Publicitat
Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

"Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora..."

pirinenc (19068 missatges)

Doncs ahir estava amb TV3 sintonitzada, esperant que fessin el programa d'El Convidat amb Benedetta Tagliabue quan me'n vaig adonar que estaven fent el programa aquest autoanomenat d'humor i que en diuen Crackovia.

 

Per mandra o pel que sigui no vaig canviar i el vaig veure fins que van fer el Convidat. Lògicament la qualitat de la llengua en aquest programa és lamentable però hi ha una cosa que em va tocar molt els pebrots i que fa que sigui necessari que ens posem "En guardia".

 

El programa aquest del Crackovia ara fa la subnormalada aquesta que ja feien al Polònia amb el diputat d'ERC Joan Tardà, però ara ho fan amb el que va dir en Guardiola el dia que li van donar la medalla del parlament.

 

Segons dedueixo (tampoc no m'ho se de memòria) en Guardiola va fer un discurs on va pronunciar la frase "Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora, som un país imparable".

 

Doncs a aquests del Crackovia els hi ha donat per repetir com a lloros el que va dir en Guardiola afegint-hi qualsevol subnormalitat, obviant (o no) que aquesta frase que va dir en Guardiola conté un barbarisme altament tòxic.

 

En Català la gent no s'aixeca (se levanta) sinó que en català la gent es lleva. Hom s'aixeca del terra o de la cadira, però al matí hom el que fa és despertar-se i llevar-se, no pas aixecar-se.

 

Cal doncs declarar la Guerra Total a aquest barbarisme que per mitjà del programa d'humor-escombraria del Crackovia van repetint (pel que he vist per internet no és el primer programa que fan aquesta subnormalada i molt probablement no serà l'últim).

 

És ser molt malparit anar repetint cada dilluns aquest barbarisme, més tenint en compte que hi ha molts nens que miren aquest programa-escombraria. Al final aconseguirant que cali i que els catalans passem a aixecar-nos cada matí (sic), ehem, perdó, levantarnos cada mañana.

 

 

Respostes

Configuració
  • natura (7714 missatges)

    "Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora, som un país imparable".

     

    La Veu del Racó i altres pamflets ho veurien com un rentat del cervell del nacionalisme català a través de la seva eina principal d'adoctrinació: TV3.

     

    A mi em sembla bé que cada setmana repeteixin una frase tan simbòlica.

  • __24409__ (2182 missatges)

    Gràcies per la correcció, a partir d'ara diré llevar.

  • __27697__ (434 missatges)

    Doncs a Mallorca deim. Qui s'aixeca dematí pixa allà on vol.

  • nocturn (10788 missatges)

    Tens raó. I el pitjor és que jo no me n'havia adonat. Com continuem així acabarem parlant com si fóssim traductors automàtics castellà/català. De fet ja hi han moltes zones teòricament catalanoparlants que parlen així.

    • Dixie Usuari sumador (38021 missatges)

       

      nocturn escrigué:

      Tens raó. I el pitjor és que jo no me n'havia adonat. Com continuem així acabarem parlant com si fóssim traductors automàtics castellà/català. De fet ja hi han moltes zones teiòricament catalanoparlants que parlen així.

       

      Gran part del territori catalanoparlant ho diu així, i no som pas traductors automàtics. 

  • brètol bretó (1661 missatges)

    Hipercorrecció portada a l'absurd o centralisme dialectal.

     

    Aixecar-se del llit és perfectament vàlid

    • a poc a poc (9391 missatges)

      Home, l'acudit és bo, però de ben segur que no es diu "bordillo". Podriem dir-ne "vora"?

      • brètol bretó (1661 missatges)

        Sí, o també:

         

        vorada 


        f. [LC] Vora d’un lloc. Per la vorada del riu. La vorada d’un llac, d’un estany. 
        f. [LC] [AQ] Allò que guarneix la vora d’una cosa. 
        f. [LC] Conjunt d’arbres que es posen al llarg de les vores dels camins, dels camps, etc. 
        f. [AQ] [TRG] [OP] Filera de peces de pedra o de formigó que forma la vora o el marge d’una andana o d’una vorera, que separa els vianants del trànsit de vehicles contigu.

  • OcellotdeBoscFeréstec (4403 missatges)

    Jo poc puc aportar ja que utilitzo aixecar-se com llevar-se. No sé si vas errat Pirinenc per que hi han comentaris ben enraonats amb les dos variants.
    Però +1 per la teva actitud vigilant. Em d'emprar sempre el mot i la frase més genuïna. Ah! respecte al    Crackovia comparteixo la opinió.

  • Mastegot (24798 missatges)

    AIXECAR v. tr. (escrit antigament execar):
    I. || 1. Eixugar; cast. secar. «Aixecar-se una font» (Pont de S.). En axí com per gran secada se exequen les fonts e les basses e moren les erbes, Llull Cont. 102, 26. La fontane s'axacà, Graal 117. E les fonts se execaren per los munts cremats, Genebreda Cons. 219.
    || 2. a) Aixecar-se el temps o el dia: aclarir-se el cel després d'una ploguda o d'una nuvolada (Penedès, Tortosa)—b) Aixecar-se el fred: espassar-se, desaparèixer el rigor de l'hivern. «A l'abril, quan s'aixequen los freds» (Pla d'Urgell).
    II. || 1. Dur o posar amunt una cosa que estava baixa; cast. levantar;—i en la forma refl., anar amunt; cast. levantarse. De manera que la pedra se execà dret e tornà ferir en lo llur giny, Pere IV, Cròn. 187. M'aixeca fins al palau | de les muses catalanes, Cases A., Poes. 58. Es un galifardeu tan forçut que aixeca a pols les portadores, Ruyra Parada 50. T'alçares, com s'axeca... la broma que du la tempestat, Collell Flor 2. Y aixecant el puny, deya entre dents, Massó Croq. 46. Sense adonarse'n | ha aixecat els ulls al cel, Maragall Enllà 39. La dona aixeca sa vista al cel, alsa el cor a Deu, Alcover Cont. 38.—Especialment: a) Aixecar el cap a una bòta: alçar la bota del cap oposat al de l'aixeta, quan hi queda molt poc vi, per fer-lo acabar de rajar (Llofriu).—b) Aixecar la colga: treure les pells de la colga o clot, els blanquers, després d'haver-les-hi tingudes dos o tres mesos (La Bisbal, Igualada).—c) Aixecar un eixam: recollir un eixam i posar-lo dins una casera (Mall.).—d) Recuperar diners que estaven en depòsit o a interés (Mall.).—e) En els jocs de cartes, pendre'n unes quantes del munt, després d'escapçar-les, per posar-les davall les que han quedat damunt la taula (Tortosa).
    || 2. met. Robar, pendre qualque cosa d'altri sense aquest voler-ho (Valls, Blancafort).
    III. Posar verticalment o en posició més acostada a la vertical; cast. levantar.
    || 1. refl. Posar-se dret el qui seu o està agenollat o ajagut; cast. levantarse. Are caych are m'aixeco,... axís trescaven per la penosa vía, Pons Auca 210. Be li va costar d'aixecar-se i aguantar-se dret! Massó Croq. 154. Sempre fadrí i aquí caic i allà m'aixeco, Víct. Cat., Ombr. 57. En Lau Mendingo... s'era axecat dret, Galmés Flor 57.
    || 2. refl. Sortir del llit; cast. levantarse. Se va moure amb una fressa tal que vaig creure que s'aixecava per venir a sotjarme, Ruyra Parada 17. Es nostros fematés s'axecan tart, Roq. 35. a) Estar en la convalescència, en els primers dies que el malalt pot sortir del llit. He jagut vint y vuyt dies, n'hi ha dotze que m'aixech, Ignor. 9.
    || 3. Aixecar-se d'una malaltia, d'un estat de postració, d'una pèrdua, etc.: curar-se'n, rescabalar-se'n, tornar al bon estat. «D'aquesta no se n'aixecarà, aquest home» (Cat., Mall., Men.).
    || 4. Construir un edifici o altra obra; cast. levantar. De cop aixeca Roma l'arc de triumf, Caymari Poem. const., 80.
    || 5. refl. Estar situat, existir a un lloc determinat (parlant d'edificis, puigs o altres coses de molta alçada). El castell que s'aixecava en mig de la població, Verdaguer Exc. 14. Des qu'en nostres encontrades s'aixecà la vera creu, Costa Trad. 62.
    || 6. refl. Rebel·lar-se, declarar-se hostil a l'autoritat o a una imposició; cast. alzarse.
    || 7. Aixecar la sessió: acabar o suspendre la sessió. Dits President y Secretari... axecaren sa sessió y romangueren tots sols, Ignor. 28.
    IV. Fer més alt; cast. elevar. «Hem d'aixecar la casa un sostre més» (Barc.). «Aixecar la veu»: parlar en veu més forta (Cat., Bal.). «Aixecar el vol».
        Loc. i refr.
    —a) Aixecar la llebre: iniciar una qüestió que interessa molt tractar; fer fixar l'atenció en una cosa que estava oblidada o ignorada (Cat.).—b) Aixecar lo coure: escridassar algú que obra malament (Aladern Dicc.).—c) Aixecar el colze: beure massa (Cat., Mall.).—d) Aixecar la camisa: enganyar qualcú per riure-se'n (Barc., Empordà, Garrotxa).—e) «Aixeca't, que ve un burro» (Empordà, Garrotxa); «Aixeca't, que en cau un altre» (ibid.); «Vine ací i t'aixecaré» (Vinaròs, Val.); «Espera, t'aixicaré» (Men.): ho diuen per riure's del qui ha caigut.—f) «Qui cau i s'aixeca, pot dir que no ha caigut» (Marroig Refr.).—g) «Qui s'aixeca dematí, engana es batle» (Marroig Refr.).—h) «Qui s'aixeca dematí, el Bon Jesús li surt a camí» (Mall.).—i) «Qui s'aixeca primer, té es cóc més gros» (Ciutadella).—j) «Qui s'aixeca primer, pixa allà on vol» (Men.).—l) «L'aixecar-se dematí és parent del bon dia» (Empordà, Garrotxa); «Qui s'aixeca dematí és parent de la bona ventura» (Olot).—m) «Qui s'aixeca dematí i se colga dejorn, no se'n penet» (Marroig Refr.).—n) «Qui s'aixeca tard, ni va a missa ni menja carn» (Marroig Refr.).—o) Aixecar-se primer que es llit, o aixecar-se primer que sa màrfega. Quan un braveja que s'és aixecat molt dematí, li solen dir irònicament: «Sí, primer que es llit», o bé «primer que sa màrfega» (Ciutadella).—p) Aixecar el gallo: cridar o xerrar massa, en una discussió (Barc., Empordà).
        Fon.:
    əʃəká (Empordà, Garrotxa, Cardona, Barc., Igualada, Penedès, Tarr., Eiv.); aјʃeká (Pont de S., Ll., Pradell, Tortosa, Vinaròs); aјʃekáɾ (Val.); əʃeсá (Palma, Manacor); əʃeká (Llucmajor); əʃiсá (Manacor); əʃiká (Men.); aʃaká (Alg.).
        Conjug.:
    regular segons el model per cantar. En les formes que no duen l'accent damunt la desinència, recau sobre la e, que es pronuncia é a les Balears, a València i a Catalunya; a alguns llocs es pronuncia έ. La substitució de -e- per -i- es fa només quan la dita vocal és àtona, no quan és tònica (no ho interpretà bé, doncs, Tallgren en Neuph. Mitt. xx, 44).
        Sinòn.:
    II, III i IV: alçar.
        Etim.:
    el significat I || ve evidentment del llatí *exsĭccāre, ‘eixugar’. El verb aixecar amb els altres significats té el mateix origen, segons opinió d'E. Vogel (Neukatalanische Studien, 187), admesa i corroborada per O. J. Tallgren (Neuph. Mitt. xx, 44), contra el parer de Spitzer Kat. Etym. 5, qui proposava *exsaccare. Tallgren explica així el pas de la significació de ‘eixugar’ a la de ‘alçar’: «en el llenguatge dels mariners, aquest ‘eixugar’, aplicat originàríament a l'acte d'alçar les veles per assecar-les a l'aire i al sol, pot haver acabat per significar l'acte de ‘alçar’, en general. Veig un paral·lel, si bé incomplet, d'aqueix canvi de significat, en la història del suec lyfta, alemany das Visir lüften, verb que, derivat de luft ‘aire’, significava primer ‘orejar’ i significa ara ‘alçar’, ‘alçar d'en terra’». L'etimologia aixecar < *exsĭccare resulta molt possible, però no tenim documents de l'ús especial mariner d'aqueix verb, i per això no podem comprovar-la amb certesa.

  • istanbul (4459 missatges)

    El teu argument seria cert si llevar (o llevar-se) només tingués la definició "alçar-se del llit pel matí", però "llevar" en té un fotimer més, com ara "llevar-li la vida a algú" o "llevar la tassa de la taula"...

     

    Tant llevar-se com aixecar-se són dos verbs catalans genuïns que denoten un fotimer d'accions, si es fan servir per un típus d'accions o per unes altres depenen de molts factors sociolingüístics, i el contacte amb el castellà no crec que sigui massa determinant en aquest cas... Ja han sortit mallorquins dient que per ells "aixecar-se" és perfectament normal i correcte, per mi (Barceloní) també ho és... La prova de foc seria veure com ho diuen nordcatalans i algueresos.

     

    Recordo que a mi em va sorprendre molt escoltar valencians dient "allitar-se", que al principi creia que era una traducció literal de "acostar-se" però vaig veure que era perfectament genuí al comprovar-ho.

     

    On no estic d'acord és amb la teva concepció perscriptiva del diccionari, el diccionari no ha d'ensenyar a la gent a parlar, sinó que ha d'explicar com parla la gent, ha de ser descriptiu. Els barbarismes no han de ser un pecat, senzillament s'han de conèixer i saber d'on provenen... però no deixarem de dir "banyador" per dir "vestit de bany" ni deixarem de dir "video" per dir "cinta de gravació i transport de documents audiovisuals".

  • Tracalet (18766 missatges)

    Molt i molt interessant el programa de la Tagliabue, per cert.

  • lludrigueta (14 missatges)

    Després de llegir el fil, m'han vingut ganes de compartir l'article amb vosaltres (perdoneu els que ja estàveu cansats del tema...)

     

    Llevar-se?

    El PUNT-AVUI.CAT, 26/01/12 02:00 MÀRIUS SERRA

    Encara que sembli mentida, només fa un trimestre que Josep Guardiola va pronunciar la frase que comença “Si ens aixequem ben d'hora ben d'hora ben d'hora...” i acaba amb un encoratjador “som un país imparable”. Val a dir que ja sembla una parèmia de les de tota la vida, transmesa d'avis a néts, però no va ser fins al 8 de setembre del 2011 que l'entrenador del Barça la va dir en rebre la medalla d'or del Parlament. Després tothom l'ha repetida, se n'han fet variadíssimes caricatures i, ara per ara, no sembla que ens hagi d'abandonar. Doncs bé, l'ocurrència amb èxit de Guardiola ha tingut un dany col·lateral des d'un punt de vista lingüístic. El verb aixecar-se hi està ben aplicat, però té un sentit més ampli del necessari per indicar el que Guardiola va voler dir. Ens aixequem del llit, sí, però també de les cadires, dels sofàs i del terra. En canvi, hi ha un verb genuí que només s'aplica a aixecar-se del llit: llevar-se. Guardiola podia haver dit “Si ens llevem ben d'hora...” però va optar per un hiperònim com aixecar-se. El significat dels hiperònims sempre és més ampli. Embarcació és hiperònim de canoa, per entendre'ns. I aixecar-se, o alçar-se, ho són de llevar-se. Aixequem-nos d'hora, però no deixem de llevar-nos.

     

    Què us sembla? Jo no estic gens d'acord amb ell, ni quan diu que la frase ha causat danys col·laterals lingüísticament parlant ni quan afirma que aixecar-se és hiperònim de llevar-se. No fa falta argumentar-ho massa, ja ho heu fet alguns de vosaltres més amunt citant de diverses fonts els diferents significats de cada expressió. Però el que sí que cal remarcar primer de tot és que aixecar-se no és cap "barbarisme" com heu dit molts, i s'ha de tenir clar que l'ús d'una forma o l'altra és una qüestió purament dialectal (ja ho deia Badia i Margarit a un estudi, entre d'altres que ara mateix no tinc davant i no puc citar):

    "Voldria afegir una constatació que mostra les clivelles que matisen aquests verbs en el domini lingüístic català: per a l'acció de 'sortir del llit (en especial, després d'haver-hi dormit)', es diu indistintament aixecar-se i llevar-se al Principat, alçar-se al País Valencià, i aixecar-se a les Illes." Les Regles de esquivar vocables i "La qüestió de la llengua", 1999. 


    Així que us podeu aixecar, llevar o alçar després d'haver dormit, però feu-ho d'hora... :)

     




Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 5.028.574 missatges
  • 186.794 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums

Publicitat