Diguem-ho clar: Air Berlin ens ha donat a tots una lliçó. Des del seu director general Joaquim Hunold fins al seu director per a la Península, Álvaro Middlemann. I no, no em refereixo a la seva política de "fent amics", ni als seus escarafalls imperialistes anticatalanistes amb regust ranci. Ens ha donat una lliçó quan, tant Middlemann com Hunold han repetit una vegada i una altra que Air Berlin empra l'espanyol a les nostres terres "perquè estem a Espanya, i hem de garantir la llengua comuna de tots els espanyols";De Salses a Guardamar ens hem afartat de demanar respecte i un tracte d'igualtat per la nostra llengua i cultura. Europa i el món en general, però, van per altres camins. Quin respecte els cal exigir als maltesos per a la seva llengua i la seva cultura? No perden ni un segon del seu temps a fer-ho, no els cal. Quan Air Berlin enllaça vols des d'Alemanya cap a Finlàndia, empra el finès (podeu veure-ho a la web). A Finlàndia no li ha calgut reclamar-ho, ni a Air Berlin se li hauria acudit mai ofendre els finlandesos dient que la seva llengua no val per a res i que els la volen imposar. La raó és evident. Malta, Finlàndia, tenen un Estat.
Ens hem afartat d'exigir coses que la comunitat internacional -també Europa- només atorga a Estats. Reclamem les seleccions nacionals catalanes oficials, quan només els Estats les obtenen -excepte comptadíssimes excepcions-, el català oficial (a l'Estat espanyol i a Europa), poder decidir sobre el nostre finançament, les nostres infraestructures. Ens queixem que Madrid ho decideix tot i que no ens defensa internacionalment -i amb raó-. Ens queixem quan les empreses privades com Air Berlin ens menystenen, però en canvi respecten llengües amb molts menys parlants que el català.
Seguim, però, entestats a voler que se'ns respecti sense atrevir-nos a demanar, a exigir, un Estat propi. Les cultures i les llengües amb un estat propi no necessiten passar-se els dies, les setmanes, els mesos i els anys justificant la seva existència. Perdem energia, temps i diners explicant a tothom que no som espanyols ni francesos, tot i que quan tothom mira un mapa europeu tothom veu els territoris espanyol i francès, i llur capitals, Madrid i París. Potser si dediquéssim aquesta energia, temps i diners a deixar-nos d'històries i d'explicacions que la gent no vol sentir i ho empréssim per a obtenir aquest Estat propi, aquest ens duria, de cop i volta, tot el que reclamem sense haver-ho de demanar: finançament propi, recursos, infraestructures, la fi de l'espoli fiscal, seleccions esportives oficials, seient a l'ONU, defensa dels nostres interessos a Brusel·les, respecte per la llengua i la cultura catalanes... són tantes coses que la llista es faria eterna. Les raons són exactament les mateixes per les quals tots els pobles d'Europa que ja compten amb un Estat propi no estarien disposats a deixar que algun país veí els ho prengués.Air Berlin té raó, els catalans no som ningú, perquè internacionalment si no tens un Estat propi no ets ningú digne de ser respectat. Air Berlin té la seva plana web en alemany, anglès, italià, francès, espanyol, danès, suec, finès, portuguès, polac, txec i hongarès. Països on la companyia ofereix els seus serveis. Països. Estats. Quines de les empreses i institucions que "operen" al nostre territori -i als d'altres nacions sense estat- tenen la seva plana web en basc, en català, en occità, en gal·lès, en kurd, en gallec, en cors, en sard? En comparació amb la gran majoria, quatre gats.
Tinguem un Estat i no caldran campanyes, ni correus, ni enviaments massius que al final de tot de tot no serveixen per a res més que per a donar-nos quatre copets a les nostres mateixes esquenes mentre ens diem que sí, que fem tot el que cal pel català, perquè els catalans reaccionem quan ens ofenen, perquè som molt dignes ... i tot això. No, no fem tot el que cal. El que cal és un Estat. Però els nostres dubtes, i sobretot els dubtes dels nostres representants (ara sí, ara no, ara defenso el regionalisme, ara el nacionalisme, ara sóc mig sobiranista però amb compte de no estirar massa no fos cas que s'enfadessin..) són l'arbre que no ens deixa veure el bosc. Polítics votats per nosaltres, cal recordar-ho.
Aquell qui no vol un Estat propi però vol defensar la llengua catalana, la cultura catalana, la sobirania fiscal o les seleccions, entre moltes altres coses, és un hipòcrita. Potser un hipòcrita de bona fe, però un hipòcrita. Un no-conseqüent. Si vols tot això vulgues un Estat, i sinó assumeix que seras assimilat culturalment i lingüística.
Tinguem un Estat propi i haurem fet tot el que cal, no abans. Ni campanyes de correus electrònics ni enganxines a les matrícules ni res de res. La lliçó és d'Air Berlin, que ja té nassos la cosa.
Opina
Configuració |