fòrums -> Economia

Capitol 3: Els diners i la circulació de mercaderies

La funció dels diners com a mitjà de pagament implica una concentració directa. En la mesura que els pagaments s'anul·len, funcionen tan sols idealment com a diners jurídics o mesura dels valors. En la mesura que s'han de realitzar pagaments efectius, no entren com a mitjà de circulació, com a simple forma transitòria i intermediària del canvi material, sinó com a encarnació individual del treball social, presència independent de valors d'intercanvi, de mercaderia absoluta. Aquesta contradicció esclata en els moments de crisi de la producció i del comerç, dites crisis monetàries.(99) Aquestes apareixen allà on s'hi ha desenvolupat completament una cadena successiva de pagaments i un sistema artificial de liquidacions. Amb la fallida generalitzada d'aquest mecanisme, siga quin siga l'origen, els diners es transformen sobtadament i directa de la forma merament ideal de diners jurídics en diners en metàl·lic. Ja no els poden substituir mercaderies profanes. El valor d'ús de les mercaderies perd el valor, que desapareix davant la seua pròpia forma de valor. Amb una presumpsió il·lustrada fruit de l'embriagadesa de la prosperitat, el burgès encara no havia acabat de dir que el diner és una il·lusió sense contingut, que només la mercaderia és diner i ja retruny per tot el mercat mundial: << Tan sols els diners són mercaderia!>>  Com els cèrvols corren a la recerca d'aigua fresca, així corre la seua ànima rere els diners, l'única riquesa.(100) En la crisi l'oposició entre les mercaderies i la llur forma de valor, els diners, assoleix una contradicció absoluta. Tan se val ací, per tant, la forma d'aparença dels diners. La fam de diners resta igual, ja es pague en or o en diners de crèdit, bitllets de banca, etc.(101)

99) La crisi monetària, que en el text es determina com una fase particular de tot crisi general de producció i de comerç, cal diferenciar-la de les menes especials de crisis que hom també anomena crisis monetàries, que pot originar-se de forma independent, i així afectar tan sols indirectament la indústria i el comerç. El centre de moviment d'aquestes crisis és el capital monetari, i per tant la llur esfera immediata és el banc, la borsa, les finances. (Nota de M. a la 3a ed.)

(100) «El pas sobtat del sistema de crèdit al sistema monetari posa la por teòrica al davant del pànic pràctic: i els agents de la circulació afectats tremolen davant el misteri impenetrable de les pròpies relacions». (Karl Marx, l.c.p. 126). «Els pobres no tenen cap feina, perquè els rics no tenen gens de diners per contractar-los, si bé posseeixen les mateixes terres i les mateixes forces de treball que abans, per obtindre'n mitjans de vida i roba: aquests constitueixen, però, la veritable riquesa d'una nació i no els diners». (John Bellers, «Proposals for raising a Colledge of Industry», Lond. 1696, p. 3, 4.)

 (101) Moments així els aprofiten els «amis du commerce»: «En una ocasió» (1839) «un banquer vell i cobdiciós» (de la City) «en el seu despatx aixecà la tapa de l'escriptori, i mostrà a un amic un rotllo de bitllets; amb una intensa avarícia deia que eren 600.000 lliures esterlines, que els validarien, i que els posarien en curs a les 3 del mateix dia». ([H. Roy,] «The Theory of the Exchanges. The Bank Charter Act of 1844», Lond. 1864, p.81.) L'òrgan semioficial, «The Observer», remarcava el 24 d'abril del 1864: «Circulen rumors ben curiosos sobre els mitjans als quals s'ha recorregut per tal de crear una escasedat de bitllets... Per qüestionable que semble suposar que s'adoptaria trucs d'aquesta mena, la difusió ha sigut tan universal que realment mereix esmentar-ho».