada la seva presència a la zona del nord d'Aragó.

    Han passat segles i segles, i no hi hagut un interès en preservar aquesta llengua, clar que tampoc la majoria de població és l'"autòctona" que un dia va poblar aquelles terres. Sobretot a la provincia de Saragossa, on la cosa està molt espanyolitzada. Et trobaràs una majoria de població que es considera aragonesa i espanyola, com pot passar a València. Jo em pregunto si poden sentir-se molt aragonesos, deixant perdre l'idioma. Clar que també pot ser que no la sentin com a seva, pel fet explicat abans.

     

    Els aragonesos nacionalistes tenen tot el meu suport, a més a més de veure'ls com uns bons aliats. Deixant de banda que actualment siguin minoria. No hem de caure al parany de titllar-los d'espanyols o de veure'ls com enemics, perquè la majoria de la població es conideri espanyola, i alguns catalanofòbics. Doncs com dic també, hi ha una altre part que no ho és. Solidaritat internacionalista.

     

    Per cert, a Barcelona es pot estudiar aragonès al Centro Aragonès, situat al costat del teatre Goya.

     

  • Així ets trilingüe? Saps parlar català, aragonès i castellà?

     

    Per cert, benvingut

  • Benvingut!!!

     

    Jo conec els Mallacán (quan vaig pet, Macallán ) i Prau. Brutals!!

  • Jo haig de dir que tinc ascendència de la zona basca de l'Aragó.

     

    Ja preguntaré a mons avis si parlaven aragonès (no ells, que ja van néixer aquí, sinó els seus pares)

     

    Benvingut !!

  • Benvingut!

     

    soc de La Llitera-Franja de Ponent (oficialment Osca)

     

    Ja que parles de l'Aragonés te vull fer un cinc cèntims per l'situació política-social:

    • Es va fer en desembre del 2009 la llei de Llengües d'Aragó, que reiconeixen el Català i l'Aragones
    • Entrada al poder la sicaria feixista Rudi (PP)
    • Volen traure el Català i l'Aragones de la Llei aprovada al 2009

    Com veu la cosa està que fa fum a l'Aragò

  • Bé, a mi m'encanta l'aragonés. L'he llegit i estudiant bastant, sempre fa il·lusió trobar-se algú que el xarra.

     

    Et deixe el blog d'un amic per si t'interessa, és sobre aragonesismes al País Valencià:

     

    http://aragoval.blogspot.com

  • Salve Imperator!

     

    Benvingut... És un tema interessant el fet de la Fabla Aragonesa i molt desconegut, potser amb una actitud deliberada. Per això no puc si no felicitar-te i donar-te tot el meu suport "virtual".

    Seria interessant també que fessis una breu història de la vostra parla i del moment en que entra en un clar retrocès: potser a partir de la guerra de succesió?

  • Benvingut, i mercès per la informació pel que fa a l'aragonès

  • Qué curiós lo del blog! M'ha agradat força encara que té poques entrades; felicita al teu company!

    Jo estic fent una cosa similar amb el castellà del meu poble de Terol (on obviament, hi ha molts més aragonesismes).

     

    Pels que han demanat informació sobre l'aragonés, us deixo un breu text parlant-hi. El deixo en aragonés i demano disculpes per no traduir-lo però esque seria una bona feina. De totes formes, pels que parlem català i castellà és prou fàcil d'entendre!

     

    "QUÉ YE L‟ARAGONÉS?

    L‟aragonés ye una lengua romanica u neolatina que istoricament estió beiclo de
    comunicazión en cuasi tot o territorio d‟Aragón y que güei ye present en o norte
    d‟o país y en bellas comunidaz de neofablants n‟o resto d‟o territorio.
     
    Podemos emplegar os conzeutos  „lengua‟ y „idioma‟  como sinonimos en l‟inte
    d‟aplicar-los a l‟aragonés. Ye berdá que muitas bezes s‟ha aplicau a l‟aragonés
    l‟apelatibo „fabla‟, pero mos pensamos que ye una situazión con tendenzia a
    estar superada, y ye millor guardar-mos-lo pa las representazions diferents d‟a
    lengua (dialeutos, subdialeutos, fablas locals…).
     
    Tamién  podemos  emplegar  indistintament  „LENGUA‟ u „LUENGA‟. As dos
    trazas  tienen  os  suyos  partidarios  y  contrarios.  A  más,  muitos
    aragonesofablants orientals, grans emplegadors d‟o paladar en o suyo aparato
    fonador, dizen „LLENGUA‟ u „LLUENGA‟.
     
    Encara  güei  bi-ha estudiosos que presentan muitas dudas sobre  l‟aragonés
    como un sistema esferenziau d‟as atras lenguas romanicas  (Menéndez Pidal
    estió uno d‟ellos), pero nusatros no n‟emos de tener guaires, igual dende un
    punto de bista sincronico como diacronico.    Asina, pensaremos en l‟aragonés
    como chirmán d‟o castellán, catalán, ozitán, astur-leonés, gallego,…y todas as
    lenguas  neolatinas,  y  las  consideraremos  todas  como  dialeutos  diacronicos
    (fillos) d‟o latín. Lingüistas como Saroïhandy y Badia i Margarit han alazetau os
    estudios modernos sobre l‟aragonés, y Enrique Gargallo replega a tendenzia
    autual de l‟aragonés como “lengua (re)emergente”. 
     

    L‟aragonés ye present y  bibo,  con  intensidaz  diferents,  en  un  rectangulo  de
    territorio que s‟estiende en o norte d‟Aragón, alto u baixo en istas comarcas, de
    forma  total  u  parzial:  Chazetania,  Galliguera,  Sobrarbe,  Ribagorza-Ribagorça,
    Zinco Billas, Plana de  Uesca, Semontano  Balbastro, Zinca Meya, Monegros y
    Baxa  Zinca-Baix Cinca. Cuasi tot o territorio d‟a lengua ye en dentro d‟a
    probinzia de Uesca, más un trozet en a probinzia de Zaragoza. Francho Nagore
    y  Marco  Negredo,  a  más  d‟atros,  rechistraban  una  presenzia  chiqueta

    d‟aragonesofablants  en  a  probinzia  de  Teruel  en  tot  o  sieglo  XX  (Nagore  en
    calculaba 481 en os primeros años güeitanta).


    O  lumero  present  de  fablants d‟aragonés no ye de bien calcular. Cuentas
    trazudas  y  optimistas  dan  más  de  15.000  aragonesofablans.  Pero  d‟as
    estadisticas d‟o zenso aragonés de 1981 resultaba una atra cantidá posible,
    30.000.  A  pregunta  yera  un  poquet  ambigua,  asina  que  aumentaba  el  lumero
    de personas que deziban “conoixer” una forma de fablar diferent d‟o castellán
    (se fizón tamién calculos pa os catalanofablans). 
     
     
    Cal  tener  en  cuenta,  a  más,  atros  elementos.  Per  un  lau,  bi-ha  un  lumero
    indeterminau  de  neofablants  autodidactas  u salius d‟os cursos organizaus en
    diferents  puestos  (Zaragoza,  Teruel,  Uesca,  Monzón, Samianigo,  Catalunya,
    Madrid,..). Per atro lau, encara no s‟ha feito un estudio d‟a presenzia d‟a lengua
    nuestra en a poblazión que emigró masibament en a segunda metat d‟o sieglo
    XX, más que más enta Catalunya. En resumen, y a falta de más inbestigazión,
    podríanos  dar  per  buena  una  forqueta  entre  15.0000  y  18.000  fablants
    potenzials de l‟aragonés.


    NAIXEDURA Y EBOLUZIÓN ISTORICA DE L‟ARAGONÉS
     
    L‟orixen de l‟aragonés ye parellano al de atros romanzes que naixen en o
    mesmo  inte,  entre  os  sieglos  VII  y  VIII. La lengua latina s‟escampa per gran
    parti d‟Europa con l‟imperio romano, y amonico se ba fendo diferent d‟a lengua
    orixinal u “estándar” d‟o Lazio  por as fablas emplegadas per ocupants  y
    pobladors, clamadas “latín bulgar” per bels lingüistas, que ban perdendo  a
    influenzia de Roma per   a  distanzia. Iste “latín bulgar” s‟aposenta enzima de
    lenguas anteriors que i fan de sustrato, en o caso de l‟aragonés una lengua
    bascoiberica  güei  desconoixida,    pero  que  sería  prou  zercana  á  lo  que
    autualment  clamamos  “euskera”.    A  simplificazión  d‟ixe  “latín  bulgar”  y  a
    influenzia d‟o sustrato dan como resultaus Ixos nuebos romanzes, que en o
    caso d‟o aragonés amanixe en un territorio d‟o norte da peninsula iberica entre
    os nuebos reinos d‟Aragón y Nabarra. Per ixo os estudiosos claman a la lengua
    en ixe inte “nabarroaragonés”.
     
    O primer testimonio escrito d‟o nabarroaragonés son as Glosas Emilianenses,
    ya d‟o sieglo X. Son anotazions en romanze y basco al marguin d‟un testo
    liturxico  en  latín,  pa  estar  comprendiu  per  la  chent que  ya  no  conoixeba  a
    lengua  orixinal.  Se  troboron  en  o  monasterio  de  San  Millán  de  la  Cogolla  (La
    Rioja). No ye prou estudiada a posible filiazión aragonesa de tot u parti d‟o
    Cantar de Mío Cid, asimilau istoricamén como romanze castellán.
     
    En iste sieglo l‟aragonés ya ye prou formau, ye beiclo de comunicazión entre as
    chents  y  s‟emplega  asobén  en  decumentos  notarials.  Tamién  ye  lengua
    beicular en as Cortes d‟Aragón. Amanixen tamién testos literarios como o “Liber
    Regum”, “Vidal Mayor” u a “Cronica de San Chuan de la Peña”. 


    O territorio d‟emplego de l‟aragonés s‟enampla, chunto con el catalán en a parti
    oriental, coinzidindo con l‟abanze d‟o reino d‟Aragón enta o sur. Ye a lengua

    común d‟os pobladors d‟Aragón y os repobladors aragoneses d‟o nuebo reino
    de  València.  Ista  época  (sieglos  XIII-XIV) ye a de más estensión d‟a lengua
    aragonesa.


    RECULADA Y RESISTENZIA
     
    En o sieglo XV l‟aragonés pierde parti d‟o suyo prestixio y enzeta a suya
    reculada debán o castellán, coinzidindo con a plegada d‟a dinastía Trastamara
    á la corona d‟Aragón. A sustituzión d‟o aragonés per o castellán se da, en
    primeras, en as clases más altas d‟a poblazión, y dimpués , en as clases más
    baixas, que encara lo mantienen como lengua  d‟emplego normal, á lo menos,
    dos sieglos más, mantenindo-ne dimpués bellas trazas lexicas y sintauticas.
     
    A reculada de l‟aragonés plega, n‟os sieglos XVII y XVIII alto u baixo, á la metat
    d‟o territorio aragonés, y fa que  desaparexca  de  València.  A  literatura  en
    aragonés  desaparixe  cuasi  totalment,  con  bellas  eszepzions  como  os  escritos
    d‟a abadesa Ana Abarca de Bolea. 
     
    Entre  os  sieglos  XVIII  y  XIX  (y  gran  parti  d‟o  sieglo  XX),  o  prozeso  de
    sustituzión de l‟aragonés per o castellán s‟atura, diríanos miraglosament, en os
    territorios  más  enta o norte d‟Aragón. O limite quedaría fixau, alto u baixo, en
    una muga imaxinaria que pasaría per Uesca y Balbastro. En istas epocas solo
    que trobamos testimonios escritos de l‟aragonés en muestras de literatura
    popular  como  as  pastoradas,  representazions  teyatrals  conserbadas  en  bels
    llugars d‟a Ribagorza. Con tot y con ixo, l‟aragonés ye cuasi a unica lengua de 
    comunicazión oral emplegada per a poblazión más enta o norte d‟Aragón, feito
    aduyau per a cheografía d‟as bals más altas. Ista cheografía influye á la
    comunicazión entre o territorio de l‟alto Aragón y el resto, y tamién entre as
    propias bals, asina que se marcan más,  con o tiempo, as diferenzias  entre os
    dialeutos.


    Asina, l‟aragonés se mantiene bibo y con muito buena salut  durante os sieglos
    XIX y gran parti d‟o sieglo XX, fueras d‟una segunda reculada y sustituzión per
    o  castellán  en  as  poblazions  más  grans  (Uesca,  Balbastro,  Samianigo,
    Chaca…). A más, a conzienzia lingüistica no ye gran, y os fablants presentan,
    en cheneral, una situazión de diglosia que fa que emplegen l‟aragonés soloque
    en  espazios más  familiars.  Consecuenzia d‟ista relatiba estabilidat d‟a lengua
    ye l‟aparizión d‟una literatura popular con aspirazions cultas, espresada en
    publicazions chicotas como llibrez de fiestas y rebistas, con autors como Tonón
    de  Baldomera  (Graus),  Cleto  Torrodellas  (Estadilla),  Veremundo  Méndez
    (Echo), Leonardo Escalona (Bielsa), Pedro Arnal Cavero (Semontano)…. Toz
    istos  autors,  en  no  tener  garra  referent  grafico  rezient,  aplican  grafías
    parellanas  a  las d‟o castellán, con soluzions indibiduals y improbisadas  pa  os
    sonius no compartius con ixa lengua.
     
     RENAIXEDURA


    L‟estudio y sistematizazión d‟a lengua aragonesa no s‟enzeta dica a segunda
    metat d‟o sieglo XIX. Se publican “dizionarios” u listaus lexicos  aragoneses,
    beluns  anonimos  y  atros  d‟autor  (Peralta,  Borau).  Dimpués,  os  primers
    estudiosos  de  la  lengua no  son  aragoneses.  Ya  en  o  sieglo  XX,  Jean
    Saroïhandy  ye  o  pionero  en  publicar-ne  estudios,  y  mesmo  organiza  clases
    d‟aragonés  en  París.  O  suyo  escolano  Odón  Apraiz  fará  lo  mesmo  en
    Barcelona en os años 30. Tamién i inbestigan Rohlfs,  Khun,  Haensch y atros.
    En 1950 ye publicau  “El habla del valle del Valle de Bielsa” de Antoni M. Badia
    i Margarit.
     
    A finals d‟os años 60, y con muitas dificultaz per a situazión politica, s‟enzeta un
    prozeso de recuperazión culta y  “moderna”  d‟a lengua aragonesa. O filologo
    de Zaragoza Francho Nagore presenta as suyas primeras inbestigazións sobre
    as fablas altoaragonesas,   y s‟achunta  con   empentadors   d‟a lengua como lo 
    poeta  y  actibista cultural Ánchel Conte (d‟Alcoleya de Zinca) que recuperó a
    lengua d‟o suyo lolo con el contauto con fablants  d‟o Sobrarbe, y  ya  eba
    publicau o poemario “No dixez morir a mía boz”. Ya en os primers 70 empentan
    la  creyazión  d‟o Consello d‟a Fabla Aragonesa, referent d‟autoridat lingüistica
    en ausenzia d‟atro, y fan as primeras propuestas d‟una koiné u estándar
    moderno,  con  una  unificazión  de  grafías  que  se  concretan  en  as  Normas
    Graficas  aprebadas  sin  de  consenso  total  en  1987,  en o  Ier.  Congreso  Ta  Ra
    Normalizazión de l‟Aragonés zelebrau en Uesca. 
     
    En o cambeo d‟o sieglo XX a lo sieglo XXI, a tendenzia de dinnificazión d‟a
    lengua nuestra sigue endatebant. Naixen colectivos que empentan a esfensa y
    l‟apredizache de l‟aragonés  fueras d‟o territorio de conserbazión d‟a lengua,
    espezialment en a ziudat de Zaragoza: Ligallo de Fablans, Nogará…  


    Tamién en ista época s‟empenta la creyazión en aragonés. Ye publicada “A
    lueca”,  de Juana Coscujuela, a nobela más bendida y leyida en aragonés,  a
    más del poemario ribagorzán “Benas, trallo y fuellas” de Bienvenido Mascaray.
    I  amanixen  escritors/as  y  obra  literaria  en  toz  os  cheneros  y  fablas:  Chusé
    Inazio  Nabarro,  Nieus  Luzía  Dueso,  Victoria  Nicolás,…En  a  mosica,  dimpués
    d‟as  primeras  prebaturas  d‟o  grupo  “Alto  Aragón”,  a  rebiscolada  d‟un
    mobimiento de mosica folk empenta d‟una traza natural l‟emplego mosical d‟a
    lengua.  O “Grupo Folklorico Val d’Echo” presenta as composizions de l‟autor
    oszense  Pepe  Lera,  i  dimpués  siguen “Hato de Fozes” y  a “Orquestina del
    Fabirol”.  D‟as  comunidaz  de  neofablans  de  Zaragoza  i  saldrán,  más
    modernament,  collas  de  poprock y  cantautors con  o  suyo  repertorio  parzial  u
    totalment en aragonés (Mallacán, Prau,…).
     
    Naixen colectibos que empentan a esfensa y l‟apredizache de l‟aragonés fueras
    d‟o  territorio  de  conserbazión  d‟a  lengua,  espezialment  en  a  ziudat  de
    Zaragoza: Ligallo de Fablans, Nogará…  Tamién  nuebas  asoziazions  como  a
    Sociedat de Lingüistica Aragonesa. A gran mayoría de collas achuntará poders
    en  o  mobimiento Chuntos  por  l’Aragonés,  que  en  2006  culminará  en  a
    zelebrazión d‟o II Congreso de l‟Aragonés. Tampó en iste inte se troba un
    consenso  total  pa  fer  una  propuesta  de  grafía  nueba,  pero  amanixe  una  atra
    asoziazión  de  d‟esfensa  d‟a  lengua,  o Estudio  de Filología  Aragonesa-
    Academia de l’Aragonés.


    En 2009 as Cortes d‟Aragón apreboron a  Lei de Lenguas (Ley 10/2009, de 22
    de  diciembre,  de  uso,  protección  y  promoción  de  las  lenguas  propias  de
    Aragón), que da cobertura churidica a l‟aragonés y o catalán d‟Aragón, permite
    a  suya  amostranza  y  reconoixe  dreitos  a  os  suyos  fablants,  encara  que  no
    n‟asegura esplizitament a suya coofizialidat. A lei prebeye a creazión d‟un
    Consejo  Superior  de  las  lenguas  de  Aragón,  ya  constituiu,  y  dos  organismos
    d‟autoridat lingüística pa l‟aragonés y o catalán d‟Aragón, encara no existents.
    "

     

     

  • La CCMA hauria de fer, tenint recursos, un servei d'exterior fent ràdio generalista (low-cost) en aragonès i occità.

     

    D'això se'n diu diplomàcia...

    • Diplomàcia envers qui? Amb tots els respectes, hi ha llengües amb els parlants de les quals convé tenir més diplomàcia que no pas amb els de les que has esmentat (sempre en el cas que calgui tenir aquesta mena de "diplomàcia", cosa de la qual en tinc força dubtes, ja que allò que ha de fer la CCRTV és informar els catalans).

  • Tot el meu suport a la llengua aragonesa, i tot el meu rebuig als que la volen exterminar (CAGAO inside)

  • Vitalitat de la llengua segons la intensitat del color roig. La línia rosa encercla les zones on hi ha parlants.

    Benasqués (parla de transició entre l'aragonés i el català) en morat. Català en blau.

     

  • Directamet enlloc de fabla se l'hi hauria de dir aragonès, ja que fabla (i bable) significa simplement parla, i és utilitzat pels espanyols per rebaixar-los la categoria de llengua.

  • està molt bé que la gent que coneix una llengua com aquesta lluiti per mantenir-la viva i donar-li la vida que es mereix! per tot allò que diuen:

     

    tota política que no sigui feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres!