Registrar-se
Recorda contrasenya

fòrums -> Actualitat

ETA mata a l'inspector en cap de la Brigada d'Informació de Bilbao.

9918 lectures   364 respostes



 

ATEMPTAT
ETA mata l'inspector cap de la Brigada d'Informació de Bilbo

Un inspector de la Policia espanyola, cap del Grup de Vigilàncies Especials de la Brigada d'Informació de Bilbo, encarregada de la lluita contra ETA, ha mort aquest matí al barri Ollargan de Arrigorriaga, després d'explotar un cotxe bomba. Es tracta d'Eduardo Puelles García, de 49 anys.

19/06/2009 9:24:00

ARRIGORRIAGA-. L'explosió s'ha procudido a les 9.05 en un pàrquing exterior situat al carrer Santa Isabel del barri Ollargan de Arrigorriaga, en el límit amb el barri bilbaino d'Abusu, i ha matat un inspector de la Policia espanyola destinat a Bilbo.

No és clar si la bomba estava col·locada als baixos del vehicle assignat al policia o si estava ubicada en un cotxe contigu.

Segons ha informat el conseller d'Interior del Govern de Lakua, Rodolfo Ares, el mort és Eduardo Puelles García cap del Grup de Vigilàncies Especials de la Brigada d'Informació de Bilbo encarregada de la lluita contra ETA, i tenia 49 anys. Havia nascut a Barakaldo i raïa en Arrigorriaga, al carrer en el qual s'ha produït l'atemptat.

Pel que sembla, ha estat la seva esposa la que ha alertat que el mort podria ser el seu marit, segons han relatat testimonis directes. La dona ha estat conduïda a un centre hospitalari afligida d'una crisi nerviosa.

Cinc vehicles que es trobaven aparcats en les immediateses|voltants s'han incendiat, el que ha provocat una gran columna de fum que que es podia veure des de barris pròxims de Bilbo.

Els bombers han aconseguit extingir l'incendi per a les 10.00.

L'Ertzaintza manté acordonada una àmplia zona de seguretat entorn del lloc on s'ha registrat l'atemptat.

 

GARA

  • Aquest policia era un irresponsable. Fent la feina que feia, vivia en un poblet petit on s´ho coneix tothom, amb la família, i aparcaba el cotxe a la porta de cosa junt amb els dels veïns, tot i que era clar un objectiu; amb això posava en perill la vida dels seus familiars i veïns, de fet, han cremat quatre cotxes més a l´atemptat. Això és ésser un irresponsable i no estimar els seus fills ni la seva esposa. Jo no vull veïns així, que em posin en perill a mi i als meus.

     

  • Editorial GARA: Una solució que posi fi a la reiteració dels fets i dels discursos

    Negociació és pauDes que el PSOE i el PP van arribar l'acord perquè Patxi López ocupés Ajuria Enea en aplicació d'un frau electoral que únicament està avalat per la Llei de Partits que van elaborar aquestes dues mateixes formacions, tota la maquinària ideològica i mediàtica de l'espanyolisme s'ha dedicat a difondre el missatge que «les coses canviaran al País Basc» en un to que, en ocasions, frega el profètic. I en els últims set dies, aquests mateixos portaveus de la raó d'Estat pretenen fer veure a la ciutadania que ja s'han donat «els primers canvis» impulsats pel nou Executiu de Lakua. No obstant això, la realitat dels fets és molt difícil d'amagar davant l'opinió pública, i molt més difícil encara és que canviï una mica substancial en els discursos dels dos partits que, alternant-se en La Moncloa, han desenvolupat una mateixa estratègia cap a Euskal Herria durant les últimes dècades. Una estratègia que té com finalitat última fer desaparèixer a l'independentisme basc, l'autèntic enemic de «la unitat d'Espanya».

     

    Escoltant el discurs pronunciat ahir en Bilbao per Patxi López al finalitzar la manifestació contra ETA convocada pel propi lehendakari després de l'atemptat que va costar la vida a un dels caps de la Brigada d'Informació de la Policia espanyola en Bilbao, cap anàlisi seriosa pot sustentar aquesta idea que «les coses estan canviant». El discurs de López, en l'ideològic, és el qual ha mantingut el PSOE durant dècades, el discurs amb el qual va gestionar l'etapa de la guerra bruta, el mateix discurs amb el qual Barrionuevo o Corcuera acudien als funerals de guàrdies civils o policies morts en accions d'ETA, el mateix que manté Rodríguez Zapatero després d'abandonar la via de la negociació i el diàleg.

    L'única via que revifa l'esperança

    Precisament, aquesta via és l'única que ha obert pas a l'esperança en la ciutadania basca, i també en l'espanyola, cada vegada que les autoritats de Madrid han assumit públicament que la solució al conflicte ha d'arribar a través d'un procés negociat. Aquesta és la realitat, els agradi o no a qui ahir es van sumar al tan desgastat missatge de duresa policial i aïllament polític-social -amb aportacions de tant calat «democràtic» com la de la presidenta del Parlament de Gasteiz- i, per això, en aquests moments s'hauria d'imposar la reflexió, i no l'esperit de venjança, com punt de partida de qualsevol iniciativa política que pretengui incidir en l'escenari del conflicte que viu Euskal Herria.

    Que sigui l'esquerra abertzale la que amb més afany i perseverança aposta per caminar aquest camí no atorga a aquesta proposta un caràcter partidista. «El diàleg i la negociació són (...) les úniques eines eficaces per a una resolució democràtica al conflicte polític i armat, les úniques eines que permetran dur a aquest poble a un escenari de pau i democràcia». En aquests punts suspensius només falten aquestes paraules: «per a l'esquerra abertzale», encara que perquè aquesta declaració tingui un contingut eficaç és necessari que aquest parèntesi sigui més ampli i que la resta d'agents implicats ho subscriguin amb la mateixa determinació que ho fa aquesta formació i sense posar en qüestió la legitimitat de cap de les opcions polítiques avalades per la societat basca.

    El camí contrari és el de qui advoquen per imposar la censura en els mitjans de comunicació, el de qui intenten imposar els seus sentiments nacionals a la resta de la població, el de qui converteixen el seu model polític en qüestió de fe.

    En el seu discurs d'ahir, Patxi López va fer una crida a la societat basca «perquè es posi en peus amb la dignitat dels justs; per a abraçar al que pensa diferent; per a defensar al que té altra identitat; per a preservar el millor de nosaltres mateixos: la convivència dels distints i la llibertat dels iguals». Tretes de context i eliminat altres parts de la seva intervenció, aquestes paraules podrien tenir punta en la senda cap al diàleg «entre distints», però la seva insistència a contraposar la defensa absoluta de «els seus» -que és com reflectiria un observador imparcial les seves constants al·lusions a «els nostres»- amb la igualment absoluta persecució de «els altres» converteix aquest discurs en un obstacle objectiu per a avançar cap a la resolució del conflicte. I això ho saben molt bé López i la resta de dirigents del seu partit que, no fa tant temps, van compartir protagonisme amb l'esquerra abertzale fent créixer l'esperança entre la ciutadania d'aquest país.

    Mentre no es reprengui aquesta via serà difícil escoltar novetats rellevants en els discursos de les formacions polítiques davant fets que es repeteixen cíclicament. No obstant això, per a canviar la realitat el veritablement necessari és que es produeixin nous fets i, per això, és necessari que la ciutadania exigeixi nous passos cap a l'acord entre diferents i que els representants polítics els facin efectius.

  • I jo em pregunto, perquè una víctima d'ETA ens la fan recordar durant anys i una víctima de la violència de gènere ens fan oblidar-la al dia següent?

     

    Coses del no-nacionalisme, suposo...

    • Pitjor encara. Per què una víctima de ETA, ens la fan recordar durant anys i els centenars de milers de víctimes del franquisme encara segueixen sense ser dignificades (moltes d'elles desaparegudes o tirades en fosses comunes a on hi construeixen edificis a sobre les constructores del PP) després de tants d'anys del seu crim?

       

      Tot i que qualsevol crim és un error, Espanya no té credibilitat moral per jutjar res encara. La justicia i la llei o és igual per a tots o no és justicia.

  • tots aquests patriotets que defensen l'assasint d'aquest desgraciat em poden dir de que ha servit? jo sóc el primer de defensar l'acció directa, per mato un pringat cada 6 mesos no és ni revolució ni guerra social ni merdes. La unitat de l'imperi segueix igual.

  • Mals temps pels caps de les Brigades d'informació. El de Bcn a la presó.

     

    A vore si s'ho repensen i es dediquen a vendre peix (per exemple)

  • Aquest senyor era el Cap de la Brigada d'Informació, no? L'únic que puc dir és que no estava massa ben informat del que s'estava preparant a la cuina d'ETA. Ja se sap. És com aquell acudit tant espanyol:

    - Brigada de Información.- pregunta un senyor que truca.

    - Brigada de que?.- Responen.

    En resum, que li entrava al sou, no?

    • No és Brigada de Información, sinó Servicio de Inteligencia. L'acudit, vull dir. El teu no té gràcia. I el que dius, tampoc.

      • Doncs em sap greu. En qualsevol cas el que no faré és vessar cap llàgrima per la mort d'un ocupant d'Euskadi. Ni tampoc glossar el més mínim els imbècils d'ETA, perquè als únics a qui perjudiquen són als bascos que volen la llibertat del seu poble. Conseqüentment el meu menyspreu va repartit a parts iguals.

9918 lectures   364 respostes

millors missatges