Registrar-se
Recorda contrasenya

Editorial. dilluns, 26 d'abril de 2010, 03:30

De consultes i ridículs

Les dades comparatives deixen en fora de joc aquells que han provat de minimitzar-ne els resultats · Ara mateix les consultes ja tenen més suport que 4 dels 6 partits del Parlament

Amb la tercera onada de consultes independentistes d'aquest 25-A encara al forn, és hora de començar a relativitzar les dades, de posar-les en context respecte d'altres votacions, i de començar a mirar sospitosament tots els qui, tractant de minimitzar-les, asseguren que estan essent un fracàs i un veritable "ridícul". Quan algú minimitza un procés que suma ja més de mig milió de vots sobre poc més de 2,3 milions del total dels que podien haver votat, cal que entengui que qui està fent el ridícul és ell, i cal que tothom li ho faci saber. Mig milió de vots es diu aviat, eh? Mig milió de vots en unes consultes que no són oficials, que no compten amb cap mena d'ajut institucional, sense campanya oficial, sense publicitat de franc als mitjans, autogestionades, i a més a més, transparents, segons han verificat els observadors internacionals. Alguns ho han qualificat de fracàs; són els mateixos que han mantingut un calculat silenci previ a aquesta tercera onada per mirar de minimitzar-les. Quan es parla de fracàs, cal tenir molt clar i present de què es parla, perquè sinó es pot cometre, ara sí, un veritable ridícul. Ridícul com el que fa la "brunete mediàtica" espanyolista, el PP o C's, quan titllen mig milió de vots com una quantitat ridícula. Senyors de Ciudadanos, ho saben que vostès van treure 90.000 vots sobre el total del cens, o el que és el mateix, un 1,68% de suport dels ciutadans amb dret a vot?

 

Ho veurem aquests dies, provaran d'amagar la realitat, provaran de tergiversar-la. Provaran de retorçar les dades i de treure importància al mig milió de vots sobre poc més de 2,3 milions. Ignoraran que en moltes poblacions, com a Girona, el Sí a la independència ha superat la llista més votada a les darreres municipals. Faran veure que no saben que tant la participació com el "Sí" a la independència han sobrepassat en molts municipis els vots favorables que va obtenir el referèndum sobre la Constitució europea de fa no tants anys.

 

Compte, que el PSC va obtenir a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya un 27% dels vots amb el 56% de participació, o el que és el mateix, el 15,1% del total del cens, 5 punts inferior al suport de l'independentisme al global de les consultes, 4,7 punts inferior al "Sí" de les consultes del 28-F, 11,5 punts inferior a la xifra obtinguda pel "Sí" el 13-D i gairebé 3 punts inferior a la del 25-A. Per no parlar del PP (10.7% dels vots a les eleccions al Parlament, 6% del cens) o de Ciutadans (3% dels vots, 1.68% del cens). Compte amb què ens comparem eh, senyors? Estan parlant amb una opció electoral que recull més del 20% dels vots del cens total, quan vostès tenen el 15%, el 6% i l'1,68% del suport del seu cens. Qui és el marginal aquí? Que els vots actuals dipositats a les urnes de les consultes superen ja els vots de 4 dels 6 partits polítics del Parlament!

 

Caldrà que tothom tingui clara la importància d'un procés sencer que ha mobilitzat desenes de milers de catalans de forma altruista, voluntaris, comissions locals, gent treballant colze amb colze, sovint rivals polítics, però treballant junts pel mateix objectiu. Les consultes, més enllà de la repercussió política immediata que puguin o no puguin tenir, han demostrat que arribat el moment no importarà el marc jurídic on estigui inclòs el nostre país. No cal que cap Estat forani ens vingui a dir el que podem o no podem fer, el que ens permet fer, el que ens "concedeix" o ens deixa de concedir, o el que ens tolera o ens deixa de tolerar. I han servit també per constatar la presència real d'un independentisme que fins fa quatre dies era titllat de marginal.

 

La consulta d'Arenys, amb aquella primera batalla mediàtica guanyada, va encetar, gairebé sense ni adonar-se'n, un procés que és l'enveja d'altres nacions sense estat. Ho deien ahir nombrosos observadors internacionals, la majoria d'ells càrrecs electes a les seves nacions: el procés de consultes independentistes ha provocat sana gelosia. Per la seva impoluta democràcia, transparència i autoorganització. Em va encantar el que va dir un d'ells, aquest diumenge, sobre les consultes, quan va assegurar que eren "insultantment democràtiques". Magnífic, retinguem-ho si us plau.

 

Retinguem-ho quan ens parlin del nacionalisme catalanista tancat i excloent. Quan ens parlin d'un procés marginal i ridícul. Retinguem les dades i esbotzem els apriorismes i mecanismes mentals amb els què l'espanyolisme ens ha bombardejat dècada rere dècada.

 

Retinguem qui fa el ridícul quan menysprea mig milió de vots, i més en un procés que no ha ni acabat, en el què quan hi hagin participat la totalitat de municipis del país, superarà més que probablement el milió de vots. Atenció: un milió de vots autodeterministes, la majoria dels quals, si es manté la tendència actual (vora el 91%) serà pel "Sí". L'autodeterminació, i el "Sí" a la independència, superaran llavors els vots de tots, repeteixo TOTS, els partits del Parlament de Catalunya.


Un ridícul? Un fracàs? I tant. Ridícul el seu, i fracàs, el del projecte nacional espanyol.

Envia Corregeix

3754 lectures   33 comentaris

  • S'ha d'anar amb compte, però. El dia que les consultes siguin oficials, el vot espanyolista també es mobilitzarà en massa....

  • Podem tenir dubtes, es normal, tothom esta neguitós, es tan a prop, que hara ens assalten les pitjors dudes, pero es hara on fa mes falta tenir convicció. Les dades son bones, no tant com ens agradarien, clar, pero son bones, i aquestes dades aniran a millor, cada vegada mes l'independentisme creix, cada vegada espanya s'enfonse mes en el seu sistema de govern decadent, d'aqui quan hi hagi un referendum, que no falta gaire, el desig del poble Català de l'independencia sera clar, en aquestes enquestes, no solament catalanes si no tambe espanyoles, la clara majoria anira cap el Si. Aixo es com una pedra llançada a l'aigua, l'esquitx es petit, pero les ones es mouen cada cap mes grans y mes lluny.

     

    Com deia aquella dita "l'únic que es necessita perquè triomfi el mal és que els homes bons no facin res", si tenim esperances, si encara en els pitjors moments seguim tenit convicció, algun dia, d'aqui no gaire, tindrem per fi la nostra estimada nació.

  • Ara el que cal, es recordar al Novembre quí son els que es comprometen a proclamar al Parlament la Independencia si tenen suficients vots ???????. Per ara sols Reagrupament ha dit que ho farà . Cal tenir memoria, perque al Novembre si aquest 20%, es reparteix el vot en diferentes forçes, NO ACONSEGUIREM RES.
    Cal saber que si s'ha votat Catalunya Independent, el vot ha de anar ha qui es comprometi a proclamar la Independencia, no, a aquells que diuen que: si, pero no ho se, potser, ja veurem, no toca,cal esperar. NO i NO, es ara,  no podem deixar passar aquesta oportunitat.

    RECORDEM TOTS SI AL NOVEMBRE EL VOT ES DISGREGA, TOT AIXO, L'ESFORÇ FET, SERVIRA PER BEN POC.
  • Això és molt més que una enquesta. Ara no hi ha cap entrevistador que va al darrere de l'enquestat que passivament ha de contestar... no hi ha cuina posterior que modifica les dades a gust de qui paga... no són resultats discutibles...  Com a mínim hi ha mig milió d'independentistes declarats. Dels de veritat.  Que s'han pres la molèstia d'anar a votar a una consulta no-vinculant. I dic com a mínim, perquè estic segur que són uns quants més que no han anat a votar tenint en compte el fet de què no són vinculants.

     

    L'espanyolisme menysté els resultats, fa teatre. D'entrada el gol és haver fet les consultes. Fer-les amb tranquil·litat, llibertat i -molt important- passant per sobre de l'Estat espanyol que no ha tingut més remei que empassar-se-les.  Poden dir el que vulguin però hem iniciat un camí i ells han estat incapaços d'impedir-ho.

    La participació no ens ha d'obsessionar, els partidaris del no, lògicament ara no hi participen. En un referèndum hi haurà també una abstenció dificil d'entendre per a molts de nosaltres, partidaris del si o del no. Però la realitat és aquesta amb un sector de la població que passa de tot, fins i tot quan els hi parles de canviar les fronteres. Molt bé, si no voten no podran queixar-se de res.

     

    Els partidaris del no, ara miren de ridiculitzar els percentatges del si. És la seva feina, però tenint en compte l'abstenció i el vot en blanc, no es dificil preveure un referèndum disputat. Per tant, hi ha prou motius per fer-lo, i si els resultats de participació actuals fóssin del 50 o del 60% tal i com hipòcritament semblen demanar (amb un vot afirmatiu del 90% tal i com s'esta veient) és que ja no caldria ni el referendum... per tant tot plegat només són excuses. Els més llestos segur que tenen malsons.

     

    A banda de tot això, ja és ben trist que tot aquest quòrum independentista no tingui representativitat parlamentària. Això canviarà, ha de canviar.

     

     

     

  • Aixo si que es veritat, hi ha molts independentistes que no voten a les consultes, pero no nomes perque no siguien vinculants, si no perque no saben res del tema, els mitjans no fan reso, i les campanyes al carrer no poden ser importants perque no hi ha diners ni medis. Us poso un exemple practic i real. Yo tinc com a minim 9 amics propers que desitgen l'independencia de Catalunya, pero ningu sabia res de les consultes, l'unic que sabien era lo d'Arenys de Munt, res mes. Imagineu llavors la de gent que vol l'independencia pero que no s'ha assabentat de les consultes, hi ha molta mes gent independentiste que lo que les consultes reflecteix.

     

    Quan es faci un referendum vinculant, amb una campanya amb diners i recursos, que arribi a tota la població, guanyarem, i per majoria absoluta, d'aixo no us capiga dubte.

    • En quin món viuen aquestes 9 persones? L'única explicació és que no els interessi la política, però llavors per què són independentistes?

      • Voler la independencia no te res a veure amb politica, un pot voler la independencia per molts motius, sentimentals, economics, socials, etc...

         

        Viun en el mon on la prensa no donen cap reso a les consultes, hi ha moltisima gent que no sap res de les consultes, siguin independentistes, catalans o no.

      • No tothom li agrada la política i els darrers escàndols tampoc ajuden gaire. Se suposa que els independentistes, pel sol fet de ser-ho, ja estem més conscienciats per canviar-ho tot, però també oblidem que hi ha gent que passa de moltíssimes coses i la política és secundari.

         

        I, conec gent que a aquests referendums no ha anat per mandra i a segons quins pobles segur que la gent pensava anar a votar tot donant un passeig a migmatí, però clar coincidia amb més gent i calia valorar si valia la pena perdre el temps d'un diumenge, i si plou o fa fred no agrada sortir de casa.

         

        A la gent li has de donar les coses mastegades i per consultes no vinculants molts consideren que no val la pena.

  • Veig que parleu i parleu de referendum, encara no teniu clar,que,si no es proclama al Parlament la Independencia PRIMER, no hi haura ningú (cap) dels que remenen les cireres que convoqui un referendum ???????????????.

     

    Si puja CIU, més del mateix. Si es PSC, ves que no facin com al Pais Basc (el que sigui per seguir gobernant).

     

    Sols canviarem si tenim força Independentista al Parlament.es el que hi ha amics meus.

     

  • Els espanyols, si fóssin honestos, intentarien demostrar la qüestionable importància d'aquests referèndums tot mobilitzant l'electorat unionista, fent-li fer campanya pel no, etc.

     

    Si ara els resultats fóssin 500.000 votants pel si i, posem, 900.000 pel no, ara els seus arguments tindrien pes polític.

     

    Havent fet el buit al referèndum, dir -la senyora Tura- que aquesta consulta era feta pels independentistes sense espai pels unionistes és d'un cinisme esgarrifós. Quins mecanismes tenim els independentistes per frenar a aquells que tenen el recolzament de l'estat espanyol? Crec que és el contrari, Tura.

     

    Em pregunto, tots aquests polítics que fan fàstics a la independència, tenen alguna proposta engrescadora per Catalunya? alguna manera de frenar el saqueig que ens empobreix dia a dia? algún mètodo per aconseguir el respecte d'Espanya?

     

    Si no és així el que es fa evident és que son botiflers i traïdors a Catalunya. No es pot qualificar d'altra manera a aquells que defenen un statu quo que ens aniquila com a poble. Vergonya! senyors, vergonya!

  • Quina pena que tota aquesta gent no votés Reagrupament! Amb tants vots, l'independentisme seria la tercera força política catalana!

  • No creiu que es tan facil, no et pots enrefiar de cap partit politic, ni dels que diuen ser una cosa o l'altre, al final tots acaben sent corruptes i burgesos.

  • Amb mig milió de catalans que hem votat per la independència, si estiguéssim ben organitzats ja fórem independents.

  • Quina obsesió.

     

    Aixó no és "El" Referèndum, és solsament una campanya de consultes oberta a tothom i proposada i duta a terme de la millor manera possible que cada agrupació ha pogut fer.

     

    No importen els números, importa el concepte i aquest concepte és que hi ha gent que de manera fefaent està mostrant la seva voluntat d'esdevenir un Estat Propi.

     

    I cal mantenir la pressió perquè els polítics entrin "al trapo" i se la juguin en el debat que segurament perdrien i per aixó eludeixen el combat i prefereixen anar tirant pedres des de les finestres.

     

    Ara cal volcar-se en les properes consultes "deixar-s'hi la pell perquè hi hagi una autèntica remuntada" ()

    30 maig, 20 de juny, Tarragona a l'octubre?, Barcelona a l'abril i encara s'hi haurien d'afegir nous municipis per anar bé. Potser Castelldefels es reincorporaria si tingués prou gent compromesa per exmple.

     

    I no us amoineu d'unionistes no n'hi ha tants com diuen i volen.

les notícies més...