Registrar-se
Recorda contrasenya

19.837 raconaires | 228 connectats (64 raconaires)

fòrums -> Política

« Índex  « Política

El Maig del 1968. L'orígen de tots els mals (de la societat)?

2732 lectures   278 respostes

pirinenc (18477 missatges)

Trenco el meu període d'"hivernació" raconaire que ha durat algunes setmanes per proposar-vos un fil que crec que pot ser interessant i que no m¡he pogut estar de comentar al racó perquè crec que pot donar lloc a un debat interessant.

 

Ahir estava parlant amb un amic italià que estudia per ser sacerdot (seminarista) i que a Itàlia forma part d'un moviment religiós de l'estil de l'Opus Dei. El tio és molt cult i realment és d'aquelles persones amb les quals dona gust parlar perquè sempre aprens coses noves, i a més és fins i tot més anti-comunista que jo i odia els sociates d'arreu d'Europa de manera total, per tant, políticament ens entenem molt bé. Us explico això per introduïr una mica el tema.

 

L'altre dia vam parlar de la disciplina i de la merda (nivell pèssim) que és el sistema educatiu en alguns estats com l'estat espanyol, el francès o l'italià.

 

Estavem parlant i de sobte ell va puntualitzar que tota aquesta decadència tenia com a orígen el "Mai 1968", és a dir, el Maig del 68. He llegit sobre el maig del 68 i li vaig preguntar el per què creia que això era així

 

Segons em va dir el Maig del 68 és la revel·lió dels moviments esquerranosos contra tota l'autoritat, és l'ascens de la revolució que ha portat tota la decadència moral, de valors i manca de disciplina i respecte de la societat.

 

Jo li vaig comentar que creia que el Maig del 68 efectivament tenia un alt component progre i que a mi també hi havia certes coses que em feien angúnia, però que s'havia de ser just i reconèixer que dintre del desgavell que va suposar el moviment progressista que avui en dia encara sobreviu també se'n van aconseguir coses bones. Ell no m'ho va negar però em va tornar a dir que tota aquesta decadència de la societat i aquest fracàs del sistema educatiu eren fills del Maig del 68.

 

Des del meu punt de vista he de dir que efectivament el Maig del 68 va suposar la revel·lió contra el principi d'autoritat i que els fills ideològica d'aquella "revolució" són els qui han dissenyat el sistema educatiu espanyol que patim a Catalunya.

 

Què en penseu del Maig del 68?

 

Aquest fil està enterrat. Això vol dir que no apareix al bloc dels últims fòrums actius [ajuda].

Opina

Configuració |

« anterior 1 2 3

  • caçadornegre (350 missatges)

    Envia als moderadors

    Que era el maig del 68?

     

    "Siguem realistes, demanem l'impossible"

     

    L'hipòcresia feta dogma, les formes i l'estètica per sobre del contingut i el fons, la queixa permanent i contradictoria, l'odi a la realitat i la mitifiació de la utopía.

    Una joventut estúpida criada en l'ambundància de la societat del benestar, i una classe treballadora borratxa de serveis socials, reclaman un mòn lliure, just i solidàri, sense autoritarismes ni morals represives. I ho volien sense renunciar a les vacançes per tot el mòn, als bons restaurants, a les segones residències....

    Com una nena malcriada que demana, demana, demana a un pare que l'hi a consentit tot perqué estigui callada.

    I 45 anys després la dreta governa a França i l'extrema dreta pot arribar a nivells de suport popular mai vistos fins ara.

     

    Gràcies Gauche Divine..................

     

     

    #5999017

  • grinfild (17988 missatges)

    Envia als moderadors

    No sé pq li punteu negativament el fi, els commies us encanta la censura.

    #5999017

  • __19082__ (6009 missatges)

    Envia als moderadors

    El Maig del 68 és l'orígen de molts mals de l'esquerra, com sempre tot lo que surt de França, és dolent. 

     

    Això no treu però com de costum facis una merda de fil amb les teves pijogilipollades i diguis ximpleries. En serio acaba la ESO i no t'acostis als italians. 

    #5999017

  • Deshimaru (1127 missatges)

    Envia als moderadors

    Home, l'origen de tots els mals, jo no diria tant. Però sí que va plantar la llavor de molts dogmes que encara ens empresonen avui dia.

    #5999017

  • futur_system (4194 missatges)

    Envia als moderadors

    Lo fracàs del sistema educatiu és culpa de tindre com a paradigma de l'educació lo que ja ve de fa més de 2000 anys i que als capellantes tant los agrada. Lo professor és qui sap, l'alumne te una tabula rasa en compte de cervell i lo professor l'ha d'omplir de continguts i au, i ai no m'amprenyes en competències i valors que això me trau temps pa explicar lo meu temari.

     

    No potser que al segle XXI lo model del sistema educatiu sigue lo que fea servir Crist en los profetes, no m'amprenyes ek.

     

    Lo resto, anades del bolo de reaccionaris. L'autoritat no és bona per se.

    #5999017

  • Bismut (65535 missatges)

    Envia als moderadors

    moviment religiós de l'estil de l'Opus Dei.

     

    ja ens ho has dit tot i diu molt de tu que t'hi entenguis tant bé. Faries bona parella amb la famíllia Aznar i aquells de Crito Rey. Clavats.

    #5999017

  • Rutger von Blum (3243 missatges)

    Envia als moderadors

    L'únic que ha aconseguit el feminisme és que les dones siguin tan infelices com els homes...

    #5999017

  • Skaw (26650 missatges)

    Envia als moderadors

    TL;DR: Tu, i un que pensa com tu, pensa que l'origen de TOTS (?????????) els mals és quan els que no pensen com tu van fer algo. Doncs mira, molt be.

     

    I que et juntes amb gent de l'Opus italià diu molt de l'argumentari.

     

    PD: No hi ha ningú amoral, per no compartir els valors que tu i el teu amic de la dreta més rància i carca. Ni tan sols els nihilistes ho son.

    #5999017

  • Alcalaní_PV (6752 missatges)

    Envia als moderadors

    Aquest fil està enterrat. Això vol dir que no apareix al bloc dels últims fòrums actius

     

    #5999017

  • Biel Torrens (878 missatges)

    Envia als moderadors

    vendre’ns el discurs que el maig del 68 va ser un seguit de protestes estudiantils de caire progressista centrades en el rebuig dels valors conservadors i en el "prohibit prohibir"  és un dels gols més besties que ens a colat l’acadèmia i demes eines propagandístiques al servei de les classes dominants.

     

    Anem a pams:


    Uns militants comunistes son detinguts i milers d'estudiants és mobilitzen per exigir el seu alliberament, comença una dinàmica d'enfrontaments violents amb  la policia, és promou una vaga universitària i la universitat contesta amb el lockout, s'ocupen les facultats mentre continuen els enfrontaments amb la policia i les detencions d'activistes.
    Desenes de milers d'estudiants (pijos benestants tots, que les universitats es revoltin  just en el moment que la primera generació de fills de les classes populars té accés a la universitat és pura coincidència) marxen sobre la capital i ocupen el barri llatí on comencen a sumar-se-li gent d'altres sectors socials, les forces de l'estat intenten recuperar el control del carrer i la població organitza barricades i el defensa per la força.
    Els obrers s’organitzen des de la base i passen per sobre de les suposades avantguardes fins a aconseguir forçar als sindicats a acceptar una vaga general i indefinida amb un seguiment enorme, els treballadors comencen a ocupar les fàbriques.

    S'ocupen petroleres i benzineres, el subministrament d'energia passa a ser controlat pel comitè de vaga, l'estat no pot mantenir el monopoli de la violència ni el control de l'orde públic  i es superat  per comitès de seguretat que ocupen aquests espais de podor al marge  govern.
    Els treballadors organitzen directament el subministrament d'aliments de la ciutat amb els pagesos, es fixen controls de preus,  la petita propietat passa a organitzar-se segons les normes que dicten les assemblees sindicals enlloc de les del govern, cap petita empresa obri sense una autorització sindical, les grans empreses estan directament ocupades pels treballadors. Dia rere dia classes populars repel·leixen violentament  els atacs de la policia des de les barricades al crit de tot el poder a les assemblees.
    Les escoles, guarderies i demés serveis socials  passen a ser gestionades directament per les assemblees, els treballadors dels diaris suen dels propietaris i passen a controlar directament  els continguts i mentre les aules de les universitats governamentals resten buides els teatres i pavellons ocupats estan a rebentar d'intel·lectuals, estudiants i obrers debatent sobre teoria i practica revolucionaria.
    25 de maig, fa 12 dies que França està paralitzada, el ministre de treball és reuneix amb els capos sindicals ( que per cert a les seves memòries va explicar que va assistir les negociacions armat per que tenia por de que els sindicalistes el raptessin) al cap d'un parell de dies es firmen es acords de Grenell on s'accepta que la CGT demani a la carta (una pujada del 35% del salari mínim, un augment del 10% dels salaris reals i diverses coses més que no surten a la viquipedia i que ara  hem fa pal rebuscar en apunts de fa anys).
    Els sindicats majoritaris desconvoquen la vaga però la majoria de treballadors tenen molt clar que l'objectiu no és aconseguir més molles sinó fer-se amb el forn i continuen les ocupacions de fabriques.
    De Gaulle  perd els nervis i fuig de la capital per acordar amb l'exercit la invasió militar d'un París on l'estat ja no té cap autoritat ( si no fos per la intervenció in extremis de Pompidou la primavera de Paris s'hauria avançat  tres mesos a Praga) el govern cau i es dissol l'assemblea nacional, però els obrers segueixen negant-se a abandonar les fàbriques.
    Tot i l'abandó de les superestructures sindicals, tot i que les caixes de resistència estan exhaurides, tot i els bloquejos policials que tracten d'aturar les onades de pagesos que espontàniament van a les zones industrials a solidaritzar-se i donar menjar als vaguistes, tot i que l'estat intenta trencar els focus de resistència negociant  fàbrica per fàbrica  i disposat a acceptar quasi qualsevol reivindicació que no toqui la propietat privada, tot i uns nivells de violència i repressió salvatges: hi ha  enfrontaments violents diaris entre el poble i la policia, es dissol el dret a la manifestació, s’il·legalitzen quasi tots els grups polítics d'esquerra que donen suport a la vaga, s’il·legalitzen les publicacions que donen suport a la vaga, s’empresonen els dirigents polítics que donen suport a la vaga, alhora l'estat treu de les presons a desenes de militants de les OAS amb delictes de sang i es promou la seva reorganització com a forces de xoc. Tot i així els treballadors aconseguiran mantenir la lluita més de mig mes més.

    A veure que tenim fins ara, unes masses organitzades des de baix, una vaga general de setmanes de duració que no accepta cap mesura reformista, assemblees populars ocupant totes les funcions de l'estat, la conquesta per la força dels mitjans de producció...

    Estudiants acomodats enfrontant-se a la moral conservadora cridant consignes enginyoses entre polvet i polvet? I una merda, soviets i una vaga revolucionaria aplacada per unes avantguardes més preocupades per mantenir els equilibris de la guerra freda que per acomplir el seu rol històric.

    No va ser cap mutació posmo, era una revolució socialista.

     

    ps: no crec que volguessis dur es fil per aquí però m'he quedat d'un relaxat

    #5999017
« Índex  « Política
2732 lectures   278 respostes
« anterior 1 2 3

xarxes socials