S'està demostrant que en aquest país qualsevol partit que arribi a qualsevol administració mínimament important, a la llarga, fot mà al calaix. El descontrol que hi ha a tots els nivells institucionals i administratius, malgrat que els partits polítics vulguin fer creure el contrari, és alarmant. La capacitat que tenen els "escollits" pel poble per fer i desfer a la seva lliure voluntat, sense gairebé haver de donar explicacions a ningú és pràcticament infinita. És conseqüència d'un sistema polític caduc, que arrossega una gran quantitat de vicis que els mateixos polítics han volgut fer gairebé incontrolables. Han fallat els sistemes de control de la corrupció, però estem parlant dels mateixos sistemes que han ideat els polítics del país.
Parlem d'un sistema polític tancat i obsolet, parlem de llistes tancades i d'uns Parlaments de fireta, on totes les votacions estan ja decidides d'antuvi, on els diputats fan el que mana el partit. Ho va dir Montserrat Nebrera fa algunes setmanes. Sí, ella no és cap àngel, i segurament ho va dir per interès, però va clavar moltes estaques al seu lloc. De què serveix un Parlament de 135 diputats, si tots ells voten exactament el que volen els seus respectius partits? No es podria tenir un representant que tingués els vots proporcionals als escons de la seva llista, per votar el que s'hagués de votar? Amb 5 sous enlloc de 135 ja fariem al Principat. I al País Valencià en caldrien només 3. I això és així perquè el sistema polític, tancat, caduc i obsolet, no permet als electors escollir els seus candidats. Els partits han propiciat un sistema tancat on només ells hi poden participar. La partitocràcia, on el poble només decideix quants escons de cada partit aniran a seure a les cadires, però on les llistes de candidats les trien els mateixos partits. Partits que són els qui han ideat els sistemes de control, que tant bé ells mateixos esquiven posteriorment. M'imagino el Tribunal de Comptes com un detectiu provant d'entrar a la cambra cuirassada de la Reserva Federal Nordamericana, de nit, amb un clip i una espelma. I descalç. Parlem d'una veritable partitocràcia on regalar calers públics d'una administració/institució a uns col·legues o a determinades organitzacions afins és la cosa no només més senzilla del món, sinó la menys controlable i la més habitual.
No entraré a analitzar punt per punt tots els casos de corrupció més decents: els teniu a tots els diaris, fil per randa, qui eren i d'on han sortit. No són només el cas Gürtel, Millet, Santa Coloma, Matas, etcètera. Són molts més, però ara han petat els més grossos. I ara, les mans al cap. La premsa que dorm de dilluns a diumenge totes les setmanes de l'any, es desperta de cop i volta amb les mans al cap. Ja ho van fer fa mesos amb el tema de la prostitució a Barcelona. Vatua l'olla! Prostitució als carrers de Barcelona! Oh sorpresa, oh reportatges de 30 pàgines durant tota la setmana, amb fotografies de prostitutes a les autopistes. Fins ara no n'havien vist cap? Fins ara no havien ensumat la merda del clavegueram català? O potser hi havia massa feina a mirar cap a una altra banda?
Al fons de tot, les excuses dels partits. Cada vegada més previsibles i més tòpiques. "Senyo, ha començat ell!".
El cas d'ahir és significatiu. Hi ha implicat un peix gros de la cúpula del PSC. Compte amb el principal acusta, l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz, que presideix l'agrupació del Barcelonès Nord del PSC, i que és vicepresident de la Diputació de Barcelona. Diputació que presideix Antoni Fogué, també regidor de Santa Coloma i marit de Manuela de Madre, també de la cúpula del PSC, i per postres exalcaldessa de Santa Coloma. I sabeu qui es perfila com a nou alcalde de Santa Coloma, ara que Muñoz ha caigut en desgràcia? Antoni Fogué. Tot queda a casa home. Més: Bartomeu Muñoz ha estat membre de la comissió financera del PSC els darrers 20 anys (fins el 2008). Vaja, ben vist PSC!
El cas afecta també una constructora, diverses empreses, i dos expeixos grossos de CDC: Lluís Prenafeta, exsecretari de Presidència de la Generalitat durant els mandats de Pujol del 1980 al 1991 i veritable mà dreta de l'expresident, i Macià Alavedra, exconseller d'Economia de la Generalitat amb CiU. Uns i altres, PSC i CiU, han començat ja a espolsar-se les responsabilitats. El PSC les ha limitat als propis acusats (pràcticament tots els que tallaven al bacallà a Santa Coloma) i n'ha exclòs el mateix partit, i a Convergència li ha faltat temps per dir que Prenafeta i Alavedra no tenen cap càrrec directiu a CDC. Ningú amb dos dits de front pot pensar que Alavedra, i sobretot Prenafeta, són dos personatges gens influents al partit, ni que siguin militants de base sense més ni més. El mateix van fer PSC i CiU quan va esclatar el tema del Palau de la Música i Fèlix Millet. Uns i altres exigint-se responsabilitats, sense assumir-ne cap ni una. "I tu més!!! I la teva fundació més!!!". Ningú no assumeix responsabilitats al més alt nivell. Ni al Principat ni al País Valencià ni a les Illes. Ni enlloc. Ni als ajuntaments.
És trist creure que no se'n salva ni un. Suposem que algun se'n salva, però amb l'actual sistema polític, on són els aparells dels partits els que trien qui va a dalt de tot, i qui és marginat a les llistes, és raonable pensar que els autèntics polítics, els que de debò senten aquest país i són honestos, són sistemàticament marginats per les cúpules, que fan ascendir els mesells i els grisos. En definitiva, els sectaris dels partits. Que són els qui ens "conviden" a votar, cada 4 anys. I després, oh sorpresa, quina abstenció tant incomprensible. No s'entén. No pas! Albert Rivera, el ciudadano, treia el nas ahir dient que ells ja ho havien dit i que naps i cols, que tots menys Ciudadanos són uns corruptes. Segurament té raó, no perquè sigui honest (o no més ni menys que els altres), sinó perquè des dels seus tristos 3 escons no ha pogut arribar a cap mamella administrativoinstitucional, perquè sinó, estaria al mateix nivell que els altres: si no ha robat és perquè no ha tingut l'ocasió, perquè el sistema fomenta i empara les corrupteles i els "mangoneos". Ep, ell i qualsevol que estés al seu lloc! Són les conseqüències d'un sistema políticoadministratiu obsolet i caduc i la realitat que implica: qui no ha robat és perquè encara no hi ha estat a temps. Un sistema que lliga de mans i peus els instruments de control, creats pels mateixos que desvien els diners públics. Caldria que tots ells recordessin unes paraules màgiques: Els diners públics són sagrats.
La premsa dèiem. Les mans al cap!! Corrupció!! A l'oasi català!! Impensable!! (segur?) Ara, les portades, trenta dies parlant del mateix, ara es desperten. Feu tard nois, on és el veritable periodisme d'investigació? Les mans al cap a Can Periódico, si home, a Can Vanguardia monàrquica, a can ComRàdio i La Malla (eh, Diputació de Barcelona, hola!!!).
Per gravíssim, el tema avorreix. Avorreix saber com acabarà tot, com tantes altres vegades. Quatre condemnetes de res (ei, d'aquí anys i panys eh? Tampoc no cal tenir pressa) pels implicats, cap sanció pels partits, cap reforma real del sistema de partits, ni d'administracions, ni de res de res. Quatre condemnetes, centenars de milions d'euros dels contribuents perduts pel camí. Als països normals i democràtics del món, aquesta mena de casos impliquen dimissions en massa dels principals responsables polítics. Impliquen eleccions anticipades. Implica un sentit del deure i del respecte al ciutadà. Aquí no, aquí es posa un altre alcalde a dit i ja està. Aquí es fa dimitir al cap de turc i no passa res. Tant és si s'enfonsa mig barri del Carmel, aquí no ha passat res.
Aquí hom es pot passar 40 anys sent el batlle d'un ajuntament, o presidint una administració determinada, sense problemes. Amb un sistema que permet els "mangoneos" més increïbles i absurds. Limitació de mandats? Estaria bé, però és clar, estaria bé canviar tantes coses d'aquest sistema que no acabariem mai, sortiria més a compte fer-lo de nou. Algú ho ha dit, cal una regeneració política important. De qui sigui, d'on sigui, però cal ja, i cal aviat.
Mentrestant, no passeu ànsia. Han arribat els salvadors des de les Espanyes, en forma de jutges importants, que el tema té tela també. Això sí, en poques setmanes -potser pocs mesos- tot s'haurà calmat, la premsa tornarà a parlar de les collonades de sempre. I en mirar la predicció del temps, veurem que demà farà sol. I bon temps! Això sí, no us oblideu la pinça al nas, la necessitareu per passejar per aquest país que ens estan deixant.
, de qui és?
Opina
Configuració |