Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Actualitat

No al mapa dels Països Catalans als cartells del 13-D

6137 lectures   610 respostes

Primer de tot remarcar que vull parlar d'estartegia i no de sentiemnts. Els sentimenst a casa que estem intentant crear un estat i cal tenir el cap fred.

 

<

Posar el mapa dels Països Catalans és un error estratègic per:

 

a)      Fa perdre més vots i provoca més reticències que no pas genera afinitats. Tothom que votaria si a un cartell amb un mapa dels PP.CC votaria si a un mapa de Catalunya  però al revés no. No hi guanyem res amb aquest mapa i podem perdre molt.

b)      Només es votarà al Principat.

c)      Una votació en l’àmbit de tots els PP.CC. és perdria segur ara i d’aquí 20 anys.

d)      Si realment creiem en els PP.CC. com una confederació d’estats catalans cada membre de la confederació hi ha d’entrar pel seu propi peu. Si no, no és una confederació.

e)      El País Valencià és impossible que tingui la suficient majoria social pro- independència a no ser que hi hagi un referent anterior com podria ser la independència com a fet consumat del Principat. És a dir només si Catalunya aconseguís la Independència el País Valencià podria veure’s arrossegat. Tot i això serà molt difícil.

L’era dels somnis s’ha acabat. Ha arribat l’era dels fets, o res, i els fets són que només el principat té possibilitats de començar la creació d’un Estat Català i qualsevol altra cosa no té possibilitats ara mateix. Això no vol dir que renunciem a res.

 

Sisplau rectifiqueu el cartell.

 

Un últim a punt algú ha mencionat en algún comenatri que estaria bé incloure una referéncia a la UE en el mapa. ho trobarai encertadíssim.

 

  • El catalanisme a València no té futur, cal reconèixer-lo. El que hem de fer els catalans és ajudar perquè el valencianisme augmenti. L'obsessió dels PPCC solament perjudica a València en el marc d'un futur lluny d'Espanya.
    • Confons totalment la terminologia.

       

      A València el catalanisme és més complicat d'introduïr perquè València està enverinada d'anticatalanisme (blaverisme), però València no és el País Valencià, on a les comarques del Nord (de Borriana cap a dalt) i a les comarques centrals (de Xàtiva i Gandia a Alcoi i Dènia) és ben viu el valencianisme catalanista. Per tant el que fas primer es confondre València amb País Valencià.

       

      La segon és confrontar valencianisme vs catalanisme, quan això unicament ho fan els blavers i darrerament el neoblaverisme. Al País Valencià només existeixen el valencianisme catalanista i el valencianisme no catalanista (tercera via) i pots comprobar que el primer té molt més suport popular que el segon, que simplement és revisionisme pur i dur de Fuster i acostament a certes tesis del blaverisme (que de valencianisme no té res) i que es situa principalment a València, on curiosament també està situat el camp d'actuació del valencianisme no catalanista.

      • antineoblaver escrigué:

        Confons totalment la terminologia.

         

        A València el catalanisme és més complicat d'introduïr perquè València està enverinada d'anticatalanisme (blaverisme), però València no és el País Valencià, on a les comarques del Nord (de Borriana cap a dalt) i a les comarques centrals (de Xàtiva i Gandia a Alcoi i Dènia) és ben viu el valencianisme catalanista.

        Si, a Xàtiva, Gandia, Alcoi, Borriana, etc. el "valencianisme catalanista" trau uns resultats de la hòstia! Centenars de regidors, desenes d'alcades, milers i milers de vots en cada contesa electoral...

         

        Vinga va! el valencianisme catalanista és absolutament minoritari a tot el pais. L'única diferència és que l'anticatalanisme espanyolista només té força i es deixa veure constantment a la capital i comarca i això pot induïr a engany i fer creure que al nord i sud del pais, la gent està pels PPCC quan això és absolutament fals.

        El dia que un partit pro PPCC tinga una alcaldia en una d'eixes poblacions que tu dius, ja en parlarem.

        Que el nacionalisme valencià és minoritari? Cert. Minoritari i poc organitzat políticament. Està en part en el Bloc, està en petites formacions emergents, està de forma inmadura en petites franges de vot a partits espanyols d'esquerra i, sobre tot, està en molta gent anónima que políticament no es veu representada per cap partit. Es una apreciació que es detecta  observant i parlant amb molta gent que no es ni blavera ni catalanista, que té un cert sentiment valencianista i a la que si se li oferira una alternativa política adient potser ens enduriem una gran sorpresa.

        Però, clar, per a detectar a eixa gent cal anar amb esperit obert, i no viure atenallat i condicionat per obsessions i frustracions cróniques fruit d'un projecte polític que fracasa un dia rere un altre.

         

        • Segons el teu escrit dones a entendre que tots els votants del Bloc són neoblavers... i això no és així. 

           

          Jo parle d'ideologia política, no de partidisme polític. I els votants del Bloc a les comarques del Nord, comarques centrals i del Sud són basicament catalanistes. El valencianisme no catalanista (neoblaver) està única i exclussivament al voltant de València, i els militants del Bloc més neoblavers es concentren sobretot a prop d'eixa ciutat. A més a més molts votants d'EUPV i d'IPV també són catalanistes, com tots els militants i votants d'ERPV. Fins i tot mon pare (ex del PSOE i que no és militant del Bloc) ha anat a la llista del Bloc del meu poble (ciutat de 30.000 habitants) on ha tret dos regidors, i ell és defineix com a catalanista. Qui ets tu per a otorgar-te tota la representativitat dels votants del Bloc?

          Potser el dia que ERPV o altra formació traga millors resultats, molts s'animaràn a abandonar definitivament la línia política cada vegada més erràtica del Bloc, però ara per ara encara molts fan vot útil votant al Bloc.

           

           

          • "El valencianisme no catalanista (neoblaver) està única i exclussivament al voltant de València, i els militants del Bloc més neoblavers es concentren sobretot a prop d'eixa ciutat."

             


          • Vos heu trobat la fam i les ganes de menjar

             

            • Ja havies de saber que quan discutisc estes coses amb valencians, els que menys m'importa que ho llegisquen són eixos valencians.

               

              Ho captes, veritat? O a tu també et costa entendre les coses?

               

               

              Per cert. Jo també sé qui ets (virtualment, clar)

              • Ho sent, però estas en un fòrum públic, tot el que poses ho pot llegir tothom; i tothom hi té dret a opinar llevat que manque al respecte, etc...

                • Pues no. No ho has entés.

                   

                  Vull dir que quan discutisc amb pancatalanistes valencians, com és el cas de Antineoblaver, el que dic ho faig pensant més en que em llegiràn gent que no ho és. En este cas concret, els que més m'interessa que ho lligen i els moga a reflexió són catalans que no acaben de tindre clar del tot això dels Països Catalans i que segur que ací n'hi ha un bon grapat.

                   

                  Dels pancatalanistes valencians com Antineoblaver i altres que solen replicar-me molt no espere res. Sé que convçencer-los és impossible encara que només siga perque porten anys i anys defensant públicament una idea i ara no voldràs que arribe jo i els faça veure la llum amb quatre comentaris, veritat?

          • 1. Això de que jo dic que tots els votants del Bloc són neoblavers t'ho inventes tu. Jo no dic res d'això. En primer lloc perque jo, eixa "gilipollà" de neoblaver no sé ni qué vol dir.

             

            2. Sobre el "catalanisme" de militants i votants del Bloc, podriem estar ací parlant hores  hores i no posar-nos mai d'acord, entre altres coses perquè potser no ens posariem d'acord ni en això de "catalanisme" (lingüistic i/o cultural i/o étnic i/o polític...)

             

            3. Així que anem a deixar-nos d'elucubracions i anem als fets concrets. Els fets són estos:

            Objectiu polític segons els seus estatus:

             

            "Els objectius del BLOC són els següents:

             

            L'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana"

             

            (i la resta és una mera possibilitat sense nom definit)

             

            Es a dir, sobirania nacional valenciana = nació valenciana.

             

             

            Dels Països Catalans, ni pruna.

            Ni als Estatuts, ni als missatges electorals. Ni pruna. Per tant, ni un vot del Bloc pot assignar-se als Països.

            Quan en els seus principis polítics figuren els països i ho facen constar com a marc polític en les seues campanyes electorals, començarem a comptar vots.

             

             

             

            • T'ho torne a repetir jo no he dit res dels militants del Bloc, he parlat de votants del Bloc que són catalanistes de Països Catalans i el voten per fer vot útil, sobretot a les municipals. Valencianisme tricolor, Tercera via, Neoblaverisme no són cap gilipollada, designa la ideologia valencianista no catalanista, que té la senyera en blau com a estàndar del País Valencià i nega els Països Catalans com a Nació Catalana (tot i què reconeix la unitat de la llengua, però no amb el nom de catalana). El primer terme s'usava els 70 (ENV), el segon als 80 (després del Document 88 que feia revisionisme a Fuster) i a partir dels 90 s'usa el darrer després de l'enfonsament d'UV i l'entrada d'alguns ex-militants al Bloc (la majoria de València i l'Horta tot i que ells s'autodefineixen com valencianisme estricte). Si no t'agrada no és problema meu.

               

              Tu et penses que algú es llegeix els estatuts del Bloc abans de votar-lo? Has vist tu molts cartells electorals del Bloc amb això de Nació Valenciana? El dia que es presenten amb cartells amb la blavera i amb proclames a la Nació Valenciana podràs contar-los com a votants a favor d'eixos ideals. Això sí, aleshores no arribaran ni a la quarta part dels que té ara. Ja saps, quan això passe podràs dir que cap catalanista els ha votat. Perquè fins els més despistats ja no ho faran.

              • Definitivament lliges amb la crispacíó als ulls i no lliges bé.

                 

                Jo també parle de votants i no de militants. I no dic que els que voten al Bloc ho fan per cap nació valenciana.

                 

                En general el votant Bloc palesa una confusió de termes i idees ja crònica. Hi ha de tot i barrejat. Des de els que parlen de nació cultural catalana i nació política valenciana fins a qualsevol dels dos extrems.

                Obviament ningú llig els estatus del Bloc però, si mes no, en época electoral, el missatge polític del Bloc és netament valencià, inequívocament valencià i sense la menor insinuació pancatalanista ni tan sols cultural. També ho és la práctica política diaria normal, tot i que, en ocasions, per la pròpia heteregoneitat del partit i la poca disciplina interna, algunes persones o col.lectius facen actes totalment incoherents i incompatibles amb els seus principis polítics (per exemple, alguns militants del Bloc Jove el passat 25 d'abril).

                 Així que el vot Bloc, mentre no es demostre el contrari, per a mi tot ell és vot valencianista no catalanista. Si a això li dius tú neoblaver, és problema teu. Jo ja t'he dit que no sé què vol dir eixa paraulota. Per a mi, només hi ha nacionalisme valencià, català o espanyol, i el temps ja clarificarà les coses i posarà a cada ú en el seu lloc.

                 

                 

                 

                 

                 

                • Crispació? No, cavaller. Únicament defense la meua posició de manera contundent (dialècticament parlant, com fas tu per cert usant el terme pancatalanista terme d'us blaver usat de manera despectiva), no m'agraden les mitges tintes que és precissament el que fa el Bloc i els seus militants. T'ho torne a repetir el vot del Bloc efectivament és ambigu i això precissament els seus dirigents no s'atreveixen a parlar obertament de Nació Valenciana durant les campanyes electorals perquè saben que els votants més catalanistes no els votaríen, per això van amb peus de plom. Té massa por a fer eixe pas. No s'atreveix. Perquè a l'esquerra té un partit catalanista més que minoritari que se li'n duria la meitat dels vots.

                   

                  Jo fa temps que ho dic. M'agradaria que el Bloc fés eixe pas precissament per a aclarir el mapa electoral valencià. Però ells saben que tenen més a perdre que a guanyar, perquè els partits neoblavers sense ambiguetats (ENV, UxV, etc...) són infinitament més minoritaris que ERPV i fins i tot més que l'EI al País Valencià.

                   

                   

                  • Veus, ací ja comencem a entendre'ns. Si has llegit al principi de la meua argumentació, he reconegut que una part minoritaria del vot Bloc és pancatalanista i, efectivament, si el Bloc definira la seua posició nacional en un sentit valencià, es probable que perdés part d'eixe vot en benefici d'Esquerra (bé, la seua sucursal valenciana).

                    Al meu entendre eixe es el preu que el Bloc ha de pagar si vol deixar de ser un partit minoritari i extraparlamentari i  anar a per amples masses de valencians.

                    Els d'Esquerra, pujarien una mica i deixarien enrere el miserable 0,5 per cent actual. Segur que ho festejarien com un gran éxit, però ahí es quedaran per sempre, on el Bloc està durant anys, sent una trista i exigua minoria.

                     

                    Com no em canse de repetir, la reflexió a fer pel nacionalisme valencià és triar entre mantindre el cinquanta mil fidels (que a vegades no arriba ni a això) a base d'ambigüitats o treballar per convertir-se en un partit nacional valencià fort i estès socialment.

                     

                    Ells tenen la paraula.

                     

                     

                     

                    • Ja anem aclarint-nos.

                       

                      El problema és que jo pense que les coses no serien com tu dius. El Bloc acabaria sent una UV, però amb un anticatalanisme quasi imperceptible (com de fet ja fan alguns neoblavers) però no et penses que trauria més vots que ara, simplement canviaria cromos (votants catalanistes per alguns antics votants d'UV), de fet UV treia poc més del 6% que és una mica més que el Bloc a les municipals. Res de creixements espectaculars.

                       

                      Per contra Esquerra (o qui corresponga) si aprofitaria eixos vots i es quan realment podria fer política en majúscules (i si no desperdicia eixos vots com va fer l'UPV els anys 80) això ajudaria a menjar-se els votants catalanistes de l'esquerra espanyola al País Valencià (EUPV i afins) i reagrupar-los tots en una mateixa sigla, on per fi es visualitzarà l'ideal fusterià i milers de valencians podran acostar-se o no a aquest ideal sense amb coneixement de causa i no amb tervigersacions com fins ara.

                    • antineoblaver escrigué:

                      Ja anem aclarint-nos.

                       

                      El problema és que jo pense que les coses no serien com tu dius. El Bloc acabaria sent una UV, però amb un anticatalanisme quasi imperceptible (com de fet ja fan alguns neoblavers) però no et penses que trauria més vots que ara, simplement canviaria cromos (votants catalanistes per alguns antics votants d'UV), de fet UV treia poc més del 6% que és una mica més que el Bloc a les municipals. Res de creixements espectaculars.

                       

                      Per contra Esquerra (o qui corresponga) si aprofitaria eixos vots i es quan realment podria fer política en majúscules (i si no desperdicia eixos vots com va fer l'UPV els anys 80) això ajudaria a menjar-se els votants catalanistes de l'esquerra espanyola al País Valencià (EUPV i afins)

                      Per favor, no em faces riure. Votants catalanistes de l'esquerra espanyola?

                      Però qué m'estas contant? No n'hi ha d'això. Quatre gats a EUPV potser i encara ho dubte.

                      T'equivoques, Esquerra passaria com a máxim al dos per cent (i sempre "dissimulant i suavitzant" el vessant catalanista com ara fa amagant-lo). I d'ahí no passa ni en cent anys.

                      El Bloc? Doncs no ho sé. Tu dius que no arreplega més que l'antic vot UV. Jo crec que ahí hi ha poc a rascar. Es un vot espanyolista clavat i té el seu destí en el PP, on està ara.

                      Jo no t'assegure que el Bloc (o el seu succesor que tot siga que la hòstia de les próximes eleccions el faça explotar), es convertisca en un partit nacionalista (valencià) de masses, però sí que dic que val la pena intentar-ho, perquè si en la próxima década no sorgeix un partit així al Pais Valencià, amb influència social important i parcel.les de poder, ja podem donar per difunt este pais.

                       

                      I com jo sempre dic, a vosaltres què? Sempre vos quedarà el Principat, no?

                       

                       

                       

                    • Jo no dic que hi hagen molts catalanistes a EUPV però em sembla que més de quatre gats si hi han, com també hi ha a IPV i altres.

                       

                      Vas errat, quan Esquerra ha fet al País Valencià el discurs més catalanista i independentista és quan més vots ha tret, després de les europees del famosos 15.000 vots i gairebé l'1% (a una dècima del Bloc i guanyant a aquest curiosament a les ciutats d'Alacant i València) el discurs d'Esquerra efectivament ha anat fent-se ambigu i ha anat perdent vots o estancant-se.

                       

                      No dubte del teu desesperament i de que li desitges allò millor al País Valencià però crec que eixe camí que el Bloc va encetar fan anys es via morta, a més a més en broma en broma porta 30 anys de tercera via (des del 89) i no alça un gat pel rabo com diria Fuster.

                       

                      Navarra no és salvarà tota sola sense el País Basc, i el País Valencià no es salvarà per si sol sense Catalunya. Les coses són així, i crec que la desesperació i les preses de la gent només porta a renúncies del Bloc que a la llarga el País Valencià ho pagarà molt car. Pense a més a més que tot i la bona fe (que no dubte) quan arribe la renúncia última el mal ja estarà fet i desgraciadament no els haurà servit per a res, ni a ells (Bloc) ni als valencians.

                    • Home, si la tercera via du 40 anys i encara no ha fet res; tampoc és que el pancatalanisme valencià des del 62 haja fet moltes coses

                    • Si per tercera via entenem un nacionalisme estrictament valencià, la meua opinió és que eixa opció encara no ha pogut materialitzar-se políticament de manera organitzada i visible.

                      Perquè?

                      Això és molt complicat i  demana temps i espai, però bàsicament és un problema derivat de cóm es fa la Transició al Pais Valencià i és una de les nefastes conseqüències de l'anomenada Batalla de València.

                      D'aquell temps es forgen dos móns antagónics, tancats i radicalment enfrontats: el blaverisme (el de veritat, l'espanyolisme regionalista valencià, no el que es pensen la majoria dels que escriuen ací), i el pancatalanisme.

                      Dos mons que segresten en benefici propi símbols comuns del valencianisme (nom de la llengua uns, senyera coronada uns altres, per ex.) i amb el seu poder (ajuda de Catalunya uns, ajuda de la dreta espanyola uns altres), fan una pinça que impedeix el sorgiment de la que, en la meua opinió, és la única opció possible de salvació del pais: l'estrictament valenciana, ni catalana, ni espanyola.

                      I així, quan UV en cert moment sembla que pot evolucionar cap a eixe sentit, el blaverisme tradicional (GAV, etc.) avorta l'evolució, la condemna al marginalisme i al final: uns al PP i altres en un partit blavero residual.

                      Per l'altre costat tenim el Bloc, partit refugi de catalanistes de tota mena de la Transició. Cada volta que intenta evolucionar en el sentit de "valencianitzar-se", apareix la vella guardia catalanista, (món cultural, ACPV, jovenets radicals, etc.) que ho impedeix i així està un "totum revolutum" on cap de tot i on la incoherència presideix la seua política diaria.

                      En eixes condicions resulta difícil que l'opció nacional valenciana dispose dels mitjans necessari per a organitzar-se i reunir moltes voluntats disperses (i a voltes inmadures o embrionaries) per a conformar una opció política viable.

                       

                      Bé. Ja sé que he soltat una parrafada potser desorganitzada i amb poca concrecció. Ho sent. Tot improvisació, de veritat. Almenys que servisca de "turmenta d'idees" per a la reflexió.

                       

                       

                    • Bo, com que veig que cal pedagogia recuperaré un costum que fa anys vaig abandonar i tornaré a participar a Racó Català.

                       

                      La raó fonamental és que estic avorrit de la foto fixa que es va traure fa 10 anys i que encara s'ensenya. Abans es parlava de catalanistes i blaveros. Ara els blaveros són quatre gats, els mateixos quatre que els catalanistes, i del que cal parlar és de valencianistes.

                       

                      Jo personalment em definisc com a independentista valencià, la meua nació és el País Valencià. La meua llengua rep dos noms oficials internacionalment, valencià i català. La meua senyera és qualsevol que duga les quatre barres. I el que més em fot després de l'espanyolisme és el catalanisme maniqueu que preferix continuar amb la vena als ulls en compte d'ajudar al nacionalisme valencià perquè tots plegats puguem fer camí junts. Tots els nacionalistes valencians acceptem la confederació i ja tenim bastant treball amb els esapnyols com per a que des de Catalunya també ens vagen posant pals a la roda.

                       

                      El cartell de la consulta el veig un error, els valencians tenim clar que som valencians, dins dels PPCC o d'Espanya, o sent el nostre propi amo, i l'invent de la nació catalana ens trenca el país per la meitat. Està clara la repoblació catalana però senyors que han passat més de 8 segles!!! El problema és que els catalans sembleu ignorar que si mig Regne es va repoblar amb catalans, l'altre mig es va fer amb aragonesos. No vos val que tinguérem nomenclator reial propi, moneda pròpia, furs propis o un nom identitari propi(Regne de València, Furs valencians, llengua valenciana...) per a reconéixer-nos com a nació diferent?

                       

                      Al País Valencià sincerament hi ha ben poquets ciutadans que volguem que al nostre DNI pose la nacionalitat catalana. El catalanisme és un fet cultural propi de les esquerres i que a poc a poc va sent substituït pel valencianisme. Per tant en compte de frustrar-vos alegreu-vos i simpatitzeu-ne.

                       

                      El nacionalisme valencià és minoritari políticament al País Valencià, el catalanisme és anecdòtic igual que el blaverisme, i l'espanyolisme és ara per ara "allò normal". Això és la realitat. Però també és la realitat que el BLOC compta amb vora 10 anys de vida, és un partit ben jove i que es renova molt ràpidament i que només fa que créixer, això és una evidència. I això que vosaltres dieu "blaverisme" despectivament cada vegada compta amb més nacionalistes valencians, vos convide a conéixer el cas d'Units per Valéncia.

                       

                      Quin és el problema doncs? Doncs el problema fonamental es que la societat jutja al nacionalisme valencià exigint-li els mateixos resultats que nacionalismes que porten potser 30 anys d'avançada. Ja m'agradaria a mi dir altra cosa, però és així i per això ens cal treballar molt veient que la trajectòria és ascendent. Per exemple, no ha sigut fins fa pocs anys, i veritablement parlem d'un parell d'anys, que el nacionalisme s'ha posat a recuperar les seues figures cabdals. Fins ara només hi havia Fuster, i ara al costat de Fuster van naixent figures com Francesc Bosch i Morata qui durant la república i va crear la primera conselleria de cultura, nacional a tots els efectes, i des d'on va crear la "Biblioteca Nacional del País Valencià" i va er signant també de les Normes de Castelló.

                       

                      Per tant, a vore si ara també madura el catalanisme i és capaç d'admetre d'una per totes l'existència del nacionalisme valencià. Que això si que ja clama al cel!

    • HEM? Ja no ets gallec, tu?

  • Algú ha preguntat als valencians si volien que la seua terra apareguera en la pancarta del referendum ?

  • Qui anava a dir que aquest fil portaria tanta polèmica

  • No hi estic gens d'acord.

     

    Em sembla una manera d'arribar a un consens, entre el pragmatisme d'anar tirant cap a la independència de la CAC, i evidenciant que igualment no es deixa de banda (ni que sigui simbòlicament) la resta de territori on el poble català hauria de ser sobirà, el territori de llengua pròpia catalana, on tal llengua només hi pot ser pròpia per una raó: perquè el poble català és el poble històricament establert.

     

    Em d'assumir una cosa. Nosaltres no som com els castellans amb el castellà, ni com els anglesos amb l'anglès. Aquestes dues llengües es parlen a molts de llocs on hi ha altra llengua pròpia, sovint minoritzada en favor de les llengües introduides per imperialistes. El català, en canvi, només es parla allà on és llengua pròpia, en cap cas es pot dir el disbarat aquell de "a noltros mos van imposar el català -una de les frases més cíniques que he sentit mai-", o "si els valencians compartim poble amb els de més amunt i els de mar endins, llavors els argentins, mexicans, etc també serien espanyols...". No companys, el nostre poble no té una llengua imperial, i no es pot comparar amb aquest tipus de llengües. El català només el parlam els catalans, i és l'ànima del nostre poble. El català només es parla -i encara gràcies!- allà on és llengua pròpia. És l'únic que compartim els catalans d'arreu. Som poble d'acollida, i a cada tros hi ha uns balls, uns menjars, unes tradicions, unes festes, etc que han anat evolucionant i absorbint coses de gent nouvinguda d'arreu. Però la llengua, aquella que anomenam valencià, menorquí, tortosí, etc és l'ànima que ens fa poble.

     

    Consider adhient idò que gestos com aquests quedin palesos per la posteritat, que un cop independitzada la CAC no sigui dit que "els catalans" no pensen en noltros. Quedi palès que els catalans de la CAC pensaven de qualque manera amb tot el poble quan van decidir nudrir-se d'institucions d'estat, per qüestions de benestar, però també i sobretot perquè hi hagués un tros de món on ser català no fos qüestió de militància.

     

    Entre el pragmatisme radical i el no veure-hi més que amb els ulls del cor hi ha quelcom. Aquest quelcom ens ha de dur a la llibertat, i ho ha de fer de manera que poguem dormir quan ens fiquem al llit, de manera que ens poguem mirar al mirall sense morir-nos d'oi.

6137 lectures   610 respostes

millors missatges