El darrer agost parlàvem de les barreges entre esport i política a què ens té acostumada la premsa esportiva -i no tan esportiva- espanyola quan parla de seleccions "nacionals" i d'esdeveniments esportius. L'obsessió de la mateixa premsa espanyola consisteix també a afirmar que els catalans ens dediquem a barrejar política i esport, mentre ells afirmen no fer-ho, tot i que ja vam demostrar que ho feien, i a consciència.Ahir ens ho plasmava el director del diari esportiu espanyol AS, Alfredo Relaño, al seu article, en el que és un perfecte exemple del que volen dir els espanyols quan diuen que no s'ha de barrejar política i esport.
Relaño demostra com el periodisme espanyol mira de bastir el seu projecte polític amb l'excusa de l'esport. Usa com a argument per reafirmar l'espanyolitat "de todos" el fet que el Barça és el club que més jugadors ha a aportat a la selecció espanyola de futbol: "Espanya no és un lloc en el qual tot el món és del Reial Madrid i li agraden els toros, sinó un espai més ampli en el qual amb un mínim esforç de comprensió s'hi pot viure bastant bé". "Es pot furgar a la història a la recerca de motius per a la discòrdia, és clar que si, però resulta més fàcil i més proper buscar motius per al retrobament. Som bastant iguals. A tots ens cauen bé els Nadal, Contador, Gasol i Alonso. A tots ens va agradar la Selecció que va guanyar l'Eurocopa a Viena".
Atenció al que diu Relaño "és més fàcil i proper buscar motius per al retrobament" que no pas "per a la discòrdia". "Som bastant iguals". Fins aquí, una declaració d'intencions sense arguments. I l'argument on és? A continuació "A tots ens cauen bé els Nadal, Contador, Gasol i Alonso". Ah sí? Doncs no, Relaño, a tots no ens cauen bé els esportistes que s'engalanen amb la bandera espanyola. "A tots ens va agradar la Selecció que va guanyar l'Eurocopa a Viena". Novament, no senyor Relaño, a tots (a tots els que vostè considera espanyols) no ens va agradar. Parem atenció al bastiment del discurs nacional espanyol que s'hi pot intuir: la selecció espanyola de futbol uneix als espanyols sota una mateixa causa, vers un mateix objectiu. Quan Alonso guanya a un Gran Premi de Fórmula 1, Espanya s'uneix. Aprofitem la fama de l'esport, pensa Relaño, per bastir el projecte nacional espanyol.
És allò de no barrejar esport i política oi, senyor Relaño? O el que fa cada dilluns el diari esportiu espanyol Marca, parlant dels futbolistes (espanyols) que competeixen en altres estats del món. "Españoles por el mundo" es diu la secció, on el Marca analitza al detall el comportament i la sort que han tingut els esportistes nats a l'Estat espanyol en els seus partits del darrer cap de setmana (amb un llistat per països de tots i cadascun dels espanyols que hi ha en altres lligues). I què han fet d'especial aquests esportistes que competeixen a Anglaterra, Escòcia, Estats Units o Itàlia? Doncs ... tenir la nacionalitat espanyola.
És allò que des de les Espanyes tant es critica quan algú reclama l'oficialitat de les seleccions esportives dels Països Catalans. "És que barregen esport i política". "És indignant que usin l'esport per reclamar les seves idees polítiques", bramen, mentre acusen als qui defensen seleccions "nacionals" catalanes de "tacar i embrutar" l'esport immaculat amb interessos polítics.
"Ara Casillas atura, Xavi té el mànec, Villa hi posa els gols i Llorente truca a la porta. Hi ha un espai comú. Aprofitem per a parlar d'això." diu Relaño al final del seu article. Aprofitem l'esport per dir que tots els que vivim a l'Estat espanyol ens hem de sentir espanyols. No, si ha quedat molt clar, Relaño, el que voleu dir quan afirmeu que no s'ha de barrejar esport i política. Voleu dir que som nosaltres els qui no ho hem de fer. Perquè la resta del món, i especialment els espanyols ("A por ellos, oe!!!), en sou autèntics experts.
) per tot arreu sense adonar-se'n que s'enriuen d'ell a la cara i que els denuncien per incompliments signats en tractats internacionals i que depen del fet que un paio en calces vermelles empenyi una piloteta en la porteria rival. I encara tenen el sants collons d'obligar-nos a ser espanyols, no gràcies.
Opina
Configuració |