Sentència de l'Estatut: tal dia farà un lustre

Els magistrats del Constitucional espanyol es moren de ganes de retallar el text, però no s'acaben de decidir. Retallar què i on? perquè fer-ho, malgrat les ganes i la seva ferma convicció, comportaria una paradoxa que fins i tot el PSC ha detectat: com triturar un text que ja es va rebaixar, fruit d'un pacte entre polítics catalans i espanyols, que va ser ratificat pel Parlament espanyol i en referèndum al Principat? Què comporta tombar un text que ja havia passat tots els filtres d'aquesta democràcia espanyola, tan justeta ella?

D'aquí vénen els retards. La necessitat espanyola de retallar encara més un text raquític, i la paradoxa de trinxar un pacte aprovat pels Parlaments català i espanyol, i refermat en referèndum al Principat. Espanya considera que un text raquític ja retallat i aprovat, necessita encara més mutilacions, i li és igual que ho hagi refermat tothom.

Fins i tot a can PSC s'han adonat de la paradoxa, fet insòlit. No és que l'Estatut ens tregui la son, no ens enganyem -és gairebé tan justet com la justícia espanyola- però compte, que tombar tot aquest procés -pactat- implica molt més del que sembla a primer cop d'ull. Tocar una coma d'aquest text rebaixat implica moltes coses, i segurament en pot desmuntar moltes d'altres. Per exemple, l'escut ideològic d'alguns polítics del nostre país, que s'omplen la boca del respecte a la legalitat vigent. Si es toca una coma del text, s'haurà acabat aquest escut. Ho saben aquí i allà.

No és que hagi de passar res -no pas-, però molts hauran quedat retratats. I s'haurà constatat, ara sí, definitivament, que els Estatuts no porten enlloc, que ni el més esquifit i ranci dels textos no s'accepta. Que la via legal espanyola és un cul de sac, i que els catalans no hi tenim lloc. Que de sortida només n'hi ha una, i implica disposar del teu propi estat.

Això sí, el tema durarà per anys i panys, i per moltes filtracions més, totes a la premsa amiga "del régimen". Del del nostre país en podrem seguir parlant durant mesos i anys, perquè al ritme que va el Tribunal Constitucional espanyol, quan es decideixin a donar una sentència ja farà lustres, potser dècades, que serem independents.