Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Llengua, literatura i història

"Jaime I de Aragón hablaba castellano y escribía en castellano y latín"

2247 lectures   135 respostes

Escolteu, tinc un dubte que m'ha sorgit per culpa de la meva manca de coneixements històrics. Resulta que debatent amb unes persones m'han deixat anar les afirmacions següents, i m'agradaria saber què hi ha de cert i què de fals:

1.

"Es que me río por no llorar. "Jaume I el Conqueridor, padre dels Països Catalans" que dicen... Pero vamos a ver, ¿un hombre que es Rey de Aragón, que hablaba castellano y catalán -aunque escribía en latín y castellano, creo que no escribía en catalán- y que honraba a su padre como uno de los más honrados que ha habido en las Españas es el símbolo de los nacionalistas?"

 

2.

"Italia está unida desde 1870 más o menos. España desde los romanos ha sido prácticamente igual. Tanto visigodos como árabes respetaron las mismas fronteras, y en la Edad Moderna -salvo Portugal que se quedó al márgen- se seguía un sistema confederal entre las dos coronas y Navarra, llegando a un centralismo total con la llegada de Felipe V, primer Borbón.
Eso sí, al contrario de lo que dicen los nacionalistas, el castellano ya se hablaba en la Corona de Aragón mucho antes del Decreto de Nueva Planta. Como curiosidad, decir que en el Reino de Pamplona -actual Guipúzcoa y Navarra- el castellano fue oficial antes que en la propia Castilla. El castellano ya era lengua común en tiempos de la Reconquista."

 

Algú que hem pugui dir on fallen aquestes afirmacions, si es que realment fallen? (Ho reconec, sóc molt patata amb història). Gràcies.

  • És que això és tant subrealista que no tinc paraules

  • Escoltam Freezamite...   Sis plau sigues una mica educat... (Ja sembles amb modals d'infiltrat)

     Pots traduir-nos aquest escrit? Recorda que els nostres germans de la Catalunya nord no entenen ni parlen castellà i al igual que ells no ens escriuen en Francès encara que òbviament molts l'entenem.No ens escrigues tu, en castellà que ni entenc ni entenen ni cap obligació d'entendre'l tampoc.

     

     

     

  • L'únic que et puc dir és que sí Jaume I escrivia en llatí, era un crack. Cosa que dubto moltíssim.

    Els regnes de l'actual estat espanyol sé que sí que eren federals i possiblement si parlés castellà, però molt minoritàriament, el setge a Barcelona al 1714 i la posterior imposició dles decrets de nova planta suposà l'unificació dels regnes i establí com a model polític i econòmic el centralisme, és a dir entre altres coses, anulà la federalitat dels regnes. Suposo que no t'he aportat res de nou ja que és bàsicament el que allà s'explica.

     

    Però el que podries contraargumentar als arguments que has llegit és que com el propi redactor d'aquest tampoc estar segur del que escrivia Jaume I no té dret a retreure't res

    freezamite escrigué:

    1.-aunque escribía en latín y castellano,CREO que no escribía en catalán- y que honraba a su padre como uno de los más honrados que ha habido en las Españas es el símbolo de los nacionalistas?"

    Pel que fa al segon argument, cal dir que no sempre ha estat igual el territori Espanyol i  no esmenta quines fronteres són a les que fa referència, per lo tant, Excepte la primera frase del primer paragràf la resta no té cap mena de sentit.

     

    Espero que t'hagi servit d'alguna cosa....

  • En Jaume deixà cròniques escrites a mà, en català.

  • Només un apunt per tocar els collonets!

     

    El que escrivia no ho podem esbrinar perquè, de fet, es creu que no sabia fer-ho. En tot, cas ho va dictar. I no és que Jaume I fos beneit, al contrari, ben pocs eren els que tenien l'habilitat d'escriure. No tots els nobles, ni rics, ni sacerdots, ni reis n'havien après correctament.

  • És clar, és clar, Jaime de Aragón, l'autor del "Llibre dels feyts", la primera de les 4 grans Cròniques espanyoles, que va voler justificar en lo pus bell espanyolesc del món la seva dèria literària: "E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...".

     

    Ja es veu, no hi ha ni una sola paraula en català en el seu llibre  autobiogràfic, els experts ho han confirmat a bastament. Tot és en espanyol i en llatí. Vaja, és el mateix cas de Pompeyo Fabra, que sempre va voler normalitzar l'espanyol i l'esperanto a Catalunya, però els nacionalistes s'han apropiat de totes dues figures...

     

     

  • Soc de la Impressió i d'acord amb les Normes del Racó Català.
    Es tendria que fer els post i comentaris en Català. Si al Racó no es respecten les seves pròpies normes i el Català... On?

    Al in-mundo ? COPE ? Al Tricornio casernario, a la reaccionaria Casa de Aragon, la d'Extremadura... Potser?

  • la proxima bajanada quina serà? Dir que el Doraemon és espanyol i que parla er andalú com els natius de cordoba? vinga va...

  • Jaume I parlava Toki-Pona

  • Sí, y era franquista también.

  • Fallen en no aportar cap mena de prova científica.

  • En Moctezuma havia estat educat també en castellà?

  • Ere un pol·líglota...i la llengua oficial del seu regne ere el català evidenment...

  • Levante-EMV.com »Cultura
     
    Notícia anterior Notícia següent
    lingüística
    Amb quin dialecte escrivia Jaume I?
    Un simposi intenta aclarir si el Llibre dels feits "utilitza variants catalanes o valencianes
     

    presentació. Pere Maria Orts i Albert Hauf, a la seu de l'AVL, ahir, davant el cartell del simposi.

    Alfons Garcia, València.
    Els dos cranis que es troben en el sepulcre del monestir de Poblet no és l'únic enigma al voltant de Jaume I. Hi ha altres dilemes més erudits, com destriar què dialecte predomina en el Llibre dels feits, la singular crònica autobiogràfica - "única" en l'època (segle XIV) - de les gestes del fundador del Regne de València.
    Vuit segles després, els especialistes no es posen d'acord i exponents de les dues teories existents participaran a partir del pròxim dijous al simposi internacional sobre el Llibre dels feits que organitza l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
    D'una banda, hi ha la postura de Jordi Bruguera, autor d'una edició crítica de l'obra, qui sosté que té una filiació dialectal catalana. D'altra banda, hi ha el catedràtic de la Universitat de València i membre de l'AVL Antoni Ferrando, que vincula el text amb les variants lingüístiques occidentals (valencianes).
    La clau està en el manuscrit que es prengui referència, va explicar ahir Albert Hauf, coordinador del congrés, que el va presentar al costat de Pere Maria Orts. Bruguera es decanta pel del monestir de Poblet, mentre que Ferrando adopta com a base el del Palau Reial de Madrid. Aquest era el manuscrit que posseïa la ciutat de València i que els jurats van haver de regalar el 1557 a l'emperador Carles I. No obstant això, tots dos escrits són posteriors a Jaume I, amb la qual cosa convé tenir en compte la "intervenció" del copista, va subratllar Hauf.
    El professor de la Universitat va destacar que l'AVL ha organitzat la trobada després de comprovar que en l'Any Jaume I (2008, quan es complien els 800 anys del naixement del rei) "s'ha parlat molt d'història", però poc de la Crònica del monarca, sobre la qual "no hi ha cap estudi sistemàtic" ni cap investigació lingüística en profunditat. "Si fos un llibre francès o alemany hauria milers de títols sobre ell", va dir.
    Aquest dèficit és el que pretén cobrir l'Acadèmia amb aquest simposi, per al qual ha seleccionat els "màxims especialistes" i ha exigit treballs originals - "per això els paguem", va assenyalar Hauf-, que després publicarà en un volum que vol que sigui "punt de referència". Hi ha hagut "moltes festes", però el paper "queda", va ressaltar el catedràtic.

     

    http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050500_39_585753__Cultura-dialecto-escribia-Jaume

    • A veure si m'aclaro. Com voleu que escrigues amb variants Valencianes si aquella llengua no va existir fins la Conquesta de València per el Bon Compte-Rei Jaume. De quina variant parlen? En Jaume educat a Monsó per el temple... parlava la com es parla a Lleida a Tamarit Fraga o Balaguer Alguaire Almenar Alfarras o la Granadella ... Al llibres dels Fets ... nomenar variant Valenciana es desvariar i ganes de crear confusió... Al meu entendre.
      Desprès al llibres dels Fets nomena entre fet heroics coses massa personals com per que es fes el llibre amb posterioritat. Per exemple:
      (referencia Block d'en Tristany)

      "E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n'à deu, i per un ciutadà honrat n'à en Cathalunya cinc"
      Llibre dels feits del rei Jaume I

      En front d'atres Epics com:

       E quan vench altre dia a hora de vespres enviam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam nos ves hoirent, e ploram de nostres uyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta“

      Jaume I el Conqueridor, «Llibre dels feyts», València a 9 d’octubre de 1238

      Be buddys estem inmersos en els classics problemes de una nacio colonitzada.

       

  • existeix algun text de Jaume I en castellà escrit de pròpia mà?, hi ha qui diu que Jaume I no sabia escriure pel que dictava les coses i el seu llibre més important es precisament en català

     

    Espanya, inclosa Portugal , ha estat un concepte geogràfic i de vegades ni això,fins al segle XV que després de la unió de diverses corones , es pot qualificar com una unitat política amb un certa independència del exterior .Catalunya (al segle VIII), al menys la meitat de Catalunya va pentanyer  als francs (regne franc), no  a Espanya, que no existia per aquest temps

     

     

    Les fronteres de Catalunya amb València i altres indrets les fixa el propi Jaume I al seu testament i per altra banda , inclouen gairebé 1/3 de l´actual Aragó, fins al riu Cinca, després són els aragonesos els q han robat una part que no els corresponia  de Catalunya

  • A Jaume I se li atribueix el Llibre dels Feyts que està fet en català. No cal dir res més. Deixa viure a qui t'ho hagi dit enganyat, com la majoria d'espanyolets que creuen tenir arguments quan en realitat no tenen res.

  • Òstia nanu, el que t'ha dit això és un mentider o li han menjat el "tarru".

     

    Jaume I era rei de la corona Catalanoaragonesa (on Aragó no pintava quasi bé res dons era un territori unificat per voluntat dels aragonesos amb la casa comptal de Barcelona). Recorda que a l'època no parlem d'estats sinó de territoris controlats per monarques i senyors feudals. Jaume I, nascut a Montpeller com a molt parlava francès o occità perquè va estar sota la tutela de Simó de Montfort quan era molt jove i més tard cuidat pels Templers.

    Això de que escrivia en Castellà és força difícil de creure, en llatí és més creíble. De fet el que hauria de saber aquest que t'ha deixat anar tot això és que Aragó té llengua pròpia per damunt del castellà i que durant una llarga època el casal de Barcelona i els seus comptes feren tremolar fins al propi Papa.

    Per cert aquí, a Catalunya de castellà no se'n parlava..

     

    "España no ha cambiado desde los romanos"

    Vaja, no van passar els visigods, tampoc els àrabs (que s'hi van estar força més temps que els castellans actualment, en alguns indrets) i després amb la "reconquesta" es van crear diversos regnes, Navarra, Aragó, Castella, els comptats catalans (que van avançar fins a l'actual Múrcia) etc..

    Això de dir que no ha canviat quasi bé és ser bastant incult, o mentider com apuntava abans. Per cert, la capital i el poder polític durant l'època romana no residia com actualment a Castella sinó a Tarraco, una de les ciutats més importants a la península de l'època.

     

    "el castellano era lengua común en tiempos de la reconquista". Per començar, la reconquesta no és una cosa que es faci pim pam, dura uns 700 anys i escatx. És a dir, l'afirmació "en tiempos de la reconquista" és falsa, la reconquesta són molts "temps". A més, tot i que el que es reconeix com els primers escrits en castellà, les "siglas emilianenses" no són castellà en realitat (com apunta Juan Carlos Moreno Cabrera, lingüísta espanyol), aquestes sigles es troben al segle X (s'ha de tenir en compte que el castellà escrit és molt més tardà que el parlat però és una referència com per marcar la "lengua común") i la reconquesta comença al segle VIII, a principis..

    Així que de lengua común fins el fill de puta de Felip V res..

     

     

  • Be; El nostre Compte-Rei Jaume, Segur que no...Pero el post i contrari a les normes del Racó...Si es castellà i en castellà

  • té, ensenya'ls això i mataràs dos pardals d'un sol tret.

     

     

    i diga'ls que et donin una sola prova que en Jaume I parlava xarneg.

     

    A la tardor de 1347, tornant de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós explica així la seva arribada a les portes de Catalunya:
    "E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:
    -Senyor,veets aquell lloc?
    E nós li diguem: -Hoc (sí).
    -Doncs, de Catalunya és.
    E nós en aquella hora diguem:
    - O terra beneïda, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (Aragó) i punirem aquells qui hi miren mal (a Catalunya)".
    Crònica de Pere III el Cerimoniós

  • Sí, és clar, i la Crònica de Jaume I, el Llibre dels Feyts, el va escriure en andalús...

    • l'Andalús no és castellà! (o almenys és tant castellà com el valencià és la mateixa llengua que el català).

       

      Jaume I (Jaimito que li deien els amics del poble) va venir d'Andalusia a treballar a l'artesania catalana l'any 1216 i tot i no haver tingut l'oportunitat de cursar estudis superiors, gràcies a l'ascensor social i a la bona integració que li vetllà el parlar la llengua comú d'aquell temps, el castellà, va arribar a ser Rei.

millors missatges