Registrar-se
Recorda contrasenya

Editorial. divendres, 01 d'octubre de 2004, 17:59

Diada nacional: nació de primera o de segona? (per Víctor Alexandre)

Publicat per Víctor Alexandre
La polèmica que es desferma cada any arran de la diada nacional de Catalunya, fins i tot mesos abans de la seva celebració, no és res més que l’expressió fefaent de la nostra inseguretat. Una inseguretat que es fonamenta en el fet de no tenir Estat i que ens acomplexa fins a fer-nos sentir infants en un món d’adults. Sabem prou bé, és clar, que no hi ha cap altra fórmula al món, cap ni una, que garanteixi el reconeixement dels drets nacionals d’un poble, però ens falta coratge per sobreposar-nos a la idea imposada segons la qual la nostra existència, com la d’un queixal o d’una ungla, només té sentit en el si d’un cos que es diu Espanya.

És important, per tant, que comprenguem que si tota nació amb consciència de ser-ho vol tenir un Estat no és pas perquè els Estats siguin la panacea de res, sinó perquè els homes i les dones d’aquest món encara no hem après a respectar-nos sense les credencials que atorga un Estat. És aquesta la raó per la qual la tinença d’un Estat forma part de les regles del joc internacional. Ho hem vist recentment en els Jocs Olímpics d’Atenes. Les medalles no les guanyen els atletes, tampoc no les guanyen les nacions; les medalles les guanyen els Estats, i qui no té un Estat no guanya res. Com pot guanyar res aquell que no existeix?

La diada nacional de Catalunya només té sentit si estem d’acord en què Catalunya és una nació, altrament n’hauríem de dir “diada regional”. Però si estem d’acord en què Catalunya és una nació, com és que no tenim drets nacionals? Quantes categories nacionals hi ha al món? Una, dues, tres...? És Catalunya, una nació de segona? És Catalunya una nació inferior a Portugal, Dinamarca o Malta? Aleshores, per què no actuem en conseqüència? És una llàstima que no ens adonem que si admetem que hi ha nacions de primera i nacions de segona estem admetent també que hi ha pobles superiors i pobles inferiors.

Els catalans hem de prendre consciència que només aquells pobles sotmesos a estats d’inferiorització i que han perdut la confiança en si mateixos, admeten que un altre poble decideixi per ells. Queda clar, per tant, que la independència és molt més que una opció política; la independència és, per damunt de tot, l’opció del sentit comú i de la maduresa.

Catalunya no necessita un Estatut, Catalunya necessita un Estat. No és la Constitució espanyola la que ha de legitimar Catalunya sinó que és Catalunya qui s’ha de legitimar a través de la seva pròpia Constitució. Els termes “nacionalitat històrica” o “comunitat nacional”, no tenen cap altra finalitat que perpetuar la submisió de Catalunya a Espanya; són eufemismes que no fan res més que defugir la definició real d’allò que som: una nació. I si volem una prova de la importància que té el fet que Catalunya aparegui definida com a nació a la Constitució espanyola, n’hi ha prou que veiem el rebuig que provoca no tan sols entre els espanyols sinó també entre els col·laboracionistes catalans. És lògic. Uns i altres saben que una nació té drets nacionals, i el dret més important d’una nació és el dret a decidir per ella mateixa al costat de les altres nacions lliures i sobiranes del món. Aquest i no cap altre ha de ser el propòsit de la diada nacional d’un poble que, un dia com avui, ara fa 290 anys, va perdre la seva sobirania.


Víctor Alexandre. (web) (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la ràdio. Des del 1990 és una de les veus més carismàtiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura. És autor dels llibres Jo no sóc espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i traduït recentment a l’espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003). L'any passat també va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipotètic president dels Països Catalans. Aquest any ha presentat el llibre El Cas Carod (2004).

Envia Corregeix

3235 lectures   20 comentaris

  • estic d'acord

    per tant, encara que els de CyU buscaven una portada, i els la van donar, ERC va cometre un error en no votar a favor de la moció d'incorporar a l'estatut que Catalunya és una nació, perquè encara ens haurem d'empassar eufemismes com la comunitat nacional o alguna altra bajanada que se li ocorri a en Maragall.
    No em serveixen excuses de formalismes. Ha estat un errror d'estratègia ben clar.

    • Serem independents quan hi hagi més de la meitat del poble de Catalunya que ho vulgui.
      Només cal una majoria simple (un 51% ja seria suficient) en un referèndum ,convocat per el Parlament de Catalunya, que digui "SI, Vull un estat català sobirà i independent de l' Estat espanyol".

      Una vegada tingessim estat propi, la forma de govern i l' organització territorial, ja l' ha decidiriem.
      Com també, la possible confederació amb la resta dels Països Catalans.

      Per arribar a aquesta majoria, està clar que la dreta catalana (CIU) s' hauria de mullar.



      • Només hi ha un problema, i és que és l'Estat Espanyol el que decideix si procedeix fer el Referèndum o no. Haureu de convéncer i demostrar que realment és una necessitat bàsica per a la vostra vida tenir la independència a la resta d'espanyols; de moment, jo encara no estic gens convençut, i amb l'actitud radical i excloent que tenen molts dels independtistes, no crec que mai arribeu a aconseguir res.

  • Totalment d'acord amic Alexandre.
    Hi ha catalans que ja estan be, com a ciutadans espanyols. La majoria de les persones que es senten comodes amb la situació de Catalunya, els i va molt be que tant els del PPSOE en el que estan difuminats i gairabe desaperaguts els del PSC, com els de Ciu, cerquin "desesperadament" el "encaix" del nostra pais dins Espanya.
    En el fons el que estan defensant son els seus privilegis, la seva poltrona, i son aquets junt amb els conformistes, els que s'autoodien de ser catalans i els pasotes, juntament amb els espanyols emigrans que tot i que han vingut a una terra que les a donat feina i taulat, odien profundament, i tots aquets sumats no son pas una minoria!
    Caldria fer entendre en una intensa activitat educadora i educativa a tota la població d'aquest pais,que si Catalunya fos independent, seriem un dels paisos mes avançats d'Europa.
    Cal per tant fer aquesta pedagogia, pro tambe ens cal col·locar gent independentista "de veritat" en els punts clau de la Generalitat i aixó no sera facil, els lerouxistes del Psc i els botiflers de Ciu, faran mans i manigues per impedir-ho.
    Cal que la ciutadania estigui disposada a asumir majors sacrificis si volem obtenir mes poder tant economic com politic.
    Cal que els catalans ens adonem que amb Espanya, no anem enlloc, que els espanyols ens estan exprimint com a potencia colonial a una colonia i que en el fons ens odien, ja que ens tracten continuament com a un pais vençut.
    Jo sempre dic a qui em vol escoltar, que si ara amb les nostres carencies com a pais ocupat anem com anem, com i a on arribariem si pogesim disposar de tots els nostres recursos economics i humans, com a estat lliure i sobirà!!
    En fi Alexandre, cal que sumem, cal que els que volem ser indendents d'Espanya siguem majoria, clara i suficient per plantar cara i exigir democraticament la celebració d'un referendum d'autodeterminació.
    Salut i Independència //*//
    AJG.


    • CiU uns botiflers i ERC no???
      Equiparar CiU al PSC, quan ha estat ERC qui ha ficat el PSOE de Catalunya a la nostra Generalitat???

      Quan CiU era moderada al govern, ERC exaltava els ànims de la ciutadania amb grandiloqüència i ambicions. Assoleixen poder i s'alien amb una sucursal espanyola (bé, de fet dues PSC i ICV).
      Ara, CiU, a l'oposició és la que exalta i ERC la que es modera. El joc polític és això, sembla que no us n'adoneu.
      Si CiU és botiflera, ERC també ho és. De fet alguns votants d'ERC impacients ja s'estan adonant que no tot anirà tan ràpid ni tan rodat com ERC prometia la passada tardor. Em sor`rèn la ingenuïtat d'alguns que creuen que els 2008 quan suposadament guanyi ERC serem independents... FALTEN MOLTS ANYS PER INDEPENDITZAR-NOS.

      Catalunya, com tot país normal, no és només d'esuqerres ni de dretes, hi ha gent de totes dues bandes. I CiU ha d'aclaparar la dreta catalanista i ERC l'esquerra. Tots dos partits són imprescindibles en el futur de Catalunya, per tant ja n'hi ha prou d'aquest linxament gratuït cap a CiU, perquè la seva disolució seria un desastre i una manca de referent per a moltíssims votants catalans, ni més ni menys botiflers que els d'ERC.

      Si us plau. L'entusiasme no ha d'emboirar la ment.

    • Dius: "En el fons el que estan defensant son els seus privilegis, la seva poltrona, i son aquets junt amb els conformistes, els que s'autoodien de ser catalans i els pasotes, juntament amb els espanyols emigrans que tot i que han vingut a una terra que les a donat feina i taulat, odien profundament, i tots aquets sumats no son pas una minoria! "

      Votants de PP, de PSOE, de CiU, els conformistes, els passotes, els espanyols emigrants.... Fins i tot tu mateix deixes clar que tot aquest col·lectiu sumat no és una minoria. Jo et diria més: és la majoria. Així doncs, què vols? Imposar als catalans d'ara el que ens van imposar en el passat? Hem de continuar sempre amb imposicions?

      Dius que cal fer pedagogia, que cal 'educar' al català perquè s'adoni de la situació actual. Estic totalment d'acord amb tu, crec que tots hauriem de rebre unes lliçons d'economia, política i història i veuries com molts canvien d'opinió. Faltaria veure qui.

      salut

      • Aquí no parlem de cap imposició.
        Si no la voluntat d' una majoria del poble de Catalunya, mitjançant la celebració d'un referèndum,es pronunciés a favor de la constitució d' un estat català i sobirà.



      • Pedagogia? Història? Política? Oh!, i tant !!

        Podríem començar per explicar a les escoles que vam ser un Estat predominant a la Mediterrània mentre la resta de la península estava, com ara, a l'edat de les cavernes. Podríem deixar clar que si no hagués estat per la mort d'en Martí el Jove (altrament dit l'Humà) sense descendència, potser encara ho seríem.

        Hauríem d'aclarir d'una vegada per totes que l'odissea del descobriment i primera colonització d'Amèrica fou pensat, finançat i executat exclusivament per catalans. El genocidi que vingué després fou la lògica conseqüència de l'apropiació d'aquesta fita pels nostres veïns, els espanyols.

        Caldria explicar ben bé que el 1659 Castella va lliurar a França el 20% del territori del Principat de Catalunya. Els francesos havien proposat l'alternativa de Sicília o Sardenya, però Espanya, naturalment, va preferir desfer-se d'una bona part de catalans.

        És molt necessari recordar que, de no ser per les desfetes de 1707 i 1714, potser ara seríem una mena de Suïssa o de Bèlgica, això si no ens haguéssim independitzat del tot dels nostres actuals opressors.

        Mai no s'haurà fet prou memòria de l'execrable Decret de Nova Planta, 1715, que ens prohibí entre milers de coses més, parlar català.

        No he vist pas que a les escoles s'ensenyi que, entre 1715 i avui, Espanya ha dictat milers de normatives legals per tal d'assimilar-nos jurídicament i lingüística i, per tant, nacionalment.

        El que va passar al 1939 va ser l'apoteosi de 225 anys d'ocupació. No cal que ens hi extenguem perquè tots sabem com va anar tot. Penso que a les escoles caldria explicar, a tall d'exemple, un interessant pla que tenia el dictador: En cas de victòria d'en Hitler a la II Guerra, en Franco havia pensat desplaçar els catalans al nord d'Àfrica, en aquells temps una altra colònia espanyola, i repoblar Catalunya amb espanyols. Val a dir que la primera part del pla no la va poder executar, però la segona sí, i amb quins bons resultats !!

        Per acabar, una frase que m'agrada especialment és la d'un falangista, no en recordo el nom: "La mejor manera de acabar con el problema catalán es repoblando Cataluña con andaluces". Com veieu, avui segueix plenament vigent, només que ara ja no ens envien exclusivament andalusos ...

        En fi, ja veus com de pedagogia cal fer-ne, i molta. El problema és precisament aquest, que no se'n fa.

        Salut! ... i endavant, Víctor. Ets collonut.

        • És curiós que pedagogia i demagogia s'assemblin tant. Qualsevol podria caure en l'error de confondre-les.

          salut

        • penjaases, jo no ho hauria pas dit tant bé. L'has clavada de debò. És exactament tot el que has dit, exactament això i així.
          Víctor Alexandre...quans com ell ens en calen!


        • Bé, abans de res, vaig a presentar-me, perquè és el meu primer missatge a este racó. Ja vos aviso que no soc ni independentista ni espanyolista, així que no espereu ni que recolço la vostra postura ni que als meus missatges vos poso a parir per pancatalanistes.
           
          Este primer missatge va dirigit a Penjaases, per la seua idealització dels catalans: tot el que s'ha fet bé ho han fet els catalans i tot el que s'ha fet malament ho han fet els castellans...
           
          Anem a veure... si Catalunya va ser un Estat predominant, va predominar sobre algú. I sempre que es predomina s'imposa, així que també els catalans imposàreu; i no em digueu que no imposareu res, perquè estem parlant d'èpoques en les quals s'anava sempre per la força o per la força. I no em digues que si no haguera mort sense descendència Martí el Jove encara estarieu predominant, perquè tots els imperis cauen, siguen de catalans, de castellans o de romans.
           
          Cristóbal Colón, si no és que tú tens documents que ningú té, no era català, així que no intentes atribuir als catalans el que no és dels catalans. Que participaren catalans en la idea, en la preparació i en el finançament, d'acord... igual que ho van fer castellans, aragonesos, gallecs o bascs; i et recordo que van ser els Reis Catòlics els que van permetre que l'expedició anara endavant (ja deus saber també que a altres estats no li van fer ni puto cas al projecte). I és un despropòsit per la teua part dir que no va haver cap català que participés en el genocidi posterior al descobriment i que només van ser els castellans els que el van executar: si hi havia catalans a Amèrica, també hi van participar, igual que els bascs, aragonesos o gallecs que estaven allí...
           
          Sobre el Decret de Nova Planta, et recordaré que fa molts anys que ja no està en vigor. Està clar que fou molt perjudicial per a les cultures diferents a la de Castella, però et recordo que no només va fer molt de mal als catalans, sino que va fer mal també inclús a alguns castellans... és el que tenien les monarquies absolutistes, que es feia el que el Rei deia.
           
          Respecte al que has dit referint-te a Franco, m'agradaria que feres una reflexió, perquè estàs acusant-lo de portar a espanyols a Catalunya i ho estàs fent d'una manera que sembla més bé una apologia de les idees de l'altre tipet que cites (Hitler) sobre la superioritat d'alguna raça (no ens barrejem amb els castellans ni amb els andalusos, que són d'una raça inferior). L'eliminació dels jueus per part dels nazis no es basava només en la superioritat de la raça ària, sino que tenia com a bases ideològiques el nacionalisme extrem (l'idea de l'imperi, de la supremacia d'un poble i del sentiment de que els jueus els estaven invadint) i un fort complex d'inferioritat (no podem acabar amb els jueus perquè són més llestos que nosaltres, doncs acabem per la força); ambdues bases ideològiques estan presents, en més o menys mesura, en qualsevol nacionalisme, i el teu comentari és un clar exemple.
           
          Finalment, una crítica també a l'adoctrinament que preteneu que es done a les escoles... no és això el que fan els dictadors per mantenir a un poble unit? No crec que eixa sigue la manera d'aconseguir que els catalans pensen d'una altra manera, perquè seguirien sent mentires; la imparcialitat en la manera de contar l'Història és fàcil d'aconseguir en alguns casos, però en altres és pràcticament impossible, com has demostrat tu també en el teu comentari. I aleshores serien altres els que dirien que des de l'Estat Català s'està manipulant l'Història.

      • Hola company!
        Perdona, no deus haber llegit del tot el meu comentari a l'article del Sr. Alexandre. oi?
        Jo no parlo pas de cap imposició, parlo de fer un Referendum per a l'Autodeterminació i aixó com tothom sap no es pas cap imposició!!
        Tothom podra votar lliurament.
        Gracies
        Salut i Independència //*//
        AJG.


        • Però vosaltres sabeu realment el que significa Dret a l'Autodeterminació? S'ompliu la boca amb l'Autodeterminació i no es pareu a pensar en el que suposa eixe dret.
           
          Eixe dret significa que tot poble té el dret d'expresar les seues idees i els seus pensaments davant un altre poble que li impedeix expresar-se lliurement, bé davant les urnes o en qualsevol altre lloc.
           
          Em podeu dir què està fent l'Estat Espanyol per tapar-vos la boca o per no deixar-vos votar? Que el que vosaltres penseu només vos interesse a vosaltres mateixos no vol dir que estigueu sotmesos ni que tingueu cap imposició de ningú: és simplement que esteu en minoria, i si foreu tan demòcrates com dieu ho acceptarieu i intentarieu convéncer a més gent per què pensaren com vosaltres, en lloc de pensar que els que no pensen igual són uns incultes, uns fatxes o uns venuts.

  • Em delecta llegir els articles d’en Víctor. Com sempre posa el dit a la nafra, allà on s’ha de posar. Sens dubte és un dels més grans pensadors catalans. Ah!! Vull palesà que no és familiar ni amic.

    JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI!!!



  • Felicitats pel teu últim llibre, ja l'he llegit!!
    Com sempre posant el dit a la nafra. Allà on fa més mal.

    Vull més llibres teus!!

    Editat al dia 10 d'octubre del 2004, a les 04:28
  • És el que jo dic sempre: demanar el dret a l'autodeterminació és estúpid perquè si som una nació aquest dret ja el tenim, simplement el que hem de fer és EXERCIR-LO i prou. Ara bé, o som una nació i actuem com a tal (passant dels veïns per molt que s'enfadin) o som una regió i també actuem com a tal, és a dir, amb els mateixos drets i deures que qualsevol altra regió d'Espanya o de França.

    Si som una nació, doncs ho som i a actuar com a tal, i si som una regió doncs tots a callar i punt. Però la puta i la ramoneta no s'hi val. O som o no som, no s'hi valen mitges tintes.

    Perdoneu, avui tinc un mal dia (deu ser això de la hispanidaz) però és que amb perles com allò de la "comunitat nacional" i les declaracions dels ultra-botiflers de CiU dient que "mai CiU defensarà una separació de Catalunya d'Espanya" n'hi ha per llogar-hi cadires.

  • Avui mateix, fa un parell d'hores si fa no fa, he acabat de llegir el darrer llibre de Víctor Alexandre Senyor President (Carta oberta) que feia temps volia llegir i us el recomano totalment.

    És molt autocrític amb l'actitud dels catalans, a mi m'ajudat a veure o confirmar moltes coses que encara que no ho semblin tenen una importància cabdal.

    Les referències a Pujol,sense esmentar-lo, són molt nombroses però els lectors convergents no han de veure en això un atac al nostre expresident, sinó al tarnnà massa conformista i submís de la inmensa majoria dels catalans.



  • Anònim

    K: 0.00 (0)


  • Un bon article que, com a única crítica, utilitza, com no pot ser d'una altra manera en un article independentista, els conceptes de submissió i d'imposició com si els catalans no tingueren els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, ja no de l'Estat Espanyol, sino de la Unió Europea.
     
    Només una reflexió. Si en un hipotètic Estat Català, Lleida decidira que vol independitzar-se d'eixe estat... el govern català deixaria que decidíra per ella mateixa o posaria totes les trabes possibles per què es mantingués dins el mateix Estat? Clar, ara em direu que deixarieu que decidira per ella mateixa... i això significa que no teniu ni idea del que és un Estat, perquè a Lleida serien minoria i es faria el que Barcelona decidira. O és que Barcelona admetria que una minoria decidira per la majoria? No siguem ingenus.