Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Miscel·lània

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Uniformes escolars, sí o no?

8184 lectures   421 respostes
Nens i nenes haurien d'anar uniformats a l'escola?
Sí, perquè uns no se sentin superiors o inferiors als altres
64 (32.65%)
Sí, per evitar discussions sobre determinades peces de roba
31 (15.82%)
No, és una idea retrògrada i despersonalitzadora
80 (40.82%)
No, és una pràctica pròpia d'escoles elitistes
21 (10.71%)

sisplau no voteu l'enquesta en funció de qui ha posat el tema sobre la taula o el partit a que pertany, sinó en funció de la vostra opinió personal sobre el tema dels uniformes

 

l'enquesta l'he plagiada vilment de l'Ara

Rigau demana a les escoles que reflexionin sobre la possibilitat d'introduir uniformes

La consellera proposa obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en l'àmbit educatiu. Deixa l'última paraula als centres educatius

ACN

Barcelona | Actualitzada el 28/03/2011 10:25

La consellera Irene Rigau durant la visita a una aula d'informàtica del nou CEIP Parc de les Aigües de Figueres.

La consellera Irene Rigau durant la visita a una aula d'informàtica del nou CEIP Parc de les Aigües de Figueres. ACN


Cal recuperar l'uniforme a l'escola o, si més no, establir unes normes de vestimenta més igualitàries? Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, trasllada als consells escolars de cada centre de Catalunya, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball". En declaracions a l'agència ACN, Rigau s'ha mostrat preocupada per "l'obsessió dels alumnes de saber cada dia què es posen, de canviar, certa competència i vinculació immediata amb les modes". De moment, però, el Govern no té previst emetre cap norma relativa als codis de vestimenta dels escolars.

 

Rigau puntualitza que des d'Ensenyament els sembla "oportú" fer un debat tot i que l'última paraula "la tenen els centres". "No es tracta només de parlar de vel sí o vel no", matisa. I és que, des del seu punt de vista, cal discutir i posar sobre la taula "si és més recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària, perquè de vegades les diferències són molt evidents". Unes diferències, posa d'evidència, que s'alleugen quan els alumnes es posen una bata o un uniforme.

La consellera creu adient que els alumnes vesteixin d'una manera que concordi amb un ambient de treball. "Quan fas esport vesteixes d'una manera, quan vas a una festa vesteixes d'una altra", posa com a exemple. I és que "hi ha qüestions que no són només estètiques", diu Rigau, que es mostra preocupada pel fet que hi hagi alumnes que entrin en competència en funció de la roba que portin o que segueixin la moda de forma extrema.

 

Una pràctica minoritària

Actualment, a Catalunya, la utilització dels uniformes és minoritària i s'usa només en centres privats, moltes vegades religiosos. Els defensors de l'uniforme al·leguen que fomenta valors d'igualtat i disciplina i que a més suposa un estalvi per a les famílies. Els seus detractors sostenen que els uniformes són conservadors.

 

El president de la Federació de Pares i Mares d'Escoles Lliures (Fapel), José Manuel Prats, s'ha mostrat favorable a poder estudiar la possibilitat que les escoles instaurin la utilització d'uniformes tot i que ha reconegut que no és prioritari. Prats considera que és "molt més pràctic" per als pares tenir un o dos uniformes per als seus fills i que tant progenitors com nens sàpiguen quina és la roba que han de dur els dies d'escola. També ha dit que a nivell econòmic també seria positiu, ja que la despesa de les famílies en roba per als escolars es reduiria.

 

La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) no ha volgut valorar les declaracions de la consellera perquè considera que hi ha altres temes més importants que s'han de tractar.

  • És una idea retrògada i despersonalitzadora.

    • Jo era dels que fins no fa tants anys també pensava així. Però vaig canviar de parer fa temps: que els nens hagin d'anar d'uniforme suposaria treure'ls pressió; tots sabem que a certes edats, especialment durant l'adolescència, alguns estudiants poden patir fins i tot cert assatjament per no vestir el que es porta o el que està de moda.

       

      Aquesta robeta sovint suposa un esforç econòmic pels pares, i un estat constant de frustració per a aquells estudiants que no se la poden permetre, el que genera un element més de conflicte. Amb els uniformes aquests problemes no existirien.

    • i per què a les escoles cubanes, van tots igual?

    • N'estàs segur? T'has parat a analitzar-ho detingudament? Perquè és retrògada i perque despèrsonalitzadora?

      • Simplement a mi no m'agradarïa anar amb uniforme. Com ja he dit a sobre, no som robots. M'agrada vestir al meu gust. I obligar a tothom a vestir igual em sembla despersonalitzador.

        • Si et donen feina a un lloc ón van amb uniforme (cambrer, jutge, escombriare, conductor de trens, hostessa,...) el refusaràs per què no t'agrada anar amb uniforme, perquè t'agrada vestir al teu gust?

           

          Jo he dut uniforme més de la meitat de la meva vida i et puc ben assegurar que no m'agradava gens dur-lo, a mi també m'agrada vestir al meu gust i tinc el meu propi estil i preferències alhora de vestir. No estic pas despersonalitzada i no em considero un robot. I ara, crec fermament que és una cosa positiva.

          No som robots i l'uniforme no ens converteix pas en un esser mecanitzat i sense personalitat i/o iniciativa, inquietuds o idees propies. Precisament l'uniforme dona importància a la persona sobre l'aparença.

           

          • Si m'obliguen a dur-lo en duré, quin remei. Però si puc triar, prefereixo vestir al meu gust, la nostra manera de vestir també forma part de nosaltres. No per si la roba és de marca o no, sinó perque cadascú prefereix uns colors, unes peces de roba concreta, etc, i no veig quin problema hi ha en això.

            Quan som petits d'acord (de fet ja portàvem bata, que és com un uniforme), però a partir d'una certa edat crec que ja no cal.

    • Demostra-ho. Ensenya'm informes, estudis o estadístiques que afirmin que l'ús d'uniforme condiciona el desenvolupament de la personalitat i la imaginació.

      Perquè sinó, tenim un problema: metges i personal sanitari en general, conductors d'autobús, caixers de supermercat, pilots d'avió, la gran major part d'obrers de fàbrica...

      Suposo que durant l'esclat de la Guerra Civil la classe obrera va adoptar el mono de feina com a indumentària també civil perquè volien quedar-se tots sense personalitat.

       

      PS: Acabem abans, digues que no t'agraden els uniformes perquè en dir la paraula veus un militar, i acabem la discussió.

  • Que cada centre decideixi el que vulgui. Té avantatges i inconvenients però al final per mi aquest és un tema menor que no pot desviar el debat sobre els problemes importants que pateix l'educació.

  • Que ho decideixi cada centre. Tot i això, personalment, no m'acaba de fer el pes, però no perquè sigui retrògrad ni res d'això, sinó simplement perquè ho trobo ridícul.

  • Rotundament no, però estaria bé fer notar a més d'un que es vesteix com un imbècil. Proposo des de fa temps una ONG, que es diria "Miralls sense fronteres". La primera campanya seria per lluitar contra el pentinat de Callejón.

  • No m'he pogut estar de recordar les paraules d'en Salvador Sostres en aquest article:

     

    "Que els nostres fills duguin uniforme i que aprenguin a projectar la seva singularitat amb el poder de la seva intel·ligència i la força dels seus cors i no comprant-se una samarreta o una altra".

  • A favor. Però no només a l'escola. Uniforme universal. Cal abolir la moda.

     

  • Això, així en lloc del burka, que vagin a classe amb això:

     

    http://i470.photobucket.com/albums/rr66/Alejandra_lopez_2008/PackColegialas5.jpg

     

    totes

  • Els pitjors resultats a l'ensenyança han aparescut juntament amb la prohibició dels uniformes i la industria a l'entorn de les "necessitats" dels nens

  • La forma de vestir actualment està molt determinada per les modes i per la pertanyença a determinades tribus o visions de l'adolescència.

    Per aquest motiu, ja seria raonable estudiar aquesta possibilitat d'imposar uniforme als estudiants, o bé certes condicions en el vestit.

     

    Hi certes modes jovenívoles que arriben a ser molestes per a alguns adults: Pantalons baixos amb tanga, pantalons amb la cintura a l'alçada de les cuixes deixant veure la roba interior, escots massa amplis, samarretes sense mànigues.... No oblidem que els adults som els que hem d'educar i ensenyar als joves. Per això cal que professors i família ens trobem còmodes en el tracte amb els joves.

     

    També es constata que el nivell adquisitiu dels pares influeix en la forma de vestir. Aquest és una altre motiu per pensar en la possibilitat de l'uniforme.

     

    Crec que la mesura dels uniformes pot ser positiva si va acompanyada de conscienciació sobre el consumisme entre els joves, la tolerància, el respecte....

  • Doncs jo crec que sí, per què:

    -quan jo era menut va esclatar la moda de les marques, sobre tot les esportives, i de sobte vam passar de portar Paredes o J'Hayber (totes dues fetes a Elx), a que uns xiquets i xiquetes començaren a portar Adidas, Nike, Umbro,Rebook,etc. i clar, semblava que n'haviem xiquets de casa pobra i nens de casa més benestant, cosa totalment falsa doncs tots nosaltres erem del mateix barri i els nostres pares i mares tenien uns ingresos similars, i similars feines (món del calcer al 90%).

    I, uns pares van cedir a la pressió de comprar roba de marca i els xiquets van començar a ser uns malcriats totals. I a dia de hui,mentres molts pares m'han reconegut que no podien pagar eixes esportives o roba de marca, els fills continuen amb la dèria de les marques.

    D'altres, com jo, que no vam tindre mai unes esportives d'Adidas, vam crèixer sense donar-li importància a les marques, i hui en dia som els que tenim més nivell educatiu i cultural.

     

    Crec que les marques alienen als xiquets i els crea la necessitat del consum desmesurat.

  • Doncs sí.

    No hi hauria tant diferencialisme i evidentment la canalla deixaria de jutjar-se pel que vesteix.

    S'ha acabat d'anar de qualsevol manera a classe, ja sigui de skater, com un porc, de pij@, marrana,...

    Fora marques caríssimes i pijes, fora barrets i mocadors de qualsevol mena,...

  • En tot cas, la culpa és dels pares, que tenen una obsessió per donar tot el que demanen als fills.

     

    Sempre recordo la típica sortida on es prohibeix portar el mòbil i sempre hi ha el típic grup de pares que inciten als fills a endur-se'l, per poder contactar-hi, saltant-se les ordes del mestre (per tant, devaluant la seva autoritat) i posant en un compromís els pares ferms que no deixen portar mòbil als seus fills.

     

    No sé si s'entén què vull dir.

  • El que crec és que això no canviarà els problemes de l'educació.

     

  • Fora pijets, fora marquetes, tots amb uniforme. 

     

    Els q no tenen diners per marques molts cops les passen putes, els altres nens els hi diuen q són pobres i tal.

     

    Encara q diguin q els nens són innocents en veritat són una colla de cabrons sense escrúpols.

  • No. No li veig motius, i la despersonalització em sembla un punt negatiu suficient, així com la 'protecció davant les desigualtats' quan parlem de canalla no-internada que ja s'ha de relacionar amb altres persones diferents. Les desigualtats s'han d'explicar i no amagar-les.

     

    I encara no entenc això de l'estalvi econòmic... Si per uniforme s'entén una bata o així a sobre de la roba entenc que és un cost afegit, i si l'uniforme és la roba entenc que s'ha de pagar i rentar com qualsevol altre roba amb l'impediment afegit que no ho poden fer servir per res més que per anar a l'escola...

  • uniforme, és a dir tots amb el mateix model, potser no, ara bé, unes normes de vestir, potser si que caldrien.

     

    avui en dia lla gent té dificultats per saber quina roba emprar en cada ocasió, hi ha gent que va a l'escola/institut con si anés a la disco i n'hi ha que hi van com si anessin de camping, per tant unes normes si que caldrien.

     

    ara bé, mota gent creu que això és retrògrad i tal, jo he dut uniforme molts anys i la única pega que li trobava és que eren faldilles. però la comoditat de no haver de pensar al matí 8o al vespre si eres previsor) que et posaries l'endemà no tenia preu i hi ha una cosa que els uniformes (ja sigui mateix model o normes d'estandarització de la roba) no fan, que és uniformar la ment, si un no vol. jo treballo en un institut, plagat de futures "princesas de barrio"  i el seu similar en masculí,i si  per fora van relativament diferents, per dintre son un encefalograma gairebé pla.

  • Sí. I contribuiria a fomentar l'ordre, disciplina, igualtat i civisme. A l'escola no s'hi va ni a destacar (més enllà dels estudis), ni a fer el fatxenda, ni a lligar, s'hi va a estudiar. Prou d'anar vestits com uns pijos o com uns animals, prou d'anar vestit amb els pantalons als peus o amb un escot de metre i mig. Com s'ha dit més amunt, el que destaqui que ho faci per la seva personalitat, aplicació, intel·ligència i entusiasme, no pas per la manera d'anar guarnit. A més a més, a la majoria de pares se'ls hi faria un favor, com si no anessin justos per arribar a final de mes com per que a sobres s'hagin de gastar una milionada en robes de marca.

  • Jo estic a favor, però per les 2 opcions del "sí", pense que es semblen molt i podrien agrupar-se en una.

     

    Els xiquets han de vore's com iguals un de l'altre, i la marca de la roba d'un o d'altre segons el nivell adquisitiu de la familia o els seus valors, pot ser un generador de diferències. Per al xiquet, que evidentment voldrà ser com la resta, que això li puga influir quan el que hauria de preocupar-se és per desenvolupar el seu nivell creatiu i reflexiu, és molt trist.

     

    Què hi ha de mal en l'uniforme? El xiquet pot triar realment? Una persona és lliure per triar quan no reb influències externes que li bloquegen o li tomben el sistema reflexiu, i en un món on la moda impera no som capaços de fer-ho ni nosaltres mateixos, no podem demanar-los-ho a ells.

  • Sí, ho considero necessari. crec que no hi ha cosa més igualitaria que vestir als xiquets/es amb uniforme. Així per una banda evites les classes socials. Els pares/mares s'eviten tenir algun fill capritxós amb una roba determinada. Els xandals escolars van sorgir per això, per a que xiquets que no podien tenir un xandal nike, fossen discrimitats.

     

    pd.

     

    també m'agradaria que la xiqueta pogués dur pantalons (per comoditat). i si un xiquet vol portar falda, també.

  • són temes cíclics que sempre acaben sortint, i només toquen la superfície del problema real: el dèficit educatiu d'aquest país que ha viscut, de manera obsessiva, del món de la construcció fomentat per un capitalisme salvatge basat en la publicitat massiva i sense cap tipus de regulació (vés per on que aquest tema gairebé mai no es toca)

     

    fa anys recordo que hi havia tota una campanya de criminalització dels videojocs, que per culpa de la seva violència i contingut sexual els delictes de sang comesos pels joves augmentaven, i ara resulta que fins i tot avui dia esdevenen una eina terapèutica per millorar la coordinació i la capacitat d'enraonament en moments tensos

  • Ni de conya.

     

    Uniformitzar implica llevar la diversitat.

     

    Ah, i després quin uniforme s'ha de dur? El típic ver ronyós de tota la vida? Això qui ho decideix i per què? I quins fabricants se'n beneficien? I per què no duen tots un kimono, o un uniforme militar? O perquè no els fem anar amb els cabells tallats de la mateixa manera¿ No sé si us heu adonat però les tribus urbanes destaquen per coses que pels uniformes, cabell, tatuatges etc.

     

    A més, introduïm transport escolar per a tots també? perquè si la roba marca diferència social que la mama vaja a replegar el fill amb un Mercedes SL què marca doncs?

    • El coche que tingui una mare és problema seu, el que passi dins l'escola i el que vulgui inculcar l'escola és problema de l'escola.

      • Hahahahaha! Com has canviat de parer en mitja pàgina no?

         

         

        Sargantanna escrigué:

        l'educació dels nens no és cosa exclusiva de l'escola, és cosa de les familia, la societat i l'escola.

        És problema de la mare, de l'escola o de tots? En què quedem?

         

        • No he canviat de parer. Potser has de llegir i pensar sobre el que llegeixes abans d'intentar fer veure que la gent no te una idea ferma i ben fonamentada.

           

          Com bé has enganxat al teu missatge jo penso que l'educació és cosa de tots. I com bé he dit jo al meu missatge que contestes, el coche és cosa de la mare.

           

          Desde quan els cotxes són un pilar educatiu?

          • Amb el cotxe no marques diferència de classe social, veritat que no?

            • Clar, i amb la casa, i amb les festes d'aniversari i amb les joguines que porten els reis,...

              Però l'escola no pot dir a les families quins cotxes es poden comprar, a quines cases han de viure o si han de fer o no festes d'aniversari.

              Les classes socials hi són, i són arreu. L'uniforme l'unic que fa és ajudar a mostrar uns valors, és una eina, no pas cap sol·lució a res. L'uniforme resta importància a l'aparença per donar més importancia a la persona.

              • L'escola no pot dir quins cotxes es poden comprar però sí quina roba? I això per què?

                 

                I quins valors mostra l'uniforme? Per a mi mostra la voluntat assimiladora de l'educació de l'estat cap als seus súbdits, i per a tu es veu que una altra. I això que resta importància a l'aparença? És més aïna el contrari, no? Si el que volguérem és restar importància a l'aparença, tant faria com anares vestit.

                • L'escola no pot dir quins cotxes es poden comprar però sí quina roba? I això per què?

                   

                  Perquè no entraràs amb cotxe a classe, però sí vestit, kumpain.

                  I quins valors mostra l'uniforme?

                  La cohesió i la pretinença a un grup, la igualtat, el respecte i la disciplina.

                   

                  Si el que volguérem és restar importància a l'aparença, tant faria com anares vestit.

                   

                  Això potser seria així en un món perfecte on no hi hagués marques, ni publicitat agressiva, ni la gent valorés l'aparença. Però! Resulta que no vivim en aquest món.

                  • No entraràs a classe però sí a l'escola. Pel mateix raonament tots haurien d'anar en el mateix transport escolar, si no la diferència de classe (que és el que sembla que volgueu amagar) seguirà sent visible.

                     

                    La cohesió i la pertinença a un grup pot ser bona, o no, els skinheads tenen una cohesió de grup del 100% i les sectes ni et dic.

                     

                    El respecte no té res a vore amb anar uniformat, i de fet la majoria d'escoles privades fan dur uniforme als seus alumnes i no és que hi haja un grau de respecte molt més elevat que en les públiques.

                     

                    I la disciplina tampoc té res a vore amb anar uniformat.

                     

                    Els policies van uniformats i a mi m'han faltat al respecte bastants voltes i la disciplina els ve perquè si no són disciplinats poden morir en acció.

                     

                    I repetisc, el moviment es demostra caminant, i no pot ser que diguem "ei! l'aparença no importa, o siga que vesteix-te com jo dic!" si no importa què més fa com anem vestits?

                    • Precisament, els que defensem l'uniforme mai hem dit que l'aparença no importi. Sou els que no el voleu que dieu que l'aparença no importa, però alhora us escandalitzeu quan es parla d'uniformes. És el de sempre, el progressisme postmodern amb els ulls embenats davant la societat.

                       

                      De la resta de respostes què vols que et digui, és tot pura subjectivitat o excuses. Que em treguis els skins o les sectes per contestar la cohesió de grup és una sortida demagògica lamentable. I que t'entestis a creure que un uniforme no té res a veure amb la disciplina o el respecte té més a veure amb la teva ideologia que amb la racionalització del problema.

                    • Nyas coca!

                       

                      Ni he sigut jo qui ha dit que l'aperença no importe

                       

                       

                      Beti aizkolari escrigué:

                      xpressa-ho com vulgues, però la roba és una expressió de la personalitat, ja no d'una persona, si no fins i tot d'un poble. Fixa't si té importància!

                       

                      Expressa-ho com vulgues, però la roba és una expressió de la personalitat, ja no d'una persona, si no fins i tot d'un poble. Fixa't si té importància!

                       

                       

                      ni sé què és aquesta etiqueta del "progressisme postmodern".

                       

                      Pura subjectivitat de què? El skins i les sectes tenen una cohesió entre ells del 101%, i amb això vull dir que el valor de grup i la cohesió no és bo "per se", no sé quina demagògia lamentable hi ha aquí. Serà bo quan s'use per a uns fins correctes i roí quan s'use per a fins roïns.

                       

                      I després ja m'has penjat una etiqueta ideològica, i això ja et dóna carta blanca per a dir el que siga de mi... Dius que m'enteste a creure no sé què l'uniforme no té res a vore amb la disciplina...

                       

                      Doncs sent aixafar-te la guitarra, però em base en proves empíriques. Quines? Molt fàcil:

                       

                      A ca nostra hi ha escoles que duguen uniforme i escoles que no? Sí.

                       

                      En les que duen uniforme hi ha més respecte i disciplina que en les altres? NO.

                       

                      I encara que fóra així, seria per l'uniforme? En fi, crec que amb això està tot dit.

                       

                      Ara això sí, t'agrairia que si m'etiquetes dins d'una ideologia, almenys me la faces saber.

                       

                    • Expressa-ho com vulgues, però la roba és una expressió de la personalitat, ja no d'una persona, si no fins i tot d'un poble.

                       

                      Ja ho sé que en té, però els individus han de demostrar la seva personalitat amb coses menys banals i superficials que la roba. Jo vull que la humanitat progressi, no que es quedi endarrerida per sempre. Lluir estatus a través de penjolls ja ho feien els neandertals.

                       

                      I dir que la cohesió de grup no és bona per se perquè els skins i les sectes en tenen és un argument de

                       

                      I encara que fóra així, seria per l'uniforme? En fi, crec que amb això està tot dit.

                       

                      Més arguments de "perquè jo ho dic"! I encara tens la barra de dir "està tot dit"

                      Sí senyor, és un plaer debatre amb tu.

                       

                      PS: La teva ideologia està claríssima en tots els fils que has obert: ser el més progre i el més alternatiu i el més "modernillo" de la societat, a base de carregar-te tota construcció social o cultural.

                    • Però anem a vore tu lliges el que vols o el que jo escric.

                       

                      En cap moment he dit que la cohesió de grup siga roïna perquè els skins són roïns i estan cohesionats... Per si no t'adones, el tema dels skins és un exemple. És un exemple de com la cohesió de grup potser bona o roïna, segons per a què s'use.

                       

                      Torne a repetir, la cohesió i consciència de grup NO ÉS BONA PER SE.

                       

                      I la resta... bé, en fi, no sé si estàs intentant manipular el que jo dic en benefici del que tu penses o és que realment has entés el que has escrit.

                       

                      De fet, no m'has dit que no a cap argument, t'has limitat a citar una pregunta retòrica.

                       

                      La faré directa, a vore si així sí: Podem atribuir NOMÉS a l'uniforme el fet que en unes escoles que en duen es respecte al professor i en altres que no es duen no es respecte, tenint en compte que és una situació hipotètica i que en la realitat tant hi fa perquè en cap de les dues hi ha aquest respecte i aquesta disciplina?

                       

                    • La cohesió de grup, per començar, és bona PER SE. Per a una colla de skins, la cohesió és bona; per a una secta, la cohesió és bona perquè li dóna continuïtat. En aquests dos casos el problema no és la cohesió sinó l'objectiu d'aquestes organitzacions. Però és obvi que per a ells mateixos i els seus interessos, la cohesió interna és bona.

                       

                      A la pregunta esbiaixada que fas: no, però és UN MÉS dels components. Funció que tu negues completament.

                       

                      I parlant de contestar el que es vol, no veig que tu diguis res sobre

                       

                      Ja ho sé que en té, però els individus han de demostrar la seva personalitat amb coses menys banals i superficials que la roba.

                    • És que no hi ha res a dir. Hi estic totalment d'acord. Però no sé què té a vore amb l'uniforme. Crec que té més que vore amb l'educació.

                       

                      I continue pensant que la cohesió de grup no és bona per se. 

                       

                      I en cas que fóra un dels elements, com tu dius, per al que esteu dient, em semblaria l'última cosa a fer, tenint el sistema escolar que tenim.

                • Tot i que Aldalar ja t'ha respost, volia concretar el fet que l'escola no diu quina roba s'ha de comprar, sinó com s'ha d'anar per entrar a l'escola.

                  Vaja, que la familia pot comprar la roba que vulgui i tanta com vulgui als seus fills, però per entrar a l'escola han d'anar vestits amb l'uniforme de l'escola.

                   

    •  

      Beti aizkolari escrigué:

       

       

      Uniformitzar implica llevar la diversitat.

       

      Perdona'm, però vas molt errat. Si entres a qualsevol aula d'un col·legi on els alumnes van en uniforme, t'adonaràs que no n'hi ha ni un d'igual. Tots tenen els seus trets distintius. Una porta unes arracades d'aro que sembla que s'hi puguen penjar un parell de lloros, l'altra ungles blaves, l'altre una arracada, l'altra un lipgloss que sembla que vagi de festa. A banda, hi ha la forma de dur l'uniforme, que no és igual per a tots, ja que cadascú li posa el seu toc personal. Jo veig xiquetes que s'escurcen la faldilla perquè els arribe per dalt dels genolls, i d'altres que la porten més llarga, per exemple. 

  • Els arguments a favor i en contra son coneguts de fa temps

     

    En contra, la idea de que portar uniformes te un aire ''carca'' , va en contra de la individualitat i en general resulta antipatic

     

    A favor que justament al portar tots el mateix uniforme , no es visualitzen les diferencies entre els nens de families mes humilds i mes benestants . No oblidem que els nens poden ser molt cruels

  • Els arguments del sí em semblen simplement posar pegats a sobre d'altres problemes, quan aquests altres problemes els que s'haurien d'adreçar. Que els pares d'avui avicien els fills comprant roba pijeta? Doncs el problema el tenen també els pares, no només els nens, i si posem l'uniforme escolar seguiran aviciant-los amb jocs, sabates, motos, consoles, ordinadors etc.

     

    També he de confessar que fa uns anys vaig veure la Rahola als Matins defensant l'uniforme escolar, i ho feia amb una prepotència tan fastigosa que segurament el meu subconscient és totalment anti-uniforme escolar per culpa d'ella

     

    Uns quants arguments contra els uniformes, per contribuir una mica al fil:

    Individual Expression
        Students in school need to learn to express themselves, and their wardrobe choices are one way of doing this. When every child is forced to dress just like all his peers, he loses his freedom to choose how he wants to represent himself through his clothing. Additionally, some uniforms may conflict with a student's religious beliefs and practices regarding proper attire. Teachers, on the other hand, may appreciate restrictions of personal expression through clothing, because students dress inappropriately at times.

    Bullying and Violence
        Some school administrators believe that enforcing a uniform policy will eliminate the problems of discrimination and bullying. But kids will find a way to hurt one another, regardless of what they wear. If they wear uniforms, some children will bully each other over hairstyles or jewelry or shoe choices. They will mock each other for their parents' professions or their socioeconomic status, no matter what they wear to school. A uniform isn't an absolute solution to problems of school bullying and negative behavior.

    Impractical Design
        School uniforms often involve wearing skirts, dress slacks and button-down shirts. While these may look nice, they are impractical, especially for younger students. Elementary-age children rarely change their clothing for physical education or art classes, and these kinds of clothing are not conducive to such activities. By wearing uniforms and participating in active or messy activities, students will be more likely to stain or tear their uniforms, placing an added burden on parents who have to pay to replace them.

    Dress Code Problems
        Providing uniforms will not end dress code violations in a school, as some proponents argue. Students will still find a way to wear a uniform inappropriately; they will untuck and unbutton shirts, wear inappropriate accessories or roll up waistlines of skirts to shorten them. Students will always find ways to modify their clothing, whether it is a uniform or an outfit their parents picked out for them.

     

    I la traducció automàtica de rigor

     

    Expressió individual
        
    Quan tots els nens es veuen obligats a vestir igual que tots els seus companys, perd la seva llibertat de triar com vol representar-se a si mateix a través de la seva roba. A més, alguns uniformes poden entrar en conflicte amb les creences religioses d'un estudiant i pràctiques relatius a vestimenta apropiada. La intimidació i la violència
        
    Alguns administradors de l'escola creu que l'aplicació d'una política uniforme a eliminar els problemes de discriminació i assetjament. Si usen uniformes, alguns nens es intimiden entre si més de talls de cabells o les opcions joies o sabates. Ells es burlen entre si per les professions dels seus pares o el seu nivell socioeconòmic, no importa el que porten a l'escola. Un uniforme no és una solució absoluta als problemes d'assetjament escolar i el comportament negatiu.

    Disseny pràctic
        
    Els uniformes escolars sovint impliquen utilitzar faldilles, pantalons de vestir i camisa botonada. Tot i que aquests poden semblar agradables, no són pràctiques, especialment per als estudiants més joves. Els nens de primària en edat poques vegades canvien la seva roba d'educació física o les classes d'art, i aquest tipus de roba no són conduents a aquestes activitats. Vestit de problemes Codi
        
    Proporcionar els uniformes no acabarà violacions del codi de vestimenta en una escola, com alguns sostenen els seus partidaris. Els estudiants seguiran trobant una manera de portar un uniforme inadequat, sinó que es untuck i camises de descordar, utilitzeu accessoris inapropiats o enrotllar cintures de faldilles per escurçar. Els estudiants sempre trobarà formes de modificar la seva roba, si es tracta d'un uniforme o un vestit dels seus pares elegit per ells.

     

    Fountain

    • La traducció ha sortit tallada...

       

      Expressió individual
          Els estudiants a l'escola han d'aprendre a expressar-se, i les seves opcions d'armari són una forma de fer això. Quan tots els nens es veuen obligats a vestir igual que tots els seus companys, perd la seva llibertat de triar com vol representar-se a si mateix a través de la seva roba. A més, alguns uniformes poden entrar en conflicte amb les creences religioses d'un estudiant i pràctiques relatius a vestimenta apropiada. Els mestres, en canvi, poden apreciar les restriccions de l'expressió personal a través de la roba, perquè els estudiants vestit inadequadament de vegades.

      La intimidació i la violència
          Alguns administradors de l'escola creu que l'aplicació d'una política uniforme a eliminar els problemes de discriminació i assetjament. Però els nens trobaran una manera de fer mal els uns als altres, independentment del que porten posat. Si usen uniformes, alguns nens es intimiden entre si més de talls de cabells o les opcions joies o sabates. Ells es burlen entre si per les professions dels seus pares o el seu nivell socioeconòmic, no importa el que porten a l'escola. Un uniforme no és una solució absoluta als problemes d'assetjament escolar i el comportament negatiu.

      Disseny pràctic
          Els uniformes escolars sovint impliquen utilitzar faldilles, pantalons de vestir i camisa botonada. Tot i que aquests poden semblar agradables, no són pràctiques, especialment per als estudiants més joves. Els nens de primària en edat poques vegades canvien la seva roba d'educació física o les classes d'art, i aquest tipus de roba no són conduents a aquestes activitats. Amb l'ús d'uniformes i la participació activa en les activitats o bruta, els estudiants estaran més disposats a tacar o trencar els seus uniformes, posant una càrrega addicional als pares que han de pagar per reemplaçar-los.

      Vestit de problemes Codi
          Proporcionar els uniformes no acabarà violacions del codi de vestimenta en una escola, com alguns sostenen els seus partidaris. Els estudiants seguiran trobant una manera de portar un uniforme inadequat, sinó que es untuck i camises de descordar, utilitzeu accessoris inapropiats o enrotllar cintures de faldilles per escurçar. Els estudiants sempre trobarà formes de modificar la seva roba, si es tracta d'un uniforme o un vestit dels seus pares elegit per ells.

      • NO estic d'acord.

        Sobre l'expresió individual s'ha de dir que la roba sovint no la tria el nen, la trien els pares i/o la moda del moment, les amigues o amics,... Hi altres metodes molt més eficaços per treballar l'expressió individual.

         

        No crec que l'uniforme sigui la solució a res, és una eina més.

        No crec que el disseny dels uniformes pugui ser un argoment contra aquests, doncs no es parla del disseny, sinó del fet de dur o no dur uniforme.

         

        Finalment crec que si un alumne troba la manera de incomplir el codi de vestimenta (sigui amb uniforme o sense) l'unic que vol dir és que a l'escola alguna cosa falla. Les normes s'han de fer complir, si segons el codi de vestiments el polo va per dins els pantalons ens hem d'assegurar que així sigui i fer què els nens el portin així. Si la faldilla ha d'anar just a l'alçada dels genolls ens hem d'assegurar que no donin voltes a la faldilla per fer-la més curta,... Donar per suposat que els alumnes incompliràn les normes no és un argument contra res, és permetre que les incompleixin.

        • A mi em sembla una cosa per sortir del pas i guardar les formes però sense tractar el problema de fons. Com diu l'Skaw, els nens faran activitats i es relacionaran entre ells fora de l'escola, sobretot a l'institut, que és l'època en què el fenomen roba de marca és més acusat. L'uniforme em sembla simplement convertir l'escola en una bombolla: "els nens van tots iguals, doncs au, ja no ens hem de preocupar del problema. I el que passi a fora, ja no és problema nostre."

           

          Tot i així, per mi la reflexió més interessant era aquesta

           

          La intimidació i la violència
              Alguns administradors de l'escola creu que l'aplicació d'una política uniforme a eliminar els problemes de discriminació i assetjament. Però els nens trobaran una manera de fer mal els uns als altres, independentment del que porten posat. Si usen uniformes, alguns nens es intimiden entre si més de talls de cabells o les opcions joies o sabates. Ells es burlen entre si per les professions dels seus pares o el seu nivell socioeconòmic, no importa el que porten a l'escola. Un uniforme no és una solució absoluta als problemes d'assetjament escolar i el comportament negatiu.

          • Bé, no crec que el fet de posar uniformes hagi de fer que ens oblidem dels problemes, ja et dic, no considero l'uniforme cap salució, sinó una eina de l'escola. Per suposa la solució al problema de fons (el materialisme) és molt més complicada i no depèn només de l'escola, sinó també de les families i la societat.

             

            Això de la intimidació i la violència ho trobo una mica absurd, doncs com els adults, els nens discriminen tan bon punt tenen la possibilitat, si no és per la sabata és perquè tens el peu gran, un trau al front, les dents separades, la orella més desenganxada, ets "sopes",... Aquest és un altre problema que em temo que sempre hi serà.

      •  Quan tots els nens es veuen obligats a vestir igual que tots els seus companys, perd la seva llibertat de triar com vol representar-se a si mateix a través de la seva roba.

         

        Perfecte! Així han de mostrar la seva personalitat amb allò que importa: les capacitats de cadascú en els treballs físics, intel·lectuals o artístics.

         

        A més, alguns uniformes poden entrar en conflicte amb les creences religioses d'un estudiant

         

        La religió ha de quedar fora de l'escola. L'escola és un temple del saber i l'aprenentatge, on cap Déu hi ha de ficar el nas per corrompre a ningú.

         

        Si usen uniformes, alguns nens es intimiden entre si més de talls de cabells o les opcions joies o sabates. Ells es burlen entre si per les professions dels seus pares o el seu nivell socioeconòmic, no importa el que porten a l'escola.

         

        Però ja els hi prens un altre motiu de burla: la roba.

         

        els estudiants estaran més disposats a tacar o trencar els seus uniformes, posant una càrrega addicional als pares que han de pagar per reemplaçar-los.

         

        Això és una ximpleria basada en una sola cosa: la opinió de qui ha escrit això.

         

        Els estudiants sempre trobarà formes de modificar la seva roba, si es tracta d'un uniforme o un vestit dels seus pares elegit per ells.

         

        Però com a màxim serà dins d'uns patrons bàsics iguals per a tots.

  • Els nanos que s'enriuen de tal alumne perquè vesteix d'X manera no és perquè vesteixin d'X manera, sinó perquè poden enfotre-se'n, perquè poden amb ell, la roba és l'excusa, tansols és el defecte més superficial. Si no és la roba serà el caminar, sinó el pentinat o els complements.

     

    Que es fan distincions de si tal és ric o és pobre segons la manera de vestir? Bé, amb uniforme ho sabran pel mòbil que portin, pels complements, la motxilla, els mitjons, per la bici, perquè els papes els van a recollir amb el ferrari, etc...

     

    El que crec que si pot ser una bona idea és prohibir que els nens vagin a l'escola amb roba que tingui contingut polític/religiós per tal de mostrar neutralitat i respecte vers tothom i sancionar els alumnes si no van amb roba d'esport quan hi ha educació física.

  • En Matthew Tree els descriu així

    A couple of years later, on the morning of what was going to be
    my first day at the public, private school, I put on my new uniform
    in the cloud-muffled light of my bedroom. It consisted of a simple
    black suit, with a white shirt and matching black tie. No badges,
    no paraphernalia. When I'd finished I looked a bit like a dwarf
    Mormon or a midget FBI station chief.

  • Sí. Així no hi ha discrminació per modeletes més cars o menys, per motius religiosos, burles,etc...

    A l'escola s'hi va a treballar i a estudiar.

     

    Encara que jo sóc més partidari de la bata, jo quan anava a l'escola duia bata, així si pintaves, feis això allò i t'embrutaves la bata, com una eina més de treball.

     

    No crec que parlin de portar mitjons fins als turmells faldillets i dos cuetes....

     

  • Estic en contra.

     

    I hi han prous motius (per mi, insuficients) per a estar a favor, però els que dieu que:

     

    - Cal portar uniforme per què els xiquets no 'menyspreen' a altres. Ah, que això no passa amb els adults? Per què no tota persona en horari de feina, treballe del que siga, porta un treball igual, des d'un manyà fins a un banquer? O ara em direu que 'Pepet vesteix com a un pobre' o 'Mira eixa, quina pinta de puta en té' no es diu entre la gent major?

     

    - Per què no s'aplica als cabells? Tots uniformats, tots amb els cabells tallats al 1, així no hi haurà discriminació de cap mena, ni 'cabells de polla' ni 'cabells llacis' ni res.

     

    A banda, estic en contra del concepte de 'No m'agrada X? La millor manera de que no passe X és prohibir-la!'. No els va anar molt bé amb l'alcohol al 1930, ni amb les drogues a l'actualitat.

  • Jo estic a favor dels uniformes durant tot l'ensenyament obligatori mínim.

     

    Considero l'uniforme una eina tant dins com fora de l'escola.

     

    L'uniforme iguala als nens en aspecte i això fa que dins l'escola tots siguin iguals, les diferències socio-econòmiques practicament no existeixen. Això no despersonalitza pas, més aviat te l'efecte contrari. Doncs el que destaca ja no són les vambes noves de la María o el Jaume, sinó el 10 en Mates del Roger o l'impresionant dibuix de la Sara.

     

    Econòmicament és un estalvi per les famílies.

    A més a més l'uniforme treballa la disciplina i la responsabilitat.

     

    Jo he anat a escoles de tot tipus (privades, concertades i públiques) i he portat uniforme desde l'escola bressol fins als 15 anys. Els caps de setmana també portava uniforme, doncs al cau també en duiem... (així que en roba muns pares es van gastar ben poc... ) I us puc informar de que no estic pas despersonalitzada, tinc una personalitat forta i única. Sé vestir com toca a cada situació, he après a cuidar la roba i a cosir botons. No crec que hagi perdut pas res per haver dut uniforme. És més la situació econòmica dels altres no m'importa, m'han ensenyat que guanyis el que guanyis tots som especials i tots tenim alguna riquesa i moltes virtuts, i això mai, MAI ve determinat per l'aparença.

     

    A més a més afegiré que cara a l'escola, al professorat, monitor, o responsables dels nens és molt més comode que a les sortides culturals que fan les escoles els nens vagin uniformats.

  • Hi han arguments a favor i en contra però jo personalment estic a favor, els nens no s'han de diferenciar per la roba que portin.

  •  

    Bàsicament per llibertat individual i en defugir les estructures uniformitzants

  • No i més quan sobretot les nenes/noies han de dur faldilla perquè sí. A més, penso que la roba és un complement més que fa que l'alumne es senti còmode. Portant quelcom que no li agrada o li han imposat és un punt d'incomoditat que pot afectar al rendiment general.

  • En contra. Utilitat pedagògica zero, només és una mesura ideològica.