Registrar-se
Recorda contrasenya

18.821 raconaires | 97 connectats (6 raconaires)

fòrums -> Llengua, literatura i història

« Índex  « Llengua, literatura i història

Una senyera coronada molt curiosa...

2011 lectures   184 respostes

antineoblaver (995 missatges)

La senyera amb blau, coneguda al cap-i-casal com a senyera coronada, ha portat i porta unes connotacions especials després de l'anomenada Batalla de València. Aquesta senyera, com qualsevol altra que siga quatribarrada totalment o parcial, com és el cas, no és més que una ensenya nostra com qualsevol altra però la seua simbologia ha estat usada malintencionadament i ara té connotacions diferents per als valencians i sobretot als que no som de la ciutat de València.

 

La ciutat de València té també un escut que ningú discuteix i que trobem a molts llocs de la ciutat de València i mai a fóra del seu terme municipal.

 

 

Obviament no passa el mateix amb la senyera amb franja vertical blava, des de l'oficialització d'aquesta ensenya com a l'oficial de la Comunidad Valenciana la trobem fora de la ciutat de València.

 

Cap dels territoris confederats de l'antiga Corona Catalano-aragonesa tenia una ensenya pròpia i tots compartien la senyera quatribarrada nua, no s'entendria perquè l'antic Regne de València fóra una excepció.

 

Una de les ensenyes que tots els anys ixen a passejar pels carrers de la ciutat de València la festivitat del Corpus Christi ens dona pistes al respecte. No cal dir que entre la multitud de senyeres quatribarrades nues i algunes senyeres coronades clàssiques en trobem una de molt curiosa. Aquesta senyera amb franja blava deixa a les clares a qui representa realment aquesta ensenya.

 

 

 

Avís per a navegants: Aquest fil està al subfòrum d'història, no de política. Què no vinguen els de sempre tocant els nassos i qui tinga por de debatre amb rigor que se'n abstinga de participar.

Opina

Configuració |

« anterior 1 2

  • Roig de Metil (12240 missatges)

    K: 16.44 (0)

    Clar que la reial senyera era la senyera de la ciutat de València, és lògic, no va a ser la seneyra del país Valencià quan el País Valencià no tenia cap senyera, en eixa època tenien senyera algunes ciutats, els nobles i lògicament el rei, pe`ro no els països ni els territoris.

     

    Cap dels territoris confederats de l'antiga Corona Catalano-aragonesa tenia una ensenya pròpia i tots compartien la senyera quatribarrada nua, no s'entendria perquè l'antic Regne de València fóra una excepció.

     

    No, els territois de la corona d'aragó no compartien senyera, compartien rei i era este rei el que tenia una signatura heràldica, la quatribarrada nua.

    #3635843

    • Arland (1858 missatges)

      K: 15.93 (0)

      "No, els territois de la corona d'aragó no compartien senyera, compartien rei i era este rei el que tenia una signatura heràldica, la quatribarrada nua."

       

      I aquest emblema estava a tots els edificis i institucions on el regne tenia representació. Per tant, es podia entendre que l'escut del rei i la bandera del rei era la bandera del regne.

      #3637039

      • Roig de Metil (12240 missatges)

        K: 16.32 (0)

        No, no era la bandera del regne, era la bandera del Rei, i estava als territoris on el rei "manava". A les viles reals i coses així, a molts altres llocs brillava per la seua absència pq estaven sota jurisdicció d'un noble local.

         

        Alguns el que vos passa és que penseu que els estats fa 800 anys eren igual que ara, i per tant apliqueu les coses com són actualment a coses de fa 800 anys. Igual que no hem de jutjar als personatges per coses fetes fa 800 anys amb els criteris actuals, hem de tindre present que les institucions i el govern poc tenia a veure amb ara.

        #3638729

        • santaespina (3126 missatges)

          K: 15.87 (0)

          No és ben bé així, l'ensenya reial, associada a una dinastia, des de molt molt aviat es va associar amb la representació pròpia de Catalunya.

          #3638846

        • Arland (1858 missatges)

          K: 15.88 (0)

          Doncs això et dic era la bandera del regne, evidentment els territoris dels nobles jurídicament no eren part del regne perquè funcionaven de manera diferent i s'aplicaven altres usos. Però en els edificis i institucions del regne el símbol representava al propi regne. En tot cas dir que la bandera de les quatre barres era únicament un escut dinàstic (tot i que aquest és el seu orígen) és equívoc. Així doncs, i per oposició l'escut dels Àustries sí que era pròpiament un escut que no representava més que a la dinastia i tot i que es feren banderes no va substituir mai la bandera pròpia en els edificis oficials. Si la nostra fos només una bandera dinàstica s'hauria d'haver estingit amb la pròpia dinastia, no?.

           

           

           

          #3638846

  • Tinot_Cat (1375 missatges)

    [i] K: 38.61 (2)

    L’escut de Catalunya és l’escut dels comtes de Barcelona: d’or, 4 pals de gules. És un dels més antics d’Europa i, fins ara, el més antic de la Península ibèrica. Apareix per primera vegada a un segell del comte Ramon Berenguer IV de l’any 1150. Això vol dir que la matriu del segell havia d’haver estat feta uns anys abans, cap al 1137. Tanmateix, franges verticals vermelles i d’or, com a senyal protoheràldic de la família comtal de Barcelona, van ésser descobertes a la catedral de Girona, pintades als sepulcres del comte Ramon Berenguer II (+ 1082) i de la seva besàvia, Ermessenda de Carcassona, quan van ésser oberts el 1982. Què signifiquen aquests pals és una cosa que no sabrem mai perquè no ens ho van deixar explicar enlloc. Cal dir, però, que els esmalts or i gules són els més prestigiosos en heràldica i potser tinguin una relació amb l’oriflama dels reis francs.

     

     

      Aquest escut, originàriament familiar, es va territorialitzar a finals del segle XIV, en el Principat de Catalunya i, des d’aleshores ha esdevingut l’escut de Catalunya. Per primera vegada tenim constància d’aquesta territorialització el 1396, quan la reina Maria de Luna, una aragonesa, en referir-se a l’escut dels Quatre Pals, esmenta el senyal del comptat de Barchelona, ço és, barres grogues e vermelles, i, pel que fa a la bandera, quan Martí I l’Humà, el 1406, parla de la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya.

     

     

      La forma més adient de l’escut és la triangular curvilínia, característica dels escuts catalans medievals. A partir de Pere III el Cerimoniós, l’escut ja es timbra amb un coronell (corona oberta), propi i exclusiu dels sobirans. Tanmateix, entre finals del segle XVII i principis del XVIII, quan es produeix la classificació i catalogació dels distints tipus de corones, els monarques ja porten la corona reial tancada, símbol per excel·lència de la sobirania, i el primer comte-rei que apareix amb ella és Carles I l’Emperador. En heràldica, el timbre –element extern de l’escut, situat al seu damunt- serveix per a indicar la categoria de la persona o comunitat a qui l’escut pertany. Per això, la corona amb que cal timbrar l’escut de Catalunya, és la reial, perquè el sobirà català era un rei –no el rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya o de Sicília-, que tenia com a títol oficial el de comte de Barcelona, títol, cal remarcar-ho, de sobirania, puix que no era un simple comte, títol del regne, com pot ser un comte de Prades o un comte de Guimerà, o un comte de Godó, per exemple. A tots el actes oficials de la monarquia a Catalunya, sempre el títol del sobirà era el de rei, no el de comte i per això hi havia el "braç reial" de les Corts, on les decisions es prenien sempre amb un "plau al senyor rei" i no em un plau al senyor comte, hi havia també el "reial patrimoni", els "batlles reials" i les "batllies reials", les "drassanes reials", etc. Que, de fet, Catalunya era un dels regnes de la Corona ho tenia ben clar tothom en aquelles èpoques. A un del capítols de les corts generals celebrades a Montsó el 1363, llegim el text següent: És avengut que de totes les generalitats que es culliran en Aragó i en Catalunya i en los altres regnes i terres així en mar com en terra [...] la una part sia a la part d'Aragó, l'altra a la part de Catalunya i Mallorca i l'altre a la part del regne de València, però, és entès que si la una província a l'altra de la seva part havia distribuït més en adjutori de aquell regne [...] per tal que cada regne pot [...]. Un castellà, el capità Juan Anaya de Solís, en la seva correspondència amb el Consejo de Guerra, conservada a l’Archivo General de Simancas, pel gener de 1591 deia que En el reyno de Catalunya dizen que somos [els castellans] muy malos y yo creo que lo son ellos [els catalans]. El comte-rei Carles I l’Emperador, a la primera i a la segona proposicions que va fer, en català, a les Corts de Barcelona el 16 de febrer i el 13 de maig de 1519, respectivament, diu les següents frases: Som venguts en aquest nostre Principat de Cathalunya... per lo jurament de fidelitat que per vosaltres a nós com a Rey y senyor nos té d’ésser fet.[...] nostres Regnes y Senyories, les quals, la major part, està unida, com sabeu, ab aquesta Corona de Aragó [...] les costes marítimes d’aquest principat y dels altres regnes units a la Corona de Aragó [...] tots los nostres Regnes marítims de la nostra Corona de Aragó. [...] en aquestes nostros Regnes de Spanya [...] aquest dit principat y dels altres units a la corona de Aragó.

      La pretensió d’alguns historiadors aragonesos actuals de demostrar, amb recolzament institucional, l’aragonesitat de l’escut dels Quatre Pals ha estat debades, puix que ni un sol indici històric porta a aquesta conclusió, tanmateix, i ben al contrari, tots porten a demostrar-ne la catalanitat, com crec que vaig demostrar al meu llibre "Els quatre pals, l’escut dels comtes de Barcelona" (Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1994), llibre que els aragonesos no esmenten mai ni mai l’han replicat.

     

     

      Finalment, una cosa incomprensible: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que descriu la bandera de Catalunya, no blasona l’escut del Principat.

      L’escut dels comtes de Barcelona va passar a formar part dels escuts de la majoria dels territoris sota llur jurisdicció: Aragó, València, Mallorca, Provença, Sicília.

     

     Hi ha qui diu que com que Catalunya no ha tingut mai un sobirà que s’intitulés rei de Catalunya, la corona que ha de timbrar l’escut ha d’ésser la de comte, perquè els nostres sobirans només eren comtes de Barcelona. Això no és així. La corona de comte és la corona que timbra els escuts dels títols del Regne que són comtes (comte de Godó, comte de Foixà, etc). Timbrar l’escut amb una corona de comte seria rebaixar els comtes sobirans de Barcelona a la condició de simples títols del Regne, per sota de tots els marquesos, els ducs, els infants i els prínceps. El sobirà de Catalunya era el rei, tout court, i aquest rei, entre altres títols de sobirania tenia el de comte de Barcelona. Per això a Catalunya hi havia el reial patrimoni, els batlles reials, les batllies reials, i les drassanes reials, i un dels tres braços de les Corts catalanes era el braç reial i quan les Corts aprovaven alguna cosa deien plau al senyor rei i no plau al senyor comte i en les actes trobem constantment expressions com en Aragó e en Cathalunya e en los altres regnes e terres [...] per tal que cascun regne... Un castellà, el capità Juan Anaya de Solís, en la seva correspondència amb el Consejo de Guerra, conservada a l’Archivo General de Simancas, pel gener de 1591 deia que En el reyno de Catalunya dizen que somos [els castellans] muy malos y yo creo que lo son ellos [els catalans]. Cal dir-li que precisament el granduc de Luxemburg, , i els seus fills, tenen el tractament d’alteses reials. A l’Estat espanyol timbren l’escut amb una corona reial Canàries, Cantàbria, Castella la Manxa, Galícia, Múrcia, Navarra i la Rioja i algunes mai no han estat regnes ni han tingut mai sobirania. Insisteixo, la corona reial timbrant l’escut de Catalunya també vol dir que Catalunya havia estat un país sobirà i això no ho pot negar ningú.

     
    #3635843

    • albesenc (225 missatges)

      K: 13.18 (0)

      Si senyor, (company), Manifestacions com aquesta, que senta càtedra i per demés rigorosa, ens marca el camí per a seguir el lema del Racó: Llegeix, pensa i opina, lluny del baladreig desinformat que fan servir alguns que es deixen dur per les vísceres.

       

       

       

      #3637120

  • Tikal (102 missatges)

    K: 13.80 (0)

    Jo la prefereixo sense la part aqueta blava, és més autèntica!!!!

    #3635843

  • El Polisero (5658 missatges)

    K: 17.59 (0)

    A veure, aclarim algunes qüestions que segur que molts catalans que lligen este forum desconeixen:

     

    La senyera és el senyal propi dels reis d'Aragó-València-Catalunya i Mallorca. I es compon de quatre barres roges sobre fons groc. Per tant, en essencia totes les senyeres son iguals.

     

    Algunes senyeres han dut tradicionalment algun senyal distintiu. A la ciutat de València se li concedí el privilegi d'afegir-li una corona. Li la posaren lateralment sobre un llenç de tela de color blau.

     

    Per tant, heu de saber que eixos "ornaments" que té la franja és el dibuix de la Corona esquematitzat i la frangeta roja que la separa de les barres és la base de la corona. El blau, tornem-ho a dir, és el llenç sobre el que es representa la corona, un color circumstancial encara que alguns li han buscat algun significat relacionat amb Pere el Cerimoniós.

     

    Eixa senyera "coronada" en principi era de la ciutat de València, perquè a l'època foral, els estats, Regnes o Principats no tenien bandera pròpia. Per tant, no hi ha cap senyera històrica del Regne de València, per moltes quatribarrades (senyal reial) que es troben per ahí.

     

    A l'època moderna, quan ja sorgeix la necessitat d'un símbol identificador per a tot el poble valencià, el fet que la ciutat done nom al país (i regne), en siga el seu cap, i la corona valga també com a referència al Regne de València, la senyera coronada es converteix en bandera representativa de tots els valencians.

     

    I així ho va entendre tot el valencianisme polític del segle XX fins al "nou nacionalisme fusterià" dels anys 60-70 que trenca la tradició històrica per a adequar-la al nou projecte polític del nacionalisme valencià que consisteix en transformar-se en "nacionalisme català" i proposar la integració del País Valencià en la nació catalana.

     

    #3635843
« Índex  « Llengua, literatura i història
2011 lectures   184 respostes
« anterior 1 2

millors missatges