Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Miscel·lània

Mètodes per a copiar

2036 lectures   234 respostes

Doncs això quins mètodes utilitzeu, heu utilitzat o heu vist utilitzar per copiar en examens?

El típic paperet a la mà? Escriure a la calculadora? O el mític auricular a l'orella?

 

Per la meva banda, les vegades que he copiat he fet servir un paperet i llestos, però l'altre dia em vaig adonar que amb l'Ipod, el wifi de la universitat i els albums privats del Facebook es poden fer meravelles!!

 

Aquí teniu un bon mètode:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FHcOfOBse2I

  • BUP, Batxillerat, Selectivitat, Dues carreres, Un màster.

     

    SEMPRE copiant, era una as, un mestre d'orfebreria, de Gai saber, una llegenda de les copies.

     

    El meu consell és anar a sac, com més a sac vas menys s'ho esperen.

  • Batxillerat, Grau Superior i Carrera. No he sapigut copiar mai... i quina ràbia em feia. Veia la resta copiar amb aquella sang freda i naturalitat... i jo no n'he sapigut mai.

     

    He vist fer els més típics: calculadora programable amb models d'exercicis fets, calculadora no programable però amb la tapa que semblava una pissarra de barrufets, bolis amb un paper escrit enrollat al seu interior, regles escrits, fulls d'examens amb la teoria impresa amb lletra petitíssima i de color gris, pràcticament inapreciable a simple vista, examens que circulen amunt i avall, mòbils amb els apunts fotografiats, etc.

     

    Crec que la meva carrera és de les més fàcils de copiar, però essent coses pràctiques, doncs no et garantia aprovar.

  • A partir de tercer de la ESO vaig deixar de fer-ho

  • Des del batxillerat fins a l'acabar la carrera, he vist autèntiques obres d'art. No sé si he topat sempre amb uns autèntics mags dels tripijocs o que, però n'hi ha per escriure'n un llibre. Aquí un petit resum de les que més recordo:

     

    - Al batxillerat, sent amics de tota la vida, vam organitzar una trama impressionant! Als exàmens ens assentàvem per zones i capacitats personals. Recordo que com que a cadascú més o menys se li donava bé una assignatura o altra, el qui dominava, es posava al bell mig de la classe. Aleshores els dos del costat i darrere eren sempre els mateixos, és a dir, els més vius. Els qui sempre copiaven directament i ho transmetien als seus contigus. Així, anava circulant tot per tota la classe de forma realment sincronitzada i sense aturador. He de dir que aquest procés no va ser fàcil. Als cinc primers exàmens van haver descordinacions importants. Però quan l'engranatge va estar fet, gent que ni tan sols havia estudiat, aprovava amb facilitat. Quan ho recordo ric molt, però gent que es va treure el batxillerat així, va arribar a la universitat i no podia superar ni una assignatura de lliure elecció. De les coses més currades que he vist mai.

     

    - El típic "canviasso": Si més o menys sabíem les preguntes de l'examen, portar un full en blanc tipus examen i treure'l al damunt de la taula i anar copiant les respostes. Un clàssic que mai fallava.

     

    - Calculadora: Escriure pel davant i pel darrere amb llapis a la calculadora. També molt vista però eficaç, sobretot per les fórmules...

     

    - Signes i codis: Quan hi havia confiança, fer uns signes i codis en exàmens tipus test, etc...

     

    - Passar l'examen directament: Quan el professor era un empanat, intercanvi d'exàmens entre companys. Els dos, omplien amb llapis i fluix el que no sabia l'altre. Molt arriscat i no massa freqüent.

     

    - L'art del bolígraf i el compàs: Aquesta és una innovació d'un amic meu, tot un art. Escriure amb la punta del compas a un bolígraf bic. Sembla que no vagi bé, però hi cap moltíssima informació. El principal problema és que si vols fer una lletra clara i tal, s'hi dedica moltíssim temps. He vist gent treient-se carreres amb aquest mètode.

     

    - La típica xuleta de paper: Doncs escriure una xuleta normal, però posant-se-la al jersei, enganxar-la a la minifaldilla, etc...

     

    - Auriculars: A la universitat he vist amb forá freqüència a noies o nois amb cabell llarg portant els auriculars del mòbil i anar copiant la informació que els hi transmet algú des de fora.

     

    - "La granota": Tècnica impressionant i molt elaborada. Hi ha una conxorxa important. Primer de tot s'elabora el pla: un dels amics del pla es compromet a no fer l'examen en aquella convocatòria. Llavors la seva missió és entrar a fer-lo, i abandonar abans dels 10 minuts, llavors no compta convocatòria. Aquí entra l'enginy. Aquesta persona s'apuntarà totes les preguntes de l'examen i els durà als qui es beneficiaran del pla. Aquests, no hauran entrat a fer l'examen i quan rebin les preguntes, es posaran a fer-lo fora tant bé com puguin i quan sigui l'hora d'entregar-lo, entraran quan tothom estigui dret entregant l'examen i hi hagi soroll. Llavors ells entraran dissimuladament i deixaran els exàmens damunt la taula. És molt arriscat, sobretot si el professor para atenció. Però he vist culminar aquest pla moltes vegades amb èxit.

     

    Doncs més o menys això. Jo no era dels qui en feia habitualment però reconec haver-me'n beneficiat de més d'una d'aquestes conxorxes. No n'estic orgullós i només ho he fet quan no he pogut estudiar o les circumstàncies m'han superat. Reconec que és un art i que tinc més d'un amic que s'ha tret alguna carrera amb aquests mètodes.

  • Cal canviar el xip.

    Necessitem un jovent preparat, que pugui escapar-se de la fatalitat del sistema educatiu alienant espanyol

     

     

  • a ESO, en mig d'un examen el professor va deixar l'aula sense vigilar durant un parell de minuts, i els examens anaven d'una punta a l'altra de la classe, i xivarri i de tot, i quan senten que el professor s'acosta de nou tothom agafa el seu full, excepte un, que assegut al seu lloc i quan el professor ja era dins de l'aula de nou amb tothom callat ja, diu "merda, i el meu examen!" 

     

    o com aquell noi que en un examen de càlcul, abans que la professora passés a revisar les calculadores, va posar un paper dins la seva on s'hi llegia "segueix buscant".

     

    n'he vist de tots colors. a ESO i batxillerat, amb els llibres a dins del pupitre, els apunts al terra, paperets a dins de l'estoig, passar-se el tipp-ex amb les respostes, apuntar coses a la pissarra, esborrar-les després i que es vegi la marca d'allò que s'ha escrit...

     

    durant la carrera, com que molts examens són test, doncs el típic "bolis amunt si és la A, bolis avall si és la B, ma dreta sobre la cama si és la C... etc xD).

     

    a vegades tenim full de preguntes i full de respostes, i les preguntes estan desordenades segons els diferents models d'examen, i quan entregues les respostes s'anoten el model d'examen que tenies. això em fa recordar un noi de la classe que va canviar-se l'examen de preguntes amb una noia per a veure què havien contestat en cada pregunta, eren una permuta diferent i la noia va entregar (no em pregunteu com però va aconseguir que li anotessin la seva permuta real), i el noi, que estava amb la permuta canviada, anava desesperat demanant a la gent que anava sortint el seu full de preguntes, i la gent li donava, i els que anava agafant i no li interessaven els anava llençant al terra. al noi d'erasmus li anaven caient els fulls d'examen a sobre i flipava en colors xD.

     

     

  • recordo que una vegada va circular les respostes d'un examen tipus test (a, b, c, d) i em vaig fer un codi en el llapis amb que escrivia

    a |

      

    d

    en el llapis quedava una cosa aixi

    _____________________________________________________

    | |     |                  ...

    _____________________________________________________

    en vaig respondre un parell de malament per si de cas

    em vaig sentir young james bond cheatting on a test

  • Me'n recordo a tercer d'ESO, la meva classe eren taules amb calaixos on no es veia el contingut que hi havia al seu interior. Doncs l'estratègia era fàcil, llibre obert sota la taula. Malgrat això, va haver-hi examens que vaig suspendre.