Registrar-se
Recorda contrasenya

19.837 raconaires | 520 connectats (64 raconaires)

fòrums -> Actualitat

« Índex  « Actualitat

La falsedat de "DEMOCRACIA REAL". Feu-ho córrer per Facebook, Twitter, Mails, Fórums catalans, premsa escrita, diaris ONLINE, Programes de Ràdio.

8393 lectures   202 respostes

Compte Català Climent (12631 missatges)

NOTA DE PREMSA DE MEMBRES DE LA SUBCOMISSIÓ D´AUTODETERMINACIO DE L´ACAMPADA BCN.

 

15 de juny de 2011

Plaça Catalunya

 

Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació, i volem mostrar la nostra decepció envers el moviment o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportú.

 

Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions inherentment democràtiques però que xoquen amb certs conceptes nacionalistes quan són aplicats a casa nostra.

 

També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.

 

Estem treballant activament des del primer dia dins de l'acampada, i vam decidir crear una comissió per l'autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides però que l’Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.

 

Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees amb l'excusa que el moviment havia d’arribar al màxim de gent possible, d’unir-se amb altres acampades d'arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho.  Finalment vàrem haver d’entrar com a Subcomissió de l’Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts en lloc de com a comissió pròpia; d’aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació; tan sols per la de Continguts on tot ja va ser més senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va tardar més d’una setmana en constituir-se, mentre que d’altres comissions i subcomissions tardaven només hores.

 

El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat de la Subcomissió d'Autodeterminació per aprovar un text que aniria al document de mínims de l'Acampada. El text seria el següent: “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català”.

 

El text no va estar a punt per ser votat en assemblea fins al dissabte següent, 4 de Juny. Entremig ens vàrem trobar amb un seguit de traves per part de determinats individus que tenien per objectiu desgastar tot el procés de manera que el text arribés a la seva destinació final, la votació en assemblea, totalment desnaturalitzat.

 

Quan finalment va tenir lloc la primera votació del text per part de l’assemblea a data de 4 de Juny, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents. Només 40 persones varen votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure’s al text de mínims de l’acampada, tot segons una estranya aplicació de la votació per concens.

 

A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat per com havien anat les coses el dia anterior, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, i basant-nos en les normes de les quals se’ns havia informat prèviament a l’assemblea del dia anterior, en cas que un text tornés a baixar a subcomissió i des d’allà fos novament ratificat, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs en el decret de mínims sense necessitat de tornar a passar per l’assemblea general. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar un efecte “bucle” que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea; havia estat aprovat.

 

Però sorprenentment, el text tornaria a centrar el debat de l’assemblea que tindria lloc el mateix diumenge a Plaça Catalunya. L’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea contradient clarament el procediment que se’ns havia comunicat el dia anterior; a la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d’un intent de fer tornar el text a subcomissió, se la va fer rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació. Sens dubte, un fet inèdit, ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior, acabaria amb un resultat de 390 vots a favor de la inclusió del text, per 270 en contra. Així doncs, el text, malgrat totes les irregularitats comeses, i malgrat el desgast a què se’ns va intentar sotmetre, seria finalment inclòs al decret de mínims de l’acampada de Barcelona. Una sèrie de decisions arbitràries i sorprenents.

 

Això va passar el dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims de l’acampada. Entremig se n’han sentit tota classe de rumors i desinformacions.

 

Hem estat indagant, preguntant a les diverses comissions, a la gent, per correu electrònic o des de la xarxa N-1. Moltes respostes contradictòries, moltes opinions... la majoria dient que “ara no toca”, “los nacionalismos solo sirven para dividir...”, “es un derecho que ya esta incluido en la carta de Naciones Unidas y no hace falta reflejarlo aqui...”, “Hay que pedir derechos mas importantes...” (unes respostes que, si més no, ens resulten estranyes de sentir a dins de Catalunya, justament un poble on una gran part de la ciutadania clama per aquesta llibertat...).

 

En dir que estava aprovat i s’havia d’incloure a mínims, Continguts deia que ells l'havien passat a Comunicació, i Comunicació que no en sabien el perquè, però la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet, o que no li havia arribat “ni el text ni l'ordre per publicar-ho”.

 

Tot plegat ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna” i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text on no hi figurava cap mesura en concret (proposat per la Comissió de Comunicació) i un altre on el dret a l'autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula “Catalunya” (proposat per Continguts).

 

En una conversa amb un membre de Comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt de poder, en mig de l'últim debat per incloure el text “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català” va dir: “No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.

 

L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims va ser possible canviar la frase votada dues vegades en assemblea i tres vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...

 

Mentrestant, la Subcomissió per l'Autodeterminació va decidir posar un punt d'informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi duia una estelada, i venia gent que s'identificava com de Comunicació a arrencar-la per la força, i fins i tot alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d'informació. Molta gent dels acampats venia a donar-nos suport, però totes les agressions eren per part de gent que deia venir de Comunicació, una comissió estratègica per on passen tots els textos de l’acampada.

 

En resum de tot plegat, unes mostres d'hostilitat molt fortes cap a Catalunya que no havíem viscut des de feia temps.

 

És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i la manipulació flagrant des d’algunes comissions.

Opina

Configuració |

« anterior 1 2

  • ManVin (1974 missatges)

    Envia als moderadors

    Han sigut, són, i seran uns totalitaris. Per més voltes que se li puga pegar.

    #5249427

  • z (1333 missatges)

    Envia als moderadors

    Això no és l'únic que falla en aquest moviment. I el que és més trist és que hi ha moltes raons per indignar-se, per qüestionar les formes d'aquesta "democràcia", per a lluitar.

    I per l'actitut de quatre infantils amb ganes de protagonisme, per la quantitat de gent que s'apunta al "rotllo revolucionari" per estètica, i tota la falta de seriositat i rigor que l'acompanya (alcohol, raves, etc.) perd tota la força que hauria de tenir.

    Poca consciència sobre el que està en joc, poques ganes d'informar-se, de debatre fora d'allò més superficial...

    Sense fermesa i continguts clars això estava destinat al fracàs d'entrada.

    Plaça de Tahir? A banda de la força inicial per desesperació i impotència s'ha de tenir una mica més rerefons per arribar a crear una altre realtitat a banda de la oficial (burguesa).

    Jo sí que estic indignada (òbviament també per l'anticatalanisme latent de gent que es creu no nacionalista i demòcrata), però no només.

     

    #5249427

  • baró (3692 missatges)

    Envia als moderadors

    La veritat és que tota aquesta pamplinada ja aburreix...

    això de les acampades només s´aguanta perque els mitjans de comunicació necessiten noticies i ja està.

    Han demostrat, tots els pintamones aquests, que no saben organitzar ni un partit de solters contra casats.

     

    A prendre pel sac aquesta colla de pijo-progres i nosaltres a lo nostre.

    #5249427

  • Oi? (1774 missatges)

    Envia als moderadors

    Els conservadors i reaccionaris de la CAC, que ara es dediquen a embolcallar-se amb l'estelada, li tenen una alèrgia terrible a qualsevol protesta social. I ho demostren fins i tot ací, amb uns quants comentaris que veiem pel fòrum.

     

    Això de les acampades i els indignaments no ho hem de prendre com a cap moviment polític, només com un cansament social, que ja és prou.Té un tarannà pre-polític o para-polític, amb la desorganització arrelada. I és normal, ja que hem patit 40 anys de dictadura feixista que ens ha dut a l'analfabetisme polític. Però no per això se l'ha de combatre. Si saps perfectament que este moviment no ha de significar res políticament parlant, però sí que ho has de vore com un sentiment social que va creixent, aleshores ho comprendràs. Jo ho veig com un moviment que té una causa social per la situació, no com un moviment que puga tindre cap conseqüència política de res. Són dos coses totalment diferents. Llavors, totes les resolucions, acords, etc, per mi no tenen cap importància. L'important és que hi ha matèria primera i que la gent es pot mobilitzar en moments durs com aquests.

     

    Però queda clar que tot el convergentisme i filoconvergentisme principatí s'ha posat molt nerviós davant estos moviments. I per començar, han destapat la seua cara més reaccionària i anti-social. Ara, ja no tenen cap credibilitat a l'hora de marparlar de Losantos o Copes, si no és com a una simple batalla interburgesa per majors trossos de pastís.

    #5249427

    • James Hetfield (11968 missatges)

      Envia als moderadors

      Tot és política nen, si no ho veus és que ets molt just.

      #5254820

    • Malcontent (2073 missatges)

      Envia als moderadors

      El problema de l'esquerra independentista és que no sap bastir una alternativa al paradigma nacionalista liberal imperant de CIU. No s'està oferint o s'està tapant per certs sectors, una alternativa a les polítiques antisocials i col·laboracionistes de CIU amb l'espanyolisme del PP, des d'una visió independentista i d'esquerres.

      Ara per ara, pels  i des dels mèdia només apareixen els indignados com a nucli opositor a les retallades socials i com a canalitzadors del cansament de certs sectors de la població catalana amb l'estament polític. Em sembla un greu problema, no pel que puguin aconseguir aquests moviments, la seva hetereogeneïtat i la seva manca d'organització fa que no en trauran res que pugui fer tremolar el sistema quan deixin de ser noticiables i perdin el favor de la premsa, sinó pel fet d'identificar el catalanisme com una opció antisocial, conservadora, que es perd en debats estèrils identitaris, en front a moviments com els indignados que són un moviment clarament espanyolista, no en la seva ideologia, sinó no en les seves formes i la seva estructuració i priorització de temes.

      #5254820

      • Partisano Tito (7043 missatges)

        Envia als moderadors

        a veure, fora de BCN l'esquerra independentista s'està erigint com l'actor principal de l'anticapitalisme. Però en una ciutat com Barcelona, que voreja els 2 milions de persones, hi ha tantíssima gent , i tantíssimes tendències que és difícil podr capitalitzar-ho o visualitzar-se per sobre la resta.

         

        Quan treballes en ambients tan amplis la teua veu queda distorsionada, i sembla que l'EI no tinga capacitat, però pensa que, per exemple, la CGT a Barcelona mobilitza moolta gent, i clar, cadascú aporta el seu discurs, i no sempre estarem d'acord al 100%.

         

        Vaja, que l'EI està treballant forá i bé, però BCN és tan gran que no podem incidir tant com voldriem. Però en això estem, que conste.

        #5255675

    • arrancanaps (14534 missatges)

      Envia als moderadors

      aquest es el típic discurs espanyol no-nacionalista... dels que no tenen cap nació... cap nació mes que la nació espanyola, es clar... (o es la no-nació espanyola )

       

      - no denunciar l'espoliament es no fer política

      - denunciar l'espoliament es fer política

       

      - parlar o fer cartells en català es "polititzar"

      - parlar o fer cartells en castellà es no potilitzar

       

      - no demanar el dret a la autodeterminació "es anar tots junts"

      - demanar el dret a la autodeterminació es "dividir"

       

      a cagar...

       

       

      #5254820

  • Palamós! (8502 missatges)

    Envia als moderadors

    Ja ho he fet còrrer, i de moment els hi agarada a 3 persones

    #5249427

  • rivalpetit (1912 missatges)

    Envia als moderadors

    El meu condol als fans del Parlament i el Vivan las caenas, i les meves felicitacions i el meu agraïment a tots els que hi heu treballat. Via Directe.cat:

     

    La constància té premi: el dret a l'autodeterminació del poble català ja figura al 'document de mínims' de l'#acampadabcn

    En un primer moment només al document redactat en català hi figurava però finalment en el castellà, també.

    Han hagut de passar una vintena de dies des que es va proposar, s'ha hagut d'aprovar en dues assemblees i la subcomissió per l'autodeterminació de l'#acampadabcn ha hagut de passar per un via crucis però finalment s'ha aconseguit: les 'Primeres mesures per a una vida digna' ja reconeix 'el dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del poble català'. D'aquesta manera, el redactat que substitueix el 'document de mínims' dels indignats precursors del moviment del 15M accepta el dret dels pobles a decidir el seu futur i concreta en el cas català. El triomf, però, no ha estat gratuït, i és que malgrat va ser aprovat per majoria en dues assemblees prèvies, una sèrie de traves i irregularitats, com ja vam explicar a directe!cat, van frenar-ho fins aquest divendres.

     

    El final del serial, però, té una prèvia: abans que el document final i oficial en català inclogués el 'reconeixement del dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del poble català' el castallà encara retallava la darrera part ('del poble català'). Divendres a última hora, però, es va penjar al web oficial ambdós documents que finalment recullen un dret internacional i inqüestionable.

    #5249427

  • xavinho78 (688 missatges)

    Envia als moderadors

     

    1r INTENT DE RESUMIR-HO:

     

    15 de juny de 2011

    Plaça Catalunya

     

    Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació, i volem mostrar la nostra decepció envers certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions.

     

    També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.

     

    Després de diverses traves, com no poder utilitzar el català a les assemblees, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho. 

     

    El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat per aprovar un text que aniria al document de mínims de l'Acampada. El text seria el següent: “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català”.

     

    Quan va tenir lloc la primera votació, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents. Només 40 persones varen votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure’s al text de mínims de l’acampada, tot segons una estranya aplicació de la votació per consens.

     

    A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs en el decret de mínims. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar un efecte “bucle” que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea.

     

    Però sorprenentment, l’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea; la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d’un intent de fer tornar el text a subcomissió, se la va fer rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació, inèdit, ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior, acabaria amb un resultat de 390 vots a favor de la inclusió del text, per 270 en contra. Així doncs, el text, malgrat tot, seria inclòs.

     

    Això va passar el dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims de l’acampada. En dir que estava aprovat i s’havia d’incloure a mínims, Continguts deia que ells l'havien passat a Comunicació, i Comunicació que la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet, o que no li havia arribat “ni el text ni l'ordre de fer-ho.

     

    Tot plegat ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna” i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text on no hi figurava cap mesura en concret i un altre on el dret a l'autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula “Catalunya”. En una conversa amb un membre de Comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt de poder, en mig de l'últim debat per incloure el text del dret a l’autodeterminació del poble català” va dir: “No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.

     

    L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims va ser possible canviar la frase votada dues vegades en assemblea i tres vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...

     

    Mentrestant, la Subcomissió per l'Autodeterminació va decidir posar un punt d'informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi duia una estelada, i venia gent que s'identificava com de Comunicació a arrencar-la per la força, i fins i tot alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d'informació, malgrat el suport rebut per molts acampats. 

     

    En resum de tot plegat, unes mostres d'hostilitat molt fortes cap a Catalunya que no havíem viscut des de feia temps. És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i les manipulacions flagrants que es cometen des d’algunes comissions.


     

    #5249427

  • Landaluze (7003 missatges)

    Envia als moderadors

    STOP manipulació !!

     

     

    http://www.racocatala.cat/noticia/26591/finalment-lacampadabcn-admet-dret-dautodeterminacio-tambe-pel-cas-catala

     

     

    potser ha costat una mica incloure aquest punt perquè el moviment 15M és essencialment basat en temes socio-econòmics i hi participa gent molt diversa. Però l'Assemblea el va aprovar i s'ha inclós al manifest final. Deixeu de mentir!

    #5249427

  • Landaluze (7003 missatges)

    Envia als moderadors

    7. Participació comunitària en el funcionament de les institucionspúbliques

     

    · No al sistema electoral actual, volem igualtat en els requisits per presentar-se i en elsmitjans utilitzats en les campanyes. Distribució equitativa dels temps d'exposició depropostes polítiques en els mitjans de comunicació, sense tenir en compte resultats anteriors o si és la primera vegada que es presenten (incloent la promoció de vot enblanc o abstenció).

     

    · Referèndums obligatoris i vinculants.

     

    · Reconeixement del dret d'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com recullla carta de les Nacions Unides, I PER TANT TAMBÉ DEL POBLE CATALÀ.

     

    · Referèndum sobre forma d'estat (monarquia-república).

     

     

    Font:  http://www.avui.cat/elements/documents/societat/primeres-mesures-per-a-una-vida-digna.pdf

     

     

     

    #5249427

  • xavinho78 (688 missatges)

    Envia als moderadors

     

    2n RESUM

     

    15 de juny de 2011

    Plaça Catalunya

     

    Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació, i volem mostrar la nostra decepció envers certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.

     

    Després de diverses traves, com no poder utilitzar el català a les assemblees, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges ens interposaven traves per fer-ho. 

     

    El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat per aprovar un text que aniria al document de mínims de l'Acampada. El text seria el següent: “Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català”.

     

    Quan va tenir lloc la primera votació, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents. Només 40 persones varen votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure’s al text de mínims de l’acampada, tot segons una estranya aplicació de la votació per consens.

     

    A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs en el decret de mínims. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar un efecte “bucle” que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea.

     

    Però sorprenentment, l’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea; la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d’un intent de fer tornar el text a subcomissió, va rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació, inèdit, ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior, acabaria, malgrat tot, amb el text inclòs.

     

    Això va passar el dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims de l’acampada. En dir que estava aprovat i s’havia d’incloure a mínims, Continguts deia que ells l'havien passat a Comunicació, i Comunicació que la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet.

     

    Tot plegat ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna” i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text on no hi figurava cap mesura en concret i un altre on el dret a l'autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula “Catalunya”. En una conversa amb un membre de Comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt de poder, en l'últim debat per incloure el text del dret a l’autodeterminació del poble català” va dir: “No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.

     

    Mentrestant, la Subcomissió per l'Autodeterminació va decidir posar un punt d'informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi duia una estelada, i venia gent que s'identificava com de Comunicació a arrencar-la per la força, i fins i tot hi va haver alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d'informació, malgrat el suport rebut per molts acampats.

     

     

     

    L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims, va ser possible canviar la frase votada dues vegades en assemblea i tres vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...

     

     

     

    En resum de tot plegat, unes mostres d'hostilitat molt fortes cap a Catalunya que no havíem viscut des de feia temps. 

    És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i les manipulacions flagrants que es cometen des d’algunes comissions.

    #5249427

  • xavinho78 (688 missatges)

    Envia als moderadors

    3r I ÚLTIM RESUM

     

    Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l’Autodeterminació, i volem mostrar la nostra decepció envers certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització.

     

    Després de diverses traves, com no poder utilitzar el català a les assemblees, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges ens interposaven traves per fer-ho. 

     

    El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat per aprovar un text que aniria al document de mínims de l'Acampada, pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles, i per tant, també del català.

     

    Quan va tenir lloc la primera votació, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d’un 90% dels assistents, però momentàniament continuà sense incloure’s, segons una estranya aplicació de la votació per consens.

     

    A l’endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d’un debat certament crispat, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs. Des de l’assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d’evitar que es pogués eternitzar aquesta qüestió.

     

    Però sorprenentment, l’organització va imposar a l’últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea; la responsable, que reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, finalment va rectificar; però ens atendríem a un altre procediment prou inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d’autodeterminació, inèdit, ja que a l'assemblea es vota. La votació final, força més ajustada que l'anterior, acabaria, malgrat tots els entrebancs, amb el text inclòs.

     

    Això va passar el dia 5 de Juny, i a dia d’avui el text continua sense aparèixer en el decret de mínims. En dir que estava aprovat i s’havia d’incloure-hi, Continguts deia que ells l'havien passat a Comunicació, i Comunicació que la persona que ho havia d’escriure no ho havia fet.

     

    Finalment, ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de “Primeras medidas para una vida digna”, i que el de Mínims no es faria perquè hi sortien contradiccions. En una conversa amb un membre de Comunicació, un personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que està dins una comissió amb molt de poder, en l'últim debat per incloure el text, va dir: “No te enfades, que venimos a hacer el menor daño posible... solo queremos quitar la palabra Catalunya del texto”.

     

    Mentrestant, la Subcomissió per l'Autodeterminació va decidir posar un punt d'informació a la plaça. Quatre dies va durar; hi venia gent que s'identificava com de Comunicació, que va intentar intimidar-nos, fins i tot amb alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d'informació, malgrat el suport rebut per molts acampats.


    L’alegria nostra inicial va ser perquè a la votació no van aconseguir vetar-nos, però eliminant el document de mínims, va ser possible canviar la frase votada dues vegades en assemblea i tres vegades debatuda. Aquesta és la democràcia que es respira al moviment...

     

    Resumint tot plegat, unes mostres d'hostilitat molt fortes cap a Catalunya que no havíem viscut des de feia temps. 

     

    És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i les manipulacions flagrants que es cometen des d’algunes comissions.

     

    #5249427
« Índex  « Actualitat
8393 lectures   202 respostes
« anterior 1 2

xarxes socials