Racó Català: Llegeix, pensa i opina

Només un 44% dels joves del Principat parla català habitualment

Guillem — Tue, 09 Feb 2010 17:00:24 +0100

Només 4 de cada 10 joves d'entre 15 i 29 anys admeten parlar habitualment en català. Un informe de l'Observatori Català de Joventut, impulsat pel Departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, demostra que el 12% dels joves d'entre 15 i 29 anys ni parla ni comprèn el català i que només el 44,3% admet parlar-lo habitualment. En una altra franja d'edat, la que comprèn els majors de 29 anys, un 52% de la població afirma utilitzar el català de forma habitual i un 70% afirma comprendre'l. Així doncs, d'aquestes dades es desprèn que els joves comprenen més el català però l'utilitzen menys que els adults, fet que pot explicar-se perquè el model d'immersió lingüística fa que la majoria de joves comprengui la nostra llengua i, de l'altra, perquè en els últims 10 anys, l'alumnat estranger ha augmentat un 500%. Una altra dada que corrobora aquesta afirmació és que el 88% de joves d'entre 16 i 29 anys afirmen comprendre la llengua catalana, un 18% més que els majors de 29 anys.

Gal·les vol un autogovern com el d'Escòcia

Guillem — Tue, 09 Feb 2010 14:45:50 +0100

Fins a dia d'avui, Gal·les ha hagut "de demanar permís als diputats i Lords de Westminster per tenir el dret a fer lleis", explica la portaveu del grup 'Tomorrow's Wales', Elin Wyn, però avui és possible això comenci a canviar. Gal·les avui ha de decidir si es convoca un referèndum per obtenir poders complets per legislar sobre les competències de què ja disposa. De fet, després d'una dècada d'autogovern, l'Assemblea de Cardiff és a punt d'aprovar de demanar un model d'autogovern similar al d'Escòcia i tot apunta que tant conservadors com liberal demòcrates estan disposats a votar a favor de la proposta del govern de coalició de laboristes i independentistes del Plaid. Un cop aprovada la petició, Londres haurà de decidir si permet que s'organitzi però Wyn s'ha mostrat tranquil·la: "Políticament seria molt difícil per Westminster rebutjar la voluntat de l'Assemblea Nacional de Gal·les, especialment si s'aprova per unanimitat", la qual cosa significa que el Regne Unit podria celebrar dos referèndums sobre l'autogovern el mateix any: un per Gal·les i un per Escòcia.

Hèctor López Bofill presidirà la Junta Electoral de la consulta del 28 de febrer

Guillem — Tue, 09 Feb 2010 14:00:48 +0100

El jurista, vicepresident del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i profesor de Dret Constitucional de la UPF, Hèctor López Bofill, presidirà la Junta Electoral Nacional per a la segona onada de consultes independentistes, que tindran lloc a una setantena de municipis del Principat de Catalunya el proper 28 de febrer. Uns 300.000 catalans podran votar en aquesta setantena de municipis en aquesta segona onada. Així ho ha anunciat la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència, que ha recordat que la funció de la Junta és "acreditar que la Consulta sobre la Independència compleix amb tots els requisits que ha de complir un referèndum democràtic per ser considerat com a tal i aconseguir la validació de les institucions internacionals". La Junta elaborarà un informe acreditatiu que serà enviat a les institucions de la Unió Europea, a tots els Estats que en formen part, a la ONU, i a d'altres fundacions i entitats no governamentals a nivell internacional.

La CUP reitera el suport als encausats per delicte electoral

Guillem — Tue, 09 Feb 2010 12:15:15 +0100

Els encausats per delicte electoral per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant la jornada electoral de les eleccions espanyoles del 9 de març de 2008 hauran de comparèixer davant del jutge els dies 23 i 24 de febrer. El jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) ha citat a declarar els dotze penedesencs acusats, entre els quals hi ha el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Vilafranca, Xavier Navarro que, arribat el cas, podria ser inhabilitat del seu càrrec. La CUP ha fet explícit el seu suport als encausats a través d'una conferència de premsa en la què hi ha participat el mateix Navarro, Llorenç Casanova, regidor també de la CUP de Vilafranca i Anna Gabriel (Sallent), Joan Garriga, Joan Torrents i Anna Gavaldà (Sant Pere de Ribes) i Montserrat Vinyets i Albert Ventura (Sant Celoni). A més a més la CUP ha organitzat dos actes solidaris: el primer, una calçotada el dia 21 de febrer a les 11 del matí a la plaça del Tívoli de Vilafranca. Els diners que es recullin seran destinats a cobrir les despeses de la campanya, d'advocats i de possibles sancions econòmiques. El segon, un acte de suport el dia 24 de febrer, a les 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Escorxador també de Vilafranca. Al matí s'hauran fet les declaracions davant del jutge. A l'acte hi intervindran Xavier Navarro i el seu advocat i altres persones encausades.

Molts dels doblatges de films al català no arriben a veure mai la llum al cinema ni en suport digital

Guillem — Tue, 09 Feb 2010 06:00:36 +0100

Els exhibidors i distribuidors de cinema del Principat asseguren que el doblatge de pel·lícules al català que la Generalitat marca a la nova Llei del cinema de Catalunya, podria fer-los perdre diners. Afirmen també que doblar films a la llengua catalana és costós, que no hi ha demanda de cinema en aquesta llengua, i que traduir els films al català implicarà pèrdues. Fins i tot van imposar un tancament patronal de sales per oposar-s'hi. El fet és però que moltes de les pel·lícules que s'han exhibit fins ara als cinemes de Catalunya en castellà, sí disposaven d'una versió en català. Ho han confirmat dos dels dobladors més coneguts del país, Jordi Boixaderas (wiki) i Joan Carles Gustems, en una entrevista [mp3 - 2min] a Ràdio Flaixbac. Boixaderas afirma que "nosaltres hem fet molts doblatges que no han sortit enlloc; compres el DVD i no hi és el doblatge en català (...) i l'hem fet nosaltres!". I què se'n fa d'aquests doblatges? "els paga la Generalitat, i TV3 se'n queda els drets per quan pugui emetre el film" per televisió. "A més a més hi ha l'acord que sigui un doblatge que es publiqui als suports en què es publica la pel·lícula, i això moltes vegades no es compleix", assegura Boixaderas.

CiU s'ofereix al PSOE per pactar una sortida a la crisi econòmica a l'Estat

alexcat — Mon, 08 Feb 2010 19:00:23 +0100

Convergència i Unió ha posat avui damunt la taula un gran pacte a l'Estat espanyol per fer front a la crisi econòmica. D'aquesta manera, CiU s'ha ofert al PSOE per pactar una sortida a la incertesa que plana avui entorn de la política econòmica. La proposta de CiU, de moment, sembla que ha estat ben rebuda des del PSOE i també des d'altres de les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles. En aquest sentit el portaveu del grup parlamentari Català al Congrés i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que ara no és moment d'impulsar mocions de censura ni de de generar "desconfiança" en els mercats financers sinó que és el moment dels grans acords polítics i d'un gran pacte d'Estat per l'economia". Aquestes declaracions de Duran es produeixen després de que des d'alguns cercles del PP es proposés -a porta tancada- una moció de censura o la possibilitat d'un gran govern de concentració que convoqués eleccions imminents, una proposta que segons publiquen alguns mitjans també seria ben vista per alguns sectors del PSOE.

IBdos començarà les emissions en proves el proper dia 14 de febrer

Ferreret82 — Mon, 08 Feb 2010 17:15:41 +0100

El segon canal de l'ens de la radiotelevisió pública illenca (EPRTVIB), IBdos, iniciarà les emissions en proves el proper 14 de febrer. Les primeres emissions estaran formades per uns ròtuls i el so de la radio autonòmica. No serà fins dia 28 de febrer que no s'iniciï la segona fase de les proves d'emissió tot aprofitant l'event dels Premis Ramon Llull i l'entrega de les medalles d'or de les Illes Balears, moment en el qual es passarà a emetre tres hores de programació diària. Ja a partir de dia 1 de gener de 2011 el canal emetrà les 24 hores. La programació del canal incloura la reemissió dels informatius d'IB3, butlletins informatius, trasmissions des del parlament així com actes institucionals. També s'emetan documentals, cinema d'autor i el futbol de 2a i 3a divisió, així com basket.

Unitat Aranesa prefereix que Aran sigui una província espanyola abans que una vegueria compartida

Guillem — Mon, 08 Feb 2010 16:00:29 +0100

El líder d'Unitat Aranesa (UA) i màxim responsable de l'Aran, el síndic d'Aran Francés Boya, ha assegurat avui a 'El matí de Catalunya Ràdio' que prefereix que la Vall d'Aran sigui una província espanyola nova i independent abans que una vegueria catalana compartida perquè "quan ens retalla els nostres drets l'Estat [espanyol] és dolorós, però quan ho fa Catalunya encara ho és més perquè entenem que hem d'anar plegats". Boya ha assegurat que està disposat a anar a Madrid per canviar la situació actual, la qual contempla que aquest territori queda inclòs a la vegueria de l'Alt Pirineu. "L'Estat només reconeix com a ens autònoms aquells que estan considerats com a província. És veritat que és una aspiració complicada i difícil, però crec que des del punt de vista nacional de l'Aran també tenim dret a somniar. Aquesta és una aspiració de la qual no en responsabilitzem Catalunya, sinó que diem que si Catalunya no ho fa, nosaltres ho farem", ha assegurat.

PSC i PP de Barcelona impedeixen que l'Ajuntament col·labori amb la consulta

Guillem — Mon, 08 Feb 2010 15:15:25 +0100

L'Ajuntament de Barcelona no cedirà ni espais ni locals públics a entitats i associacions si finalment s'hi acaba fent una consulta independentista. Així es va decidir al ple de divendres passat en el qual el PSC i el PP van votar en contra de la proposta d'ERC, i ICV-EUiA es va abstenir. Només CiU hi va votar a favor, juntament amb els republicans. El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, va demanar que l'Ajuntament col·laborés amb les entitats de la ciutat que treballen per a fomentar la participació ciutadana el dia de la consulta sobre la independència de Catalunya. El republicà va sol·licitar que l'Ajuntament apliqui la "voluntat de la seva ciutadania, posant els mitjans per fer complir el que estableix la legislació, com el reglament de participació ciutadana, on les associacions poden convocar una consulta si així ho manifesten el 10% de les entitats registrades" i va explicar que "hi ha un dret d'ús de la ciutat [...] en el qual, si un nombre de ciutadans desitgen tirar endavant una iniciativa consultiva, vostès els han d'ajudar".

El Suprem israelià deixa en llibertat sota fiança l'activista catalana

Guillem — Mon, 08 Feb 2010 12:00:36 +0100

El Tribunal Suprem d'Israel ha decidit aquest matí deixar en llibertat sota fiança (d'uns 600 euros) l'activista catalana Ariadna Jover després d'escoltar la versió de la fiscalia hebrea, que ha admès que la detenció de les dues membres del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM) per part de l'exèrcit d'Israel, aquest cap de setmana, fou "totalment inapropiada". Malgrat això l'alt tribunal hebreu li ha prohibit la reentrada a Cisjordània (Palestina) i la sortida del país mentre no s'acabi el procés judicial; per això li han concedit un termini de cinc dies perquè regularitzi la seva situació a Israel, segons ha anunciat l'Agència Catalana de Notícies (ACN). La fiscalia també ha acceptat que no havia d'haver-les traslladat a la presó d'Ofer perquè no tenia jurisdicció al territori on es va produir l'operació militar que en va permetre la captura.

Sindicats de treballadors de l'ensenyament s'uneixen per potenciar el plurilingüisme a l'Estat espanyol

Guillem — Mon, 08 Feb 2010 11:45:48 +0100

Diferents sindicats del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears, d'Euskal Herria i de Galícia han signat un manifest conjunt pel reconeixement i l'impuls de les llengües nacionals a l'Estat espanyol. València, en el marc d'unes jornades sobre plurilingüisme organitzades per l'STEPV de Xàtiva, va acollir la trobada entre Josep Maria Cervelló, representant de l'USTEC-STEs de Catalunya; Diego Gómez, representant de Federació Escola Valenciana; Maria Antònia Font, de STE-i de les Illes Balears; Jon Moñux, de l'STEE-EILAS, d'Euskal Herria i Sónia Fernández de l'STE de Galícia. Tots cinc van acordar propostes de treball conjunt així com la creació d'un espai virtual compartit o l'articulació d'una intervenció sindical col·lectiva per potenciar la normalització lingüística, van analitzar la situació de les respectives llengües en l'àmbit de l'ensenyament i van pactar una continuïtat de trobades al llarg d'aquest any.

El Suprem israelià decideix avui si autoritza la deportació de la catalana detinguda a Cisjordània

Guillem — Mon, 08 Feb 2010 05:00:51 +0100

El Tribunal Suprem israelia decidirà durant el dia d'avui si finalment autoritza la deportació de dues noies detingudes per l'exèrcit hebreu la darrera matinada a Ramallah (Cisjordània, Palestina), sota l'acusació de residir a Israel amb el visat caducat. Tan la periodista catalana Ariadna Jové Martí com l'estudiant australiana Bridgette Chappell, pertanyen al Moviment Internacional de Solidaritat (ISM) [wikipedia], una organització pro-palestina que organitza accions pacífiques de protesta. Precisament un recurs de l'ISM va impedir que les noies fossin deportades ahir mateix. La detenció es va produir durant la matinada de dissabte a diumenge, en una acció militar hebrea a la franja de Cisjordània, en la que l'exèrcit va accedir a l'apartament de l'ISM on s'hi allotjaven una desena d'activistes civils, i en va exigir la identificació. Com a conseqüència d'això i degut als seus visats caducats se'n van endur les dues joves, així com material informàtic, pancartes diverses i formularis de l'ISM; les noies van ser traslladades a la presó militar d'Ofer, on van quedar sota custòdia de la policia migratòria israeliana. El govern palestí i l'ISM asseguren que l'operació que ha permès la detenció de les noies és una violació dels Acords d'Oslo, que entre altres coses diu que forces hebrees no poden entrar en àrees controlades per les forces de seguretat palestines si no es tracta d'un cas urgent i d'un alt risc per a la seguretat.

Treballadors de la CCMA s'uneixen per fomentar un marc de referència informatiu plenament català

Guillem — Sun, 07 Feb 2010 17:15:09 +0100

Una trentena de treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir, de TV3, Catalunya Ràdio i Interactiva, han format el col·lectiu 'Control+Ç', el qual actuarà com un "grup d'opinió" que pretén recuperar els principis fundacionals de l'ens públic. Així ho publica Media.cat, l'observatori crític dels mitjans. "No volem passar pel peatge d'Espanya per explicar el món. Els nostres referents han de ser clarament catalanocèntrics" explica un dels membres de 'Control+Ç', un col·lectiu que va néixer en unes reunions fruit de la preocupació d'un grup de treballadors de TV3 sobre el marc de referència nacional del mitjà. Un dels portaveus del col·lectiu, ha explicat que "és un bon moment per posicionar-nos tenint en compte que estem en ple procés de redacció del llibre d'estil de la Corporació" i ha reconegut que "tenim moltes esperances" en que la redacció d'aquest llibre marqui un punt d'inflexió a l'hora de definir el marc de referència i que pot ser una "molt bona eina".

Carretero explica que Reagrupament necessitava una 'operació quirúrgica'

Guillem — Sat, 06 Feb 2010 13:00:46 +0100

Dijous al matí, Joan Carretero, al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, dirigit per Xavier Grasset, va assegurar que Reagrupament necessitava una operació quirúrgica. Va dir-ho per justificar la seva dimissió, mai formalitzada, de dissabte passat, i les conseqüències posteriors, amb les dimissions dels membres "díscols", i la seva tornada a la presidència de la formació. Segons Carretero, la tensió a l'agrupació va esclatar en una reunió a Vic perquè havia detectat "lluites desenfrenades" perquè hi havia "interessos personalíssims" que podien condicionar el projecte i ell no en volia "ser còmplice". "Hi havia un enfrontament, no calia fer comèdia", va sentenciar. Per això, si els quatre crítics de moment no volien dimitir -tot i que després sí que ho van fer- només li quedava l'opció de dimitir ell. Finalment, però, aquesta dimissió no es va formalitzar "però no es va fer per tacticisme" perquè fins i tot "ens van tallar l'accés al web, al sistema informàtic, a tot, com en un cop d'Estat clàssic", va explicar la vicepresidenta, Rut Carandell.

Principat de Catalunya, Balears, Euskadi i Galícia treballen per potenciar el multilingüisme a la UE

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 18:30:22 +0100

Els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i Balears, en el marc del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística que tenen subscrit, ahir es van reunir a París amb motiu d'Expolangues 2010. La trobada va servir per acordar fer pressió conjunta perquè la Comissió Europea (CE) afegeixi el multilingüisme a l'agenda econòmica del 2008. El secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, ha considerat que "seria un mal negoci no incloure el multilingüisme a l'agenda de la Comissió". Aquest va ser un dels acords a que es van arribar durant la reunió que també va servir per traçar un pla de treball per al 2010, el qual inclou actuacions conjuntes com la voluntat de participació en la consulta promoguda per la CE a partir de l'elaboració de l'agenda econòmica per a l'Europa del 2020. Bernat Joan ha assegurat que "l'economia europea funcionarà d'una manera o d'una altra segons quina sensibilitat hi hagi respecte al multilingüisme i a les llengües que actualment no són oficials de la Unió", després de reunir-se amb els seus homòlegs de les Balears i del País Basc.

Per Melià, la destitució d'UM ha estat 'precipitada i unilateral'

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 16:45:27 +0100

El president d'Unió Mallorquina (UM), Josep Melià, ha criticat la decisió del president del Govern balear, Francesc Antich, de cessar els càrrecs executius del seu partit al Govern, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma. Segons Melià, aquesta decisió ha estat "precipitada i unilateral" [recordem que han estat PSIB-PSOE i Bloc per Mallorca els artífexs de l'expulsió] i ha advertit que, a partir d'ara, ell té les "mans lliures" a totes tres institucions tenint en compte que UM és "determinant" a totes elles. Melià, però, també ha explicat que UM se sent "molt satisfeta" de la gestió feta pels seus càrrecs a l'executiu autonòmic i ha assegurat que les Conselleries de Medi Ambient, Turisme i Joventut i Esports, que són les que UM dirigia, eren les "més ben valorades pels ciutadans, segons recullen diferents estudis".

Neix el digital AraGirona.cat

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 16:15:15 +0100

Ahir es va posar en marxa AraGirona.cat, el diari digital de les comarques gironines. Després de la posada en funcionament d'AraVallès.cat, la xarxa de diaris de proximitat vinculats a directe!cat creix amb aquest nou digital, dirigit pel besaluenc Marc Estarriola, que donarà cobertura a les comarques del Gironès, el Pla de l'Estany, la Selva, la Garrotxa, el Ripollès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. L'AraGirona.cat comptarà amb la opinió d'alguns gironins com el consultor polític Pau Canaleta, el cantautor Gerard Quintana o l'actor del Cirque du Soleil, Mateo Amieva.

Pel Suprem espanyol tractar algú de terrorista sense proves no és delicte

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 13:45:25 +0100

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat una sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava la cadena COPE espanyola i l'aleshores locutor de la mateixa Federico Jiménez Losantos a indemnitzar ERC per un article seu publicat el 2008 a El Mundo. A l'article, Losantos acusava els republicans de "terroristes", als seus militants de "preterroristes", i al conjunt del partit de tenir armes repartides per les seves seus, tot i que no aporava cap prova. L'Audiència de Barcelona el va condemnar per aquest motiu a indemnitzar Esquerra amb 60.000 euros per un atemptat a l'honor, diners que els republicans van anunciar que es destinarien a entitats de promoció de la llengua catalana. Ara però el Suprem ha estimat el recurs de la COPE i ha revocat la sentència inicial. L'alt tribunal espanyol assegura en les seves conclusions que en contextos de contesa política "preval la llibertat d'expressió respecte al dret a l'honor".

El Nord d'Irlanda assumirà aviat les seves competències policials i judicials

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 12:30:02 +0100

L'ens polític que formen els comtats del Nord d'Irlanda assumirà properament les competències policials i judicials, després de l'acord assolit entre els representants nordirlandesos i el govern britànic. Ahir a la tarda, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, celebrava el consens aconseguit entre Londres i Belfast després d'un "llarg període de negociacions" que ha posat en perill l'estabilitat de l'executiu de coalició nord-irlandès. Adams també va dir que, a partir d'ara, les institucions han d'avançar amb "justícia i companyonia" per concretar l'acord. "Crec que l'Assemblea i les institucions polítiques poden actuar ara sobre una base d'igualtat, justícia i companyonia".

Expulsen UM del govern de les Illes, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma

Guillem — Fri, 05 Feb 2010 11:30:28 +0100

El president del govern balear, Francesc Antich ha comparegut aquest matí en roda de premsa per explicar que PSIB-PSOE i Bloc per Mallorca han decidit trencar l'acord de govern que mantenien amb Unió Mallorquina a les principals institucions de les Illes Balears, com són el govern balear, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Per tot plegat el govern de les Illes seguirà endavant des d'ara en minoria al Parlament de les Illes Balears, amb el suport dels diputats de PSIB i Bloc (PSM, ERC-Illes i EU-Illes); per això reduirà les conselleries existents, i es reestructurarà l'executiu. La decisió de PSIB i Bloc arriba després de l'enèssim cas de corrupció d'UM. La particularitat d'aquest nou episodi, que afecta l'Institut d'Estratègia Turística (INESTUR) però, que s'hauria produït durant aquesta mateixa legislatura. L'operació "Voltor" ha implicat la detenció del portaveu i regidor d'UM de Palma, Miquel Nadal, a més a més de dos directors generals.