fòrums -> Miscel·lània
[Tema seriós] Heu format part d'algun episodi "important" de violència física?
Sí, sé que la pregunta no és massa clara, però no sé com formular-la millor.
Per violència física em referisc a baralles, agressions, resposta a càrregues... en les quals hageu participat ja siga actívament o passivament.
D'altra banda, quan dic "important" em referisc a que haja derivat en lesions o haja tingut una importància objectiva (no em val pegar-se quatre espentons amb algú).
Qui vulga que comente la seua experiència.
A vore què diuen les enquestes i què responeu en general.
PD: Cura amb el que comentem.
-
Home, de tant en tant alguna batussa hi ha.. normalment contra bakales/espanyols. Però normalment no acostuma a passar dels insults, empentes i alguna patada o cop de puny aïllat.
-
-
Fora dels instituts (baralles per sentiments d'enveja) poca cosa, només algunes típiques d'entre quillos que van als bars que no són del seu ambient perquè tot és més barat i no acostumen a cobrar entrada.
Formar-ne part? No, acostumo a evitar fins i tot les discussions perquè em senten malament.
-
El que mes em molesta d'aquest fil es que moltes intervencions donen per fet que la violencia es necessaria i consubstancial, part indestriable de la nostra vida.
Sapigueu que hi ha gent que es nega a parlar aquest llenguatge, be per naturalesa o be per aprofundiment cultural i emocional.
I que l'unica manera de parlar seriosament de violencia fisica es questionant-la i no fent-se el mil-homes.
-
El moment més bestia que he passat va ser en un Barça-Rangers, jo il.luminat i inconscient com sempre, vaig sortir per les proximitats del camp amb una camiseta i bufanda del Celtic. Vaig acompanyar a un amic que anava al camp, fins a la porta. Sense cap dubte ha sigut la situació més tensa que he viscut mai: tot tipus d'insults( en gran part racistes cap els irlandesos, el més repetit pudent irlandès), tibades de bufanda, patadetes, mirades xungues, escopinades, seguir-te per l'esquena dient que em treies la roba del celtic...La sort va ser que en cap moment els vaig contestar i no vaig caure en la provocació, que siguem honests, vaig començar jo
Després vaig anar a un bar del costat del camp i es va tornar a muntar "follon", ja que van entrar dos tios dels rangers, un em volia palar literalment, ja que anava fatal, va tirar una ampolla a fora i anava fent cops a una farola, per sort el seu company era bon paio i el va calmar. Al final vam acabar xerrant força amb el tio aquest i el vaig convidar i tot 
PD: val a dir que la meva acutació no va ser gratuita, el dia abans vaig sortir a veure l'espectacle que van muntar aquests sonats a plaça Catalunya, amb pancartes proespanyoles i banderes orangistes, vaig caure en la trampa
-
-
-
Vull deixar clar que este fil no ha sigut creat per a que la gent que haja estat immersa en algun acte de violència se'n vanaglorie de les seues aventures, més bé al contrari, per tindre constància que la violència per desgràcia és un fenomen encara present hui en dia, i que ens toca a tots.
Mai en ma vida m'he clavat en cap lio "perquè sí", mai.
En canvi, si que m'he vist immers en algun episodi de violència.
Amb açò vull dir, que per desgràcia no té cap relació directa el fet que no busques brega, amb que te la trobes. Qualsevol persona pot ser molt pacífica, pensar que la violència no té cap sentit, que és negativa, etc... i per persones, moments, accions alienes a la pròpia voluntat veure's en alguna situació d'aquestes.
Pel que fa a mi, vaig viure un episodi prou fort d'aquest tipus sense buscar-ho, simplement per dir a dos moniatos que deixaren de fer el mamó amb unes companyes. Sembla ser que anaven buscant gresca, ja que el primer que feren fou agredir sense més a un amic meu estampant-li una botella al cap i després a mi amb un cop de puny. El que va passar és que una volta havíem pillat, no ens amedrentàrem i responguérem. Es va liar prou grossa, i els mamons tornaren inclús amb "reforços" tant de persones com d'objectes per currar-nos més. Tornàrem a respondre i acabaren ells prou pitjor que nosaltres, prou.
Solien liar-la prou per la zona on va passar el tema segons ens contà altra gent.
Des d'aquell dia ni nosaltres ni ningú els hem tornat a vore per ahi.
Què cal fer aleshores?
Callar-se i no dir que deixen de fer el mamó amb unes companyes?
Una volta t'han currat inesperadament, demanar disculpes i anar-se'n del lloc per haver topat amb algú que no tocava?
Pirar-te del lloc per no buscar problemes, pensant que és gent que no mereix ni quatre cops de puny?
No ho sé.
Estos són el tipus de casos als quals em referisc quan dic que la violència és un fenomen que està ahi, i que per molt que no vulgues tindre cap relació amb això, pots acabar vegent-te immers.
Aleshores has d'elegir el que et val la pena.
Personalment l'elecció està clara quan hi han amics i persones que t'estimes implicats. Més encara si ells no han buscat res, i tot ve donat per dos cabrons que es pensen que són els reis del mam.
L'autodefensa en ocasions no és violència, sinó més be intel·ligència.
Trellat doncs, per saber vore quines són eixes ocasions excepcionals.
-
Jo el problema que veig a l'hora de plantejar-te si has de respondre a una provocació o una agressió és el fet de no conèixer a l'altre persona i, per tant, no saber si està prou boig com per treure una navalla i pelar-te allà mateix. Si sabés del cert que només hi hauran hòsties, encara que rebi de valent, tindria clar que no s'ha d'abaixar el cap.
-
-
-
Quan feia 2n d'ESO un paiu més gran que jo (em sembla que feia 4t d'ESO) em va agafar un treball que tenia a les mans i me'l va estripar. Anàvem amb autobús cap a l'institut, a primera hora del matí. La meva enrabiada va ser èpica i el vaig deixar malferit. Li vaig fer mal de veritat a aquell noi: li vaig trencar una costella. Després d'aquell dia vaig estar una temporada llarga sortint de l'institut pel darrera, saltant la reixa i passant per camins de carro perquè a fora cada dia m'esperaven els seus amics. Per sort ben aviat vaig aconseguir aliats més grans que jo a l'institut (uns punkies molt xungus) que els van espantar ben espantats i mai més em van tornar a molestar; només alguna amenaça de tant en tant.
Salut!
-
Collons, quines històries O_o.
Res, les típiques baralles que tens a l'escola i alguna mani on la poli ha carregat però que per sort no m'han tocat, res comparable ni molt menys amb tot el que heu explicat.
I millor, perquè sóc un puto nyicris que d'una puntada m'envien a les antípodes.
-
I millor, perquè sóc un puto nyicris que d'una puntada m'envien a les antípodes.
M'has fet riure, cabró. -
Nyicris, gran i oblidada paraula
Estar més o menys fort (sense cap extrem cap un costat o altre) tampoc importa tant a l'hora de la veritat. És més important la determinació amb la qual actues o la confiança que hi tingues que estar més o menys fort.
-
-
Com a víctima res de l'altre món, que recordi ara una pallissa que em van fotre uns quillos de Palafrugell fa molts anys. És curiós, però només vaig notar el primer cop, la dotzena que van venir després van ser com un somni.
I alguna vegada he anat a per algú, però em faig por a mi mateix i m'aturo, perquè acostumo a fer les coses fins al final i no voldria matar a ningú ni que em matéssin. La violència com més lluny millor
-
Jo tinc la imatge global que els catalans no som unm poble capacitat per fer front a situacions de violencia.
Tendim a esvaïr-nos.
No és cap retret.
Probablement no ho fem per covardia sino perquè tenim una idea molt elevada de la pau la concòrdia.
Però penso que pels temps que se'ns acosten, amb una població castellanoparlant cada cop mes agressiva en contra nostra, ens hem de començar a preparar.
Necessitem una xarxa de centres d' educació fisica i mental, en forma de gimnasos, activitats a l' aire lliure, organitzacions escoltes, tec per tal de induïr un canvi de xip.
-
Mai m'he barallat, gràcies al meu instint he evitat les baralles.
-
Unes quantes, entre baralles i enganxades, tot i que sóc molt pacífic i no les busco, però sempre hi ha un moment que t'acaben venint.
De totes maneres cap ha sigut excessivament xunga, això sí hi ha una bastant graciosa, però per la situació....
... fa uns anys cert personatge va tindre la genial ideal de robar motos, entre elles casualment va caure la meua una nit de cap d'any. Me vaig enterar de qui era, el vaig enxampar i a pesar de que al principi ho vam parlar com a persones i vaig recuperar la meua moto, vam quedar que me tornaria les peces que li faltaven i me pagaria els desperfectes, després no va ser tan amable. Així que una nit de carnaval en que jo i la meua ex-nòvia anavem disfressats de TELETUBBIE li vam "explicar" la nostra opinió. Només cal imaginar la imatge de Lala i Po pegant punyades i patades... surrealista.
-
El pare dun amic meu cascava la seva dona que deu nhi do i per volerli parar els peus em va fotre un cop de puny bestial que em va fer caure al terra com un mort, lo mes literal a trencar-li la cara a algu.
De baralles amb desconeguts ni ganes de recordar-les ni molt menys ganes de fer-me el milhomes, fa vergonya aliena la gent que va fardant de baralles suposadament victorioses.
-
No en tinc ni idea de la situació que es va donar:
Aquest migdia quan m'he llevat he vist que tenia un bony al front amb una mica de sang seca. També m'he adonat que tenia els punys ben pelats. Havia begut molt i no recordo el final de la nit. He trucat a uns amics, i m'han dit que al tancar el local on estàvem m'en vaig anar cap a casa tot sol.
Precisament jo no sóc de barallar-me gaire, i quan bec gairebé mai em poso violent.
-
Sí, moltes vegades en plena pubertat i els primers anys de la meva adolescència.
Situacions i episodis de violència que m'han comportat forces traumes. Per sort s'han anat diluïnt amb el pas del temps i ara puc gaudir d'una vida amb molta pau i felicitat.
-
Me n'alegre de que tot haja millorat, de debò
-
A anat tot a millor, sens dubte. Per molt que tot anés rodat de forma negativa sempre he vist la vida amb optimisme, quedant-me amb les coses positives i en allò que m'aportava un creixement personal i espiritual. En resum, les coces rebudes i donades em van enfortir el caràcter i a la vegada em va crear una personalitat desconfiada, ferma, decidida però tancada en un mateix.
Ara que sóc pare, procuro que els meus fills no passin tot allò que vaig malviure. Tant a l'escola, com a casa, al barri i en les activitats de lleure a la vegada.
Vaig començar a oblidar-me de tots els meus traumes i mals auguris quan vaig començar a freqüentar el món casteller, d'això en farà 19 anys el setembre. En va ajudar molt per a saber valorar la meva persona i guanyar estima. Per primera vegada em sentia important i protagonista.
-
Tot un exemple clar que sí!
Cal tirar avant soterrant tot allò que vol consumir-te i usar l'experiència per enfortir-te i poder ajudar els altres en situacions que tinguen paregudes.
Enhorabona, de tot cor
-
Per molt que la meva situació a fet un canvi molt radical, m'ha costat entrar i passejar-me per aquest fil, i participar fins al dia d'avui.
Tot passa i queda enrera però sempre queda un pòsit del passat que de tant en tant sura i provoca certes reaccions de no voler participar en certes temàtiques. És allò de no voler compartir les penes.
-
-
-
-
-
Segons percebo, realment hi ha violència física si es té la seguretat de guanyar o si no hi trobes cap altra opció.
la resta del Racó per a Winnfield i tu 
.
Ho has esclarit o què?
fòrums
Torna a desaparèixer la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (22)
Presentació de la CUP d'Esplugues de Llobregat al Casal de Cultura Robert Brillas: DIJOUS 24M (10)
Paul Krugman: Un boig perillós. (43)
Comarques o poblacions amb un percentatge més alt de catalanoparlants (25)
Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència [Fil oficial] (334)
Un 30% dels graduats en enginyeria indis no sap resoldre problemes matemàtics senzills (61)
Fil per parlar una mica de HIMYM (655)
Inconsistències Nacionalistes (espanyoles) (26)
Total de missatges: 4.344.874
Total de temes: 159.959
Opina
Configuració |