Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Política

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

l'estat d'alarma és il·legal i la llei de militarització està derogada

1327 lectures   25 respostes

L'ESTAT D'ALARMA ES IL·LEGAL

 

http://www.lavozdegalicia.es/espana/2010/12/06/0003_8893504.htm

 

Jo, com vostès, no surto encara de la meva sorpresa i indignació pel caos monumental que l'interès egoista de dos mil controladors ha acabat provocant -el tancament del nostre espai aeri durant gairebé vint-i-quatre hores-, el que ha generat la cancel·lació de més de 4.000 vols i afectat a 630.00 viatgers des de divendres. I jo, com vostès, m'alegro que les mesures adoptades pel Govern hagin posat fi a una vaga tan salvatge i inadmissible.

Però tal alegria no m'impedeix sentir una profunda preocupació com a jurista i com a ciutadà, doncs, segons el meu parer, mentre que la declaració, per primera vegada en la nostra recent història democràtica, de l'estat d'alarma podria ser il·legal, el seu efecte principal -la submissió de personal civil als tribunals castrenses- està afectat d'un clar vici d'inconstitucionalitat.

Pel que es refereix al primer, el Govern s'ha emparat per declarar l'estat d'alarma en el previst a l'article 4.c) de la llei orgànica d'estats d'alarma excepció i lloc, que, en efecte, possibilita tal declaració quan es produeix la paralització de serveis públics essencials, però que exigeix, també, alguna cosa que en aquest cas manifestament no s'ha donat: que es presentin, a més, algunes de les circumstàncies contingudes en el propi precepte (calamitats publiques de caràcter natural o accidents de gran magnitud, crisis sanitàries o situacions de desproveïment de productes de primera necessitat). Aquesta no concurrència converteix, de fet, i segons la doctrina constitucional més acreditada, la declaració en il·legal.

Sent això gravíssim, ho és molt més que el Govern hagi optat en la seva declaració per decretar la mobilització dels controladors i per llançar mà d'una llei preconstitucional (la de navegació aèria de 1960) per sotmetre'ls a la jurisdicció dels tribunals castrenses, submissió que vulnera amb tota claredat la taxativa prescripció continguda a l'article 117.5 de la Constitució: segons ell, l'exercici de la jurisdicció militar sol cap en l'àmbit estrictament castrense i en supòsits d'estat de setge. No és per això casual que la llei d'estats excepcionals prevegi, en coherència amb tal limitació, que sol sota l'estat de setge pot el Congrés dels Diputats (i mai el Govern per decret!) determinar quins delictes queden sotmesos a la jurisdicció militar (art. 35). Citaré en suport de la meva tesi les paraules del millor especialista espanyol en la matèria -el meu col·lega Pedro Cruz Villalón, expresident del Tribunal Constitucional-, qui ha insistit en «la inviabilitat de la pretensió de sotmetre a la jurisdicció militar als ciutadans no militars partint de l'estat d'alarma» (Estats excepcionals i suspensió de garanties, Tecnos, Madrid, 1984, pàgina 80).

Els espanyols aplaudeixen, amb raó, la mà dura, quan, segons acaba d'ocórrer, aquesta serveix per resoldre els problemes que injustament els afecten. Però aplaudeixen més encara que els governants actuïn amb prudència i responsabilitat per no haver d'aplicar la mà dura, sobretot si això dóna lloc, com ha succeït en aquest cas, a una vulneració de la llei i de la Constitució. Hagués estat infinitament millor per a tots i per al nostre Estat de dret no deixar podrir un conflicte l'any llarg que ha calgut recórrer per a això, in extremis, a una militarització, que recorda pràctiques històriques feliçment superades i que la Constitució va voler que mai més no es repetissin. Fins ara s'havia aconseguit.

 

I LA LLEI DE MILITARITZACIO ESTÀ DEROGADA

http://www.elimparcial.es/nacional/advierten-de-que-la-ley-que-permitiria-la-militarizacion-de-controladores-esta-derogada-75230.html

 

El president de la FAME, Jesús Navarro Jiménez, militar (R) i advocat, ha assenyalat que la Llei 50/1969, Bàsica de Mobilització Nacional, que regula la militarització del personal civil, per necessitats de la defensa nacional o quan situacions excepcionals així ho exigeixin" i que regula els seus "deures i drets" (art. 11), així com el "fur aplicable" (art. 18), i que no és cap altre que el Codi de Justícia Militar (actuals lleis penal, disciplinària i processal militar), està derogada i no ha estat substituïda per una nova.

En efecte, l'esmentada Llei de Mobilització (i militarització) havia d'haver estat substituïda per una nova, d'acord amb el previst en la Llei Orgànica de la Defensa Nacional de 1980 (art. 14), però aquell mandat mai no va arribar a complir-se i, per tant seguia vigent la llei de 1969 (com a vigent segueix la Llei de Navegació Aèria de 1960, invocada pel Govern al Decretar l'"estat d'alarma"). Però la nova L. O. de Defensa de 2005 va derogar la de 1980 (reformada el 1984), i no va preveure la substitució de la Llei de Mobilització que, per cert, durant el primer mandat del Govern popular havia estat "deslegalitzada" (rebaixada a rang reglamentari) per la Llei 17/1999, de Règim del Personal Militar de les FAS.

Però és que sense projectar, tramitar i aprovar una nova Llei de Mobilització/Militarització dels "recursos humans i materials i de totes les activitats qualsevol que sigui la seva naturalesa" per a "satisfer les necessitats de la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies excepcionals" (segons es va establir el 1980), el Govern socialista va proposar al Parlament, i va ser aprovat a través de la Llei 39/2007, de la Carrera Militar, la derogació total de la Llei de Mobilització de 1969, creant un buit legal sobre la matèria de mobilització i militarització d'aquells recursos, que ara s'ha posat de manifest, ja que no hi ha "llei habilitante" que permeti la militarització dels controladors, així com la definició dels seus deures i drets i el fur que els resulta aplicable.

El Govern ha invocat l'art. 8è. 5 del Codi Penal Militar que defineix qui són "militars" a efectes d'aplicació d'aquest Codi, i que és, a més dels militars professionals (siguin o no de carrera), els alumnes de les acadèmies militars i els militars de complement, "els que amb qualsevol assimilació militar prestinserveis en ser mobilitzats o militaritzat per decisió del Govern".

Així és que s'han comès greus errors en el RD de declaració de l'"estat d'alarma" i militarització dels controladors, que podrien donar lloc a la declaració de nul·litat radical pels Tribunals de Justícia, ja que que l'esmentat personal pogués ser mobilitzat o militaritzat feia falta una Llei habilitante, que està totalment derogada, i, a més, per poder aplicar el Codi Penal Militar cal concedir als militaritzats l'"assimilació" a una ocupació militar (ja sigui el de Soldat, Caporal, Sergent, Tinent, etc., segons tinguin o no la mateixa categoria o responsabilitats dins de la seva organització), de manera que d'acord amb aquest grau d'assimilació facin gust cuales són els superiors jeràrquics que han d'obeir, perquè així ho exigeix a l'art. 8è. 5 del CPM. de 1985 i l'organització jerarquitzada de les FAS.

 

 

 

Aquest gent del PSOE no sap ni fer un estat d'alarma

1327 lectures   25 respostes