Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Actualitat

Alerta! Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

El rebuig a la llengua anglesa als Països Catalans

143 lectures   53 respostes

Veig que a Catalunya hi ha un gran rebuig a la llengua anglesa, i em sorpren sentir de molta gent suposadament independentista que estimarien més parlar castellà abans que l’anglès. Jo en contrari, veig que l’anglès pot ser un gran ajut en assolir la independència dels Països Catalans i la pervivència del català (si fós generalitzada es podria fer servir en algunes funcions en comptes del castellà - comunicant amb visitants als Països Catalans, llegint premsa especialitzada encara no disponible en català - revistes informàtiques / científiques / tecnològiques, etc; i per difondre l’existència de la llengua i cultura catalanes més enllà del món hispà).
 

A què és degut aquest rebuig? He sentit més d’una vegada que és perquè és la llengua dels americans, però de vegades penso que moltes persones que rebutgen l’anglès de fet han intentat estudiar-lo però per alguna raó la cosa no els ha sortit bé, i  això ha creat un cert ressentiment. (No seria cap sorpresa si haguessin anat a un dels milers d’acadèmies d’anglès, que més de res volen xuclar els diners de l’estudiants més que impartir coneixements útils. Sabeu que els llibres són planificats pel mercat asiàtic, on hi ha la veritable mina d’or, amb els seus milions d’aprenents? I per això no ténen gaire utilitat per la gent d’altres cultures ). .

  • Totalment d'acord.
     
    Jo podria apuntar una possible causa. I és que dins de l'independentisme hi ha un grup, minoritari però que es deixa sentir prou, que s'anomena a si mateix "Esquerra Independentista".
     
    Aquests són d'extrema esquerra (no del tot nacionalistes per tant), i al final confonen moltes coses. I una de les coses és eixa, fer antiamericanisme barat i menysprear una llengua tan important hui en dia (la més important per a ser exactes), com l'anglès.
    • Roder l'MCAN no té la culpa de tot en aquesta vida.

      Si l'anglès no colla no és culpa de l'Esquerra Independentistam que, a més, no té (tenim) tanta influència com per impedir que el gros del nacionalisme català el faça servir amb normalitat.

      I si, sóc d'extrema esquerra, que passa? Crec en la justícia i tinc una escala de valors determinada, això no justifica que et fotes amb la gent com jo. Em sembla que l'enemic a batre és un altre, Roder, no nosaltres.

      Sobre l'antiamericanisme barat que anomenes, no és pas un problema endèmic de l'EI, sinó de la majoria d'aquells autodenominats "independentistes d'esquerres" i en general de la gent autoanomenada "d'esquerres", i és una cosa que s'hauria d'eliminar.

      L'odi en cap cas és bo, ni tampoc els prejudicis envers els pobles del món.

      Salut!

      • Bo, Mitridates, com em caus bé i considere que tens molt de trellat, crec que he d'aclarir algunes coses:
         
        1-Evidentment, l'MCAN no té la culpa de tot. Però sí que és culpable d'haver cremat generacions i generacions de nacionalistes, especialment ací al PV. I això és molt greu.
         
        2-M'agradaria que analitzares fredament si una opció política com l'extrema esquerra que ha fracassat a tot el món excepte a dos xicotets estats (Cuba i Corea del Nord) és hui en dia viable. I més encara, si aquesta opció té alguna relació consubstancial al nacionalisme.
         
        3-No negue ni de bon tros que a l'MCAN i a l'EI hi haja gent vàlida com tu. El problema és l'estructura mateixa de l'MCAN i els seus dirigents. Ells sí que consideren enemics a tots els que no pensem com ells. I això també és molt greu.
         
        4-Evidentment que l'enemic és altre. I si penses així demostra que tu no ets com els dirigents de l'MCAN. Ara bé, te desitge moltíssima sort perquè pugues defensar amb èxit aquests plantejaments. Experiències passades de gent que ho ha intentat demostren que és molt difñicil, per no dir impossible.
         
        I en fi, com he dit altres vegades, jo en el seu dia vaig estar en l'MCAN, i per tant sé molt bé del que parle.
         
        Bo, amic Mitrídates, torne a declarar-te tot el respecte que te tinc i que em mereixes i et desitge molta sort.

    • Noi, de bon rotllo, però estàs carregat de prejudicis, no sé si són coses personals aquesta rabieta que et produeix l'Esquerra Independentista, però seria millor per tothom que repassessis fredament perquè no t'agrada. I ara no m'acuseu de res, evidentment tinc les meves preferències, com tothom, però les crítiques només les accepto si estan fonamentades, tant d'un cantó com de l'altre.
       
      Jo no he sentit mai a ningú que digués que no li agrada l'anglès perquè és l'idioma dels americans, si realment algú pensa així trobo que és una ximpleria. Jo personalment no el parlo i últimament li tinc una mica de rebuig però perquè em fa pal estudiar-lo en una acadèmia i els diners que això suposa, però a l'institut m'agradava molt. També és cert que el nivell d'anglès a l'institut és molt baix i la gent no crec que acabi de comprendre perquè l'obliguen a estudiar-lo. Però està clar que és un idioma necessari i cada vegada més. I des el meu punt de vista, encara que no vagi d'acord amb els meus coneixements, és més important saber utilitzar l'anglès que no el castellà, sobretot pel nostre país.
  • Jo no veig pas aquest rebuig.

    Jo diria que el problema rau en com s'ensenya l'anglès i en com es valora a les escoles la tercera llengua. Sovint és l'assignatura tonta.

    A més, com apuntes tu, per trobar una bona acadèmia en aquest país,...

    Bé, suposo poc a poc la cosa anirà a millor.

    Salut!!!!
  • Home, jo no ho qualificaria com un 'gran' rebuig. Hi ha rebuig però no és un rebuig tampoc massa meditat.

    Apunto algunes raons que crec que es donen:

    1. És l'idioma dels EUA, imperi per definició en l'actualitat, i d'Anglaterra, que ho fou en el seu temps: Això és estúpid però visceral i per tant no es raona massa, es diu i punt. Les llengües no tenen la culpa de com sigui qui les empra, com no la té el castellà ni la té el català.

    2. És difícil: és una llengua no romànica i per tant a la gent li costa més d'apendre. Igualment, ara s'ensenya de ben petits (1r d'E.P.??), però jo q tinc 21 anys, vaig fer per primer cop anglés a l'escola a 7é o 8é d'EGB (13-14 anys), o sigui que la majoria de gent no l'ha aprés a l'escola, o s'hi va posar quan ja no estàs en aprenentatge de llengües des de la base, i si ja has decidit que vols ser "de números" o se't trava doncs res, amb 15 anys q no t'atabalin... A part, en el meu cas, mentres feies les altres assignatures a nivell mitjà d'ensenyament, a anglés aprenies a comptar o els temps verbals amb interminables llistes d'excepcions, a la gent no li quadraven les coses.

    3. De la gent més gran, força va apendre francés en el seu moment, i pensant que ja coneixien una llengua extrangera de fora l'estat, creien ja tenir-ne prou.

    4. Fins que no treballes o curses estudis superiors en certs àmbits no necessites realment l'anglés, com a mínim fins ara. Jo vaig fer molts anys d'anglés en acadèmia, em vaig treure el First i vaig estar unes setmanetes a Anglaterra, perquè mons pares insistien que "et servirà pel futur" i jo només veia que perdia dues tardes a la setmana. Ara que treballo en el camp de la informàtica veig que sense l'anglés no podria fer pas massa.


    A mi personalment no m'acaba de fer massa gràcia que hagi de ser l'anglés l'idioma 'universal' perquè al cap i a la fi si s'ha extés tant si que és per l'imperialisme, i perquè vulguem o no crea una situació de desigualtat que jo català hagi de parlar en anglés a un britànic que parlarà en la seva llengua. Però a hores d'ara no li veig altres alternatives. Llàstima de l'esperanto... si, ja em sona que té moltes mancances lingüístiques, però per entendre'ns i de tal manera que tothom si senti 'comfortablement extranger' parlant-lo, a mi no em desagradaria.


    • Ja tenim de nou l'antiamericanisme...
       
      Que l'anglès és difícil??????
       
      Tu has estudiat alemany per exemple? Llavors sí que et trobaràs amb una llengua difícil.

      • i que si hi ha antiamericanisme???
         
        l'idioma del imepri em de apendre??
         
        doncs jo NO VULL ni angles ni castella, no vull que cap llengua s'imposi a les altres i l'angles esta fent mica en mica lo que el castellà aqui, implantar-se a tots els llocs.
         
        Hi han botigues que tenen coses en angles i en català no!
         
        ja esta be!
      • Diria que ja m'he explicat. Però com que la clau de l'aprenentatge és la repetició, tornem-hi:
        L'anglés és una llengua no romànica i per tant a la gent li costa més d'apendre: La majoria de catalans i catalanes, només coneix català i castellà, i l'estructura de l'anglés, el vocabulari, etc... és diferent a les llengües que ja coneixen. Això fa que sembli difícil. L'alemany també ho és en aquest sentit, i segurament, un cop hi aprofunditzes ho serà més i tot que l'anglés. Jo no tinc ni idea d'alemany, però com que tu sí, no ho dubto pas.

        Per cert, on està l'antiamericanisme en dir que una llengua és difícil? Aleshores, seguint amb la teva línia i el què has dit de l'alemany, tu ets automàticament antialemany?


        • Excusatio non probata, inculpatio manifesta.
           
          Anem per parts:
           
          1-La gramàtica de l'anglès és extremadament fàcil. Eixa és precisament una de les claus del seu èxit internacional.
           
          2-"Dir que una llengua és difícil és antiamericanisme". On he dit jo això?
           
          3-Si he studiat (i durant molts anys) l'alemany, se suposa automàticament que jo no puc anar en contra de quelcom al que li he dedicat molt de temps i esforç.
           
          Aquesta és una conseqüència ben lògica, una deductio facilissima.
          • Per parts anem doncs:

            1.- No t'ho nego pas. Ja he dit al primer missatge que era una de les raons que es donava entre la gent, i sense ser massa meditat. Però recalco quel'anglés és diferent a tal com 'entenem' les llengües nosaltres, i sumat a la pronúncia, fa que a la gent li soni extrany, i d'aquí a difícil. Que no vol dir que ho sigui, ho sembla. Quan t'hi pares a pensar-ho dos cops, ni ho sembla ni ho és.

            2.- Responent al meu primer missatge, de 4 raons que dono només dius:

            "Ja tenim de nou l'antiamericanisme...
             
            Que l'anglès és difícil??????"

            És d'aquí d'on ho he tret. Si m'he equivocat en l'interpretació, doncs res.

            3.- Ni jo amb l'anglés. Però s'ha de diferenciar de la llengua en sí i de l'aplicació d'aquesta, sobretot si parlem d'extendre-la més enllà de les seves fronteres.

            Per cert, per simple curiositat, per molt romànic que sigui, no entenc això, jo és que sóc de números... M'ho pots traduïr?:

            Excusatio non probata, inculpatio manifesta.


            • Fotre, Mergon.
               
              Aquest és el teu primer missatge envers mi correcte i sense estridències, ni burletes ni anar de llest.
               
              Per tot això no vaig a afegir res més.
               
              Bo, si, la traducció que m'has demanat: Excusació no provada, inculpació manifesta.
               
               
        • Aproximadament la meitat del lèxic anglès és d'origen llatí.

  • I'ts not difficult to learn english, but of course you can't do it in the school, the teachers are usually bad or not motivated, if you really want to got a good level you must learn it doing your own way, "opening" your live to this lenguage. For example all the movies that I rent I see it in English wiht subtitles, I buy books  in english...
    To Got a better level find a msn english-talking friend, in my case I know a guy called Nick from scotland, I knew him during a party act, He ask my for a "estelada" flag and I give him one of mine.
    The most difficulty part it's writte, if it's difficult make no mistakes in our own lenguage in foreign it's worst!!!, the most important its Practice, practice and practice, and then more practice.
    It's very useful to be in touch with another opressed nations of the world like Scotland, Ireland, Quebec ect... ( the english is the universal lenguage and you can comunicate with everybody.
    Health and revolution //*//
    http://spaces.msn.com/members/jerjerrod/


    •  
       
       Perdona, mi no pu*u inglix...
       
      em pots traduïr tot això?!   

      Per favor... que això és un fòrum del Racó CATALÀ!  No mesclem ara en altres llengües... txé!!

      Ens hem de preocupar per la NOSTRA llengua!

      A mi, el que més em fot, és que els americans i altres estrangers vinguin aquí per vacances i tal sense saber ni pu*u espagnol!! Això és tenir molta barra... Si jo me'n vaig als EUA, allí SEGUR que em moro de fam... perquè com no tinc ni pu*a idea de l'inglix... pos me'n faig fotre... Però en canvi si vénen a passar-ho bé a Catalunya o al PV sense saber res del nostre idioma, doncs no tindran cap problema, perquè aquí, la majoria en saben de l'inglix.. Txé, o tots iguals o res! Si allà, als EUA, no entenen la nostra llengua, doncs, aqui tampoc entenem l'inglix!

       
      Us conto una ocasió:
      l'altre dia, estava a correus, fent cua, i vaig sentir uns anglesos (es veu que no entenien RES) que li preguntaven a una xica (una que treballa allí, a correus): - No sé què de my inglix?-  
      La xica els va respondre que no, que ella només sabia el valencià i l'espagnol, que l'inglix no tenia ni idea.
      Jo li vaig somriure i li vaig picar l'ull, com dient: "molt bé, xica! ben fet! Que aprenguin la nostra llengua, txé!!"  
       
      Vosaltres què opineu?! Deixeu que els turistes vinguin sense saber res del nostre idioma, o sigui, el català-valencià, i que els parlem en inglix?!?!   Jo, NO!!  
       
      O tots iguals o res!! Quan els turistes aprenguin la nostra llengua, llavors tots nosaltres aprendrem l'inglix i altres idiomes! No es que estigui en contra, però si tots volem igualtat en tots els sentits...
      No ho entenc... però weni... ja us apanyareu...
      Els estem donant molta facilitat de cara a ells. En canvi, ells a nosaltres molta dificultat!
      Ho sento molt per ells, però jo ho veig així, des del meu punt de vista. Ara, cadascú que faci el que vulgui, això està més clar que l'aigua.
       
       
       
       
       
      .Montsetes.
       
  • Un dels possibles causants (des del meu punt de vista) d'aquest rebuig, és el propi conflicte lingüístic que tenim per aquí. Que sí es sent massa el castellà que si tal... potser els catalanoparlants tenim por d'arribar a un trilingüísme. Sembla una idea totalment fora d'òrbita, però podria ser això: tenim por de l'anglès arribi a la situació en que està el castellà actualment?... pot ser, jo crec que sí.

    Personalment, jo sé un mínim d'anglès, però a Mallorca, si conec qualque anglès no li parl en anglès. Amb els castellans, tot i que ho intent i ho aconsegueixc moltes de vegades, de tota la vida he tingut el malcostum de canviar de llengua, i la cosa és més dificil, però ja aniré millorant .
    • Sort!

      Ara ja has fet el plantejament de parlar amb normalitat la teva llengua davant de gent que l'enten, i això és el pas més important. La pràctica s'agafa ràpid ara, i és molt satisfactori (i encomanadís) !

  • No hi ha cap rebuig a l'anglès. Senzillament hi ha molta gent que no el sap parlar.

  • Ara si que m'heu deixat bocabadat.
     
    On el veieu aquest rebuig? En el meu cas i pel que conec el rebuig es a la llengua espanyola, no veig enlloc el rebuig que esmenteu cap a la llengua anglesa.
     
    Precisament quan viatges, proporcionalment sents parlar moltissim mes catala que no pas espanyol (em refereixo a que els catalans viatgem molt mes, com a dada proporcionalment s'han fet moltissimes mes targetes sanitaries europea, que substitueix l'antic E-111 que no pas a la resta de l'estat), i per a viatjar es ben conegut que ni amb la llengua catalana ni amb l'espanyola es va enlloc. L'espanyol per Europa no pinta absolutament res, tot i que es creguin el melic del mon.
  • No. Ni anglès ni castellà ni francès ni alemany. Cap mena d'imperialisme lingüístic. I jo parlo molt bé l'anglès, sols trobo que als Països Catalans qualsevol llengua que no sigui el català és sobrera fins que no assolim la normalització veritable. Ara, si es vol fer servir per difondre coses a l'exterior està bé... però els imbècils aquests que s'alegren perquè diuen que "han fet servir més l'anglès i el francès que el castellà" (frase extreta d'un fil obert en aquest mateix fòrum fa temps) em semblen això mateix: imbècils.
    • Per el·lusions:

      No hi veig la imbecilitat per enlloc. És una mostra que als PPCC només empro el català  i amb la gent de fora, la llengua que toqui i/o ens haguem conegut.

      "Mai parlen en castellà, mai parlen en castellà [...]
      sinó com la gent del poble, sinó com la gent del poble,
      la llengua del Tio Canya".
  • Doncs no és el meu cas.... com més idiomes coneixis a més mons accediràs !

  • L'anglès és una llengua fàcil, tot i no ser romànica, no fotem. Una llengua que no té gènere, ni gaire formes verbals diferents, i que la majoria dels temps es fan amb verbs auxiliars... és simplement una llengua fàcil d'aprendre. Una altra cosa és si és difícil de pronunciar o d'escoltar, però és una de la llengües majoritàries més fàcils.
     
    Però no és l'única raó del seu èxit mundial. És cert que és llengua franca després de la 2a guerra mundial, normal. Igual com abans ho era el francès (en aquest cas era redundant això de "franca" ). Tot i això, encara que hi hagi un cert rebuig per culpa de l'antiamericanisme, la realitat és que ha substituït el francès com a 2a llengua a casa nostra.
     
    Ara bé, trobo que en l'antiamericanisme esquerrà que flota a l'ambient català, malauradament hi ha molt de subsidiarisme del comunisme i socialisme espanyol. També molta ingenuïtat geoestratègica.
     
    Una prova d'això últim: la gran diferència entre el "no a la guerra" de l'Iraq per part del PSOE+ICV i el de, en canvi, oh sorpresa, Batasuna!! Els bascos saben molt millor el que es fan. Nosaltres som uns pardalets internacionals.
     
  • Deixant de banda si hi ha rebuig o no, l'altre part de la reflexió és la que realment trobo interessant. Actualment tenim una societat bilingüe, però amb molts i molts matisos. La gent gran no ha fet l'educació en català i per tant el nivell escrit és heterogeni a diferència del que tenen en espanyol. Hi ha a més molta gent que està tant acostumada a llegir en castellà els llibres, les revistes, etc que estan més còmodes en aquesta llengua. Pel que fa el jovent, teòricament tenim el mateix domini, llegit i escric en les dues llengües. A nivell parlat és evident,  tothom, grans i joves, no tenim problemes.

    El problema per tant si generalitzem no és el nivell oral, escric, etc d'una o altra llengua sinó el lloc que ocupa una o altra llengua en tots els àmbits de la vida diària. En aquest cas els catalanoparlants tenim una gran dependència vers el castellà en molt d'aquests àmbits. S'ha construint una societat teòricament bilingüe però hi ha una de les llengües que ens és essencial per moltes coses mentre que l'altre, com a conseqüència de la diglòssia, minorització, etc no ens cal.

    Que succeiria si el nostre nivell d'anglès fos igual de potent que l'espanyol? Automàticament la llengua espanyola ens seria prescindible com li succeeix a molts castellanoparlants amb el català a la vida diària. Per exemple, la gent no voldria cinema doblat al castellà, perquè podrien veure i escoltar la interpretació original d'un actor en una pel·lícula, com quan van al teatre. No ens caldrien dvd en espanyol, ni jocs d'ordinador, ni programes, ni hauríem d'una forma malaltissa a buscar l'opció on hi hagués la bandereta d'Espanya o on posa spanish. Podríem anar pel mon sense d'haver d'esperar en un museu, etc l'hora de la visita guiada en espanyol, junt amb andalusos, madrilenys, etc, perquè encara que diguin que les llengües són simplement vehicles de comunicació realment porten una carrega ideològica al darrera molt potent. Quan a l'estranger demanes un guia en espanyol, la percepció que tenen és que ets un espanyol més i res més. El que cal per tant no és fer-ho tot en anglès i homogenitzar-ho tot sinó deixar de dependre lingüísticament de la llengua espanyola.

    En el meu cas des d'un punt de vista professional no m'ha servit de res acabar els estudis dominant català i espanyol a la perfecció ja que les dues llengües que realment em calen a la feina són el català i l'anglès. Em caldria tenir un nivell d'anglès com el que tinc d'espanyol, que tingues la capacitat fins i tot de pensar en aquesta llengua, però això no s'assoleix i a més a la gent li costa molts diners, acadèmies, etc assolir-ne un de correcte.

    Evidentment un castellanoparlant podria dir el mateix, és a dir que no li ha servit de res tenir un bon català i en canvi acabar els estudis amb un pèssim anglès. Per això cal una educació trilingüe potent des de molt petits i amb moltes hores. Els rols lingüístics dels catalanoparlants vers l'anglès i l'espanyol canviaran una vegada s'assoleixi aquesta educació i llavors la llengua espanyola serà prescindible. Per això però cal un canvi en el sistema educatiu, en la mentalitat dels pares catalanoparlants i en els mitjans de comunicació que són desproporcionadament en castellà, i si tens un satèl·lit, la cosa ja és delirant.

    • "Que succeiria si el nostre nivell d'anglès fos igual de potent que l'espanyol?"

      Doncs el que passaria seria un...  MIRACLE! I un desastre per a les academies d'anglès!


      B, deixant de fer conya, coincideixo que seria molt positiu i...
      Automàticament la llengua espanyola ens seria prescindible com li succeeix a molts castellanoparlants amb el català a la vida diària.

      PERÒ aquestes coses dels idiomes són sempre costums arreladissims que fins i tot els que volen no poden sempre canviar.
  • Rebuig a la llengua anglesa? Mai ho havia sentit això!!  
  • A més, si existís este rebuig dels catalans cap a la llengua anglesa, com em guanyaria la vida, jo??
  • Qüe bè, catalunya serà una colònia anglesa cóm Gibraltar  Visca, visca 

    London 2012 forever

    Vüll sè anglès, viscaaa viscaaa 

    Estàu tóts tocàts...

  • Sempre ens estem queixant de l'imperialisme espanyol i de l'ús desaforat de la llengua castellana a casa nostra. I ara ens hem d'enamorar d'un altre imperialisme per combatre el primer??
     
    Les llengües, com a entitat, no són res, són innòqües, no hi ha cap ideologia inherent a cap llengua. Per tant, aprendre les llengües tan bé com sia possible és una habilitat i no pas cap afecció a cap país o estat del món.
    En tant que aspirant a traductor, he après a estimar totes les llengües -en especial el castellà, que mai m'havia agradat-. Ara trobo que és una gran llengua, però una altra cosa és que intenti parlar-la tan poc com sigui possible quan sóc a casa (Catalunya).
    En aquest sentit, doncs, no crec que cap llengua sigui millor a cap altra i, per tant, odio la idea que hi hagi d'haver una lingua franca que permeti una comunicació mundial monolingüe. L'anglès, per a mi, no hauria de ser mai una llengua interanacional, però tampoc cap altra.
     
    No trobeu aberrant que la UE tingui com a llengües de treball l'anglès, el francès i l'alemany, sempre amb un grau de deferència més elevat per l'anglès, si és la llengua oficial d'un país que forma part de la UE només quan li convé (en canvi, amb l'euro, no)??

    • Unes poqiues consideracions:
       
      1.- L´anglès al nostre país no és llengua pròpia de cap grup ètnic important.
       
      2.- Es configura com la principal llengua franca actual, i de fet ja és patrimoni de tota la humanitat.
       
      3.- En la mida que usem més l´anglès deixarem d´usar el castellà, que és el que realment està glotofagicant el català i s´interposa entre els catalanoparlants i la resta del món.
       
      4.- El seu ús pot fer veure com no és tan necessari que estiguem subjectes al món hispànic i ens pot donar més autoconfiança.
       
       
      En definitiva: ara i aquí un cert ús (auxiliar) de l´anglès pot fer remetre la pressió del castellà i de retruc ajudar a revitalitzar la nostra llengua.
      • Totalment d'acord. Sintètic i clar.

        Jo ja havia intentat argumentar abans el mateix, però sense la teva capacitat de resumir el més rellevant.



      • Això no t'ho creus ni tu. Digue'm un sol exemple d'una llengua petita i dèbil que l'anglès hagi ajudat a revitalitzar en el món. Però veig que hi ha gent que odia tant el castellà que preferiria que el català desapareguès "glotofagicat" per l'anglès.
        Doncs esteu de sort, perquè és el que acabarà passant. Si és que el xinès no ho fa primer.
        • Espér que sa lléngo baléà ës mangï es català alguna vólta 

          lléngo baléà vól venjànça

          es català s'acabarà, ya voràm ya...
        • Jo no odio el castellà, és més, el considero una riquesa cultural personal que moltes persones al mon no tenen, perquè només els hi ha ensenyat una llengua, sigui quina sigui. L’única cosa que es diu és que actualment hi ha una dependència lingüística amb la llengua espanyola i aquesta seria bo que desapareixes. Hi ha situacions que això pot desaparèixer si el català assoleix l’espai que l’espanyol ja té en el mateix àmbit lingüístic però hi ha situacions que això és impossible i per tant és millor que la societat tingui la capacitat de triar i no dependre de l’espanyol. Quan vas a una conferència i tens traducció simultània en espanyol, per aquell catalanoparlant la dependència que sobrepassa allò que podrien considerar estrictament lingüístic, i això és així perquè les llengües porten una carrega ideològica i una identificació nacional molt clara en determinades comunitats lingüístiques. L’anglès mai portarà una diglòssia, minorització, etc als Països Catalans, però la presència només de l’espanyol en determinats àmbits socials i de consum si. Això és evident dia a dia.
  • no hi ha cap rebuig.com a dit el Montag més amunt,simplement la gent no el sap parlar/è

  • Com han dit ja d'altres raconaires, jo tampoc no trobo que hi hagi un rebuig contra l'anglès, principalment perquè no és la llengua que es troba en competència directa amb el català als Països Catalans.
     
    Trobaria lògic (per aquest últim raonament) que a llocs com Escòcia o Gal·les (em sembla que tu ets gal·lès, oi? ) hi hagués un rebuig cap a la llengua anglesa, però no pas aquí.

  • Iain, crec que has donat en el clau.
     
    La gent no te tant de predilecció per l’anglès, envers al castellà, per el simple fet que ho el saben xerra ni l'entenen.
     
    D'altres països on l’anglès es quasi la segona llengua, aquest odi/pasotisme no existeix.
     
    Jo, personalment, crec mes encisadores i "valides" per la literatura les llengües llatines. Però posats a escollir entre l’anglès i el castellà, crec que tiraria cap a l’anglès.

  • >El català està desapareixent per culpa del castellà. Ningú no sap anglés aqui. A més si comparem el català antic amb l'actual, veurem q gairebé és un dialecte del castellà.
    Penso q el model a seguir és el de Portugal: tot i q saben castellà, com també saben anglès no tenen aquesta dependència.
    A més dominen més el portuguès q no pas el castellà cosa q no en passa a nosaltres.
  • La llengua dels americans? No!! La llengua dels anglesos, dels australians, dels canadienses...
143 lectures   53 respostes

millors missatges