fòrums -> Actualitat
Manifestació per la Independència 9J---Fotos---
-
Us deixo les mes fotos. Espero que les disfruteu una miqueta.
-
El supermanisme és una malaltia que cal erradicar de les nostres manifestacions.
-
Tens tota la raó.
Però molta gent encara no s'atreveix a portar una estelada amb pal pel mig de la ciutat de Barcelona.
-
Dubto molt que sigui una qüestió d'atreviment, quin problema hi ha?
És una pura i simple qüestió de comoditat, per no haver de carregar amb el pal ja no només durant la mani sinó durant el desplaçament, no hi ha més.
-
Si ets trobes un grup d'espanyolots em ganes de brega, una capa és més fàcil d'amagar que un pal...
-
-
No, de Girona.
Però no m'he perdut cap manifestació del 11 de Setembre des del 1.996.
-
Es nota que no ets de Barcelona pel teu comentari sobre amagar estelades.
-
En el partit de la selecció catalana contra Brasil, anava amb una estelada amb pal, a la tornada cap al tren, 2 espanyolots s'em varen posar a insultar i finalment la cosa es va embolicar i em vàren trencar una ampolla de cervesa al front i vaig caure a terra. Quan em vaig despertar estava a una clínica amb 7 punts al cap. Doncs si ja el 2002 hi havia fatxes de merda que et perseguien per portar una estelada, imaginat ara el 2011 que ja tenen por i no ignoren la Independència.
Encara que et diré que sempre en totes les manifestacions he portat una estelada amb pal, ja sigui a Girona, Barcelona i València, però a la meva dona i a la meva filla no els deixo portar cap estelada amb pal per l'experiència que vaig viure i que recordo cada vegada que em miro el mirall.
-
Vas tenir mala sort. Però a Barcelona no cal anar amagant estelades. Els mateixos subnormals que et vas trobar te'ls pots trobar igual a qualsevol altra ciutat catalana.
-
La veritat és que no m'he trobat cap vegada més amb una experiència com aquella.
A la manifestació de l'any passat del 10 de Juiol, al passar pel costat d'un banc que hi havia 4 sudaques sentats es varen aixecar del banc i es varen posar al darrera meu a seguir-me i mentre anaven cantant "y viva españa...", però vaig ignorar-los i vaig travessar corrent un semàfor just abans que es posés vermell i els vaig deixar enrera.
Tindré en compte el teu consell, però si li passés alguna cosa a la meva dona o filla, llavors seria capaç de matar algú.
-
-
-
-
-
-
Amagar la bandera pàtria?
Malament rai anem amb gent com tu. Si vénen espanyolots buscant brega treus pit i si t'has d'endur unes hòsties te les enduus, i igual que les entomes orgullós de rebre-les en justa defensa nacional, respons amb generosa contundència d'inspiració almogàver.
Millor morir dempeus que viure agenollats.
-
Quan tinguis una família teva entendràs que ja no estàs sol i que si t'enfrontes a algú no només hi perdràs tu, sinó també tota la teva família.
A més avui en dia et pots trobar un drogat que en el moment menys esperat et clavi una navalla al pit o a la panxa. Encara que crec que he deixat clar que jo no amago l'estelada, per la simple raó que sempre porto estalada amb pal.
-
Perdona, però algú que te por de col·laborar en "hackejar" la web d'un crio que et censura, no ha de parlar tant :O
-
-
Be, en cas de brega res millor que tenir un bon pal i ensenyar-los com ballem el ball de bastons els catalans als espanyols de tornCompte Català Climent escrigué:
Si ets trobes un grup d'espanyolots em ganes de brega, una capa és més fàcil d'amagar que un pal...
-
-
-
Compte Català Climent escrigué:
Tens tota la raó.
Però molta gent encara no s'atreveix a portar una estelada amb pal pel mig de la ciutat de Barcelona.
Quina ximpleria.
Jo he parlat català rodejat de merengues a les rodalies del Bernabéu durant el darrer Reial Madrid - Atlético de Madrid i no m'ha passat res.
També he enviat currículums vitae a feines del País Valencià i m'han contestat en valencià.
Veus fantasmes on no n'hi ha.
-
Jo no estic parlant d'utilitzar una llengua o una altra, sinó de mostrar públicament un símbol que vol dir Independència i que afecta a molts espanyolots unionistes que es troben a Barcelona.
-
És casa nostra i aquí fem el que ens dóna la gana i si els ho pica que es rasquin perquè serem independentistes fins el dia que ens deixin ser lliures.
-
No res home, no t'ha de passar pas res.
A mi mai m'ha passat res i he anat amb fènix i tot. Com a molt algun comentari d'algú i ja està.
Recordo un cop que anant del Fossar a Rafael de Casanova davant d'un bar havia un paio que en veurem passar no se que collons va dir un parell de cops i va ser girar-me i anar cap a ell dient-li: "A tu que collons et passa" amb el pal a la ma (vaig girar la bandera i la vaig agafar al revés, és a dir, amb el pal cap amunt) i no va trigar ni dos segons a fotre's dins del bar.
Si passa res sempre tens el pal!
-
No hi havia caigut mai en utilitzar l'estelada com una arma defensa.
-
Compte Català Climent escrigué:
utilitzar l'estelada com una arma defensa.
A la meva bandera
"... Ignoren que tu tens força
i que aquí som catalans;
que enfront dels lleons rampants
que ostenta el Drap de Castella,
posaràs en contra d’ella
l’arma més forta i ufana:
la Bandera Catalana
—quatre barres i una estrella!—..."
Poema publicat amb el pseudònim "Sklat (Barcelona 15-08-1924)" a la revista "Germanor" (núm. 288. pàg. 6) el 1 d’octubre de 1924-
M'ha agradat molt! Gràcies! Li ensenyaré a la meva dona.
-
-
-
Llàstima que no em cap el poema sencer i les banderes totes juntes a la signatura...
-
Be però ja has pogut posar una part ben maca.
A mi em passa igual, jo volia dur tres frases del poema "Divisa" de Salvat Papasseït i només vaig acabar posant-me una perquè no cabia senzer
El poema senzer és així:
DIVISA
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.Jo em volia posar aquestes tres frases:
Fem l’escamot dels qui mai no reculen. Fem l’escamot dels qui trenquen les reixes. Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda.
En Papasseït era del meu barri i es un poeta que sempre m'ha agradat. M'ho volia posar no tant per la força en si de les frases sinò perquè ja m'agraden prou encara que no siguin punyents al màxim i per homenatge a ell.
Si no hagues límit d'espai, posats a triar quelcom d'en Papasseït, hauria triat el text que va dedicar-li al seu amic Daniel Cardona poc abans de que aquest fundés Estat Català, juntament amb Macià i uns quants patriotes, que com diu en Papasseït de lo poquets que eren al principi "podria il·lustrar-vos de peus a cap com eren, i què eren i tot".
Aquest poema m'agrada molt perquè resum molt be el desig i els perills que corrien aquells joves separatistes delerosos de muntar una guàrdia de defensa de la pàtria que s'acabaria veient reflectida en Estat Català, la seva sub-organització secreta "Bandera Negra" etc...
Va ser ben premonitori en Papasseït en explicar a que s'enfrontaven aquells idealistes que ho van començar tot, de fet ho va ser tant que allò del que ell parla seria aplicabe inclus avui en dia en que els independentistes som una gernació però el perill segueix essent el mateix, el gran partit "que entretenia el poble amb tortuoses promeses d’un alliberament no massa lluny" que en el seu moment va ser la Lliga i despres ERC i que, avui en dia, segueix existint en forma de CiU i ERC, etc... també. I és que l'enemic segueix usant molt be les seves armes i, ara com aleshores, a cada cantonada trobem entre nosaltres barrejats amb els autèntics idealistes, una munió dels qui sempre estan disposats a trair la Pàtria "per títols, per honors i per diners".
Aquí el tens:
COSES NI COMENÇADES NI ACABADES
a Daniel Cardona
I aquells sis homes —els quals podria il·lustrar-vos de peus a cap com eren, i què eren i tot— es decidiren a muntar una guarda de salvació a la Pàtria, que ells creien afeblida per lo que li era més car, això és, la independència. I muntaren la guarda. I un a un, tots aquells qui en passar no mostraven les mans netes de culpa, eren occits per ells, en el més fosc misteri. I ja era veu del poble que era finit l’adagi de: "mala herba, mai mor". Perquè ara la mala herba, en algun cas pregon, s’havia tornat herba de punició als contraris, car els de les mans brutes s’havien acordat de no pactar mai més, ni per esperit pràctic, amb el cantó opressor. Però això no durà tant com la Pàtria opresa ho havia menester, ja que els nostres sis homes —dels quals il·lustraria, si volguéssiu vosaltres, en llur interior, els sis rostres intensos— acabada la feina que els semblava, desguaniren la guarda. I un dia, hom no sap com, aquells sis homes braus foren menats al pal, i de nou l’enemic avilia la Pàtria. I ara us diré les armes que l’enemic gastava, que eren les dels honors, i els títols i els diners, que a ells no costaven res, per tal que res no suaven però que eren feblesa dels germans d’aquells sis als quals gloriava el pal. I per la tal feblesa un gran partit hi havia que entretenia el poble amb tortuoses promeses d’un alliberament no massa lluny sols amb la condició que els homes de seny --en un poble d’un seny extraordinari-- fossin els qui actuessin prop dels homes del rei qui els havia fet seus per la violència bruta. (També era veu del poble que aquests homes de seny havien delatat els sis obscurs patriotes). I la Pàtria caiguda no podia aixecar-se, ni mai més no ho faria, si no li fos muntada una altra guarda nova i cent més que se’n fessin. Perquè els qui la punien no eren els enemics sinó els seus propis fills, que a cada cantonada hom podia trobar-ne disposats a trair-la, per títols, per honors i per diners.
Amb la mà al cor, la Pàtria creia que bé hi hauria qui faria la guarda, almenys al seu fossar. Contra els mals fills… i els altres.
Sant Just Desvern, avui, setembre de 1920. -
-
Ostia que bo! no ho coneixia!
El ritme no m'agrada massa però esta força be.
De fet veig que hi ha un altre vers d'en Papasseit també:
Divisa
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera.
La guerra i l’amar
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat-Papasseit -
Doncs mira si t'agrada Papasseit, Feliu Ventura va musicar el seu poema "Prometença".
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Una curiositat, abans de començar a moure'ns va venir un home a preguntar-nos si el podíem ajudar amb una pancarta. Era una de les que surt en alguna foto i que deia alguna cosa com ara: "Prou polítics titelles. La Independència no es demana, es pren".
La pancarta ens agradava, però no ens refiem de ningú i com que no sabiem d'on sortia vam declinar la invitació de portar-la.
Algú sap si era d'un individual o d'alguna formació?
A més a més, jo tampoc volia portar-la perquè jo sóc el que anava (diria que l'únic) amb una banya de guerra. I si hagués portat pancarta no l'hauria pogut fer sonar.
fòrums
Fil per parlar una mica de HIMYM (655)
Un 30% dels graduats en enginyeria indis no sap resoldre problemes matemàtics senzills (60)
Comarques o poblacions amb un percentatge més alt de catalanoparlants (24)
Paul Krugman: Un boig perillós. (40)
Presentació de la CUP d'Esplugues de Llobregat al Casal de Cultura Robert Brillas: DIJOUS 24M (9)
Inconsistències Nacionalistes (espanyoles) (26)
Tot preparat per a la Copa del Putero (35)
El FIL de la Ressaca [-.-] (107)
Assemblea Nacional Catalana - Moviment per la Independència [Fil oficial] (332)
[Imitacions] Castells xinesos (6)
Torna a desaparèixer la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (21)
Total de missatges: 4.344.865
Total de temes: 159.958
Opina
Configuració |