Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Campanyes i projectes

La quinta columna dels enemics de Catalunya, que ens volen exterminar.

1122 lectures   36 respostes

La “Quinta columna” (I)

Contra la nació catalana tot s’hi val. Així ho han entès l’estat i les seves clavegueres, el nacionalisme espanyol i els aparells dels partits que hi donen suport. I hem vist en aquestes últimes dècades, i amb més intensitat els darrers deu anys, quan el nacionalisme d’estat s’ha trobat fort i amb un aparell cohesionat, com han utilitzat en contra de la construcció nacional catalana tots els mitjans.

Des dels legals i jurídics, fins a la utilització amb les despeses pagades de les diferents Brunetes mediàtiques, ja que, a dia d’avui, ningú es pot creure que les campanyes en contra de Catalunya, els Països Catalans, la seva llengua i la seva cultura són operacions improvisades i poc planificades. Estem davant d’una intel·ligència d’estat que actua amb tota impunitat contra un país i unes institucions catalanes despullades i incapaces de defensar-se utilitzant les mateixes armes, o innovant amb altres formes de contrainformació.

Però, tot i això, l’enemic no el tenim només a l’estat, que actua amb voluntat d’assimilació nacional, sinó que el tenim dins de casa.

Abans, durant, i després de la Guerra Civil, a Catalunya hi hagué una sèrie de sectors econòmics, financers, socials, militars i intel·lectuals que composaren una “Quinta columna” per destruir l’autonomia catalana, la república espanyola que va permetre els Estatuts, i un cert fet plurinacional, plurilingüístic i pluricultural.

A la Catalunya d’avui, pocs s’han atrevit a parlar de la “Quinta columna” actual. Està formada per fills dels franquistes; per persones que es van beneficiar dels 40 anys de dictadura; per sectors econòmics que van fer els seus negocis en aquella època; i per entorns intel·lectuals i periodístics que van viure, no només dels grups periodístics d’aquella època, sinó també de posar-se al servei dels aparells de l’estat a Catalunya, primordialment com a confidents dels cossos i forces de seguretat de l’estat.

Molts creuen que aquests sectors van desaparèixer, que avui ja no tenen força ni capacitat d’acció. Però el que no entenen és que aquests sectors actuen amb intel·ligència i apunten contra tots els eixos de la construcció nacional: la immersió lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els mossos d’esquadra, la nostra cultura, etc. amb un objectiu clar: convertir-nos en un fet provisional i assimilable en el futur.

El Col·lectiu Joan Crexells, en els propers mesos, anirà explicant què és avui, al segle XXI, la “Quinta columna”, qui en forma part, i quins eixos utilitza. Ho farem d’una manera respectuosa, però sense embuts, perquè hi ha institucions, personatges i publicacions que tenen taulades de vidre i que, en nom de no se sap quines llibertats individuals, o de quina llibertat de premsa, desprestigien les persones, les institucions, les lleis, i els projectes de construcció nacional que s’estan desenvolupant.

Sabem que moltes vegades s’utilitzen “pallassos”, personatges ressentits o acomplexats amb la seva cultura, la seva llengua i la seva anacionalitat, per anar creant una consciència contra la realitat nacional de catalana. Per aquest motiu, és necessari desemmascarar aquestes maniobres, repetim una vegada més, de les clavegueres de l’estat i del nacionalisme espanyol.

Aquests dies ho hem vist amb claredat amb la proposta de nova llei del cinema, en què aquests sectors de la “Quinta columna” han quedat en la més absoluta evidència, defensant que el 3% en català i el 97% en castellà és la normalitat, i que el 50/50% és la fi del negoci del cinema a Catalunya. Aquesta vegada, el Grupo Balañá, el gran empresari de cinema, teatre i braus del franquisme i, segons diverses fonts no confirmades oficialment, un dels financers del partit Ciutadans, ha obert una guerra –amb més exhibidors- contra la majoria social del país que clama simplement per al 50/50, és a dir, pel bilingüisme “bien entendido”. Al servei de qui està el grup Balaña? De les clavegueres de l’estat? De les Majors internacionals?

L’exemple de l’actitud d’aquest sectors fàctics catalans provinents del franquisme ha de fer obrir els ulls a aquells que no són conscients, encara, que per la construcció nacional i la normalització lingüística del país cal un gran consens. Així doncs, felicitem al govern tripartit per la unitat en la defensa de la nova llei del cinema, a tots els sectors polítics del sobiranisme, com la CUP, a les grans entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, i ens preguntem per què CiU no ha tancat files amb el tripartit i la resta de les forces vives del catalanisme. Si ho ha fet per pura estratègia electoral, realment mereix la nostra censura. Es creu CiU que podrà aconseguir el consens amb els Balaña, amb les Majors i les seves distribuïdores? Quan governaven amb majoria absoluta no ho van aconseguir. No és més bo pel país, avui, aprofitar la posició del PSC?

Construir Catalunya requerirà que els nostres polítics deixin d’anar despullats i que siguem capaços de vèncer les campanyes i les estratègies de la Brunete mediàtica i la "Quinta columna".

http://www.tribuna.cat/croniques/colmlectiu-joan-crexell/122-colmlectiu-joan-crexell/91217-la-quinta-columna-i

  • Per exemple d'aquests esclaus madrilenys: empreses com "La Caixa", empresaris del cinema, empresaris que mai no etiqueten els productes en català com a llengua principal, i que potser s'oposen obertament o encobertament a l'etiquetatge en català, i que són de CiU...

  • Molt bon post... no se per que m'ha vingut al cap la imatge de Joan Rangel criticant les consultes...

  •  

    Molt bon text. Hem d'estar preparats perquè la pressió de l'Estat augmentarà a mesura que s'acosti la independència.

  • Ens cal unió, els catalans tendim a separar-nos, i açò és el que volen els espanyols. Hauríem de deixar les nostres diferències si som de d'esquerres o dretes, i anar tots a una. Sinó ho veig complicat.

     

     

    Fòns.

  • El perque de la oposicio al catala al cinema, al etiquetatge i a tantes altres activitats comercials (les activitats "oficials", com ara la justicia, son una altra questió") es molt senzill i no te res a veure amb mafies espanyolistes ni amb franquistes emboscats.

    La causa es la pinça que fan d' un costat els proveidors de tota mena de productes als que conve que tot estigui escrit en un sol idioma, no ja el castellà sino només l´anglès si podessin. Les raons son de calaix per qualsevol que hagi regentat no ja una empresa sino nomes un kiosk. No era millor quan nomes hi havia El Periodico en castella que ara que n´hi ha dos, un en catala i un altre en castella? Nomes un article per magatzemar, per distribuir, per vendre ... En general es mes rendible vendre 1000 unitats del mateix que 500 d'un producte i 500 d' un altre. Amb el cinema passa el mateix, si fas cent copies en castella per tot l'estat les pots fer servir amb absoluta llibertat per tot el territori. Si en fas unes quantes en catala aleshores en tens algunes que nomes valen per Catalunya, i si el sistema s'esten (a Mallorca ja parlen de fer la seva llei del cinema) en pots tenir altres que nomes valdran per Valencia, o per Galicia, ... Logisticament es un merder i no dona cap benefici. Aixo de que al cinema en llengua local hi aniria mes gent es mes que discutible.

    L'altra braç de la pinça que fa que hi hagi poc producte en catala es el consumidor mateix. Com el consumidor que viu a Catalunya compra igual un producte etiquetat en castella, en angles o en xines, doncs perque et tens que prendre la molestia, i pagar els costos adjunts, de complicar-te la vida? Alguns es queixaven de que no anaven al cinema en catala perque no n'hi havia, ara que n'hi ha, encara que sigui poc, no hi van perque es massa lluny del portal de casa, i quan el tinguin al costat de casa no hi aniran perque costa sis euros i amb el eMule el port tenir de gratis, encara que sigui en castella. Aleshores suposo que el Montilla pagara d'amagatotis les bandes sonores del eMule o del bitTorrent. 

    En resum, els que s' oposen al cinema en catala (o a les etiquetes de les llaunes de tonyina en catala) no son necessariament admiradors de Hitler i Franco, sino que, en la seva gran majoria, son nomes gent de negocis que vol mantenir els costos al minim i els beneficis al maxim. Evidentment no ho posen aixi i aludeixen als gustos del public (que "no esta acostumat al cinema en catala), a la famosa "llibertat", i demes mandangues, pero si hi hagues un duro facil per guanyar gairebe tots es passarien al catala sense cap problema. I els que volen cinema en catala, no ho demostren amb fets mentre el vagin a veure en castella.

    I com aixo ningu ho vol veure, ens esperem que una llei ho arregli tot. I no, en contres d'arreglar res ja estem com a la epoca de CiU. Que fara el Montilla si la oposicio al catala es mante, fotre tots els exhiibidors a la preso? Per favor ... 

    El cas mes significatiu que mai he conegut sobre aquesta questio es el d'un grup sectari israelià, un que no te mes de 200,000 membres, que ha aconseguit que grans marques els facin, entre altres coses, telefons mobils a la mesura. Com s'ho han fet? Facil, no comprant cap telefon el calendari del qual no lligui amb els seus gustos o creences. Ningu els hagues fet telefons especials si ells haguessin comprat el mateix que tothom.

    I es que en temps en que el mercat esta tan dificil i qualsevol empresa mataria per guanyar un punt de share, es molt facil aconseguir el que vulguis de les empreses: no comprant i deixant ben clar el perque no es compra.

     

  • Per què el summun, el zènit de la cultura espanyola avataritzat en el nick Paquito Franco diu "soys" i alhora ens diu INCULTS?

  • Com que això va de "quintas columnas", volia parlar-vos d'aquest imbècil incívic que se'n fot dels catalans. El tal Jaime Álvarez Merodio (http://www.youtube.com/user/merodio), asturià que resideix normalment a Barcelona, no fa més que escampar l'odi ètnic a través dels seus vídeos idiotes. Que trist haver d'aguantar petits feixistes com aquest. Us animo que li deixeu algun comentari de rebuig. Jo ja en tinc un tip que s'enriguin de mi a la cara pel sol fet de ser català i voler la llibertat del meu país.  Sembla que el noi es creu molt gracioset.

    • Els nostres enemics están molt nerviosos d'arrerament!

       

      No els facis cas, puja a la muntanya.Fem confiança a Laporta i Carretero i proclamem l'independència.

       

       

      L'alliberament és aprop, més del que ens pensem.Espanya està en crisis profunda, i a cada crisis han perdut colònies, ara els toca perdre Catalunya.

    • Apreciat amic

      Hi ha una llegenda, o una història, que cadascú explica a la seva manera però que més o menys diu això: un


      home tenia com a objectiu pujar una muntanya però pel camí es va trobar uns gossos que el van destorbar


      del seu objectiu. L'amo d'aquests gossos els havia posats allà només per distreure'l. I ell en comptes de


      recordar el seu objectiu i seguir pujant la muntanya es va quedar perdent el temps amb els gossos.


      A alguns catalans ara els passa una mica això. Perden el temps amb els gossos que el seu amo ha deixat al


      camí per distreure'ns, en comptes de tenir clar que el nostre objectiu és pujar a la muntanya.


       



      No perdis el temps amb els gossos i puja la muntanya, objectiu independència!


       


      Endavant Carretero.

millors missatges